S'HA CREAT LA NOTARIA DE FLIX

S'ha creat la notaria de Flix: Han hagut de passar 27 anys de veure realitat una de les primeres demandes que vaig fer un cop vaig entrar d'alcalde el 1979. Aleshores s'ha de dir que mapa notarial es trobava en un situació d'immobilisme a l'espera de canvis. Van haver de passar anys fins el 1994 en que el govern central es plantejà crear noves notaries. Sé que l'ajuntament de Flix d'aleshores va fer gestions al respecte i es reuní amb el Degà-president dels notaris José-Fèlix Belloch Julbe (germà de ministre i alcalde de Saragossa). Però no ha estat fins el 2007 en que el Consell de Ministres ha decidit crear-ne 239 places de notaries noves i entre elles consta una a Flix.

S'han prés el seu temps, fa més de dos anys que hem vaig entrevistar com alcalde amb el Degà de Col.legi de Notaris de Catalunya en José Marqueño del Llano i amb el Vicedegà en Lluís Jou a fi que donessin suport a la demanda del poble de Flix. Els notaris al càrrec de les notaries veïnes també hi donaren suport. Aixímateix per a reforçar la candidatura tots els municipis veïns ens donaren suport mitjançant acord de ple (finals del 2004). Teòricament la resolució havia de ser més ràpida:

La Directora General del Ministeri de Justícia el 23 de desembre del 2004 ens respongué: "En constestación a su escrito de fecha 2 de noviembre de 2004, por el que remite el acuerdo adoptado por esa Corporación Municipal el 22 de octubre de 2004, reiterando la solicitud de creación de una Notaria en la localidad de Flix, le comunico que la Comisión nombrada para el estudio de la nueva Demarcación Notarial ha elaborado un Anteproyecto que serà sometido a los informes reglamentarios a partir del próximo més de enero, con la vista puesta en que la Revisión sea una realidad en el año 2005". Pilar Blanco-Morales Limones.

A hores d'ara encara no s'ha publicat la resolució de consell de ministres. Han trigat, però al final el que interessa es que Flix comptarà amb una plaça pròpia de notaria. Servei que, encara recordo l'any 1980 quan em vaig interesssar prop del col.legi de notaris i al departament de justícia els vaig recordar que el poble de Flix havia comptat amb notaria propia des del segle XV fins l'any 1902.

ECOCITY

El canvi climàtic, la presa de consciència de la indústria i de les ciutats i pobles per la sostenibilitat, la preocupació de la societat pel medi ambient, són els aspectes clau que es podran conèixer i debatre en el marc d'ECOCITY, Saló de l'Equipament per a les Ciutats i el Medi Ambient que es farà entre el 27 de febrer i el 2 de març al recinte firal de la Gran Via de Barcelona. Demà 27 el col.legi d'Enginyers Industrials de Catalunya ha organitzat la III Jornada de descontaminació de sòls i aqüífers, havent estat convidat com alcalde de Flix a la taula rodona (a les 17 hores ) que clourà la jornada juntament amb Albert Palanques, investigador del CSIC i vice-rector de l'Institut de Ciències del Mar, un representat de la Direcció General de Qualitat Ambiental i un representant de l'Associació d'empresaris que tracten llots. En Josep Maria Serena, president de la Comissió de Medi Ambient, moderarà la taula rodona.

El Actes comencen a les 10,30 del matí amb la intervenció de Maria Comella, directora general de Qualitat Ambiental, i Joan Vallvé, president de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya. Al Llarg de la jornada hi participaran científics experts en sòls contaminats com Joan Grimalt, Josep Dolç, Vicens Martí... Així com responsables de l'ACA, ARC, ENRESA

El sanejament dels llòds i sediments de l'embassament de Flix així com l'experiència d'Aznalcóllar mereixeran una atenció especial. Tot coincidint una setmana després de la reunió der la Comissió de Seguiment om es fixà el calendari actuacions per part del Ministeri de Medi Ambient.

BLOCAIRES MADE IN FLIX

Informació blocaire interessant i de reconeixement als blocaires de Flix: Bauenblog, directori de biblioteques i arquitectura, biblioteconomia, innovació, internet i blogs, fa esment al blog El Basar de les Espècies en tractar del Punt de Trobada de la web de l'ajuntament de Flix, així com de la quantitat de blocs de tota mena que estan sorgint al poble.

