30 de setembre del 2015

RECORD DE JULI VIVES, L'ALCALDE DE MÓRA D'EBRE.

La web Riberaonline ha donat la notícia: "Ha mort Juli Vives i Pujol, de 78 anys, qui fou el segon alcalde de Móra d'Ebre de l'actual període democràtic, durant el mandat 1983-1987. Vives va ser una de les personalitats polítiques més destacades del municipi durant les dècades dels vuitanta i dels noranta del segle passat."

Moltes van ser les reunions i trobades que vam compartir, des del Consell Intercomarcal de les Terres de l'Ebre fins la mesa d'alcaldes de la Ribera, embrió de l'actual Consell Comarcal. En el record aquesta fotografia, una de les que guardo més bons records, realitzada a finals de novembre de l'any1986 al restaurant del poliesportiu d'Ascó per l'amic Carmel Biarnés. Una reunió d'alcaldes de la comarca amb el president de la Generalitat Jordi Pujol i el president de la Diputació Josep Gomis. Juli Vives, alcalde de Móra d'Ebre, escoltant la conversa, darrera de Jordi Pujol.

Per conèixer la importància política de Juli Vives per a Móra d'Ebre i la comarca de la Ribera d'Ebre recomano la lectura de les dades biogràfiques que ens ofereix l'amic Jordi Duran al seu bloc.

28 de setembre del 2015

FLIX I ELS RESULTATS DEL 27S.





A Flix un SÍ clar per la independència, 1.681 vots (el 71,95 per cent), i una participació récord, el 81,22 per cent.


Partit
Vots
%
JxSí
1.442
61,73
PSC
239
10,23
CUP
239
10,23
PP
125
5,35
C's
105
4,49
      CatSíqueesPot
95
4,07
unio.cat
55
2,35
PACMA
7
0,3
GANEMOS
3
0,13
                                  RECORTES CERO-ELS VERDS
2
0,09

 Cens total:
2.891
Escrutat
100%
Vots comptabilitzats:
2.348
81,22%
Abstencions:
543
18,78%
Vots nuls:
12
0,51%
Vots en blanc:
24
1,02%

26 de setembre del 2015

UNA ESTELADA EN SPRINGFLIX

"No es un tópico peridodístico ni un recurso literario referirirse a Flix como una fortaleza independentista..."

L'article dedicat al poble de Flix pel diari El País, "Una estelada en Springfield", aparegut el passat 15 de setembre, ha estat una de les joies periodístiques que amb el temps haurem de tenir en compte a l'hora de conèixer el poble de Flix. Com va dir el digital Vilaweb denunciant l'intent de ridiculització de Flix per part del diari de la progressia madrilenya davant les eleccions del 27S, "Una sèrie que ha encarregat a un periodista anomenat Rubén Amón, que fins ara havia escrit per a mitjans com El Mundo i El Confidencial i que també havia treballat o col·laborat a Onda Cero, Antena 3 i La Sexta. I ara s’estrena amb El País, un diari que l’ha convertit durant aquests primers dies de campanya en una mena d’enviat especial a Catalunya. A la ‘Cataluña extrema’.

D'aquí que avui, dia de reflexió electoral davant d'un dels diumenges més importants de les nostres vides, m'agradaria recordar-lo al bloc, anb dos paràgraf i una imatge que l'acompanya que no tenen desperdici.

19 de setembre del 2015

ALCALDES FRANQUISTES DE FLIX (1939-1949) (V)



      1939 
        19 de gener. José Mestres Carranza torna a l'alcaldia de Flix (ho havia estat entre el 10 d'abril i 26 de maig del 1938, primers dies de la primera liberación franquista del poble). Nomentat com a president d’una comissió gestora sota la presidència del Comandant Militar de la població Manuel Miró Abadía  i l’assistència del Jefe Local de Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Ramon Pardell Alabart. Emilio Alies Piñol i Feliciano Guiu Palos eren els tinents d’alcalde. A més hi havia 8 regidors, anomenats “gestores”: Delfín Rius Martí, Jose M. Rey Tarragó, José Pujol Mur, Jaime Caballé Molina, José Pardell Merino, Rosendo Biosca Castellví, Ángel Cubells Tarragó i  José Torres Suñé.
        1 d’abril. Final de la Guerra Civil. 

