És una de les poques fotografies que disposem de l'Agrupació Obrera de Flix, l'autor fou el recordat fotògraf Emilio Carranza. Ho sabem per una dada, a la taula podem llegir AOF, les inicials de l'agrupació. És una fotografia que forma part de l'Arxiu Mestres - Carranza, així com de la publicació de la Cana Flix en blanc i negre, una mirada al passat de Luís Olivas del Pozo i Pau Guiu Rofes (2020).
De la societat Agrupación Obrera de Flix, podem avançar uns primers apunts. És constituí el 7 de setembre de 1919 (any de la gran vaga de la Fàbrica) després de fusionar-se la Unión Obrera i l'Ateneo Obrero. Signaren l’acord Julio de la Iglesia i Jaume Garciapons per la Unión Obrera, i Secundino Sabaté i Manuel Sánchez per part de l’Ateneo Obrero.
El primer president fou Julio de la Iglesia, i la resta dels membre de la primera junta foren: Secundíno Sabaté Mestres, Agustí Bagés Ferrús, Manuel Sánchez Sánchez, Joan Verdú Monclús, Hermenegild Grau, Francesc Estopà, Alfons Pujol, Jaume Rosich, Josep Alentorn i Joan Costa que feia de Bibliotecari.
Precisament Joan Costa, el bibliotecari de la nova entitat, seria al mateix temps el corresponsal de Flix al diari anarquista Fructidor de Reus.
L'abril de 1920 l'Agrupació Obrera de Flix, més coneguda per l'Obrera, comptava amb cinc-cents afiliats, aquest més la societat decidí enviar un delegat, Ramon Mur, al Primer Congrés Provincial Anarcosindicalista.
El 20 d’octubre de 1923 es legalitzà la cooperativa de consum Cooperativa Obrera la Regeneradora, una associació vinculada a l’associació d’esquerres la Agrupación Obrera de Flix. La comissió organitzadora estava formada per Agustí Bagés, jornaler de professió, que seria el primer president, R. Ribera, Secundino Sabaté i Roc Ranís.
El 2 de febrer de 1924 l’Obrera s’adherí formalment en assemblea a la Confederació Regional del Treball de Catalunya ( sindicat que havia substituït la dissolta CNT ). L'entitat tenia una secció de socors mutus, la Buena Armonia, i la cooperativa de consum, La Regeneradora... Durant la dictadura de Primo de Rivera visqué sempre amb l'amenaça de la clausura governativa. I durant els anys de la República es convertí en el referent dels obrers de la Fàbrica, especialment pels afiliats de la CNT.
Al final de la Guerra del 36, l'any 1938 la seu social del carrer Major seria ocupada per les noves autoritats franquistes, reconvertint la seu en el lloc anomenat de l'Auxilio Social i el Hogar de Juventudes de la Falange. Essent conegut per les generacions de la postguerra com l'Auxili, espai que s'enrunà a finals del franquisme i que als anys vuitanta s'ubicà el Centre d'Assistència Primària (CAP).
