El setmanari l'EBRE s'ha fet ressò de l'acte d'homenatge selebrat el passat dilluns 27 d'octubre a les dependències de la Delegació d'Ensenyament a Tortosa. 52 mestres, professors i personal de l'administració hi vàrem ser presents. Entre d'altres varen parlar el director territorial d'ensenyament, Antoni Martí, i el director general de Centres Públics, Antoni Llobet. Per part dels professors va parlar molt emocionat l'amic i company del primer curs de Filosofia i Lletres a Tarragona, Manel Ollé. Temps era temps, un matí de retrobaments, reconeixences, agraïments, molts records i sentiments agredolços.
31 d’octubre del 2014
HOMENATGE DEL DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT
El setmanari l'EBRE s'ha fet ressò de l'acte d'homenatge selebrat el passat dilluns 27 d'octubre a les dependències de la Delegació d'Ensenyament a Tortosa. 52 mestres, professors i personal de l'administració hi vàrem ser presents. Entre d'altres varen parlar el director territorial d'ensenyament, Antoni Martí, i el director general de Centres Públics, Antoni Llobet. Per part dels professors va parlar molt emocionat l'amic i company del primer curs de Filosofia i Lletres a Tarragona, Manel Ollé. Temps era temps, un matí de retrobaments, reconeixences, agraïments, molts records i sentiments agredolços.
29 d’octubre del 2014
DOMINGO ARMORA MARCH
El 7 de novembre
de 1971 entre els 113 detinguts de l’Assemblea
de Catalunya, a l’església de Sant Agustí de Barcelona, hi havia un
flixanco, Domingo Armora March, va ser multat amb 200 mil pessetes.
Antoni Bautista a la seua investigació "La Brigada Social" també ens recorda que Domingo Armora l'any 1.966 havia estat un dels detinguts als Caputxins de Sarrià, i a més afegia una fitxa de la policia: “Tiene antecedentes. La Autoridad Militar le condenó a 3 años de prisión por pintar letreros no permitidos en el año 1962…” (1)
Antoni Bautista a la seua investigació "La Brigada Social" també ens recorda que Domingo Armora l'any 1.966 havia estat un dels detinguts als Caputxins de Sarrià, i a més afegia una fitxa de la policia: “Tiene antecedentes. La Autoridad Militar le condenó a 3 años de prisión por pintar letreros no permitidos en el año 1962…” (1)
Precisament aquesta acció antifranquista de l'any 1962 va ser un des punts destacats del
documental emès ahir a TV3 amb el títol: "Barcelona 1962, l'ombra dels Creix". Un magnífic reportatge
que reproduí els fets del 1962 a la Universitat de Barcelona en que la policia va
detenir desenes d'estudiants, oferint els testimonis d'alguns estudiants detinguts
entre ells el de Domingo Armora, al
costat d'altres noms coneguts com Anna
Sallés, Jaume Sobrequés o el
conseller Andreu Mas Colell.
Amb una especial
atenció al consell de guerra i posterior condemna a la presó de Lleida contra
set persones amb Manuel Vázquez Montalbán
entre elles, acusats de cantar "Asturias
patria querida, Asturias de mis amores..." en solidaritat i suport amb
els minaires asturians.
Incidint amb un retrat de la personalitat dels germans Creix, caps dels policies
responsables de la repressió dels estudiants, que utilitzaren la tortura per obtenir informació sense cap mena
de miraments.
Documentals
com "Barcelona 1962, l'ombra dels Creix" són molt
importants en moments com els que estem vivint. Reconèixer el paper de vegades
anònim de quantitat de persones que
han lluitat, lluiten i treballen per la democràcia i el país, i tenir-ho molt especialment amb
tots els que lluitaren durant la llarga nit del franquisme, és un deure que no podem de cap de les maneres
obviar. I en el cas de Flix, hem d'estar més que orgullosos de la lluita i el
seu paper contra la dictadura i per la democràcia d'un fill de Flix, Domingo Armora, referent en lletres majúscules de l'antifranquisme, detingut i empressonat diverses vegades, amb tan sols 19 anys el
1962, el 1966 a la "Caputxinada" de Sarrià (reunió clandestina per constituir el Sindicat d'Esdudiants de la UB) i el 1971 entre els 117 de l'Assemblea de
Catalunya a l'església de Sant Agustí de Barcelona.