       11 d’octubre. Jose Llauradó Guiu nou alcalde (1). Es renova la comissió gestora. Joaquin de Oriol Ferrús i Modesto Sanjuán Fortuny eren els tinents d’alcalde. Hi ha sis “gestores”: José M. Rey Tarragó, Juan Miol Sánchez, José M. Margalef Llecha, José Estopá Tarragó, Juan Pujol Alabart i Baltasar Pagés Nogués. 

      1940
       16 d’octubre. Es destituït pel Gobernador Civil l’alcalde Jose Llauradó Guiu, el substitueix el tinent d’alcalde Joaquín de Oriol  Ferrús (2). També es destituït un regidor Baltasar Pagés Nogués per moldre clandestinament blat al moli de la seva propietat.
      1941
        11 de juny. Juan M. Muñoz Guitarte, químic i futur cap de personal de la Fàbrica, es nomenat alcalde (3). El tinent d’alcalde és Juan Mañé Algueró, a més a més hi havia set “gestores” al consistori: José Barbero Ballester, Modesto Sanjuán Fortuny, Delfín Rius Martí, José Marinel.lo Vilardell, José M. Margalef Llecha, Juan Sabaté Fernández i Feliciano Guiu Palos.
      1945
         3 de febrer. Sant Blai. Dissabte. Greu accident amb 9 morts a la Barca del riu de Baix.
        16 d’abril.  Com a conseqüència del greu accident de la barca dimiteix  l’alcalde Juan M Muñoz Guitarte i tota la Gestora municipal.
         “Don Juan M. Muñoz Guitarte, al dar cuenta del accidente del naufragio de la barca del dia 3 de febrero, y de las desgracias y disgustos que ocasionó, presentó su dimisión y de toda la Gestora municipal al Jefe Local del Movimiento, don Francisco Sanjuán Fortuny...(4)"
          “Mi querido camarada y amigo: El desgraciado accidente ocurrido el pasado 3-2-45 por el naufragio de la barcaza de abajo, ha motivado que la opinión pública mal dirigida y peor encauzada por un grupo de descontentos que en lugar de apaciguar los ànimos y mitigar el dolor de la desgracia, se aprovechan de ella para arremeter contra el actual Ayuntamiento no se con que fines políticos (...) El golpe moral sufrido ha sido de tal magnitud, que no es posible sustraerse a él; y aunque la acción del tiempo se encargase de mitigarlo, no habria fuerza humana suficiente para emmendar el daño hecho al prestigio y fuerza moral del Ayuntamiento para continuar sus funciones con la plenitud de dominio, ya que con el agua en el suelo y calumnia que algo queda, no seá posible devolver a la Corporación su prestigio y fuerza moral libres de difamación que los enemigos han vertido sobre ella (...) (5)”
               8 de maig. Capitulació d’Alemanya. Final de la II Guerra Mundial a Europa.
    5 de juny. El Jefe Local del Movimiento Francisco Sanjuan Fortuny és nomenat alcalde. José Vall Codina i Ramon Masot Fontanet nomenats  tinents d’alcalde. A més hi ha sis gestors.  José Barbero Ballester, Delfín Rius Martí, José Marinel.lo Vilardell, José Ma Margalef Llecha, Juan Sabaté Fernández i Feliciano Guiu Palos.
1948
          4 d’abril. Medalla d’or de la Vila al camarada Labadie Otermin, Jefe del Movimiento amb motiu del 10è aniversari de la primera “liberación” de Flix.
          Hi havia 339 afiliats a la Falange Española Tradicionalista, 170 dones a la Sección Femenina i 42 joves al Frente de Juventudes.

