El proper 19 d'abril, a Ca Don Ventura i a les 19,30, Josep Albiac, director de l'Escola de
Flix, presentarà el llibre de la Cana, Els
primers mestres de Flix - Des del segle XIX fins el 1970, desè volum de la col·lecció Lo Pedrís. Presentació
que comptarà amb la participació dels dos autors, Jaume Aresté i Pere Muñoz.
Com a membres de l’associació cultural la Cana vam
rebre l’encàrrec d’organitzar l’exposició de les XV Jornades de Patrimoni Històric,
que es va realitzar a la nostra vila del 6 al 29 d’octubre del 2023. Aquesta
exhibició documental es titulava Els
primers mestres de Flix i, com és
lògic, estava dedicada sobretot als docents inicials de les escoles públiques
(anomenades nacionals temps enrere), fent esment també als dels centres
privats. Vam tenir, així mateix, l’interès de reproduir els records gràfics,
tan individuals com col·lectius, que els escolars encara conservaven d’aquesta
important etapa formativa de la seua vida.
El fruit d’aquell laboriós i atractiu treball
realitzat per part nostra, complementat per una tasca investigadora posterior,
és aquest llibre que publica l’Associació la Cana coincidint amb la diada de
Sant Jordi del 2024. El text és troba estructurat en dues parts ben
diferenciades des d’una perspectiva cronològica i redactades per cadascun dels
dos autors. La primera analitza els orígens de l’ensenyament públic des de
mitjan del segle XIX fins la fi de la Guerra Civil, amb les primeres dades del
segle XVIII i especialment a partir de la Llei Moyano (1857), amb informació de
les escoles unitàries de nens i nenes, quan eren una responsabilitat
dels ajuntaments, qui s'havien de fer càrrec del sou dels mestres, també de
l'estat de les escoles i cases dels mestres. D'aquí que les condicions
precàries de la majoria dels centres escolars, les condicions de treball i la
precarietat laboral dels mestres, molts amb dificultats de cobrar el sou, i per
últim la massificació de les aules, l'absentisme escolar i les taxes
d'alfabetització. Estat de les escoles que a Flix canviarà radicalment a partir
de l'any 1916, amb les noves Escoles Graduades per a nens promogudes per la direcció alemanya de
la Sociedad Electroquímica de Flix, que ho seran també per les nenes amb
l'adveniment de la República. Escoles que comptaran amb un seguit de mestres
que deixaren una petjada important en l'ensenyament local, especialment durant
la República, també coneguda com la República dels mestres, els grans oblidats
per culpa de la Guerra del 36 i la llarga dictadura, un dels motius que ens ha
portat a recuperar la seua memòria.
La segona se centra a grans
trets en el segon terç del segle XX,
coincidint amb la postguerra i la implantació del règim franquista. A
nivell educatiu, per exemple, s’estudia la llei d’Educació primària de 1945
(unificadora de les disposicions oficials prèvies) que va establir els
principis del pensament nacional catòlic. Es fa referència, així mateix, a
altres aspectes com són el control polític de l’ensenyament, la depuració del
magisteri i la greu problemàtica derivada de l’analfabetisme i de l’assistència
escolar. En l’àmbit local, s’explica el funcionament de la Junta municipal
d’educació, l’evolució dels centres públics i privats, l’activitat docent i les dades dels mestres més destacats, sense
oblidar la necessària referència als records escolars.
El límit temporal del nostre treball coincideix amb
l’any 1970 i no està fixat per un simple caprici, sinó per un motiu ben
justificat com és l’aprovació d’una transcendent i necessària reforma
educativa: la Llei 14/1970, de 4 d’agost, coneguda com la llei Villar, ja que
fou impulsada pel ministre d’Educació i Ciència franquista, José L. Villar
Palasí. Aquesta va acabar amb la Llei Moyano de 1845 i va modernitzar el
sistema educatiu per adaptar-lo als canvis socioeconòmics dels anys seixanta, que van transformar
Espanya en un país desenvolupat. El resultat fou la introducció de l’Educació General
Bàsica (EGB), amb vuit cursos dividits en dues etapes, així com la modificació
dels continguts curriculars i la generalització de l’educació dels 6 als 14
anys per a tota la població escolar.
(Text Introducció )
El treball està plantejat en dues parts i tres annexos.
1. Els orígens de l'ensenyament públic de Flix (1842-1939)
de Pere Muñoz Hernández.
2. L'ensenyament a la postguerra (1939 - 1970) de
Jaume Aresté Bagés.
Annex 1. Records escolars indivuals.
Annex 2. Records escolars de grups.
Annex 3. Relació nominal del mestres d'ensenyament públic fins l'any 1970.
.jpg)
