Francesc Barbero Escrivà, president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.

 

Ahir es va constituir el nou Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, un dels actes comarcals més importants. Punt de trobada dels representants dels alcaldes i regidors elegits després de les passades eleccions municipals. Acte al que hi vaig assistir convidat com expresident de l'entitat, càrrec que vaig accedir enguany tot just fa 20 anys.

Un cop van accedir al càrrec els nous consellers comarcals, l'alcalde de Flix, Francesc Barbero, presentat com a candidat pel grup d'ERC, va ser elegit per majoria absoluta.  Així es convertí en el setè president del Consell des de la creació dels organismes comarcals, substituint a Gemma Carim, ex alcaldesa de Vinebre, qui ha ocupat el càrrec els darrers dos mandats.  

Des del blog els millors desitjos de bon govern a tots els representants del nou Consell Comarcal, especialment al nou president.   

FELICITATS.

Record de Fermí Pallisé, l'alcalde de Tivissa.

El passat dissabte, 13 d'agost, ens va deixar l'amic Fermí Pallisé, el que ha estat l'històric alcalde de Tivissa entre els anys 1981 i 2003, referent del municipalisme del PSUC i més tard d'Iniciativa per Catalunya. 

 Ahir al vespre el vam acomiadar al cementiri del seu poble, acompanyant la seva família, veïns del seu poble, amics i companys. Un comiat que es va convertir en un homenatge dels seus amics del PSUC i d'IC a la seva trajectòria política com un referent del municipalisme d'esquerres dels primers ajuntaments democràtics, amb parlaments del que fou alcalde de la Sènia i diputat al Parlament, Victor Gimeno, de l'alcalde de Montblanc i dirigent del PSUC, Andreu Mayayo i, de l' ex Coordinador General d'IC i diputat al Congrés i al Parlament,  Joan Herrera. Tancant l'acte de comiat un torn d'emotives paraules per part dels seus fills.

Amb Fermí Pallisé vaig coincidir com alcalde entre els anys anys 1979 i 1987, l'any 1981 accedí a l'alcaldia després  de la mort de l'alcalde Francesc Saladie.  A partir del 1983 serien cinc mandats consecutius fins el 2003 que guanyaria les eleccions municipals de Tivissa. 

L'any 2003 tornaria a coincidir amb Fermí formant part del nou  equip de govern d'esquerres del Consell Comarcal. Foren moltes les trobades i reunions al seu costat,  i des de la distància que dóna el temps que hem estat allunyats de les responsabilitats polítiques m'agradaria recordar el seu saber ser, saber fer i saber estar, tota una lliçó i un exemple per a tots el que el que vam compartir la vida política al seu costat.

En el seu record m'agradaria destacar aquest històric cartell electoral del PSUC que vaig compartir al seu costat per les eleccions general de l'octubre de l'any 1982, donant suport a l'històric dirigent del PSUC, i diputat des de l'any 1977, Josep Solé i Barberà.

 

• D'esquerra a dreta: Josep Casadó de Móra la Nova, David Arbonés de Riba-roja d'Ebre, J. Baltasar de Marsà, Fermí Pallisé de Tivissa, Pere Muñoz de Flix i Josep Solé Barberà.
  
• Fermí Pallisé Martín (Tivissa: 25/6/1952 - 13/8/2022)
  

Josep Cervelló Castellví, el darrer alcalde anarquista de Flix.

 

Josep Cervelló Castellví (1895-1982).

Gràcies a la digitalització que s'està realitzant de la premsa històrica podem accedir a documents claus per conèixer el nostre passat. Com a mostra el tenim al popular diari republicà EL DILUVIO, qui va publicar el setembre de l'any 1938, després d'haver començat la batalla de l'Ebre, una llarga entrevista a l'alcalde de Flix, Josep Cervelló Castellví (CNT).

En primer lloc l'alcalde Cervelló recordava com s'havia evacuat el 2 d'abril  per primera vegada el poble davant l'imminent ocupació de l'exèrcit franquista.  Poble reconquerit per la República el 25 de juliol en començar la Batalla de l'Ebre. (1)

Una llarga entrevista  que l'animà  a parlar dels tècnics alemanys de la Fàbrica, del moviment obrer, del progrés  de la població durant la República, de les importants obres hidràuliques previstes, de les obres previstes a realitzar  per l'ajuntament com un nou camp d'esports, una piscina i unes noves escoles graduades.

"Flix es uno de los pueblos que más intensas luchas sociales ha sostenido, especialmente durante los años 1919 y 1933; luchas que que nuchísimo han influido en el crecimiento de la población, que era de 5500 habitantes antes de la guerra. Tanto progresaba esta villa que podia darse por seguro que antes de cinco años cuadroplicaria su censo de trabajadores, debido a las grandes obras hidràulicas que tenían por base un proyecto tan importante como el rio Ebro a fin de producir la corriente necesaria para la electrificación de ferrocarriles así que también de gran número de fábricas. Basta decir -agregó el alcalde Flix-  que en esta comarca estaba próxima a instalarse la mayor central eléctrica de España, lo que demuesra los progresos que en plena República aquí se han alcanzado."

" Lo que ahora deseo es que cuanto antes, se normalize en Flix la vida civil para reintegrarme a mi puesto. Y lo mismo anhelan los restantes consejeros municipales a la reconstrucción de los pueblos asolados por la barbarie fascista."

