1974, l'any del pont d'Ascó.

 

1974 és l'any del pont d'Ascó. Enguany farà 50 anys que entrà en servei una de les infraestructures que han marcat la vida de la història recent de la comarca de la Ribera d'Ebre, concretament el 4 de desembre. A principis d'any el Gobernador Civil de Tarragona, Antonio Aigé Pasqual, anunciava la construcció  i parlava de la transcendència per als pobles de comarca. No esmentava, però, el motiu principal de la seua construcció:  la construcció de les centrals nuclears d'Ascó.  

A partir del contingut del seu missatge es obligat preguntar-se, s'hauria construït el pont sense la decidida participació d'ENHER, FECSA i l'Electroquímica de Flix? La pregunta es fàcil de respondre.

Era el quart pont sobre el riu d'Ebre de la comarca, després del de la línia fèrria a l'alçada de García (1892), del de Móra la Nova - Móra d'Ebre, més conegut pel nom del Pont de les arcades (1943) i el  Pont de Flix (1951). Pont d'Ascó projectat per l'enginyer José Ma Alonso Biarge.

Important la lectura dels dos retalls del  Diario  Español de Tarragona

01/01/1974 - Diario  Español

"Missatge gobernador civil Antonio Aigé Pascual

Me complace muchísimo la construcción del Puente de Ascó sobre el Ebro. Lo he dicho en alguna ocasión, dada la necesidad e influencia que va a ejercer en aquella zona. Ello es bien patente y decisivo. Su trascendencia para los pueblos de la ribera del Ebro es evidente. La Comisión Central de Servicios Técnicos de Presidencia de Gobierno, la Diputación con su decidida participación y las empresas ENHER., FECSA y Electro-Quimica de Flix."

05/12/1974 - Diario Español

"En la tarde de ayer fue puesto en servicio el nuevo puente sobre el río Ebro, construido mediante aportaciones de la Comisión Provincial de Servicios Técnicos, Diputación,' Empresa Hidroeléctrica del Ribagorzana, Electroquímica de Flix y Fuerzas Eléctricas de Cataluña.

Ha representado una inversión de 42 millones de pesetas, como asimismo de las posibilidades de la comarca en orden a su promoción industrial, ya que se evita el largo rodeo a través de Mora de Ebro y la Venta Camposines,

Estando constituido por tres tramos.de hormigón píetensado de 96 metros de luz central y 48 de laterales, construido por el procedimiento de voladizos sucesivos, técnica que se utiliza por primera vez en nuestra provincia.

Para la construcción de la variante (es refereix a la carretera de Vinebre fins el pont, 10.800.000 pessetes de pressupost)), con una pendiente máxima del 5 por ciento. Se han removido 16.000 metros cúbicos de tierras y 45.000 metros de terraplén, invirtiéndose l a cantidad de 14 millones a cargo totalmente de la Diputación, independiente de la aportación de la Central Nuclear Ascó que ha contribuido en la parte correspondiente."

Testimoni de les procés de la construcció del pont fou sens dubte el recordat Carmel Biarnés d'Ascó, les seues fotografies dipositades i digitalitzades per l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre en són testimoni:

• Pont sobre el riu Ebre entre Ascó i Vinebre - Codi de referència: ACRE340-81-N-594.

• Reportatge de la construcció del pont d'Ascó - Codi de referència: ACRE340-81-N-58.  

SANCIÓ DE 15,4 MILIONS D'EUROS

"Una vegada el Ministeri d’Indústria espanyol ha fet públic que sancionarà amb 15,4 milions d'euros la central nuclear d'Ascó per la fuita radioactiva que es va produir a finals de l'any 2007, el senador republicà i alcalde de Flix, Pere Muñoz, ha lamentat que la multa imposada no hagi arribat al màxim que permetia la Llei. "Els fets van ser prou greus per poder imposar una multa encara més alta", ha reconegut Muñoz.
Pere Muñoz demana que "els 15,4 milions d'euros han de revertir en un òrgan local que ajudi a reactivar i diversificar l'economia local dels municipis de l'entorn de la central nuclear d’Ascó". Muñoz ha recordat que "cal tenir en compte que els incidents nuclears generen un greuge envers la imatge i les activitats econòmiques que es desenvolupen al voltant de la central i, per tant, és de lògica i just per als municipis afectats que les sancions que se'n deriven vagin destinades a revertir aquesta situació". El senador ha afirmat que "una part d'aquests diners també haurien de servir per incrementar els recursos del Pla d'Emergència Nuclear, que està obsolet en alguns aspectes".
Pere Muñoz ha aprofitat el moment per, una vegada més, demanar a l'Estat que comenci a dissenyar un pla alternatiu d'industrialització, diversificació i desenvolupament econòmic de les zones amb centrals nuclears perquè quan aquestes hagin extingit el seu període de vida útil i hagin de tancar, els municipis afectats tinguin un futur econòmic assegurat." (Nota de premsa)

