30 de setembre del 2009

RESSONS D'AL ÀNDALUS


Si enguany fa 400 anys de l'expulsió dels moriscos, ahir a l'Auditori Municipal Enric Granados de Lleida vàrem podem constatar l'extrraordinària petjada de l'al Àndalus en el cançoner popular dels Països Catalans.


Ahir al vespre el Cor de Cambra de l'Auditori Enric Granados (amb tres veus de flix), dos magnífics cantaors, Sílvia Pérez Cruz i Eliseo Parra, cinc grans músics i amb la direcció de Xavier Puig, ens vàren regalar amb una revisió reivindicativa del món coral català, tradicionalment amb la mirada fixada a la Catalunya Vella i els Pirineus, una reivindicació de les cançons populars de la Catalunya Nova, el País Valencià i Mallorca, amb cançons com "Cançó del Pandero" de Tàrrega, "Dos ovelles i un boquet" de Tivissa, "Una xica llauradora" de Villa-rreal, "Cançó de ximbomba" de Sant Joan, entre d'altres, i amb dues versions corals estelars, "El Comte Arnau" i "Jota i Fandango" de Tortosa.

29 de setembre del 2009

CARMEL BIARNÉS I FLIX


Aquesta setmana el poble d'Ascó fa un més que merescut reconeixement i homenatge a Carmel Biarnés ((1928-1992)., entre d'altres escriptor, periodista i historiador local i comarcal; fundador del CERE; promotor, divulgador i defensor del patrimoni i la consciència riberenca.
Amb aquesta fotografia seua al mig d'un intensa gebrada que ens envià de record als seus amics, no puc estar de recordar una de les poesies més boniques que s'han escrit mai de Flix, poesia que el desembre de l'any 1964 Carmel Biarnés publicà a la "Antorcha":

"Flix que talla el pas de l’Ebre
I el fa passar per on vol,
Ha llançat un cant alegre:
Refilet de flabiol!
L’Ebre que al ritme de jota
Fins ara duia exultant,
Va perdent-lo gota a gota
I es troba sardanejant!
Amb galop de fantasia
Va venint de l’Aragó
Ja emplena la rodalia:
Sardana de germanor!
Amb una immensa rotllana:
Al davant mateix de Flix
L’Ebre balla una sardana...
I l’aigua com un relluix!
I mentre punteja i salta
Tan a prop de l’Aragó,
L’Ebre a Flix besa la galta
I es fa llum aquest petó ."

27 de setembre del 2009

JORNADES DEL PATRIMONI: MOLI D'ORIOL


Dins del marc de les "Jornades de Patrimoni Històric i Natural - Jornades Europees del Patrimoni" a Flix, amb Jaume Masip, regidor de patrimoni històric, fent de magnífic cicerone, s'han organitzat un seguit de visites guiades pel patrimoni local amb força participants. Ahir per la tarda vaig tenir l'ocasió de participar en la visita guiada pel Molí d'Oriol ( o molí vell) on s'ha realitzat en els darrers anys importants actuacions arqueològiques que han deixat a la llum els vestigis d'un molí d'oli amb referències del segle XVII, que complementen el conegut de l'any 1789, any de la revolució francesa, amb una inscripció damunt de la pedra clau de la porta d'entrada, on diu:

"Siendo rey Carlos IV fue ampliado el molino aceitero de la villa con una prensa".
De la visita guiada podeu accedir al bloc de Jesús Escribano qui ens ofereix un magnífic reportatge fotogràfic.

25 de setembre del 2009

L'EXILI I LA MATERNITAT D'ELNA



Ahir Assumpta Montellà ens va tornar a oferir una émotiva conferència sobre l'exili republicà i la maternitat d'Elna, aquesta vegada dins del marc de la magnífica exposició que sobre la la seua obra podem contemplar a Flix. S'ha repetit en parlar de la història de 597 nens salvats dels camps de refugiats, de la Elisabeth Eidenbenz, de l'exili, dels camps de concentració, que l'Assumpta Montellà ha sacsejat conciències... Jaume Masip ha fet una excel.lent entrada al seu bloc de la conferència d'ahir al vespre, per la meua part he volgut recuperar aquesta imatge de la Veu de Flix del 1982, d'una colla d'exiliats flixancos, des de la distància dels 70 anys dels seu dramàtic exili.

