MONTSE CANALS EN EL RECORD

ÈXIT DE LA PRESENTACIÓ DE LA "IMPREMTA BABEL"

Per primera vegada es realitzà un acte literari a la plaça Major de Flix, un acte que conseguí omplir la plaça de gent de totes les edats per escoltar el dos representants més importants de la nostra literatura, Albert Guiu i Andreu Carranza, amb motiu de la presentació de la darrera obra d'Andreu: "Impremta Babel". Al final, després de la signatura de llibres, la cantant Montse Castellà intervingué per cantar, entre d'altres, una cançó dedicada al llibre.

"Deia Pío Baroja que la novel.la era un sac on hi cap tot, encertava aquell escriptor de caràcter taciturn i mirada gairebé infinita, almenys encertava si ens atenem amb allò que trobem a l'última novel.la d'Andreu, una evolució sentimental i humana tan emotiva i ben trenada que tots emmudim amb Pol i tots recuperem la paraula gràcies a l'impremta, una història d'amor adolescent que conviu amb intensistat amb una història d'amistat vertadera entre un grup de nois, un cant amb matisos d'espiritualitat lírica contra uns temps de llibres prohibits i lleis tan estúpides com severes, un retrat d'una nissaga trencada per les circumstàncies i apedaçada amb amor fins a fer possible tirar endavant amb l'estima de la sang dels tiets, una fotografia d'una societat dividida, un testimoni d'un temps: la postguerra i d'una força motriu d'uns cinc segles: l'impremta, un passeig per les animes desbocades de la joventut d'unes terres que emparenten l'infantesa i els anys joves amb un riu que tot ho creua, un llibre d'amor per a la literatura, per a les paraules, des de la passió per cada una de les lletres..." (Albert Guiu).

80 ANYS DEL CAMP DE FUTBOL DE "LA ISLA".

Fa 80 anys, Festes Majors de l'any 1929, 15 d’agost, era president del futbol local n’Isidre Martí Barberá, un any abans havia unificat tot el futbol flixanco dins la JD de Flix: uns equip del barri internacional i la "Juventud Deportiva". Aquest dia de Festa Major s’inaugurà al nostre poble un nou camp de futbol a l’illa, més conegut com “la Isla”, sobre uns terrenys cedits per la direcció de la Fàbrica. Es jugà contra el F.C. Vilafranca. L’equip de la J.D. Flix va ser: Solé, Armora, Tarragó, Mani, Guiu, Blanch, Ranís, Mur, Català, Zabalza i Algueró. Suplents: Viñolas i Raduá. El resultat 4-2 favorable als locals. L’endemà, segon dia de la festa major, tornaran a jugar, el resultat serà 0-3 a favor dels visitants.

FOTOGRAFIES INÈDITES DE FLIX DEL 1938

L’Institut Cervantes de Roma i el Casal Municipal d’Arnes han organitzat una magnífica i original exposición de 100 fotografies realitzades pel tinent feixista Guglielmo Sandri, on ens recorda la participació del feixisme italià en el Guerra Incivil del 36. Sandri formà part del contingent de 76.000 soldats i milicians que Mussolini envià en suport a Franco (43.000 militars, 32.000 milicians i 5.550 d’aviació).

Esmentar que les 4.000 fotografies que realitzà Sandri es salvaren de miracle, el 1992, una jove de Vipiteno les trobà a una caixa al costat de la brossa a punt d'anar a les escombraries, sense cap referència de l’autor. La dona i vidua de Sandri acabava de morir, i la seua casa era netejada pel seu propietari. El 2004, di Michele de l’Arxiu de Bolzano va conèixer la noia que havía guardat les fotos, i va convèncer al seu arxiu que les comprés; es posà a investigar, localitzà gracies a supervivents italians de la Guerra Civil a l’autor, trobà als seus familiars i entrà en contacte amb el Museu d’Història de Catalunya, que organitzà la primera exposició.