21 d’octubre del 2014
L'ALCALDIA D'ANTONI BAGÉS RIBERA (1918-1920)
El darrer número de la Veu de Flix ens ofereix un excel·lent article d'investigació de l'historiador i professor Jaume Aresté, "Flix i l'autonomia de Catalunya - A la memòria d'Antoni Bagés Ribera", on constata que el procés de reconeixement dels drets de la nació catalana tenen uns antecedents que cal conèixer. Així pel que fa a Flix ens ho demostra amb l'anàlisi del document del 13 de juliol de 1918 on l'ajuntament de Flix s'adherí al "Plebiscit de la voluntat municipal de Catalunya", document on entre d'altres deia: "Catalunya, ara més que mai, necessita l'Autonomia per a desenrotllar integramewnt totes ses energies, i assolir el lloc que li pertoca...". L'alcalde que signà el document era ANTONI BAGÉS, conegut popularment com Butxaquina, avi matern de l'amic Jaume, jove d'idees republicanes escollit amb tan sols 29 anys després de les eleccions de l'11 de novembre de 1917, càrrec que aleshores era de dos anys de durada. Des del bloc m'agradaria recordar la figura de l'alcalde de Flix d'aquells anys tan convulsos i apassionants de la nostra història:
1918. 1 de gener. Antoni
Bagés Ribera, amb 29 anys, nou
alcalde de Flix, la resta de components de l’ajuntament són: Josep Catalá Torres, Marià Ferrús Huguet, Alfons Guiu Corbella, Josep Guiu
Corbella, Carles Mur Pujol, Josep Masot Bagés, Santiago Madina Echevarria,
Miquel Pardell Ferré i Roc Ranís Sales.
7 de març. La xarxa telefònica de la Mencomunitat comunica que han començat els treballs d'instal·lació de la línia Flix - Almatret així comunica que aquest mes de març s'inauguraran les estacions Flix i Ribarroja. [1]
17 de març. Es celebra la “festa de l’arbre”.
7 de març. La xarxa telefònica de la Mencomunitat comunica que han començat els treballs d'instal·lació de la línia Flix - Almatret així comunica que aquest mes de març s'inauguraran les estacions Flix i Ribarroja. [1]
17 de març. Es celebra la “festa de l’arbre”.
“Avui celebra el poble de
Flix la festa del Arbre a quin acte han sigut invitats el president de la
Diputació i el diputat electe pel districte, postres estimats amics i companys
En Pere Lloret i En Macià Mallol.”
26 de
maig. El diputat i futur president de la Generalitat Francesc Macià envià un escrit a l’ajuntament de Maials recordant
les obres de la carretera entre Flix i Maials.
13 de juliol. L'ajuntament a l'igual que la immensa majoria dels ajuntaments catalans s'adhereix al "plebiscit de la voluntat municipal de Catalunya".
13 de juliol. L'ajuntament a l'igual que la immensa majoria dels ajuntaments catalans s'adhereix al "plebiscit de la voluntat municipal de Catalunya".
12
d’octubre. Crònica esperpèntica de l’epidèmia de grip a Flix. [2]
“Desde
Flix: En esta población
Ia epidemia se
extiende a pasos
de gigante; hasta
ahora todos los días
han habido defunciones
de párvulos, ahora se
extiende de manera alarmante hacia
los adultos, habiendo
ocurrido algunas defunciones,
y estando en bastante gravedad
muchos de los
apestados.
Alarma mucho al pueblo esta epidemia, por su universalidad en toda clase de personas y por los efectos que produce. Será el año que han habido más defunciones, pues, en Enero tuvimos la epidemia del sarrampión que llevó muchos niños al cielo.
Alarma mucho al pueblo esta epidemia, por su universalidad en toda clase de personas y por los efectos que produce. Será el año que han habido más defunciones, pues, en Enero tuvimos la epidemia del sarrampión que llevó muchos niños al cielo.
Quizás sea
el castigo que el cielo
nos envía por la
poca asistencia que
cuenta la procesión sabatina
de San Roque,
cuya historia es la
siguiente: No recuerdo
el año en que cierta
epidemia se propagaba por
toda España, causando
deplorables efectos y desolaciones
en muchos hogares; la
enfermedad ya había
penetrado en el pueblo
de Ascó, cuando
los moradores de Flix
se arrodillaron devotamente
delante del altar de San Roque
y le prometieron llevarle procesionalmente todas
las semanas por
el pueblo para
que les preservara de
la peste; lo
cierto es que
la enfermedad a Flix no llegó,
y desde entonces
la procesión sabatina
de San Roque
se continúa haciendo pero
dentro de la
iglesia y con escasa asistencia.