De l'exili de les personalitats polítiques i culturals, de l'exili a Mèxic, s'ha estudiat abastament, però de l'exili dels milers i milers de persones de totes les condicions, de pràcticament totes les poblacions que varen haver de fugir comencem a tenir estudis com els de l'Assumpta Montellà. En relació al retall de la Veu de Flix, hauriem de recordar el 20 flixancos que es trobaven exiliats al camp de refugiats francès de Bram ( Departament d’Aude). Miquel Pons, Batiste Estopà, Tòfol d’Anima, Cruelle, Antonio Guiu, Franch, Bruno, Josep Cases, Tòfol de Violí, Josep Camarasa, Medina el Petit, Salvador Torres, Guillem Guiu, Medina el Gran, Sisco Cruelle, Jordi Medina, Evarist Bagés, Antoni Jardí, Joan Brosses i Josep Ribera, recordar les seues famílies, les seues mullers, els seus fills, i l'interrogant de conèixer les seues històries particulars.

22 de setembre del 2009

NOVA PREGUNTA SENSE RESPOSTA


Nota de premsa després de la pregunta realitzada aquesta tarda a la ministra Elena Espinosa al plenari del Senat:

"És la tercera vegada que des del grup de l’Entesa se li formulen preguntes sobre el calendari d’execució de les obres i la Ministra no concreta.

Decebut”, així és com s’ha sentit aquesta tarda el senador republicà de l’Entesa Catalana de Progrés, Pere Muñoz, quan ha escoltat la resposta de la Ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, a la seva pregunta sobre el calendari d’execució de les obres per l’extracció dels llots tòxics de l’embassament de Flix. Muñoz ha explicat al Ple del Senat com es va donar a conèixer la notícia, i com els mitjans de comunicació van arribar a comparar els fets amb Aznalcóllar o el Prestige. El senador ha recordat com la llavors Ministra Narbona es va comprometre en una ràpida reacció del Govern de l’Estat i com es van implicar les universitats i els investigadors.
Muñoz ha fet memòria de que ja fa cinc anys que es coneix l’ informe on es confirmava que entre 200.000 i 360.000 de tones de residus tòxics contaminaven el riu Ebre a l’embassament de Flix. Per això, una vegada més, el senador Pere Muñoz ha denunciat els continus retards i la manca d’un calendari d’execució real de les obres de neteja. La Ministra i el seu Ministeri de Medi Ambient, també, una vegada més; en la seva resposta “no ha concretat cap tipus de calendari ni d’actuació”, segons el senador. “És la tercera vegada que des del grup de l’Entesa preguntem al Ministeri per aquestes obres, les altres dos vegades van ser el passat març i novembre de l’any passat; i el Ministeri no concreta. Simplement és limita a tirar pilotes fóra. Mentre expressa bones voluntats a les Terres de l’Ebre creix l’incertesa i la incredulitat”. Ha expressat Muñoz.

Resposta de la Ministra Elena Espinosa.
La Ministra Elena Espinosa, ha afirmat que el Govern té la voluntat de agilitzar les obres de descontaminació de l’embassament de Flix. Una contaminació que ha qualificat de problema històric. La Ministra també ha explicat que ja estan adjudicades i contractades les obres,. Però i del calendari d’execució dels treballs com li havia demanat el senador Muñoz? Res de res, només bones paraules.
Per últim Pere Muñoz destacava que “per ser que l’any 2004 es van declarar per part del Govern de l’Estat com a prioritàries, urgents i “d’interès nacional”, i porten des del mes d’abril de l’any 2008 adjudicades, a hores d’ara no han començat i desconeixem quan ho pensen fer”.

