Passejada per la vila closa de Rasquera i l'ermita de Sant Domingo.

"Rasquera: dels orígens al futur amb sensaseta mediambiental" va ser la didàctica i magnífica presentació realitzada ahir a ca Don Ventura per Gisela Farnós, mestra i llicenciada en antropologia social i cultural, i Joan Farnós, llicenciat en filologia, membres del Grup Cultural Rasquerà. Presentació prèvia a la visita que hem realitzat avui pel matí a Rasquera els amic de la Cana molt ben acompanyats per Gisela i Joan Farnós Pallarès. 

La passejada pel casc antic de Rasquera, la Vila Closa, la visita a un antic forn de calç, una pedrera de pedra de guix i la panoràmica des de l'ermita de sant Domingo, al la cubeta de Móra, de les serres de Pàndols i Cavals fins la serra del Montsant al fons, la serra de Tivissa i part de la plana del Burgà, han estat els punts més importants de la passejada.

 La planta de margalló , materia prima per llatar, artesania de pauma, punt d'interés a l'entrada a Rasquera

                                                              Església de sant Joan Baptista
 

Les escaletes de pedra seca de ca Blai des del carrer Major, nexe entre la Vila Closa i el Castell.

                                                                     Antic forn de guix.

                                                        Restes d'una antiga pedrera de guix.

Ermita de Sant Domingo (s.XVIII).

 

 

Miscel·lània del CERE n. 32 dedicada a Rasquera

Ha sortit la MISCEL·LÀNIA DEL CERE que anualment edita el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), és la n. 32 i està dedicada a Rasquera, a la contraportada un històric fragment de Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna de l'any 1931.

Sumari
Josep -Sebastià Cid Català. Presentació. 5
Gerard Mercadé Pié. Presentació del número. 7

ARTICLES DEDICATS A LA RASQUERA
Ventura Castellvell Díez. Visitants de Cardó. Excursionistes i científics (1870-1931). 15
Josep Cañabate Fortunyo. La població de Rasquera als segles XVII i XVIII. Evolució i anàlisi demogràfica. 39
Joan Farnós Piñol i Gisela Farnós Pallarès. Els rasquerans i la muntanya: ressenya d'accions per a l'aprofitament de l'entorn. 49
Joan Farnós Pallarès. El Grup Cultural Rasquerà. 69
Ferran J. Lloret Sabaté, Xavier Sanjuan Samarra i Dolors Villas Miranda. Notes sobre Neotinea Conica i altres orquídies selectes del Pla del Burgar, Rasquera, Ribera d'Ebre. 81
Maria Montané Montané i Manel Aguilar Clufen. Xàquera, Creu de Santos: el sostre comarcal de la Ribera d'Ebre. 93

HISTÒRIA
Jordi Duran Suàrez. Joaquim Arbó i Jaume Martí, dos alcaldes cenetistes en els Fets de Maig de 1937. 107
David Tormo Benavent. Onze mestres riberencs del segle XIX. 123
Jordi González Garcia. El mestre Pau González Montagut: director de les escoles de Flix durant la República, depurat i empresonat pel franquisme. 139

LLENGUA I LITERATURA
Joan Marco Arroyo. "Amors" i "Desamors" de Maria Serres, la primera redactora d'El Llamp. 163

PATXETINS
Xavier Garcia Pujades. Joan Montamat: una pagesia a la Ribera d'Ebre. 185

HISTÒRIA NATURAL
Ismael Bentieb Mestre. Anàlisi cartogràfica de l'evolució hidromorfològica dels espais naturals fluvials protegits de la Ribera d'Ebre. Cartografia actualitzada i propostes de delimitació. 209

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
Núria Descarrega Altadill. Les polítiques de suport al sector agroalimentari a la Ribera d'Ebre. 245
Innovació social digital i tecnologia 5G a l'entorn rural: CoEbreLab Ribera d'Ebre. 263

DOSSIER. BARONIA D'ENTENÇA
Joan Menchon Bes. Entre visigots i feudals. El Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat abans de la conquesta feudal (segles VIII-XII). 281
Josep Serrano Daura. Dels Castellvell als Entença. 299
Manuel Romero Tallafigo. La baronia que va ser del noble Guillem d'Entença (1174-1408). 315
Albert Martínez Elcacho. Seguint les petjades de l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou a la baronia d'Entença. 327
Josep Alanyà Roig. La guerra dels templers i els Entença a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. 345
Joan Abella Creus. L'explotació de l'argent pels comtes de Prades i barons d'Entença. Una empresa a cavall entre l'edat mitjana i el modernisme. 361

RECERCA JOVE
Clara Campo Borrell. Interpretació climàtica de 50 anys d'història meteorològica i fenològica a la Serra d'Almos. 385
Mireia Pelegrí Navarro. Un cop d'ull a la Ribera d'Ebre. 391

 

EXEMPLARS INICIATIVES MUNICIPALS DAVANT EL CONFINAMENT

Davant la situació excepcional que estem vivint pel COVID-19 molts ajuntaments han obert pàgines pròpies a les xarxes socials com a eines de comunicació, segurament la xarxa Instagram és la més visual, d'aquí que el missatge de l'ajuntament tingui més possibilitat d'arribar especialment als més joves de les localitats, bons exemples els tenim a Flix, Cabacés, Ginestar o Rasquera. Iniciatives exemplars que hem d'aplaudir i felicitar.