RESPECTE LA SANCIÓ A LA CN ASCÓ I

ESQUERRA demana que la sanció reverteixi en seguretat i en les necessitats del Pla d’Emergència Nuclear.

(Nota de Premsa)

Davant la proposta del “Consejo de Seguridad Nuclear” (CSN) de proposar al Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, d’obrir un expedient i una sanció econòmica a la central nuclear d’Ascó per la fuga de partícules radioactives; el senador republicà del grup de l’Entesa i alcalde de Flix; Pere Muñoz, ha volgut manifestar “el meu respecte més absolut per la decisió. Ara caldrà veure com s’apliquen les mesures que el CSN exigeix a la Central Nuclear d’Ascó”. Muñoz que ha recordat que en les conclusions del Ple del CSN es destaca que no hi hagut afectacions per la població ni el mediambient. Es per això que “Esquerra exigirem que ara es prioritzin les inversions en seguretat, i per tan el Pla d’actuació exigit pel CSN a la Central Nuclear ha d’anar més enllà i donar resposta en tots els elements i eines que doten de major seguretat la població”.

Muñoz, una vegada més, ha recordat la gran quantitat de mancances i carències que hi ha en el Pla d’Emergència Nuclear, sobretot pel que fa a les infrastructures viaries i instruments que calen per portar-lo a la pràctica. El senador republicà ha afirmat que “la manca de resposta al desdoblament de la C12 al seu pas per la Ribera d’Ebre, la prevista eliminació de llocs de treball a la zona per part d’ADIF, el tancament de les estacions de tren, la manca d’un sistema de megafonia que funcioni, tal com fixa el PENTA; o d’altres exemples no aporten tranquil·litat a la població. Des d’Esquerra exigim com a urgent i prioritari que quan s’actuï en seguretat es faci en tot el que això suposa”. Per Muñoz “Els ciutadans han de veure com es prenen mesures efectives al respecte, perquè sinó serà molt difícil recuperar la confiança perduda”.

Per últim, el senador republicà ha desitjat que les deficiències de comunicació que s’han donat en aquest cas, no es tornin a repetir, i que la sanció no l’acabin pagant els usuaris mitjançant les tarifes elèctriques.

PRIMERA INTERVENCIÓ AL SENAT

Ahir al Senat es va aconseguir una de les primeres acceptacions per unanimitat d'una moció inicialment presentada per CiU i que es consensuà en text transaccional amb el PP, PSOE i l'Entesa. Moció que té com a arrel l'incident de les particules radiactives emeses pel grup nuclear Ascó I. Així com a portaveu de l'Entesa vaig participar en el debat que portà a l'acceptació per assentiment de tot el senat.. L'agencia EFE ha destacat de la meva intervenció:

"Pere Muñoz ha destacado que la unanimitat a la hora de acordar el texto pone de manifiesto que la seguridad nuclear no tiene colores políticos, aunque ha lamentado que haya tenido que ocurrir un grave incidente para que se tomen medidas correstoras. En su intervención, Muñoz ha señalado que el hecho de convertir en autovia la carretera C12 (que transcurre pro Ascó y soporta un intenso tráfico de camiones ...) seria una demostración clara de la voluntad de activar los planes de emergencia."

Del diari de sessions del Senat ofereixo un breu estracte de la intervenció:

"(El señor Muñoz Hernández comienza su intervención en catalán, según el texto que facilita a la Redacción del “Diario de Sesiones”).
Señorías, m’és estrany no poder com a senador novell adreçar-me des de la cambra territorial per excel-lència en la meva llengua, i més davant la moció presentada pel grup de Convergència i Unió referent a un tema tan sensible per a la meva comarca, la Ribera d’Ebre, i el poble de Flix, d’on soc alcalde, como és la seguretat nuclear i els plans d’emergència nuclear i químic.... Les recuerdo que Flix, mi pueblo, es una población situada a poco más de tres quilómetros de las nucleares de Ascó y a unos 500 metros de la electroquímica d’Ercros, industria química ya centenaria. Por tanto, es una población que tiene entre sus planes de emergencia el PENTA, Plan de Emergencia Nuclear de Tarragona, y el Plaseqtebre, plan de emergencia químico de les terres d’Ebre... Planes de emergencia que se han ido revisando con los años pero que siempre han tenido un punto débil en cuanto hablamos de vías de evacuación. La necesaria reconversión de la C-12, eix d’Ebre, principal carretera de la zona, en una autovía, prevista, por cierto, para el año 2025, sería, sin duda, la demostración más clara de que se tiene en cuenta la viabilidad de un plan de emergencia nuclear o químico ante la población potencialmente afectada... se nos hace difícil comprender cómo, después de 25 años de coexistencia de la factoría química de Flix y el funcionamiento de las centrales nucleares de Ascó, sea precisamente hoy cuando se haya discutido y aprobado esta moción. A la población de la zona se le hace difícil entender que haya tenido que suceder un grave incidente de las partículas radioactivas, en que se ha visualizado con toda clase de detalles la cadena de despropósitos por parte de los responsables de las centrales nucleares de Ascó, para que se tomen las medidas correctoras, que, sin duda, hace años se debían haber tenido en cuenta..."

ELS ANYS SETANTA I LA LLUITA ANTINUCLEAR

"La hipoteca nuclear de Mr. Marshall", encapçala l'article-crònica de J P al diari el Punt en parlar de la presentació ahir a l'arxiu comarcal de Móra d'Ebre del llibre de l'amic Xavier Garcia, "La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980)", (Premi Jaume Ardevol dels Jocs Florals de Torroja 2007) amb Ascó, Vandellós i l'Ametlla de Mar com a marc històric. Presentació que va servir per tornar a escoltar als referents de la lluita antinuclear dels anys 70, Pedro Costa Morata, Mario Gaviria, Santiago Vilanova, Joan Rebull, Antoni Lloret i el mateix Xavier Garcia, referents d'una lluita antifranquista i lluita antinuclear des del moment en que el regim franquista es proposà constuir 29 centrals nuclears amb tecnologia nordamericana curiosament mentre als Estats Units decidien el 1972 deixar de construir-ne. La projecció d'un curtmetratge de la manifestació d'Ascó el 28 d'agost del 1977 i les paraules davant l'església de mossen Miquel Redorat serviren d'introducció a l'acte. Un altre dels nom propis més repetits durant la llarga presentació fou la de Joan Carranza, primer alcalde democràtic d'Ascó amb qui vaig compartir bon veinatge i referències polítiques i culturals durant els primers anys dels ajuntaments democràtics. Personalitat a qui es també es varen retre sentides paraules a través del seu fill Andreu.

1a PREGUNTA AL SENAT: SOBRE LA FUITA D'ASCÓ I

L'ENTESA DEMANA MESURES PER A EVITAR IRREGULARITATS TAN GREUS COM LA FUITA RADIACTIVA D'ASCÓ I

El senador per Lleida de l'Entesa, Josep Maria Esquerda, portaveu de l'Entesa a la Comissió d'Indústria, preguntarà el pròxim dimecres 28 de maig al Govern central, durant el Ple del Senat, quines mesures pensa adoptar per a evitar actuacions com les del titular de la central nuclear d'Ascó I en relació amb la fuita radiactiva del 29 de novembre de 2007, coneguda només fa uns dies.

Al novembre de 2007 es va produir una fuita de partícules radiactives a l'exterior de la planta, però els responsables d'Ascó I van ocultar la informació que no s'ha conegut fins al passat mes d'abril, temps en el que centenars de persones, inclosos grups escolars, han continuat realitzant visites a la central.

A petició de Greenpeace i del Defensor del Poble, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha realitzat un informe en què es qüestiona greument el funcionament de la Central propietat d'Iberdrola i Endesa. Entre altres coses, els treballadors no tenien experiència i això va produir la fuita que ha estat un dels més greus incidents de la història nuclear a Espanya. La central no va comunicar el problema al CSN i es va alterar el funcionament de la planta atòmica de manera que es va ocultar el problema de les emissions radiactives. Encara que l'incident no va tenir repercussions per a la salut pública, s'han detectat greus disfuncions i irregularitats, la planta ha quedat en evidència i grups ecologistes han sol·licitat el tancament de la central nuclear.

