Josep Vallverdú en el record: Visió de Flix (1969)

 

Ens ha deixat Josep Vallverdú (1923 - 2026), l'últim gran mestre de les lletres catalanes. En el record una conferència al casal sant Jordi el 1980 per promocionar l'Avui i la llengua catalana, i aquest text seu parlant de Flix de l'any 1969.

"Les comportes de la presa del pantà de Flix barren l'Ebre just al començament de la pinya de cases del barri antic. Enllè, a l'altra riba, la carretera que es remuntarà fins les Garrigues. Ençà, una vila onscura, de carrers retorts, amb un barri residencial tímidament apuntat pels vessants del turó. No sembla pas que hi hagi una empenta ciutadana coherent. Tor fa la impressió d'una certa precarietat. Les cases senyorials, no pas escasses, amb vives mostres de Renaixement, apareixen desuetes, inflades per les humitats o només mig habitades. Els carrers emporxats fan la fila de molts pobles veïns de l'Aragó, descurats en la pintura i el rejoveniment.

Hem baixat fins a les comportes. Just a la vora del pantà, aigües amunt, a la riba dreta, s'estén un veritable complex industrial, l`únic important de tota la regió, que constitueix l'Electroquímica de Flix. Vista a la boirosa llum del matí, amb les taques cremants dels ocres, vermells i grocs de tubs i alguns gasòmetres, us sembla que estem veient un paisatge industrial del País Basc. Vies de vagonetes i de tren alternen amb grues, culleres, monstres de càrrega articulades variats.

Hom veia gent en bicicleta i ciclomotors adreçant-se a la fàbrica, que absorbeix no poc jovent de pobles veïns.

Però part deçà les comportes, ran del riu que ha recobrat la llibertat, aquests dos pagesos, asseguts a la carreta del tractor, on transporten caixes de fruita - aquesta és una zona on els presseguers maduren molt aviat i on rendeixen varietats al maig - , fan un esmorzar primerenc, a les set i minuts del matí. L'un tragueja amb la bota i l'altre inquireix amb la mirada els dos tipus que l'estan fotografiant. El gos també s'ha adonat de la nostra presència; ha bordat un xic, però ha acabat ajaient-se".

Josep Vallverdú - Ton Sirera ( 1969) Catalunya visió 8. Edit. Tàber

Catalunya visió va ser un projecte editorial que es va dedicar a retratar i descriure el teixit físic i humà de  Catalunya. Josep Vallverdú i el fotògraf Ton Sirera van signar vuit dels deu volums de la col·lecció. L'objectiu era deixar constància del canvi que experimentava aleshores el país. En paraules de Josep Vallverdú: "No és un reportatge. No són uns itineraris. No són uns llibres de divulgació. És una visió de Catalunya."

https://www.escriptors.cat/autors/vallverduj/biografia-josep-vallverdu 

Fotografia de Vallverdú del diari El Segre (22/7/26) 

EN MEMÒRIA DE JOAN LAUNES (Móra d'Ebre, 1948-2025)

Acabo de rebre el darrer número de La Riuada, la revista d’informació cultural de Móra d’Ebre, dedicat als 50 anys de la Residència Natzaret. En començar a fullejar-la hi trobem un emotiu article de l’equip de La Riuada titulat «En memòria de Joan Launes», qui ens deixà a finals de l'any 2025 després d'una llarga malaltia.  Un text sentit i ple d’afecte, que reprodueixo a continuació,  que ens recorda una persona estimada,  referent des dels anys setanta de la comunicació i la cultura de Mora d'Ebre i per extensió de la Ribera d'Ebre.

Història de la Sardana a Flix ( I )

 

El passat 30 de març Manolo Alabart, president de l'Agrupació Sardanista de Flix, presentà a ca Don Ventura el programa del 75è aniversari de l'entitat, amb activitats programades des del 4 d'abril amb la cantada de Caramelles fins el 58è aplec del Remei, l'11 d'octubre, i el 17 d'octubre amb la l'actuació del grup vocal Les Anxovetes. 

