"Mirall trencat": darrera xerrada del curs "Atreveix-te a pensar" de Xavier Vega.

 

Amb el 'Mirall trencat' de Mercè Rodoreda, Xavier Vega en ha ofert la darrera xerrada dels  curs "Atreveix-te a pensar"

"Mirall trencat" és la gran novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda, un text construït per una diversitat de veus de tres generacions de la família Valldaura i els seus criats, que conviuen en una torre amb jardí, des de principis del segle XX fins la postguerra. Parteix de la idea de mirall trencat de Saint-Réal i Stendhal. A destacar durant la sessió d'avui, 9 de juny, més a més del comentari de l'obra, la lectura de textos de la novel·la a càrrec de les bibliotecàries Montse i Carme i del mateix conferenciant.

"S’ajupí per recollir-se la roba i aixecar-la perquè hi ensopegava. Agafà el mirall de mà de la senyoreta Sofia amb el marc de roses de plata. Acabà de resseguir la casa amb el braç estès, amb el mirall encarat endavant com si aguantés una torxa enlaire. Del primer pis al vestíbul baixà l’escala amb el mirall encarat endarrere: hi veia trossos de sostre, trossos de barana, dibuixos i garlandes de la catifa que cobria els graons; tot viu, desenfocat, fins que arribà al darrer graó, s’entrebancà i caigué tan llarga com era embolicada en plecs violeta. El mirall s’havia trencat. Els bocins s’aguantaven en el marc però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa. Fascinada, arrupida a terra, no ho entenia. Tot passava, desapareixia. El seu món prenia vida allà dintre amb tots els colors, amb tota la força."

Fragment del pròleg a Mirall trencat (Barcelona: Club Editor, 1974)

 

"Història de Flix: l'Ebre" de Josep Alanyà, amb un annex de Josep A. Collazos.

 

L'1 d'abril, dimecres de Setmana Santa, a les 19 h. i a Ca Don Ventura, Josep Maria Vidal, coordinador del llibre, presentarà el volum 12 de la col·lecció Lo Pedrís (Associació La Cana): "Història de Flix: l'Ebre" de Josep Alanyà i Josep A. Collazos.

Port, assut, molí, pesquera i barques de pas.

Es el primer lliurament de la voluminosa història de Flix escrita per mossèn Josep Alanyà, amb un annex de Josep A. Collazos per completar alguns aspectes de segle XIX i, sobretot, del segle XX, relacionats amb el nostre riu.

ANNEX: Navegabilitat, rescloses, ponts i barques de pas (segles XIX i XX) 

Contraportada 

 Aquest volum d'Història de Flix, que avui arriba a les vostres mans, vol explicar-vos quant important ha estat per al poble de Flix el riu Ebre. Al llarg dels temps Ilergetes, Romans, Visigots, Sarraïns, Cristians i altres tants, van trobar la forma de viure al llarg de les corrents del riu. Tot seguint la cronologia dels temps, des del segle XI i fins als nostres dies, els autors ens conviden a conèixer els fets, les persones, els costums, i els diverses problemes en que es trobaven a diari. Tot el discurs està suportat per una acurada documentació, fruit de la recerca feta en els diversos arxius consultats, amb la qual cosa teniu a disposició un extens conjunt de documents, molts d’ells inèdits i tots transcrits per primer cop.

ANNEX: Fotos de l'acte de presentació:

Records presentació "Maragall i la mosca espanyola" de Xavier Vega

 

Tres imatges de l'acte de presentació, acte precedit per un petit preludi musical de l'alumna de piano de l'Escola Municipal de Música, Lourdes Burón Montagut, qui ha interpretat: "Summer Son" de la compositora Pamela Wedgwood. 

"Maragall i la mosca espanyola. L'intel·lectual i la fatalitat hispànica és una obra que aplega un conjunt de reflexions que l'autor ha anat oferint als lectors les tres darreres dècades en publicacions diverses. Les cavil·lacions de Xavier Vega mostren una (pre)ocupació de l'autor en tres àmbits: 1) la figura literària, intel·lectual i cívica de Joan Maragall en el seu context històric; 2) el problema dels catalans, aquests estranys espanyols de segona que es troben captius i colonitzats; i 3) la construcció simbòlica i política de l'Ebre, probablement la més interessant que hi ha al nostre país des del tombant del mil·lenni fins a l'actualitat." (Text contraportada) 

 

"Anys de reflexió. crítica i denuncia condensats en aquest llibrer del nostre amic savi, compromès, perifèric, entranyable, divertit, equànime, apassionat, maragallià, bladerià, irònic, escèptic "

"L'Ebre - El Mite del Sud... l'únic lloc del món mundial on es pot viure en català full time, el paradís del indepes i dels gastrònoms."

"Quan el riu va marxar cap al nord i el tren va esdevenir una relíquia tercermundista, aquestes terres van quedar condemnades a la solitud, l'economia extractiva i els abocadors, convertides en un no lloc fora de la història... "