21 de setembre del 2009

INICIATIVES DE L'ENTESA AL SENAT


Una moció, una pregunta oral a la comissió de control de RTVE i dues preguntes orals als respectius ministres demà a la tarda a la sessió de control del govern són les iniciatives del grup de l'Entesa Catalana de Progrés per aquesta setmana al senat. La meua pregunta sobre el calendari d'execució dels treballs de neteja de l'embassament de Flix l'havia de fer la setmana passada, però la ministra Elena Espinosa no va poder comparèixer a darrera hora.

"Pregunta oral Comisión de control RTVE
LA ENTESA PREGUNTA PER LA PROGRAMACIÓ ESTABLE EN CATALÀ EN RTVE

La senadora per Girona de l'Entesa, Pepa Celaya, portaveu del grup en la Comissió mixta de control parlamentari de la Corporació RTVE i les seves societats, preguntarà demà a partir de les 11:30 al president de l’esmentada corporació, Luis Fernández, qué s’està fent per a oferir una programació estable en català.

Moció
L'ENTESA PROPOSA QUE LES FESTES AMB MALTRACTAMENT ANIMAL DEIXIN DE SER D'INTERÈS TURÍSTIC

Esquerda defensa en la moció de l'Entesa que se'ls retiri aquest nomenament a les festes declarades d'interès abans de l'ordre de 2006 i que empren el maltractament animal

El senador per Lleida de l'Entesa, Josep Maria Esquerda, portaveu del grup en la Comisión d'Indústria,Comerç i Turisme, defensarà el pròxim dimecres en el Ple del Senat una moció en la qual es demana una modificació de l'Ordre ITC/2006, de 3 de maig, perquè totes les festes declarades d'Interès Turístic Nacional i d'Interès Turístic Internacional, declarades amb anterioritat la seva entrada en vigor, compleixin també el requisit d'aquesta Ordre de la prohibició d'actes que comportin maltractamnent animal o a persones.

Pregunta oral
L'ENTESA DEMANA AL GOVERN QUE VALORI SI L'ESCOLA RESPON A LES DEMANDES DE LA SOCIETAT

Baig pregunta en el Ple si els objectius de famílies polítics, professionals i alumnes coincideixen en aquest inici de curs

La senadora de l'Entesa, Assumpta Baig, portaveu del grup en la Comissió d'Educació, demanarà al Ministre Àngel Gabilondo que valori aquest inici de curs per a respondre les necessitats que la societat li demanda i tenint en compte les especificitats i objectius que té el curs per a polítics, professionals, alumnes i la societat en general."

Pregunta oral
L'ENTESA PREGUNTA AL MINISTERI PEL CALENDARI DE LES OBRES DE DESCONTAMINACIÓN DE L'EMBASSAMENT DE FLIX
Muñoz recorda que ja fa cinc anys que es va fer públic un informe del CSIC sobre la greu contaminació del riu Ebre en l'embassament de Flix.
El senador de l'Entesa Catalana de Progrés per Tarragona, Pere Muñoz, preguntarà a la Ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa, sobre el calendari d'execució de les obres per a l'extracció dels llots tòxics de l'embassament de Flix. “Volem que la Ministra concreti de manera clara el calendari. Que exposi quan començaran aquestes obres, les quals, malgrat estar pressupostades als Pressupostos Generals de l'Estat des de fa dos exercicis, no s'han començat a executar”.

17 de setembre del 2009

"LA VEU DE FLIX" RECORDA MONTSE CANALS

Avui ha sortit el darrer número de "La Veu de Flix" amb un record especial a Montse Canals , desapareguda després d'una greu malaltia el passat 25 d'agost. La revista ha volgut dedicar en el seu record la portada i les pàgines centrals amb diversos escrits, entre ells un de meu, en nom del grup d'ERC, amic, company de treball i de l'ajuntament.