REFUGI DEL CARRER SANT JOSEP

S'ha de reconèixer la bona acolida que ha tingut en tots els mitjans de comunicació i especialment per la gent de Flix la neteja i recuperació del refugi del carrer Sant Josep. Els actes del 23 de febrer han estat ple de curiositat per part dels més joves i de inesborrable record per part dels més grans. Nombrosos han estat els testimonis que a partir d'ara hem de recuperar per a la museització del lloc i per la memòria democràtica del nostre poble.
S'ha de felicitar a l'associació local la Cana i el treball de recerca dels arqueòlegs Josep M Pérez i Suñe i Pere Rams i Folch, en la recuperació del refugi antiaeri. La descripció de les diferents parts amb forma de L: l'entrada sota una gran roca reforçada amb un túnel de 2,06 m de cobert amb volta de canó de formigó. Amb una amplada de 1,44 m. L'antesala d'uns 10 m de llargada, 2,7 d'amplada i 2,3 d'alçada. La galeria dividida en dues parts, una amb parets i sostre de pedra i l'altra feta amb formigó, de 21 m i 15 m respectivament. L'acabament amb accés a la plaça de la Música. A llarg de la paret encara es poden veure els punts on s'aguantava el cablejat elèctric i els punts de les barrinades realitzades durant la construcció. Interessant les inscripcions on es pot llegir per exemple :1937 GM DI23 DE FRERO VONVARDEARON FLIX, una altra on diu NO FUMAR, i prop de la sortida a la plaça el dibuix de dos milicians fent guàrdia.

1937: L'ALTRE 23-F

Fotografies cedides per l'Arxiu de Flix

El 23 de febrer del 1937 és una de les dates que han marcat la història de Flix. Han passat 70 anys i és de justícia recordar les victimes d'aquell primer bombardeig del nostre poble, un dels primers sobre població civil durant la tràgica Guerra Civil. La nit del 23 al 24 de febrer de 1937, la població de Flix va patir el primer bombardeig aeri, a mans de l’aviació feixista. La presència de la fàbrica electroquímica i la sospita de que s’hi produís material amb destinació bèl·lica, convertiren Flix en objectiu militar (veure curiós plano de l'objectiu militar). De resultes d’aquell primer bombardeig, vuit habitants de Flix van perdre la vida, a més de nombrosos ferits i la destrucció causada a les instal·lacions de la fàbrica electroquímica (entre l’edifici del menjador obrer) i a diversos indrets del poble.

Per aquest motiu demà tindrem un seguit d'actes presidits, pel matí amb Ma Jesús Bono, Directora General del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, amb tertúlia inclosa a Radio Flix, i per la tarda el President del COMEBE i Delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre Lluís Salvadó. El centre d'interès serà el refugi del carrer Sant Josep recuperat gràcies al suport de la direcció general per la Memòria Democràtica. Refugi que forma part d'un conjunt de 8 refugis que es construiren immediatament després d'aquest bombardeig.

Vet aquí un resum de l'informe de l'endemà del bombardeig:

“Comissaria de Defensa Militar de Tarragona: Informe del bombardeig de FLIX per l’Aviació facciosa a la nit del dia 23 de febrer de 1937:
A les deu hores de la nit aparegué el primer avió deixant caure una bomba sobre l’edifici de la fàbrica ELECTRO-QUÍMICA DE FLIX, precisament sobre la nau de fabricació de Clorat-Bi. Transcorregueren uns vint minuts sense que fós llençada cap altra bomba. Sembla que els aparells exploraven el terreny i objectius o bé que esperaven es presentés l’Aviació Lleial. A continuació de l’explosió primera el personal de la fàbrica apagà l’enllumenat de la mateixa i es retirà de la fàbrica. Al tornar a encendre els llums sembla que sis o set aparells, començà un intens bombardeig, primer damunt l’Hospital de Sang a on caigueren seguides quatre bombes enrunant l’edifici. Seguint la trajectòria del riu Ebre l’Aviació anava des de FLIX a ASCÓ i TORRE DEL ESPANYOL aturant-se cada vegada damunt la fàbrica a on deixava caure noves bombes. Aquestes enrunaren tres edificis de dita fàbrica, dos d’ells magatzems, l’altre la fàbrica del producte tri. Les bombes alcançaren també la línia del ferrocarril M.Z.A. i la carretera d’Alcolea del Pinar (...) A la fàbrica hi hagué quatre morts. La població civil alarmada sortí al camp a refugiar-se. Les cases de la població foren també bombardejades. El bombardejament durà fins a la una i vint hores de matinada. El nombre de bombes llençades passà de cent vint-i-cinc. Són de gros calibre. Sembla que siguin les de cent cinquanta kilos. Un clot fet per una d’elles amidà quatre metres de profunditat. (...) Avui la població civil de Flix, especialment les dones i infants han abandonat el poble per refugiar-se al camp. Tarragona 24 de febrer de 1937.”[1]
[1] Arxivo Histórico de Salamanca. Guerra Civil. Llig. 335-10.