CADENA DE DESPROPÒSITS

Després d'haver rellegit atentament l'informe del Consejo de Seguredad Nuclear (CSN), d'haver llegit l'allau d'informació que per la xarxa corre del estat de la qüestió de les Centrals Nuclears d'Ascó, de conèixer els darrers canvis a Endesa en la direcció de les nuclears, amb les tensions entre la italiana ENEL i ACCIONA, amb el nomenament de Alfonso Arias Cañete, germà de l'ex-ministre d'Aznar, a la nova direcció d'energia nuclear d'Endesa, de constatar les lògiques reaccions de Greenpeace davant la resposta del CSN, de lamentar el silenci preocupant del govern de la Generalitat al respecte, faig meu l'editorial amb els interrogants pertinents de el Periódico d'avui 16 de maig:

"La cadena de despropòsits i la falta de controls de seguretat eficients en la fuga de partícules radioactives registrada a la central d'Ascó durant una operació de recàrrega, a finals del mes de novembre passat, obliga abans que res a exigir que la investigació en curs sigui exhaustiva i exemplar. De les informacions disponibles fins ara és fàcil deduir que la manipulació dels sensors a la central i l'opacitat informativa que va seguir l'incident van comportar un risc injustificable i, en qualsevol cas, expliquen l'alarma que viu l'opinió pública. Més encara quan domina la impressió que si el Defensor del Poble i Greenpeace no ho haguessin sol.licitat, els detalls de l'informe que en va elaborar el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) haurien quedat fora dels circuits informatius.

Només mitjançant la delimitació de responsabilitats personals, empresarials i institucionals és possible restablir la confiança en els gestors d'una instal.lació que és vista permanentment amb recel, o fins i tot amb obert temor, pel gruix dels ciutadans. És a dir, que mitjançant els mecanismes administratius i judicials corresponents és necessari trobar la resposta adequada a les següents preguntes:

¿Qui va prendre la decisió de manipular els sensors que mesuren la radiació per no haver de donar un informe dels incidents al CSN?

¿N'estaven al corrent els gestors de la central i l'elèctrica Endesa que s'havia procedit a alterar els sensors?

¿Qui va ordenar que la manipulació de 50 litres d'aigua contaminada anés a càrrec d'operaris sense experiència?

¿Quines raons van induir la Generalitat a acceptar les explicacions de la central després que els seus sensors van detectar una radiació inusualment alta?

¿Quines mesures ha adoptat el CSN per controlar l'àrea on s'han trobat partícules radioactives amb l'objectiu de garantir la seguretat dels residents o actuar en conseqüència?

El mateix CSN admet no descartar que persisteix el risc radio- lògic. Cosa que obliga a arribar fins al final i, de passada, revisar de cap a peus els protocols en vigor perquè no es produeixi mai més una situació com l'actual, provocada per uns tècnics que van decidir no posar en antecedents el CSN i, al mateix temps, van escamotejar informació a l'inspector resident a la central. Tot plegat, extremadament irresponsable i perillós."

Fotografia de la torre de les Centrals Nuclears d'Ascó realitzada aquest matí plujós des de Flix.
'

LA HIPOTECA NUCLEAR

No s'ho hauria imaginat mai l'alcalde d'Ascó el gener del1970, quan va ser entrevistat per la revista flixanca “La Antorcha” donant la notícia de la construcció d’una Central Nuclear a Ascó. Qui a més de reconèixer que des del passat 15 de novembre del 1969 ho sabia amb totes les reserves, contestà:
“- ¿Cuál ha sido la reacción de la población al conocer la noticia?
- Totalmente satisfactoria. Con este motivo pasará del anonimato a poder colaborar en el engrandecimiento de España, de lo qual nos sentimos orgullosos? “[1]