"La darrera setmana del mes d’agost ens ha dut la notícia més amarga que ens podíem esperar. Quan el dilluns 24 em van comunicar la notícia de la greu malaltia de la Montse no m’ho volia creure, el matí del dimarts 25 després amb alguns companys de l’ajuntament varem anar a visitar-la a l’hospital i la Montse vivia les seves darreres hores… tota mena de sentiments davant la perdua imminent d’una amiga m’han acompanyat des d’aleshores.
La notícia de la seua mort, el ple extraordinari de l’ajuntament per mostrar el nostre dol, el minut de silenci, el decret de dies de tres dies de dol al municipi, la visita l’endemà al tanatori, compartir el dol amb els seus familiars i amics, els funerals i enterrament… Com diu el poeta, Montse, “em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m’acumulen que ni deixen espai a la tristesa…”. Els records de joventut quan et vaig tenir d’alumna, quan vas entrar d’administrativa a l’institut, de la teua presidència a l’associació de mares i pares de l’IES, la candidatura a les darreres eleccions municipals encapçalant la candidatura de CIU, el pacte d’entesa amb tots els partits polítics, les llargues reunions dels dilluns, les discussions i els acords, les juntes de govern, dels plens compartits…
M’és estrany, sembla impossible, l’any passat vaig poder compartir un dels moments més feliços de la Montse amb motiu de la celebració del seu casament amb l’Alberto, va ser un honor ser batlle i amic compartir el seu goig, i després els seus projectes, il.lusions, la dedicació a la seua regidoria, les complicitats i preocupacions pel futur del poble, del país… i des del passat 25 d’agost el silenci :

“No tornaràs mai més, però perdures
en les coses i en mi de tal manera
que em costa imaginar-se absent per sempre”
(M. Martí Pol)"

9 de setembre del 2009

5 ANYS DESPRÉS I LO MÉS CALENT ÉS A ...


Al moment d'escriure aquest post coincideix en cinc anys de diferència en l'aparició estelar de l'ex-conseller de Medi Ambient Salvador Milà obrint el "telenotícies vespre" de TV3 i anunciant a tort i a dret que s'havia descobert un gran abocador a residus radionucleics, metalls pesants i compostos organoclorats a l'embassament de Flix. A partir d'aleshores várem tenir titulars de tota mena, el més destacat en portada a "la Vanguardia", "Toneladas de residuos muy tóxicos en el Ebro". L'endemà 10 de setembre va ser un dia de bojos, per la nit vaig participar al programa "la nit al dia" entrevistat per la Mònica Terribas... Una escalada de declaracions, reunions i compromisos, amb titulars de tota mena, varen seguir les setmanes seguents... Amb tot, i malgrat tot, després de cinc anys, amb retards i més retards, "lo més calent és a...".
Avui, ja com a senador, he registrat una pregunta oral al govern per al proper dimarts, primer dia del nou calendari de sessions, amb l'argumentari més que conegut i la pregunta concreta a la ministra Elena Espinosa. Vagi per endavant la nota de premsa que s'ha tramés al mitjans de comunicació:
"Avui fa cinc anys que TV3 feia públic un informe del CSIC sobre la greu contaminació del riu Ebre a l’embassament de Flix.
El senador republicà de l’Entesa Catalana de Progrés Pere Muñoz, ha anunciat que en el primer Ple del Senat que es celebrarà el proper dimarts 15 de setembre, una vegada ja reiniciat el curs polític, formularà una pregunta a la Ministra de Medi Ambient Elena Espinosa sobre el calendari d’execució de les obres per l’extracció dels llots tòxics de l’embassament de Flix. “Volem que la Ministra concreti de manera clara el calendari. Que exposi quan començaran aquestes obres, les quals malgrat estar pressupostades als Pressupostos Generals de l’Estat des de fa dos exercicis i adjudicades des fa més d’un any no s’han començat a executar”.
Justament avui fa cinc anys que la Televisió de Catalunya donava a conèixer un informe del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) on es confirmava que entre 200.000 i 360.000 tones de residus tòxics contaminaven el riu Ebre a l’embassament de Flix. Davant d’aquests fets els Governs de l’Estat i de la Generalitat es van posar com a prioritat retirar urgentment els llots del riu.
Els retards acumulats al llarg de tots aquests anys de l’inici de les obres, tampoc van tenir una resposta clara durant de la visita a Flix del Secretari d’Estat de Medi Rural, Josep Puxeu, el passat mes de juliol. Així que davant la indeterminació i manca de concreció del calendari d’execució de neteja de les obres de l’embassament el senador republicà Pere Muñoz demanarà una resposta clara a la màxima responsable del Ministeri, la Ministra Elena Espinosa. “Tenim neguit pels continus retards i per la manca de calendari d’execució real de les obres de neteja, així que voldríem que el Ministeri donés una resposta clara, amb terminis i dates concretes”.
El senador ha recordat que aquestes obres no només han de solucionar l’amenaça mediambiental més important que avui dia té el riu Ebre sinó que també suposen un impuls econòmic i laboral per la població de Flix per la creació de gairebé de més de cent nous llocs de treball.