DATES ELIMINACIÓ CONTAMINACIÓ DE L'EMBASSAMENT DE FLIX

La sisena reunió de l'anomenada Comisió de Seguiment de Flix reunida avui a l'ajuntament ha estat sens dubte una de les més importants de les realitzades fins ara. La Comissió presidida per Antonio Serrano, secretario General per al Territori i la Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient ha donat en primer lloc el vist i plau al projecte constructiu d'eliminació de la contaminació química de l'embassament, i en segon lloc ha fixat les dates que propiciaran que a finals d'any com a molt s'iniciin finalment els treballs de descontaminació. Treballs que s'allargaran com era d'esperar 42 mesos, fins mitjans de l'any 2011.
Han passat mesos des del 9 de setembre del 2004 en que es donà a conèixer l'estudi del CSIC en referència als nivells contaminants de l'embassament, han passat mesos des de la creació de la Comissió de Seguiment i la Comissió Tècnica. Reunions, contactes, denúncies, proves pilot, compareixences, debats... ha estat un procés sens dubte més llarg i complex del que es podia esperar. La necessitat d'extremar les mesures de seguretat per a minimitzar qualsevol risc de contaminació han produit el retard.
Malgrat el retard de gairebé mig any de les dates prefixades, des del poble de Flix hem de tenir en compte, com ja vaig dir el seu dia, que ens trobem davant la gran oportunitat de Flix. El nostre poble s'ha vist sacsejat per un greu problema mediambiental, segurament un dels més importants del nostre país. Des del respecte que ens poden donar totes les opinions i interpretacions, des del sentiment de viure en un poble que ha viscut més de cent anys de convivència a la indústria química, amb totes les avantatges i incovenients lògics d'un temps i d'una època, el nostre poble el dia de demà passarà a ser conegut arreu per un fet positiu, el lloc on s'haurà desenvolupat una de les actuacions de recuperació mediambiental més important i exemplar en tots els àmbits.

ANDREU I "LA CLAU GAUDÍ"

( 23 de febrer del 2007)

Fa quatre anys amb motiu d'una trobada a l'illa de Gràcia (Delta de l'Ebre) en un acte contra el transvassament, recordo que amb Andreu Carranza parlàrem de la clau de l'exit de Joan Manuel Serrat (foto). La identificació i el compromís amb la seva terra i la seva gent és el primer principi. Per l'amic Andreu és el principi que sempre ha tingut clar a nivell personal i des de la seva primera obra:"La Tinta de la immortalitat", passant per "El dessert de l'oblit", "Llibre de les set xibeques", "Anjub", "El que l'herbolària sap", "L'hivern del Tigre"... Han estat anys de treball i de compromís que seguint l'estel de la clau de l'èxit literari ha desembocat com l'Ebre al Mediterrani en un èxit literari internacional. M'estic referint a la seva propera obra escrita a quatre mans amb Esteban Martín titulada "La Clau Gaudí". Obra que es preveu serà la successora de la "Catedral del Mar" de la diada de Sant Jordi d'enguany. La promoció que l'editorial està preparant ens ho indica, la sortida alhora en català i castellà, la seva traducció a l'anglès, a l'alemany, polonès i fins i tot al coreà, abans de que surti al mercat el proper 30 de març, així ens ho indica. Entre d'altres la llibreria TOPBOOKS anuncia a internet la venda de "La Clave Gaudí" editat per Plaza & Janés al preu de 19,90 euros, quan l'obra encara ha de sortir!!! El títol, en clau d'enigma, entreveu una novel.la tipus "El Codi da Vinci". Els lectors de l'Andreu estem a l'espera i, com no, convençuts del seu èxit editorial.