No sería
extraño que este fuera
el medio con
el que Dios
y San Roque
pretenden aumentar la
devoción a ese
Santo y el cumplimiento
de los preceptos
del decálogo, para
evitar a nuestro
pueblo lo que sin
duda alguna es
más deplorable e irremediable
a saber: la
condenación eterna.”
19 d’octubre. Estralls de la grip “española” (3)
25
d’octubre. La premsa informa de dos defuncions més per culpa de la grip.[4]
La Fàbrica adquireix el seu primer automòbil, un Ford-T.
Desembre. Visita Flix el conegut dirigent de la CNT el reusenc Joan Garcia Oliver.
La Fàbrica adquireix el seu primer automòbil, un Ford-T.
Desembre. Visita Flix el conegut dirigent de la CNT el reusenc Joan Garcia Oliver.
1919. 18 de gener. Comença una vaga obrera a la Fàbrica.
Segons telegrama tramés per l’alcaldia de Flix es donà per acabada el 22 de
març. Els obrers aconseguiren la reducció de la jornada de 10 a 8 hores .
28 de gener. S’anuncia la detenció del dirigent obrer Rafael Rueda. Ho deia el País sota el títol “Como en la Rusia Zarista. En plena dictadura”.[5]
28 de gener. S’anuncia la detenció del dirigent obrer Rafael Rueda. Ho deia el País sota el títol “Como en la Rusia Zarista. En plena dictadura”.[5]
“Rafael
Rueda se hallaba fuera de Barcelona desde el mes de junio pasado, trabajaba y
vivia en Flix ... que dista mas de cuarenta leguas de Barcelona. Rueda no
intervenia ni directa ni indirectamente en la organización obrera de Barcelona
por la muy simple razón de que no hubiera podido intevenir aunque quisiera por
razón de la distancia. Rueda ha sido detenido en Flix y, con un aparato de
fuerzas ridículo, conducido a Barcelona a disposición del gobernador civil.”
1 de
març. Surt a Flix la revista quinzenal de tendència anarco-sindicalista "El Boletín de la Comarca. Defensor de
los intereses populares. Hi
ha constància de tres números. Els col·laboradors principals foren. Rafael Rueda López, Domingo Pena, Francisco
Estopà, Amparo Alfonso, Esperanza Maya Leon i Agustí Bagés Ferrús15 de març. Apareix un nou múmero del “Boletín de la Comarca”, on destaca un escrit molt significatiu:
“En Camarasa, Bellmunt y Flix, hay
sinverguenzas que habiendo hipotecado su dignidad, escriven a las provincias de
Andalucía y Murcia para que vengan obreros de aquellas regiones, para
traicionar a los huelguistas de los pueblos mencionados. Esos miserables
agentes de reclutación engañan a los obreros a quienes escriben, diciendoles
que se ganan sueldos fabulosos, cosa que es mentira (...) Obreros, Boicot a la
empresa Electro Química de Flix, Boicot a la canadiense, Boicot a la Compañía
minera de Bellmunt”[6]
1
d’abril. Curiosa noticia per la
nacionalitat i el parentiu. [7]
“Se
asegura que ha
sido détenido ún súbdito
ruso, pariente de
Trotzky, que hace
frecuentes viajes a
esta ciudad, desde un
pueblo, de la
provincia de. Tarragona, donde reside
habitualmente. Este pueblo
es Flix."
13 de març. Inauguració d’un camp de futbol.
30 d’abril. Conveni entre la Fàbrica i l’ajuntament pel qual el veïns de Flix gaudiran un servei de subministrament elèctric semi-gratuit, abonant 0,75 pta per kW, dels quals 30 cèntims serien per al municipi i 45 cèntims per a la Fàbrica.
12 de juny. Ho diu el Diario de Tarragona:
“ Para estudiar sobre el terreno
la huelga de Flix ha salido para dicho el Gobernador (…) ha sacado las mejores
impresiones respecto de las condiciones de trabajo, así como de las ventajas
que disfruta el personal obrero en cuanto a viviendas e instalaciones higiénico
– gratuitas. El conflicto obrero parece resuelto, y en cuanto al personal que a
consecuéncia de la última huelga quedó sin trabajar, el Gobernador se interesó
vivamente porque fuera redimido (…) Al despedirse entregó al alcalde un
donativo para ser repartido entre los pobres de la localidad” [9]
25 de
juny: Espectacular demostració religiosa.[10]
“Solemnísimo ha
resultado el triduo que
la población de
Flix ha dedicado
al Sagrado Corazón de
Jesús. Los tres días
del triduo ha
dirigido la palabra a los
fieles el Rdo.