Programa d'actes on hi col·laboro amb un breu recorregut històric de la Sardana a Flix:

LA SARDANA A FLIX

Les Festes Majors de l'any 1922 són una festes significatives dins els annals històrics de Flix, pel fet que s'hi van realitzar la primera ballada de sardanes a la població. La Veu de Catalunya ens ho recorda amb un breu:

"S'ha celebrat la festa major de Flix amb molta animació. Entre altres notes, s'han fet unes regates de llanxes i concurs de natació a l'Ebre. Per primera vegada, a la població, s'hi han ballat sardanes, tocades mestrívolament per la banda local "la Lira", dirigida pel nostre bon amic En Ramon Alabart. Hi havia molts forasters"

L'any 1923, la revista El Llamp de Gandesa tornava a esmentar-ho, aquesta vegada com una "nota simpàtica", referint-se al fet de puntejar sardanes a les Festes Majors:

"—Les festes majors d'aquesta vila han quedat reduides a les funcions religioses acostumades i a balls de societat. Nota simpàtica: Amb molta satisfacció hem vist com a la societat «La Unión social» , s'hi han puntejat sardanes. Molt bé Senyor President!"·.

 Dos personatges foren claus en la introducció de la Sardana a Flix, on el ball tradicional era la jota.

           Costa Mallol, Joan (Massanet de Cabrenys - Alt Empordà, 1888 -  Flix, 1977). Casat amb la flixanca Marina Cervelló Prats.  Arribà a Flix l'any 1919.  Anys abans havia estudiat la carrera de mestre a Girona i havia après l’ofici de barber a Barcelona, ofici que continuarà exercint a Flix fins a l’arribada de la Guerra Civil. Exercí el càrrec de bibliotecari a la primera junta de l'Obrera (1919) i fou jutge municipal el 1932. Apassionat de la sardana, va ser el promotor de la primera ballada de sardanes l'any 1922. És recordat com a agutzil i pregoner històric de l'Ajuntament. Fou el primer President de l'Agrupació Sardanista de Flix (1951-1952). Tots els veïns i veïnes de Flix el coneixeríem com el Sr. Costa.

           Alabart Sabaté, Ramon (Flix, 1875-1939). Músic. Sota la seua direcció, Flix gaudí de la banda de música coneguda per La Lira,  integrada per vint músics. L'any 1922, amb motiu de les Festes Majors, realitzà amb la seua banda la primera ballada de sardanes al poble de Flix. Activitat musical que compartia com a responsable del servei de correus de la població. Durant la República la banda la Lira es reconvertiria en la Orquestrina dirigida pel seu fill, Joan Alabart Fontanet, amb el nom My Honey Jazz. Després de la Guerra Civil, amb la prohibició del franquisme de posar noms en anglès, l'orquestrina es reconvertiria en l'Orquesta Alabart, complementada el 1949 amb la Cobla Alabart, amb motiu de les ballades de sardanes del poble de Flix.

Així, a partir de l'any 1922 a Flix es començà a ballar sardanes amb la banda La Lira del mestre Ramon Alabart  i amb  Joan Costa com a mestre sardanista i impulsor. Al començament se’n ballaren dos cops per setmana, alternant els dies entre la plaça d’Espanya (Plaça Major)  i el Racó de Guarín al carrer Major.

Durant la República, fins el començament de la guerra civil del 1936, tenim els primers documents gràfics de ballades de sardanes a Flix, algunes de les quals ja es realitzaven a l’ermita del Remei.

Malgrat aquests antecedents i les misèries de la llarga postguerra, no es van formar colles de competició fins ben entrada la dècada dels quaranta. En aquells anys hi havia dues colles a Flix, i els seus caps de colla eren el Sr. Biosca i el Sr. Llurba.