ESTEM A FLIX I NO PAS A FLICS

El senador Aragonès ha fet saber que ha interpel·lat el Govern de l’Estat amb una bateria de trenta-vuit preguntes on es demanen explicacions pels descarrilaments i l’estat de la línia ferroviària. Entre altres qüestions, es pregunta per l’antiguitat dels trens, els motius dels descarrilaments, l’estat i el manteniment de la catenària i de les vies, l’afectació que va tenir per la circulació d’altres trens, les mesures de transport alternatiu que es van facilitar als viatgers dels trens afectats, i si ADIF o RENFE van comunicar a l’Ajuntament els motius del descarrilament. El senador d’Esquerra, però, ha volgut destacar que “hi ha una pregunta molt important, que ens permetrà saber si el Govern de l’Estat considera clau aquesta línia ferroviària per complir els plans d’emergència en cas de fer-se una evacuació per accident nuclear o químic. Perquè l’estat actual de la via i la manca de manteniment posen en dubte que es puguin complir els plans d’emergència en aquest punt”.
Lluís Aragonès ha destacat la insistència d’Esquerra per tal que es rehabiliti i millori aquesta línia ferroviària amb una major inversió pressupostària. Segons Aragonès, “pensem que les respostes d’aquestes preguntes generaran una interpel·lació posterior demanant una vegada més la necessitat d’invertir en aquesta línia”. Per Aragonès però “cal exigir que el Govern de l’Estat acabi executant les inversions previstes en aquesta línia. Esperem que la partida d’1M€ que Esquerra vam aconseguir introduir als pressupostos generals de l’Estat del 2007 per millorar la línia s’acabi executant, i no passi com en anys anteriors, que no s’han acabat executant ni en un 50 % les partides que havíem aconseguit per aquesta via”. Com a exemple, de la deixadesa que pateix la línia el senador d’Esquerra Lluís Aragonès ha afirmat que “Un tren Catalunya Exprés té una velocitat mitjana de 86 km/h, però en aquesta línia la seva velocitat mitjana és de 68 km/h”.
D’altra banda, l’alcalde de Flix, Pere Muñoz, ha fet saber que a hores d’ara, dues setmanes després que el Ple de l’Ajuntament hagués aprovat per unanimitat una moció demanant rebre explicacions d’ADIF i de les autoritats responsables en el trànsit ferroviari, no han rebut cap tipus d’explicacions. Segons Muñoz, “estem esperant, però ens sembla lamentable i preocupant aquesta manca de comunicació cap a l’Ajuntament”.
Per acabar, el senador d’Esquerra també ha anunciat que interpel·larà el Govern perquè RENFE I ADIF siguin més sensibles a l’hora d’utilitzar la llengua catalana. Com a exemple, Aragonès ha dit “avui estem a “Flix” i no pas a “Flics”, i l’altre dia vaig estar a Marçà i no pas a “Márça”; en canvi, la megafonia dels trens d’aquesta línia no ho explica així”.
(Notícia de la Roda de Premsa d'ahir a l'estació de Flix)

20 anys de la carretera Flix-Maials

Avui 14 de febrer, diada de Sant Valentí, és una data històrica per Flix. Fa 2o anys de dos fets a recordar, un que ha estat més que beneficiós per tot el poble de Flix, i l'altre de gratificant record per una minoria de veïns que foren els afortunats de la grossa de la loteria.
Per una part el President de la Generalitat Jordi Pujol inaugurà la carretera Flix-Maials, amb un cost de 710 milions de les antigues pessetes i una longitud de 19,2 km.
Per l'altra la sort arribà a moltes llars, el nº 50.940 de la Loteria Nacional tocà a Flix, uns 424 milions de les antigues pessetes en premis.
Cal recordar que l'antiga carretera N-230 de Tortosa a França quedava tallada entre les localitats de Flix i Maials, la qual cosa obligava a donar una volta per la CC-233 fins la Granadella. Abans de venir a Flix el president Pujol havia inaugurat el pont nou de Garcia.