• Flix activant el suport als col·lectius de risc (edat avançada i patologies diverses) arran de les mesures preses pel coronavirus.  
• Cabacés donant trasllat visualment  un comunicat informatiu de l'ajuntament de Falset, iniciativa semblant a la de Flix.
• Ginestar amb un excel·lent disseny "QUEDA'T A CASA" acompanyat per unes taules d'entrenament del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunyaper a la gent gran i per als infants i  
  
• Rasquera donant les gràcies a l'associació de joves cop de ratera organitzats per ajudar a la gent gran, acompanyat d'un cartel - crida a omplir els balcons una pancarta de colors i esperança "TOT ANIRÀ BÉ". 
•  
  
  #joemquedoacasa #cuidemnos
  #quedatacasa #ginestar #coronavirus #covid_19 #riberadebre
  #Flix #RiberadEbre
  #rasquera 
   

RASQUERA: LLUITA CONTRA EL FOC

RASQUERA

Aquesta tarda vaig a la inauguració del Centre Cívic a Rasquera, inauguració que anirà a càrrec del conseller de Governació i Administracions públiques Jordi Ausàs. Rasquera és sense cap mena de dubtes un dels pobles que en els darreres anys ha tingut una transformació urbanistica i d'equipament més important de les nostres contrades. El nou equipament n'és una clara mostra. El dinamisme que ha generat el seu ajuntament i especialment el seu alcalde Bernat Pellissa, actual president del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, és una dada a tenir en compte.

Josep Vallverdú i Ton Sirera l'any 1969 ens oferiren un curiós retrat de Rasquera, retrat que des de la nostàlgia del temps i pel seu valor val la pena recordar:

"Poble costerut, al bell mig de l'intrincat cabdell del vessant nord de la serra de Cardó, Rasquera té l'Ebre a poca distància, però invisible, perquè aquí les giragonses de la carretera ens l'amaguen. Un seguit de vinyes i oliverars ens ha acompanyat des de Móra i Ginestar, quan encara podíem veure la cinta de l'aigua. Ara el massís del Cardó ombrejarà la via fins a Benifallet. Un terreny cada cop més trencat, amb sentors de pins i de timons, amb marges de pedra... Mentrestant, cavada als estreps septentrionals de la serra, Rasquera vegeta, endinsada en temps de cadència lentíssima. L'ermita de Sant Domènech domina la població, entre xiprers. De les finestres pengen cordes i trenes de palma. Més de cent cases tenen familiars que es dediquen al cabàs, la cabassola i la cabassoleta... Hi ha una alternança de rajola i tàpia; i que som a la Catalunya Nova és ben visible en la cubicitat de les cases, l' aire de poble de l'interior, terrós i humil; si no fos pel raval encalcinat de primer terme, hom diria que el poble s'amaga en el paisatge, que s'aterrossa i agrisa com els lloms pelats que inicien, al seu darrera, l'ascensió al Cardó..."

ACTE D'ESQUERRA A RASQUERA

Ahir vaig participar amb Emili Valdero, secretari de comerç i turisme, un dels economistes més brillants d'Esquerra, i Bernat Pellissa, alcalde de Rasquera, a un acte pre-electoral a Rasquera davant d'unes 90 persones. Sens dubte al sud de la comarca de la Ribera d'Ebre hi trobem unes poblacions on la petjada d'ERC està molt arrelada, on elecció rera elecció treunen majories, son els casos de Miravet, Benissanet i Rasquera, amb alcaldes joves i ajuntaments amb trets ben característics. Rasquera, en concret, durant els darrers cincs anys, amb Bernat al capdavant, ha tingut una més que positiva transformació urbanística.

I mentres aquest vespre comença la campanya electoral, qu en el meu cas constarà de dues parts. A les 20:30 i a l' Estació de Renfe de l'Aldea farem l'acte simbòlic d' nici de campanya amb el protagonisme de Dani Andreu, candidat al Congrés i alcalde de la població. Després ens traslladarem a Tarragona per participar a l'acte Central d'Esquerra al Tinglado num 1 del Port, on després d'un sopar i música en directe. L'acte serà presentat per Marina Massagué, i hi intervindrem Jaume Renyer, Pere Muñoz, Carme Pelejà, Lluís Aragonés, Joan Puigcercós, Josep Lluís Carod-Roviera i Joan Ridao.