 

L’Agrupació Sardanista de Flix neix amb el nom d’“Agrupación Sardanista de Flix de Educación y Descanso” l’any 1951, quan un grup de sardanistes agosarats i emprenedors sentiren la necessitat d’agrupar-se i, a més de ballar sardanes, formar part del col·lectiu sardanista que ja organitzava aplecs arreu del país. Precisament Joan Costa Mallol serà el primer President de l'Agrupació Sardanista de Flix  entre els anys 1951 i 1952.

La principals  activitat de l’Agrupació Sardanista fou organitzar ballades i l’Aplec. L'Aplec en un principi se celebraria dins la vila, el I Aplec està datat el 3 de juny de 1951, a la plaça d’Espanya —avui plaça Major—, amb la cobla Alabart encarregada de posar-hi música  (...)

 

*Manolo Alabart Sabaté és net de Ramon Alabart Sabaté, director de la Lira i primer en tocar sardanes a Flix el 1922, i és fill de Joan Alabart Fontanet, music que dirigí la propia orquestra als anys treta, realità amb la seua cobla les primeres ballades de sardanes a finals del quoranta i als primers Aplecs del Remei. 

Bandolers i malfactors ebrencs del segle XIX

Fotografia d'un trabucaire (1870). Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Sovint és difícil distingir entre guerrillers carlins i bandolers, per exemple historiadors com Josep Sànchez Cervelló plantegen els dubtes que sorgeixen, de vegades, a l'hora de clarificar si algunes de les partides armades que actuaven són el resultat d'un moviment insurreccional o simple bandolerisme.

   

1.      Alfara: Joan Baptista Pujol Fontanet,  Panxampla.  Josep Bel, Josep Centelles, Sort i  Joan Chavelsa , tres companys de la colla de Panxampla)

2.      Almatret:  Joan Vila de la colla dels Felicianos .

3.      Ametlla de mar: lo Vell Pistoi -  Los bandolers de la manta.

4.      Ascó: Pere Jordà, Pere de Guillem.

5.      Batea: Felip Bes Saún, Cassola.

6.      Cabassers:  Francesc Masip, el Collfarines. 

7.      Gandesa: Josep i Miquel Ostau, els Felicians de Gandesa .

8.      Gratallops: Francesc Casals, Torà  (de  la colla del Barbut).

9.      Fatarella: Pere Joan Borràs, Bellot. Domingo Suñé , Ton,  Andreu Monreal, Andresito,  Roc Colat. 

10.  Flix: Miquel Ferrús, l’Asconé.

11.  Gandesa: Josep i Miquel Ostau, Felicians de Gandesa.

12.  Garcia: Josep Borràs, Francesc Pàmies Vall, el Floro .

13.  Godall: Josep Ralda, Blanco de Godall  (de la colla de Panxampla).

14.  Masroig: Francesc Vall, el Cinto del Rafel .

15.  Riba-roja d'Ebre: Josep Miralles,  Pere Joan Puig i Albert Puig Munté, oncle i nebot,  més coneguts com los Cuto de Riba-roja.

16.  Roquetes: Francesc Ruperes, el Manxego  (de la colla de Panxampla).

17.  Torre de l'Espanyol: Jaume Escoda, de la Martina,  el Quinto de la Torre de l'Espanyol, Josep Crivillé Thomás. 

18.  Torre de Fontaubella: Jaume Rofes, el Xato (de  la colla del Barbut).

19.  Vinebre: Isidre Teixidó el Barbut. Francesc Carim, Baptista Solanellas, el Quiselis, i Miquel Muntané, Argilaga. (de la colla del Barbut).

20.  Xerta: Jaume Argilaga Major, lo Moro de Xerta.

* Trabucaire, segons la Enciclopèdia Catalana, és el nom donat a bandolers, facciosos o combatents (generalment carlins), al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs.

* Elaboració pròpia a partir de la preparació de la xerrada realitzada al curs UNED Senior de Tortosa el passat 25 de novembre.