Pocs mesos després d'aquesta entrevista, després de la desfeta republicana a l'Ebre i l'ocupació franquista de Catalunya, l'alcalde republicà de Flix, Josep Cervelló Castellví, de la CNT, s'exiliarà a França.

Del darrer alcalde anarquista del poble de Flix, als arxius municipals hi ha molt poques referències, concretament cinc breus referències:

"Fugit a França. 'Claudio'. Militància CNT. Del comité revolucionari. Participà en la destrucció de l'església. Alcalde. Denúncia d'un delator del camp de Deusto ... Vivia al carrer d'Ascó."

Exiliat a França, després de passar el drama dels camps de concentració francesos, s'instal·là a la Catalunya Nord, a Perpinyà, ciutat on viurà al llarg exili, consituirà una nova família, (2)  recuperarà el seu ofici de pintor de parets, i on la vena poètica el portarà a ser conegut a Perpinyà com "el poeta del Ebro" . Als anys setanta retornà de l'exili fixant la nova residència, al costat de la seua filla Paquita i marit, a la ciutat de Castelló, lloc on morirà el 22 d'abril de 1982.

A recordar un recull de poesia seva publicada el 1976: "Añoranzas. Poesias", un magnífic recull de poemes escrits a l'exili, on el poble de Flix i els records de joventut són el centre d'interés, llibre prologat de Victoriano Pérez, històric militant anarquista.

entrevista-con-el-alcalde-de-flix. 1a part

entrevista-con-el-alcalde-de-flix.  2a part

L'alcalde anarquista Josep Ferrús Rodes (1899-1960)

 (1) Temps d'alcaldies compartides per la guerra. Recordar que mentre Josep Cervelló Castellví era legalment l'alcalde republicà de Flix, i es trobava refugiat a la marge esquerra del riu Ebre, al poble el 4 d'abril,les forces d'ocupació feixistes havien nomenat alcalde en funcions primer a José Mestres Carranza i després a Jaime Cavallé Molina.

(2) Josep Carvelló Castellví va nèixer a Flix el 15 de març de l'any 1895, fill de Claudio i Francisca. Amb cinc germans: Antonio, Claudio, Maria, Magdalena i Marcos. Abans de la Guerra del 36 Josep Cervelló estava casat pel civil amb Rosa Mulet Alabart (1897) i vivia al carrer Major 40,  Part de la informació ha estat facilitada pel seu nebot Alvaro,  qui amb divuit anys, als anys seixanta va estar uns dies a casa seva de Perpinyà.

1938. "Entrevista con el alcalde de Flix, otro pueblo asolado por el fascismo". (2a part)

- ¿ Podeis facilitarme algunos informes interesantes acerca de la actuación de los fascistas durante los cuatro meses que ocuparon Flix?

 

- Empezaré refiriendo un caso que debe hacer meditar muy mucho a algunos egoistas adinerados "que a sobre piden al cielo" que avancen los fascistas en la creencia de que Franco les garantizará sus riquezas.

 

   Es un hecho cierto que cinco dias antes de que los soldados del ejército de la República reconquistaran Flix, los fascistas obligaron a los contados vecinos que quedaron en el pueblo, a entregar todo el dinero que poseían, entregándoles en compensación, un vulgar recibo; de manera que a todos los aludidos les dejaron sin un céntimo. ¿Esto después de haberles tratado -durante los cuatro meses de esclavitud-, como a seres inferiores! A tal extremo llegaron los excesos de traidores e invasores que determinados vecinos que siempre habían votado a las derechas y que mucho se exhibían en novenas y procesiones, y que se quedaron a Flix, cuando el avance de los facciosos, convencidos de que el "paraiso franquista era mejor que el de Adan y Eva, ahora son los que más se distinguen exteriorizando el horror que les causa el trato que los rebeldes dan a la buena gente del pueblo, que ni puede comer (...) porque esta vive en la mayor miseria debido a los jornales de hambre que pagan los explotadores facciosos.

 

- Sus informes coinciden en absoluto con los que se vienen recibiendo de las zonas de la Espña sojuzgada.

 

- Coinciden porque lo que los fascistas han hecho en estre pedazo de Cataluña, es lo mismo que vienen haciendo en Andalucia, en Galicia, en Aragón y en Asturias.

 

-¿Que opinais respecto al paso del Ebro? -le preguntamos seguidamente al alcalde de Flix.

 

- Opino que tan asombroso hecho, único en la historia militar, dadas las condiciones en que nuestro Ejercito ha tenido que efectuar el paso del caudaloso rio, unicamente puede hallar explicación en el espíritu del pueblo español. El paso del Ebro constituye un hecho verdaderamente asombroso que los historiadores valorarán, tal vez mucho mejor que nosotros. Los que como yo -añadió Cervelló Castellví- que nos hemos criado a orillas del Ebro, sabemos muy bien el esfuerzo, inenarrable, que han tenido que realizar nuestros soldados. Lo que ahora deseo es que cuanto antes, se normalize en Flix la vida civil para reintegrarme a mi puesto. Y lo mismo anhelan los restantes consejeros municipales a la reconstrucción de los pueblos asolados por la barbarie fascista.

 

Y aquí doy por terminado nuestro diálogo con el alcalde de Flix."

 

Pocs mesos després d'aquesta entrevista, després de la desfeta republicana a l'Ebre i l'ocupació franquista de Catalunya, l'alcalde que esperava la pau republicana per retornar al seu càrrec, Josep Cervelló Castellví, de la CNT, amb 43 anys s'exiliarà a França.