8 de setembre del 2009

75 ANYS DEL PONT QUE NO FOU



Fa 75 anys, el 9 de setembre del 1934, a Flix es realitzà un espectacular i solemne acte d’inici de la construcció d’un pont i de col.locació de la primera pedra a càrrec del ministre d’obres públiques Rafael Guerra del Rio( partit Radical) acompanyat pel conseller de la Generalitat Martí Barrera (ERC), el General Domingo Batet, l’enginyer autor del projecte Eduardo Serrano Sunyer, el director Wilhelm Müller, els alcaldes de Tarragona i Amposta, i l’alcalde Marià Masot, entre d’altres.
Diuen les cròniques que el ministre sortí de Tarragona a les 10 del matí acompanyat per les autoritats de la ciutat i que passà per Reus on recollí al conseller de Treball i Obres Públiques Martí Barrera, continuant junts direcció Flix. En passar per Móra d'Ebre pararen a saludar l'alcalde i regidors, interessant-se el ministre per la plantació de tabac que es conreava al seu terme. A la 1 del migdia arribaren a Flix amb l'acompanyament de l'Himne de Riego... Des d'una tribuna construida a l'efecte parlaren l'alcalde, el conseller de la Generalitat i el ministre... un cop acabada la cerimonia es dirigiren a dinar a la Unió Social... Les obres del pont començaren amb força però la Guerra i els canvis de plans del franquisme feren que des d'aleshores a Flix tinguem les restes i el record de les obres d'un pont que no fou.
(A nivell anecdòtic esmentar que el Conseller Martí Barrera un mes despres, el 6 d'octubre d'aquest any, seria empressonat i condemnat a 30 anys pels anomenats "fets d'octubre".)

7 de setembre del 2009

EL CARLÍ JOSEP CATALÀ AGRAMUNT


La conferència que vaig fer divendres passat tingué la peculiaritat de l'assistència de descendents dels germans de Josep Agramunt, Capellà de Flix. Una neta de Josep Català Agramunt, nebot del Capellà, em facilità uns documents molt interessants que tenia ben guardats dels seus familiars, un dels quals reprodueixo a continuació, i on Alfonso de Borbon y Austria, germà del pretendent carlí, en nom de "Dios, Patria y Rey"el nomenava alféres d'infanteria amb reconeixement de la data del 19 d'octubre del 1873, data de la coneguda "acció de Prades".

L’acció més cèlebre realitzada pel Capellà de Flix fou la victòria enfront el batalló de caçadors de Barcelona a Prades, on entre d’altres víctimes lliberals es comptà el coronel Maturana, a més del carlí Cercós. L’uniforme del coronel i les creus del càrrec militar serien utilitzades a partir d’aleshores pel mateix Josep Agramunt. Acte seguit entrà a Prades amb 200 presoners, entre ells quatre capitans i cinc tinents.

6 de setembre del 2009

BERNAT PELLISA, NOU PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL




Ahir vaig assistir a Móra d'Ebre a l'acte institucional on s'escollí a Bernat Pellisa, alcalde de Rasquera, nou President del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Elecció concretada ampliament amb els vots a favor d'ERC, el PSC i el conseller de la FIC i els sis vots en blanc de CIU. Amb Bernat de president una nova generació de polítics nascuts als anys setanta accedeix a la primera plana de la política comarcal. De fet ahir el nou president va participar en la mesa d'edat com a conseller més jove del consell comarcal. La seua persona, la seua trajectòria política, el seu renovat discurs, són sens dubte una alenada d'aire fresc i optimisme. FELICITATS !!!