La notícia que es justificava amb les sentides paraules "engrandecimiento de España", representà una veritable hipoteca per a Ascó i tots els pobles de l'entorn. Una hipoteca amb totes les coses positives i negatives que comporta, hipoteca que amb els anys s'ha anat modificant i modificant... 1983 amb el grup I i el 1985 amb el grup II , una hipoteca que durant anys els veïns s'han acostumat i en molts casos no s'han adonat que hi estaven abonats. Enguany gairebé 40 anys després, amb l'incident de les partícules radioactives i l'anunci de la construcció d'un magatzem temporal de residus (ATI) per part d'ENRESA podem constatar un cop més que els plantejaments inicials de la hipoteca nuclear no tenien un termini fixe d'amortització. Aquest vespre ho hem pogut constatar els alcaldes que ens hem reunit a Ascó. ENRESA, l'empresa pública de residus nuclears publicità al BOE el passat 9 d'abril la construcció de l'ATI a Ascó sense cap comentari previ als ajuntaments ni al poble que al final haurà de donar l'autorització, amb un clar menysteniment al territori i a les administracions locals... Una publicació al BOE coincidint amb l'interregne ministerial, doncs encara s'havia de nomenat el nou govern sorgit de les darreres eleccions generals, i curiosament amb la reunió d'urgència dels alcaldes de la zona arran de la constaminació exterior de les particules radioactives... Una política de fets consumats que s'enfronta radicalment amb els acords de l'assemblea de l'AMAC (Associació de Municipis de les Arees Nuclears) el juliol del 2007 quan va dir clarament que s'oposava a la imposició que significa continuar amb els enmagatzaments a les pròpies centrals nuclears i que s'oposaria per tots els mitjans a l'ampliació de les piscines i la construcció de magatzems temporals individuals.

[1] Antorcha. núm. 385. 24 de gener del 1970.

I DE POSTRES UN MAGATZEM DE RESIDUS NUCLEARS

I de postres... un magatzem de residus nuclears. Quan encara no acabem de païr la fuita de partícules radioactives de la central nuclear d'Ascó, quan encara s'estan estudiant les causes i per tant no se sap l'abast de la qüestió, ENRESA, l'empresa pública que gestiona els residus radiactius, s'afegeix a la ceremonia de la confusió amb la construcció per la via d'urgència d'un magatzem temporal de residus nuclears a Ascó, temporalitat de 50 anys. No sé si els responsables d'ENRESA són o no conscients de la lleugeresa de la seua actuació, per no dir frivolitat. Que els ajuntaments de la zona ens haguessim d'assabentar pels mitjans de comunicació d'aquesta nova agressió al territori, que el CSN el dimarts passat que ens va convocar a tots a Madrid no ens ho comuniqués, que a hores d'ara cap conseller de la Generalitat no s'hagi desplaçat fins a Ascó per interessar-se de la situació i prendre una primera mesura de perdua de credibilitat de la instal.lació nuclear, que en el seu lloc hagi estat el programa d'humor "Polonia" faci la típica broma del perquè d'aquesta absència ("algun voluntari per anar a Ascó i tranquilitzar la gent?"), que la conselleria de Medi Ambient digui que no té competències, mentres veiem que la fuita arriba als jutjats, que s'hagi obert una cerimonia de la confusió mediàtica... tot plegat no ens ajuda gens a treballar amb serenor pel futur dels nostres pobles i la nostra gent.

PROP DE LA LLERA DEL RIU EBRE

Aquest vespre en arribar de la reunió al CSN de Madrid m'he assabentat de la nova troballa d'un punt amb partícules radiactives "PROP DE LA LLERA DEL RIU EBRE", no han donat més informació a més d'aquesta descripció literaria, però si que han esmentat de la reunió del alcaldes de la zona d'Ascó a la seu del Consejo de Seguredad Nuclear i de la troballa de material radiactiu entre la ferralla d'uns camions provinents de la CN d'Ascó a una deixalleria de Reus. El cert és que ens han convocat a Madrid a 13 alcaldes per facilitar informació directa de la presidenta del CNS, Carme Martínez Ten , de la Directora de Seguredad Nuclear, Isabel Mellado i del Director General de Protecció Radiològic, J. Carlos Lentijo. L'objectiu era transmetre tranquilitat als alcaldes minimitzant al màxim l'impacte de la contaminació per a la salut de les persones i per al medi ambient i comunicar-nos que han iniciat un expedient sancionador.

He pres molts apunts, potser massa, el cert és que en acabar totes les intervencions s'ha obert un torn de paraules limitat a dos alcaldes que a força d'aixecar el braç hem conseguit dir quelcom, dit d'altra manera l'bjectiu del CSN era donar informació i passar a una llarga roda de premsa sense tenir cap interés per l'opinió dels alcaldes dels pobles afectats. Amb tot, les referències a l'actitud de l'empresa nuclear han estat constants: infravaloració del material recollit per l'empresa, deficiències en la informació i la valoració, clares deficiències en la gestió dels materials radiactius... que en realitat, que per la contaminació és del'incident és de nivell 1, però que varen decidir passar al nivell 2 en donar-se en compte que l'empresa no els hi havia donat tota la informació. La frase més original que m'ha quedat més gravada l'ha facilitada la presidenta del CSN qui ha afirmat en relació a l'empresa: LAS DEBILIDADES EN LA CULTURA DE LA SEGURIDAD". Més clar, impossible!!!