RODA DE PREMSA PELS DESCARRILAMENTS

DIA: dijous, 15 de febrer
HORA: 12.30 h
LLOC: Estació de tren de Flix (Ribera d’Ebre)

HI ASSISTIRAN:
Lluís Aragonès, senador d’Esquerra dins del grup parlamentari Entesa Catalana de Progrés
Pere Muñoz, alcalde de Flix I Bernat Pellissa, president de la comarcal de la Ribera d’Ebre

EL SENADOR D’ESQUERRA, LLUÍS ARAGONÈS, DONARÀ A CONÈIXER LES INCIATIVES PARLAMENTÀRIES QUE PRESENTARÀ AL SENAT DAVANT ELS DESCARRILAMENTS D’UN TREN DE MERCADERIES ELS PASSATS 18 i 27 DE GENER, QUAN FEIEN LA LÍNIA TARRAGONA – SARAGOSSA.

Lluís Aragonés ha estat el senador que més Preguntes ha realitzat al govern en tota la història del Senat en relació a l'estat de la xarxa ferroviària a la demarcació tarragonina, com a exemple una mostra:

- Sobre los proyectos de mejora del recorrido y de modificación del trazado que tiene previstos el Gobierno para la línea ferroviaria que une Reus, Móra la Nova (Tarragona), Caspe (Zaragoza) y Zaragoza.

- Pregunta sobre la fecha prevista para el inicio y finalización del proyecto de supresión de los pasos a nivel existentes en la línea ferroviaria a su paso por la localidad de Riba-roja d'Ebre (Tarragona), con indicación del coste de la ejecución..

- Pregunta sobre el estado de uso y conservación de las estaciones y apeaderos de la línea ferroviaria que une Reus, Móra la Nova (Tarragona) y Caspe (Zaragoza).

- Pregunta sobre el estado global de uso y conservación en el que se encuentra la línea ferroviaria que une Reus, Móra la Nova (Tarragona) y Caspe (Zaragoza).

- Pregunta sobre la inversión económica prevista para el acondicionamiento y la puesta al día de la línea ferroviaria que une Reus, Móra la Nova (Tarragona) y Caspe (Zaragoza).

- Pregunta sobre si se ha estudiado la posible creación de una segunda línea ferroviaria entre Reus, Móra la Nova (Tarragona) y Caspe (Zaragoza).

- Pregunta sobre las estaciones y apeaderos de la línea ferroviaria entre Reus, Móra la Nova (Tarragona) y Caspe (Zaragoza) a su paso por la Comunidad Autónoma de Cataluña que disponen de iluminación nocturna, con indicación de las inversiones previstas en este sentido.

- Pregunta sobre la evolución experimentada durante los cinco últimos años por el personal de la línea ferroviaria entre Reus, Móra la Nova (Tarragona) y Caspe (Zaragoza) a su paso por la Comunidad Autónoma de Cataluña.

- Pregunta sobre las mejoras anunciadas para la renovación de la vía en catorce túneles del tramo de la línea ferroviaria comprendido entre Móra la Nova y Reus (Tarragona).

- Pregunta sobre el grado de cumplimiento de la legislación en materia lingüística en el uso de los topónimos en la línea ferroviaria entre Reus, Móra la Nova (Tarragona) y Caspe (Zaragoza) a su paso por la Comunidad Autónoma de Cataluña.

- Pregunta sobre las medidas de seguridad y vigilancia establecidas para evitar el vandalismo en las estaciones, apeaderos y construcciones anexas de la línea ferroviaria entre Reus, Móra la Nova (Tarragona) y Caspe (Zaragoza) a su paso por la Comunidad Autónoma de Cataluña.

- Pregunta sobre la posición de la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) ante las peticiones formuladas por el Consejo Comarcal de Ribera d'Ebre (Tarragona) en relación con la mejora de las infraestructuras de la línea ferroviaria entre Reus, Móra la Nova (Tarragona) y Caspe (Zaragoza) a su paso por la Comunidad Autónoma de Cataluña.

- Pregunta sobre la velocidad media de cada tipo de tren de viajeros que circula entre Tarragona y Barcelona, con indicación de las repercusiones en la misma del estado de conservación de las instalaciones y del índice de puntualidad de dichos trenes.

