<< Si una operació d'estómac val almenys un pollastre, l'apèndix deu valer només un conill? >>
Josep Trueta i Raspall (1897-1977), català universal, un dels cirurgians més destacats de la seu
temps, conegut arreu del món pel tractament mèdic per vèncer la gangrena, el
gran enemic dels ferits de guerra. Exiliat a Anglaterra en acabar la Guerra
Civil on seria nomenat "conseller per a ferides de guerra" pel ministre de sanitat
anglès i més tard a la Universitat d'Oxford com a catedràtic
d'ortopèdia, essent candidat dos cops al premi Nobel.
Membre del Consell Nacional de Catalunya constituït a Londres el 1940 i autor, entre d'altres, de The Spirit of Catalonia on donà a conèixer al món anglosaxó l'aportació de Catalunya a la civilització occidental.
Un any
abans de morir ens deixà unes memòries conegudes com "Fragments d'una
vida", memòries on va tenir un breu però excel·lent raconet per recordar
la seua estada de tres setmanes a Flix poc després del començament de la Guerra
Civil: "Un traumatòleg en la guerra moderna".
Una experiència excepcional d'un metge que des del 1935 era el cap del servei de cirurgia de l'hospital
de sant Pau de Barcelona, viscuda l'estiu del 36 en trobar el poble de Flix dirigit
per un comitè obrer que havia abolit la moneda i havia implantat la col·lectivitat,
on com esmenta a les seues memòries el mateix doctor Trueta: "haviem tornat a l'epoca
prehistòrica, quan el comerç es feia per l'intercanvi de matèries alimentàries...
<<Si una operació d'estómac val
almenys un pollastre, l'apèndix deu valer
només un conill?>>"
"(...) Només sé que al cap d'uns dies, amb el doctor Corachan, ens van
cridar per anar a Casp i inspeccionar l'hospital d'un complex industrial, que
tenia un sanatori molt bo, amb llits i sala d'operacions, a Flix, sobre l'Ebre,
perquè les columnes militaritzades ja
avançaven més enllà de Casp, camí de Saragossa (...)
Arribats a Casp, ens hi vam quedar dos o tres dies, i llavors es va acordar
que jo, amb el fill metge d'en Corachan i un equip quirúrgic, ens establiríem a
Flix fent de cirurgians civils, perquè encara no hi havia ferits. Vam tornar a
Barcelona, vam arranjar allò que necessitàvem i un bon dia ens en vam anar a
treballar de cirurgians a Flix, més a prop del front. Allà vaig veure el naixement
de la moneda... Havíem tornat a l'època prehistòrica, quan el comerç es feia
per l'intercanvi de matèries alimentàries, o abrigalls per al cos. La primera
gesta del comitè que regia el poble fou l'abolició de la moneda. Com a conseqüència d'això venien i em deien:
<<Hi ha una nena que té una apendicitis; si s'ha d'operar tot seguit,
¿quants i quins caps d'aviram valdrà això? >> <<¿Què és més important, treure un
estómac o un apèndix?>> Per exemple: <<Si una operació d'estómac val almenys un pollastre, l'apèndix deu valer només un conill?>>
Aviat, un del comitè, molt polidament, ens va proposar una idea que
havíem discutit i que els semblava que podia ésser profitosa: que en lloc de
regalar-nos una oca, una gallina, un pollastre, dotze ous, botifarres, etc.,
ens donarien un vales de paper o de
cartó, que acumularíem i aleshores decidiriem, per exemple, pagar sis vales per una gallina, vuit per un
pollastre, deu per una oca, etc. Quan ens calgués aviram per menjar, donaríem
els vales equivalents, i el comitè e
ens els canviaria per l'aviram corresponent. Van dir que era un avenç; així no
hauríem d'anar carregats en sortir del quiròfan amb cistells, com si fóssim
camperols tornant del mercat!
Això va anar bé uns dies, però aviat va començar a haver-hi protestes.
Alguns deien que els vales se'ls
havien estripat, que eren massa fluixos, massa vulnerables; se'ls enganxaven i
es perdien, i llavors els negaven els conills o el pa que demanaven. De sobte, n'hi
va haver un que va tenir l'idea de fer-los metàl·lics, de llauna rodona! Així
vam assistir al naixement de la pesseta en el terme de les tres setmanes que
passarem en aquell poble (...) "
El 17 de març de l'any 2008, després
d'haver participat com alcalde de Flix al Palau de la Generalitat en un acte d'homenatge
a les víctimes i testimonis dels bombardejos feixistes durant la Guerra
Civil, vaig tenir el privilegi de parlar
amb la senyora Montserrat, la filla del
doctor Trueta, qui molt amable em vingué a saludar tot recordant emocionada l'estada del seu pare a Flix durant el conflicte bèl·lic.
.jpg)