DE SORPRESA EN SORPRESA

La gent de l'Ebre anem de sorpresa en sorpresa des de les darreres eleccions generals del passat 9 de març. Entre "l'emergència nacional" de l'aigua i l'incident inèdit de les partícules radioactives fora de control de la Central Nuclear d'Ascó, amb novetats cada dia que passa, ens podriem qüestionar si la llarga campanya electoral té quelcom a veure en aquesta dituació d'emergència, ja que aquests tipus de situacions quan arriben són el resultat d'un procés amb responsables tècnics i polítics al seu front.

En el cas d'Ascó I ahir els alcaldes varem ser reunits amb els responsables d'ANAV i, s'ha de dir que, entre paraules vam poder entreveure una mena de disculpes pel succés, reconeixent que varen subestimar la sensibilitat social sobre el territori i la repercusió mediatica que s'ha generat, entenent que aquest fet el ha fet perdre credibilitat. Això sí, tot insistint en la poca rellevància radiològica de la fuita per a la salut de les persones i el medi ambient. Confoirmant que s'han trobat 140 punts amb elements de contaminació entre els dies 14 de març i 8 d'abril, 90 punts entre el 8 i 16 d'abril i i punt el dia anterior 17 d'abril.

Hores abans vaig reunir-me amb responsables de protecció civil i dues inspectores del Consejo de Seguredad Nuclear, area de Vigilància Radiològica Ambiental, que s'han desplaçat fins la zona per eliminar tota mena de dubtes, amb l'inici a partir del dilluns d'una inspecció radial entre els termes d'Ascó, Vinebre i Flix, per comprobar que no hi hagi cap partícula radiactiva, comprobació que es farà tanmateix a l'interior del mateixos nuclis urbans.

NOTÍCIES RELACIONADES:

>El CSN i l'AMAC també són qüestionats>Inventari i efectes dels elements radioactius>Protecció Civil diu que no hi ha risc radiològic>Nivells de seguretat internacionals>El govern català, convidat de pedra>La fiscalia no descarta una actuació d'ofici>Avisen que a Ascó encara hi ha partícules radioactives

Mentres el dimarts 22 d'abril els alcaldes hem estat convocats a la seu del Consejo de Seguredad Nuclear. És de preveure que rebren noves informacions al respecte...

LA PREMSA, ELS ALCALDES I LES NUCLEARS D'ASCÓ

Avui a Madrid estant amb motiu de la inauguració de la IX Legislatura a càrrec del rei Juan Carlos I a la seu del Congrés de Diputats, avui vestit de gala i amb tota la parafernàlia militar i regia, amb presència de tots els diputats-des i senadors-res. La notícia de la destitució entre d'altres del director de la Central Nuclear en Rafael Gasca, aixi com el tema més repetit entre els parlamentaris, amb visions totalment polièdriques referents al transvassament de l'Ebre a Barcelona, i amb el rerefons de la llarga regional d'Esquerra d'ahir al vespre, permeteu-me que esmenti dues notícies periodístiques referent a la preocupació dels alcaldes de la zona d'Ascó en relació a les darreres fuites radiactives de les centrals nuclears d'Ascó, amb el convenciment personal que encara tindrem més novetats al respecte:

Diari de Tarragona

“….I és que els alcaldes de la Ribera d'Ebre han rebut les últimes dades amb preocupació i desconfiança, «el CSN diu que la central ocultà informació, això és greu i genera desconfiança», apuntava ahir l'alcalde de Riba-roja, José Luis Aparicio, «si d'un fet que no té importància no s'informa bé, què passarà quan succeeixi algun fet realment greu?», lamentava. Des de Vinebre, l'alcaldessa, Gemma Carim, admetia el desconcert pel ball de xifres mentre convocava ahir al matí el pla local d'emergència nuclear per explicar les novetats del succés. I des de Flix, l'alcalde, Pere Múñoz, ratificava la sensació de preocupació: «l'opinió pública en el tema nuclear és molt sensible, al final no ens acabarem de creure els comunicats dels organismes oficials. És preocupant….».