4 de setembre del 2009

AVUI: XERRADA A CA DON VENTURA



Avui a Ca Don Ventura faré una xerrada sobre "Josep Agramunt, el Capellà de Flix, i la Tercera Guerra Carlina". Agramunt és sense cap mena de dubtes el flixanco més mediàtic del segle XIX, amb totes llums i ombres de la seua vida, és un flixanco a tenir en compte. Si cerquem referències de Flix per exemple a diari La Vanguardia (es pot consultar per internet), les úniques referències són per esmentar "el cura de Flix", ja sigui 18 d'abril del 1883, vuit anys després del final de la guerra carlina, diu "el cura de Flix por esos mundos de Dios rompiendo el bautismo al prójimo...", el 4 de novembre del 1883, "no contribuirian seguramente a unir el pueblo con la religión los continuados ejemplos de mansedumbre evangélica del cura de Santa Cruz, el de Flix, y otros cabecillas", el 17 d'abril del 1887, "el suplemento del Semanario de Igualada, periodico de la calaña de Savalls, Santa Cruz y el cura de Flix". Per no ser menys, el 15 de novembre d'aquest 1887, faria esment de la mort del nostre protagonista, "Hace algunos dias que falleció en París, víctima de una penosa enfermedad, el tristemente célebre cabecilla carlista conocido por el cura de Flix".

A la part superior poden llegir el retall de la Vanguardia així com podem veure una de les poques fotografies de components del carlistes del "batalló de Gandesa" que dirigí Josep Agramunt, una foto d'estudi on es veuen quatre voluntaris ben uniformats amb jaqueta, motxilla, boina, espardenyes i fusell reglamentari.






2 de setembre del 2009

SEGELLS MUNICIPALS DEL XIX A FLIX

Tot preparant la conferència sobre "El capellà de Flix i la Tercera Guerra Carlista" que pronunciaré el proper divendres a Ca don Ventura amb motiu de les Jornades de Patrimoni Històric i Natural que ha organitzat Jaume Masip des de la regidoria de Patrimoni Històric, cercant per la xarxa arxius digitalitzats he accedit a aquest document del 1876, signat un any després d'acabada la guerra carlina per l'alcalde José Català, on dóna a conèixer el segell municipal de Flix que començà a utilitzar-se el 1843, així com l'utilitzat anteriorment, justificant el nom de la vila de Flix en relació a la "freixa".

1 de setembre del 2009

JOSEP SOLÉ ARNAL


Avui he assistit al Ple del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, el motiu s'ho valia. L'amic Josep Solé seguint l'acord PSC-ERC de compartir la presidència del Consell ha renunciat al càrrec. Ha estat un acte senzill, sense massa discursos, carregats d'agraïments i bones relacions entre els diferents grups polítics. Per la meua part, com a un espectador més, he recordar els darrers sis anys de vida de l'entitat: aquell 3 d'agost del 2003 en que el pacte de progrés PSC-ERC aconseguí la majoria per primer cop al Consell Comarcal, el periode 2003-2007 en que vaig compartir la presidència amb ell. He recordat l'amistat sorgida després de compartir lloc al consell editorial del diari el Punt a l'Ebre, de compartir professió docent, de compartir interessos culturals a la Riuada i al CERE..., i després, des dels nostres respectius partits polítics, compartir responsabilitats, preocupacions, neguits i alegries. Dissabte, el republicà Bernat Pellissa, alcalde de Rasquera, serà elegit nou President del Consell de la Ribera, continuarà el tàndem amb Josep Solé, ara bescanviant els càrrecs insitucionals. L'estabilitat política al consell és clau per afrontar els reptes que té per davant la comarca de la Ribera d'Ebre.