FOTOS FESTA DE LA CLOTXA 07

ALBERT GUIU: PREMI MARTÍ POL 2006

L'amic Albert Guiu m'ha lliurat aquest matí el seu darrer llibre de poemes. Des que es donà a conèixer que havia guanyat el novembre de l'any passat el premi Miquel Martí Pol de poesia a Roda de Ter, esperava veure la seva edició. Publicat magníficament per Aeditors El riu de lletres. Albert Guiu, reconegut poeta de casa nostra, autor d'un altre poemari força lloat per la crítica Els versos de la prostituta, ens introdueix en el món íntim dels sentiments heretats a nivell familiar. Com afegeix Albert a la introducció: Aquest poemari no surt directament de mi, bé si que en surt, de l'observació inconscient d'un nen que veu un plor perenne en el rostre de la seva iaia. la vertiable protagonista del llibre és ella, la meva iaia Magdalena... L'absent era la meva tieta Magda, la filla de ma iaia, morta als quatre anys, l'any 1940.... Des de la mirada plena de solcs de dolor de ma iaia, morta l'any noranta, m'ha arribat aquest poemari. 26 poemes i un epíleg de recerca dels sentiments:


Aquell dia vaig pensar
que jo era el crit de Munch


XVI

La pitjor de les escenes
és el dia d'un enterrament,
un taüt menut, una església plena,
un cos amat confós amb la terra
i als peus d'una creu
el teu nom fet sagrament.

REGS DELS VINGALIS I MONREDONS

Ha sortit al Diari Oficial de la Generalitat la licitació de les obres del reg dels Vingalis: "El DOGC d’avui, 9 de febrer, ha publicat l’anunci de l’empresa pública de la Generalitat, Regs de Catalunya, SA (Regsa), sobre la licitació de l’execució de les obres del reg de suport a la zona de Vingalis, al terme municipal de Flix. La data límit de presentació d’ofertes és el dia 2 d’abril a les 13 hores, i l’obertura d’aquestes tindrà lloc el 17 d’abril. Com ja es va informar en una nota anterior, el pressupost base de licitació és de 6.699.161,26 euros". Sens dubte és una molt bona notícia pels pagesos que han vist mentrestant com passava pel mig de les seves terres de secà les tuberies del reg de les Garrigues (faseIV). Han passat anys de converses i negociacions, i gairebé 4 anys (maig 2003) de la comunicació de l'inici de l'expedient de la concessió d'aigües davant la CHE. Expedient de concessió d'aigües davant la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre que també va iniciar-se a finals del 2003 per part d'una de les zones més fèrtils del terme de Flix, entre 500 i 700 hectàrees, em refereixo a Reg dels Monredons - Valls. Amb un projecte aquest darrer pràcticament enllestit que haurà de seguir ben aviat el passos del reg dels Vingalis.

CHE: Comissió Tècnica

El dilluns 12 de febrer es torna a reunir la Comisió Tècnica de l'Embassament de Flix a la seu de la CHE (Saragossa) sota la presidència del José Luís Alonso Gajón, President de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre. Serà la 16a reunió de la mateixa, l'anterior es realitzà a Flix el 21 de setembre, i la primera que es realitza despres de l'anunci del Departament de Medi Ambient i Habitatge publicat al DOG el 5 de febrer, en que ha sortit a informació públic la sol·licitud d’autorització ambiental del projecte constructiu per a l’eliminació de la contaminació química a l’embassament de Flix, promogut per l’empresa Aguas de las Cuencas Mediterráneas, S.A. (ACUAMED). L'esmentada Comisió Tècnica està composta per 9 representants dels diferents organismes i entitats competents, essent convidats 13 representants d'entitats que tenen molt a dir amb els treballs que s'estan realitzant.

FESTA DE LA CLOTXA

A Flix el proper diumenge 11 de febrer es celebrarà la IV Festa de la CLOTXA, un esdeveniment comarcal de reivindicació d'un dels menjars de pagés riberencs més identitaris d'aquesta part de l'Ebre català. A partir d'aquesta festa 20 restaurants de la Ribera d'Ebre iniciaran la temporada de la Clotxa.