EL Periodico

“...Diversos alcaldes de l'entorn de la central nuclear Ascó 1 i veïns d'aquesta població van coincidir ahir a mostrar la seva desconfiança en l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV), titular de la planta, després que se sabés que la fuga d'elements radioactius ocorreguda el novembre del 2007 --i comunicada al Consell de Seguretat Nuclear (CSN) el 4 d'abril passat-- va ser cent vegades més gran del que es va admetre inicialment. Els 13 alcaldes de la zona d'Ascó pertanyents a l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals (AMAC) i el CSN es reuniran dimarts que ve per analitzar la reclassificació a nivell 2 de la fuga radioactiva a la central de la Ribera d'Ebre. Rafael Vidal (CiU), alcalde d'Ascó i treballador de la central, va explicar que saben que no hi va haver perill per a la població, encara que sorprèn la nota del CSN perquè apunta "que l'ANAV no va dir la veritat". Pere Muñoz (ERC), alcalde de Flix, es va mostrar partidari d'exterioritzar el malestar dels representants municipals davant el que considera una "ocultació" d'informació...”

AIXÒ ERA, I NO ERA ...

"EL CSN RECLASSIFICA EL SUCCÉS D'ASCÓ A NIVELL 2 A L'ESCALA INES PER SUBMINISTRAR L'EMPRESA INFORMACIÓ DEFICIENT I INCOMPLERTA...

El CSN està treballant en l'obertura d'un expedient sancionador al titular i li exigirà que es depurin responsabilitats...

De l'anàlisi de la cronologia dels fets es dedueix que ja el passat 9 d'abril el titular coneixia que la informació d'activitat totat abocada no era correcta i lo la comunicà al CSN, malgrat haver estat requerida reiteradament i per escrit. Tampoc ho informà durant el Comité Local d'Informació extraordinari celebrat aquesta mateixa tarda a Ascó...

El Consejo de Seguredad Nuclear va a iniciar inmediatament una campanya de vigilància radiològica independent que complementi les mesures que ja realitzà el dia 5 d'abril a l'exterior de la instal.lació amb un equip d'inspectors..."

Això era, i no era... Per acabar-ho d'adobar. Si la societat demana i demana transparència informativa i claretat, després d'aquest nou FAX tramés aquesta tarda a les 18,15 hores a les oficines municipals per la subdelegació del govern a Tarragona, oficines que per les tardes, com també passa tots els caps de setmana, solen estar tancades... si algú tenia dubtes, ho té clar !!!!

PD. Després d'haver escrit aquesta entrada en mirar el correu he rebut la següent informació de part de l'anomanat titular pel CSN, és a dir ANAV:

"Núm. 5/2008

Nota de prensa

Incidente dispersión partículas de la CN Ascó I
(Ampliación de información)

Los datos obtenidos del análisis de las partículas localizadas y retiradas, confirman que la emisión es de baja significación radiológica y no afecta ni a la salud de las personas ni al medioambiente

Una vez finalizados los trabajos de limpieza, considerados prioritarios tras el hallazgo, se ha procedido a analizar en laboratorio y con métodos de precisión las partículas recogidas y realizar los cálculos necesarios

Ascó, 14 de Abril de 2008.- El pasado 5 de Abril se informó del hallazgo de partículas radiactivas en la central nuclear Ascó I. Desde el momento de la notificación el 4 de abril, se procedió a rastrear y limpiar toda la instalación. Estos trabajos finalizaron el pasado 7 de Abril, no observándose partículas en las zonas lejanas como torres de refrigeración, río, y edificios administrativos exteriores.

Una vez finalizados los trabajos de limpieza, acción prioritaria tras el hallazgo, se concluye que el 95% de las partículas dispersas se depositaron en un radio cercano al punto de emisión.

El estudio de la causa raíz de este suceso confirma que el origen y la secuencia de eventos asociada al incidente, proviene de la ventilación del edificio de combustible.

La baja significación radiológica del mismo, está contrastada por los datos obtenidos en los sistemas de monitorización y muestreo (situados a la salida de la ventilación) y por la red de vigilancia ambiental.

Una vez realizados los trabajos de medida en laboratorio con tres métodos de alta precisión y posterior contrastación, se ha determinado que la actividad total de las partículas vertidas es de 0,0023 curios. Atendiendo a este resultado y a los obtenidos de los sistemas de control y detección ya indicados anteriormente, se puede confirmar que el incidente no ha afectado ni a las personas ni al medioambiente.