                   
        1949
     6 de febrer. Primer ajuntament constituït segons les noves lleis franquistes, fins el moment els ajuntaments havien estat gestores. Francisco Sanjuan Fortuny és confirmat a l’alcaldia.  La resta del consistori està format per regidores: Antonio Llombart Masot, Ramon Sabaté Ferrús i Damian Rey Llecha, José Viñolas Talamantes, Juan Forcades Oriol, Joaquin Lobera Ara, Ramon Masot Fontanet, Domingo Abelló Pelejá i José Mulet Pujol


 (1)Josep Llauradó Guiu, nascut a la Granadella el 10 setembre 1888, comerç de queviures, casat amb Paula Sales Alabart de Flix, fills,  Josep, Magdalena i Francesca.
(2) Joaquín de Oriol Ferrús (1907-1969) Fill de Joaquín de Oriol Serrano i Josefa Ferrús Arnavat.
(3)Juan Muñoz Guitarte, segons el padró del 36, nasqué el 24 febrer 1889 a Iboles (Saragossa), tres fills Joaquin, Jose Antonio i Ma del Carmen, tots nascuts a Gallur (Saragossa) , llicenciat en Ciencias Químiques, arribà a Flix el 1911, havia estat director de la Cloratita..
(4)AJUNTAMIENTO DE FLIX. Veinticinco años de labor. 1938 –1963. Flix. 1963. Pag. 39.

(5)Llibre Actes numero 3 de l’Ajuntament de Flix. , pag 93-95.

18 de setembre del 2015

LA MEUA IMATGE DE "JUNTS PEL SÍ" DE FLIX.


Fotografia simbòlica del grup de voluntaris de JUNTS PEL SÍ moments abans de l' inici de la col·locació dels primers cartells als fanals dels casc urbà de Flix, tot presentant el material de campanya d' "EL VOT DE LA TEVA VIDA".

14 de setembre del 2015

30 ANYS DE L'ESCOLA BRESSOL "PAM I-TOC".


Una data pel record a Flix, els 30 anys de l'Escola Bressol "Pam i Toc". Un dels símbols de la societat del benestar del nostre poble, al costat de les escoles de Primaria o l'Institut, el CAP, la Residència de la Gent Gran, la Llar del Jubilats o la Biblioteca. Aquest retall de la Veu de Flix de setembre del 1985 ens ofereix les dades bàsiques, des de la realització per part de l'obra social de la Caixa d'Estalvis de Tarragona, la presència de consellers flixancos a les diferents comissions de l'antiga Caixa de Tarragona, avui Catalunya Caixa - BBVA, les llargues negociacions que l'ajuntament d'aleshores vàrem mantenir des del 1981, la cessió dels terrenys de l'antic hospitalet, el costós soterrament d'una línia d'alta tensió que creuava sobre les instal·lacions, o la inauguració i lliurament de les claus per part  del President de la Caixa d'Estalvis, Francesc Roig i Gasol, el 17 d'agost, tot coincidint amb les Festes Majors. 30 anys és una data a recordar i molt especialment per part de tota una generació que abastaria entre els nascuts el 1982 i el 2015.

10 de setembre del 2015

DEMÀ LA DIADA A LA MERIDIANA, TRAM 15

2011 - Barcelona, el Gran dictat.
2012 - Barcelona
2013 - el Perelló Tram 96
2014 - la Diagonal, Tam 21
I demà la Diada a la Meridiana, tram 15.

3 de setembre del 2015

ACTE DE L'ANC DE FLIX AMB JORDI ROMEVA.


Aquest vespre i a la sala de Ca Don Ventura l'ANC, Flix per la Independència, ha organitzat una xerrada col.loqui amb Jordi Romeva, de la sectorial de l'ANC de jubilats i membre del Cercle Català de Negocis. L'acte ha estat presentat pel coordinador local de l'ANC, Andreu Carranza.  El tema ha estat: "Una Catalunya independent fa por a la gent gran ?". Així, Jordi Romeva, amb gran dosis de pedagogia i realisme, ha anat desgranant i desmuntant tots els argumentaris de la por, fantasmes i amenaces, tan allunyades del sentit comú com del dret internacional.