Des de la primera edició tot coincidint amb la Fira de l'Oli de Mora la Nova, amb la participació del conegut Pere Tapias (veure foto de grup), fina l'edició d'enguany amb la coneguda àvia Remei, s'ha de reconèixer la implicació dels empresaris de l'hostaleria i restauradors de la comarca, el Consell Comarcal, la Cambra de Reus, entre d'altres. Móra la Nova, Riba-roja d'Ebre, Móra d'Ebre han estat les poblacions que han acollit la festa fins ara. L'experiència i els precedents fan que la l'èxit de la festa estigui garantida. Enguany la col.laboració especial de l'Associació de Dones de Flix farà posssible, entre d'altres la seva realització. S'ha de dir que a l'igual que la primera edició tornaran a engrescar la diada el grup de grallers flixancos DESOLASOL

FLIX. Pressupostos 2007

El passat divendres 2 de febrer va ser aprovat per unanimitat dels tres grups del consistori (ERC, PSC i CiU) el pressupost municipal per a 2007 de l'Ajuntament de Flix. El consistori té per a enguany una previsió d'ingressos i despeses que arriba als 4.004.317 euros. Durant el transcurs del ple es va destacar l'importància dels recursos destinats al Centre d'Empreses de Flix, que pràcticament monopolitzen el capítol d'inversions amb un total de 962.000 euros per tal de completar l'obra d'una banda i engegar el Centre Tecnològic Mediambiental que acollirà d'una altra. Per a aquesta darrera actuació l'Ajuntament de Flix que compta amb el suport del CTM de Manresa, està ultimant la signatura d'un conveni amb el Ministeri d'Indústria. Pel que fa al capítol de despeses de personal es va destacar que serà el primer pressupost amb el Conveni col·lectiu i el Pacte de Funcionaris plenament en vigor, aquest darrer ratificat en el mateix ple. Pel que fa als Organismes Autònoms de l'Ajuntament, l'Escola Bressol té un pressupost de 116.409 euros, l'Organisme Autònom de Comunicació Local (que gestiona Ràdio Flix i la revista Veu de Flix) de 144.059 euros i l'Escola de Música de 209.955 euros amb la previsió de dotar l'Escola amb una aula insonoritzada com a inversió destacada. Per primer cop també es preveuen els ingressos i despeses de l'empresa municipal Flix Gestió d'Iniciatives, SAM, que serà l'encarregada de gestionar el Centre d'Empreses un cop estigui finalitzat. El total del pressupost consolidat de la Corporació puja 4.311.801 euros un cop descomptats els ajustaments per les transferencies internes entre Organismes, Empresa Municipal i Ajuntament.

LICITACIÓ OBRES RESIDÈNCIA GENT GRAN

La licitació de les obres de la Residència per la Gent Gran i Centre de Dia és, sens dubte, una de les notícies més esperades per la gent de Flix, els seus orígens provenen de l' anunci l'octubre del 2004 per l'aleshores conseller primer de la Generalitat en Josep Bargalló. Després de més de dos anys i multitud de tràmits administratius, cessions de terrenys, avantprojectes, projectes i informes des de l'ajuntament de tota mena, de reunions amb les diverses conselleres. Finalment el DOGC d’avui, 5 de febrer, publica l’anunci Gestió d’Infraestructures, S.A. (GISA), empresa pública de la Generalitat, sobre la licitació de l’execució de les obres de la nova construcció de la residència i centre de dia per a la gent gran a Flix. El termini previst d’execució és de setze mesos i el pressupost base de licitació ascendeix a 7.166.521,18 euros, IVA del 16% inclòs. La data límit per presentar ofertes és el dia 26 de març de 2007, a les 13 hores. L’obertura de les ofertes tindrà lloc el dia 10 d’abril de 2007 a la seu de GISA. S'ha de dir que la residència de Flix tindrà 100 places de residència i 20 de centre de dia, i permetrà recuperar les antigues escoles, un edifici racionalista alemany de l'any 1917.

MOCIÓ ACCIDENTS FERROCARRIL

Moció en relació als accidents de ferrocarril produïts a l'estació de Flix, aprovat per unanimitat al Ple de l'Ajuntament del passat 2 de febrer:

"Atès que els passats dies 18 i 27 de gener s'han produït al nostre municipi dos accidents ferroviaris, en el mateix punt, just a la sortida del túnel abans de l'estació.

Atès que aquests accdidents demostren l'estat lamentable en que es troba la línia de ferrocarril Reus-Mora-Casp-Saragossa.

Atesa la proximitat del punt on es van produir els accidents i les instal.lacions d'ERCROS a Flix, qualificades de SEVESO II, pel risc industrial que tenen.