La variación en relación con las cifras obtenidas en el estudio preliminar, realizado sobre datos de campo e inmediatamente tras la localización de las partículas, se basa en la menor precisión de los métodos que se pueden utilizar en campo en primera instancia frente a los de laboratorio, más ajustados pero que requieren un mayor margen temporal. Se han realizado tres métodos de análisis y los resultados finales contrastados se obtuvieron el sábado, 12 de abril, y hoy han sido comunicados al Consejo de Seguridad Nuclear."

SOBRE LES PARTÍCULES RADIACTIVES A LA CN ASCÓ I

INCIDENT INÈDIT A ASCÓ (3 Cat 24)

El proper mes de juny farà 25 anys de l'entrada en funcionament de la central nuclear Ascó I. El grup II no entrarà en funcionament fins el juliol del 2005. Recordo precisament aquestes dues dates per intentar situar en el seu context les informacions que ens arriben de la "detección de partículas radiactivas en la Central Nuclear de Ascó", títol original de les dues comunicacions rebudes ahir dissabte a les 14,39 h i a les 15,21 h a les oficines municipals, dos notes de premsa , la primera de la CN Ascó, i la segona del CSN. La segona comunicació tramesa per la Subdelegación del Govern central a Tarragona recordava que per al nostre coneixement : NO ACTIVA EL PENTA. Dependències municipals que, per cert, els caps de setmana romanen tancades fins el dilluns. Avui per assegura-me hi he anat i he trobat els dos fax que feia esment. Tot i així, tal com recorda l'article del diari el País, vaig rebre la informació per la tarda a través del mitjans de comunicació.

"Aquí falla la comunicación"

El alcalde de Flix (Ribera d'Ebre) y senador por la Entesa, Pere Muñoz (ERC), lamentó ayer los escasos canales de comunicación que existen entre los ayuntamientos, las centrales nucleares y el Consejo de Seguridad Nuclear. El primer edil de este pueblo vecino de Ascó y situado apenas a tres kilómetros de dos centrales nucleares -Ascó I y II- no tenía ayer al cierre de esta información ninguna notificación oficial de lo ocurrido y, de hecho, tuvo conocimiento del incidente gracias a una llamada telefónica de EL PAÍS. "Está claro que aquí falla la comunicación", lamentó Pere Muñoz, y añadió que "otras veces" sí ha recibido llamadas de Protección Civil para darle explicaciones de otros sucesos.
La fuga de partículas radiactivas al exterior es un hecho sin precedentes en la historia de la industria nuclear española. Así lo aseguraron ayer fuentes del Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), que, sin embargo, restaban importancia al suceso debido a la escasa actividad radiológica de las partículas detectadas, a la poca cantidad que hasta el momento se han encontrado y al hecho de que todas están localizadas en el interior del recinto industrial, con acceso restringido.
A lo largo de los años, por otra parte, la industria nuclear se ha ido dotando de sistemas de medición cada vez más precisos, con lo que ninguna de las fuentes consultadas ayer se atrevía a asegurar que en el pasado no ocurrieran episodios similares.
El CSN, que hasta que culmine su investigación no conocerá el alcance detallado del suceso, aseguró ayer que "en el escenario más desfavorable", las dosis de radiactividad que hipotéticamente recibirían los trabajadores, el público en general o el medio ambiente se situarían "muy por debajo de los límites legales establecidos

". (El País, 6/4/08, Oriol Aimy).

25 anys de convivència amb les centrals nuclears i el fet sense precedents detectat aquests darrers dies motiven inevitablemament un seguit de consideracions. La primera, encara que sigui banal és que es renova la consciència que vivim en una zona nuclear. Que tenim uns Plans d'Emergència (PENTA) que són desconeguts per la majoria de la població. Que la seua direcció i control depen directament de l'Administración General del Estado. Que les informacions periodístiques palesen les contradictòries valoracions entre "la fuita radiactiva de baixa intensitat" del les comunicacions oficials i "l'accident radiactiu de la Central Nuclear" de les entitats ecologistes com Greenpeace...

La credibilitat de les administracions un cop més és en joc. L'opinió publica no es pot permetre en un cas tant sensible i preocupant com aquest que es jugui amb la informació, com s'ha fet per exemple els darrers dies amb la crisi de la sequera. Més que mai cal clamar per la responsabilitat dels nostres governants i deixar clar que la TRANSPARÈNCIA, INFORMACIÓ I CLAREDAT han de ser el denominador comú més elemental.