Aquesta exposició ha estat organitzada per di Michele i narra de forma cronológica casi toda la guerra: de les imatges realitzades durant la Batalla de l’Ebre n’hi ha dues inèdites i força interessants de Flix. Fotografies que m’ha tramés el Director dels Serveis Territorials de Cultura Xavier Vega.

RAMON ALENTORN TARRAGÓ ( 1896 -1939 ).

Fa 70 anys de la primera víctima flixanca de la repressió franquista, el 8 d’agost del 1939 s’executà a Tarragona a Ramon Alentorn Tarragó. Havia estat President de l’Obrera així com del Sindicat Agrícola i membre de la CNT. Quan entraren els franquistes a Flix el 1938 fugí a França, però els precs de la seua muller el feren tornar al poble, on seria detingut. Vivia al carrer Castell 38, pagés, casat amb Ramona Franch Pagés i amb un fill. Ingressà a la presó el 21 d’abril procedent de la presó de Falset, li feren consell de guerra sumarissim el 9 de maig i fou afusellat a Tarragona el 8 d’agost del 39, tenia 42 anys.

Un informe de la Falange local esmentava que havia estat president de L’Obrera, i com a tal representava aquesta al Comitè: “ultimamente se separó de sus compinches de comité dedicando sus astividades después de la correspondiente incautación a la Dirección del Sindicato Agrícola ... este individuo a pesar de ser el de la política más templada de todos los del Comité es elemento peligrosisimo”.

La repressió mortal continuaria l'abril del 1940, així cal recordar:

El 18 d’abril del 1940 Noves víctimes entre els vençuts, moren afusellats a Lleida: Asensi Prades Tendero (30 anys) i Joan Nogales Cervelló (45 anys), tots dos de la CNT.

El 25 de maig del 1940. Nova víctima, mort afusellat a Lleida, Rafael Milian Blanch, de la CNT-FAI., tenia 25 anys.

Desembre del 1940. A les presons de Pilatos i a la Punxa de Tarragona hi havia 32 detinguts veïns de Flix.

El 23 de desembre del 1940. Nova víctima, mort afusellat a Lleida, el membre del Comitè i de la CNT, Ramon Sabaté Català. Tenia 35 anys.

El 13 de gener del 1942 És executat a Tarragona el militant d’ERC, Ramon Ferrús Costa. Tenia 33 anys.

El 26 de novembre del 1942 . Dos noves execucions a Tarragona: Ramon Rosich Armora (Cargol)( 34 anys) i Josep Cases Porta (Ton) (33 anys), tots dos de la CNT.

El 13 de maig 1943. Passats de llarg quatre anys de la finalització de la Guerra Civil encara era executat a Tarragona Josep Nogales Ventura (Ventura) (tenia 28 anys).

(Fotografia del llibre "90 anys del Sindicat de Flix" de J M Recha.)

ELS PORTS DES DE QUERETES

"No vull una patria gran

ni una pàtria mitjaneta,

que la vull ben menudeta.

Coneixer-la pam a pam

i estimar-la sencereta.

No la vull pobra ni rica,

ni humiliada ni orgullosa,

vull la pàtria més preciosa,

i la vull verda i florida

i fresca com una rosa.

Vull al mig d'ella plantat,

i tocant de peus a terra,

a la dreta i a l'esquerra

vore-la de part a part,

els rius, els plans i la serra..."

Desideri Lombarte, Pena-roja de Tastavins (1937-1989)

ESLOVÈNIA - GUATEMALA

Es difícil trobar conexions entre Guatemala i Eslovènia, en el meu cas n'ha trobat una en comú amb la versió particular del respectiu país en la versió del "Petit Príncep", ja sigui des de l'editorial Piedra Santa i la 15a reimpresió o Emka de Ljubliana. "Cuando yo tenia seis años vi un libro sobre la selva virgen que se titulaba "Historias vividas", una magnífica estampa..." o " Ko mi je bilo sest let, sem v knjigi o pragozdu z naslovo, "Renicne zgoobde" videl sjjajno podobo..."