Atès que el poble de Flix està implicat en dos plans d'emergècia prou importants: PENTA (àrea nuclear) i PLASEQTEBRE (àrea química).

Atès que l'Ajuntament no ha rebut informació oficial, ni de part de la companyia ADIF, ni de cap autoritat responsable de la competència en matèria de trànsit ferroviari, es proposa al Ple de l'Ajuntament l'adopció del següent,

Proposta d'acord:

PRIMER: Fer pública la queixa d'aquest Ajuntament davant l'estat en que es troba la via ferroviària, i en especial la sortida del túnel abans de l'estació de Flix.

SEGON: Exigir a la companyia ADIF, i de les autoritats pertinents, es garantitzi la seguretat del trànsit ferroviari de la línia esmentada anteriorment, i es especial del tram de l'estació de Flix, donada la seva proximitat a les instal.lacions d'ERCROS a Flix.

TERCER: Expressar la queixa d'aquest Ajuntament per la manca d'informació rebuda de la compania ADIF i de les autoritats responsables de la competència en matèria de trànsit ferroviari, davant els accidents produïts recentment, i sol.licitar dels mateixos una explicació dels accidents, de les seves causes i de les mesures que es pensen adoptar per tal d'evitar que accidents com els esmentats es tornin a produir.

QUART: Traslladar aquest acord a la companyia ADIF, a la Subdelegació del Govern a Tarragona, a la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre, al Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, als ajuntaments de Móra la Nova, Garcia, Ascó i Riba-roja d'Ebre, i als sindciats CCOO, UGT i CGT als efectes oportuns."

GUERRILLERS PER LA LLIBERTAT

Una setmana després d'haver participat a l'acte d'homenatge als republicans de l'exili que lluitaren per defensar la seva terra contra el nazisme. L'amic Guillaume m'ha tramés un recull de notícies de premsa de la Gazzete de Nimes i la Marsellaise així com documents de tota mena, com la necrològica pel seu avi Antonio Guiu a diari del PSUC Treball.

Guillaume em recorda entre d'altres aspectes que "la meva avia amb el Wladimir van agafar un tren fins a l Yonne (prop Auxerre), però Antonio i Guillermo no sabem si vam passar per Argeles, el que es cert es que eren al camp de Bram on molts eren "politics", hi eren també Christino Garcia i d altres, t'envio una foto que va sortir a la Veu de Flix, vaig trobar la persona que havia enviat
aquesta foto, es diu Milba Falomir..." .

La intensitat en que encara es viu l'exili republicà i la Segona Guerra Mundial és evident. Una anècdota, a final de l'acte un vell pastor francés de l'esglèsia reformada d'uns noranta anys edat, anomenat Bonifàs, se m'acostà emocionat i mig en castellà i mig en francés em preguntà per Flix, tot confesant que el seu millor amic quan va estar al camp de concentració de Buchenwald (prop de Weimar) era un anarquista de Flix que ara deuria tenir uns 94 anys i es deia Amaro Castellví.

(Retall del diari: la Marsellaise)

NOMENAMENTS

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat avui, 1 de febrer, els nomenaments de Xavier Vega Castellví com a coordinador territorial del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a les Terres de l'Ebre, i d'Antoni Sabaté Ibarz com a responsable d'Acció Territorial a les Terres de l'Ebre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Les funcions que li corresponen a Xavier Vega en el nou càrrec són la representació del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació en l'àmbit de les Terres de l'Ebre (comarques del Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i Terra Alta), dirigir, coordinar i supervisar el funcionament dels serveis territorials, impulsar i coordinar les actuacions que incideixin en el desenvolupament de les competències de les unitats directives del Departament en el seu àmbit territorial, i qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que se li pugui encarregar.Pel que fa a Antoni Sabaté, li correspon la tasca d'assessorar el conseller en relació amb les actuacions a desenvolupar pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques en aplicació de les polítiques departamentals, fer el seguiment de les actuacions que duen a terme els diversos òrgans del Departament per raó de la seua matèria en l'àmbit territorial de les Terres de l'Ebre, vetllar pel compliment de la normativa relativa a les competències del Departament i qualsevol altra funció que li pugui ser encomanada.
(Notícia de flix.cat, web de l'ajuntament de Flix)