D. Federico Domingo. El
pasado domingo, día
de fiesta principal, aparecieron
engalanados todos los balcones
de la población
y fueron muchísimos los
fieles que recibieron
el Pan de los
Angeles. A las
diez hubo oficio
solemne cantándose por un nutridísimo
coro de voces una
misa polifónica dirigida
por dos alemanes de
la fábrica Electro-quimica...”
25 de
juliol. S’acorda la fusió de “Unión
Obrera” i “Ateneo Obrero”.
26 de juliol. Nou horari de funcionament a la resclosa.[11]
26 de juliol. Nou horari de funcionament a la resclosa.[11]
“La Sociedad
Electro-Química de Flix en
fecha 17 del actual
notifica a la
Alcaldia de esta
ciudad lo siguiente: «A
partir del lunes
pasado, día 23 del
presente mes, nuestro
servicio de exclusada
se efectuará solamente
tres veces por día
y durante las
horas que se
nos tienen fijadas a
saber:
A las
8 de la
mañana, a las 12 de
mediodía, y las 5 de la
tarde..."
7 de setembre. Constitució de la societat "Agrupación
Obrera de Flix" després de fusionar-se la “Unión Obrera” i “l'Ateneo
Obrero”. Signen l’acord de fusió Julio
de la Iglesia i Jaume Garciapons
per la “Unión Obrera”, i Secundí Sabaté i Manuel Sánchez per part de l’”Ateneo
Obrero”.
“Reglamento.
Capítulo I. Objeto de la Asociación:
Art.
1º. Esta asociación tiene por objeto mejorar las condiciones morales y
materiales de sus asociados y proporcionarles la instrucción y cultura necesarias
para el cumplimiento de sus fines sociales...[12]
9 d'octubre. Per Real Ordre es disposa l'execució de les obres de la carretera entre Ascó i Flix amb un pressupost de 247.302,81 ptas.
1920. Flix tenia 3.275 habitants. (Riba-roja, 2.491 hab. i Ascó, 2.540 hab.)
1920. Flix tenia 3.275 habitants. (Riba-roja, 2.491 hab. i Ascó, 2.540 hab.)
Març. Antonio Bagés deixa de ser alcalde, essent substituït,
curiosament, pel seu sogre, també d'idees republicanes, Josep
Mestres.
[1] "Foment", Portaveu oficial en les comarques
tarragonines del partit d'Unió Federal Nacionalista Republicana, 7/3/1918
[2] El Restaurador - 12/10/1918
[3] "El Restaurador" - 19/10/1918
[4] El Restaurador - 25/10/1918
[5] El País. 28/1/1919.
[6] El Boletín de la Comarca. Defensor de
los intereses populares. N.2
[7] El Restaurador - 01/04/1919
[8] El camp de
futbol que s'esmenta era el "Camp dels codonyers" que
es trobava una mica més amunt del Casino.”
[9] Diario de
Tarragona. 12/6/1919.
[10] El Restaurador - 25/06/1919
[11] El Restaurador - 26/06/1919
[12] Arxiu Històric de Tarragona. Fons: Govern Civil.
Serie: Expedients d’Associacions. Signatura: 408.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
1875 Fa 150 anys, 19 de juny de 1875, després d'un setge de 16 hores es rendeix el castell de Flix . Uns 150 soltats carlistes...
-
Jueus de la colònia química alemanya de Flix 19 d'abril, presentació "ELS PRIMERS MESTRES DE FLIX - Des del segle XIX...
-
L'edifici de La Societat Cooperativa Electra , més conegut com Economat , un dels primers edificis que es construïren a la colònia ...
-
El setmanari satíric, republicà i anticlerical de Madrid, El Motín , al número del 27 de novembre de 1913, oferí a pàgina sencera una ...
-
Amb el recull de paraules de l'exposició "sentiment flixanco", realitzat pels alumnes de l'Escola de Flix amb motiu...
-
He provat un nou sistema per veure les fotografies del poblat : Cliqueu Aquí Observació: Problemes de blocatge a l'ordinador del progra...
-
327 entrades avui al bloc és el doble del promig d'entrades diàries al meu blog. Suposo que l'interés per saber les reaccions als re...
-
Maria de las Nieves de Braganza y de Bor bon, dona del germà del pretendent carlí a la tercera guerra carlina Alfonso Carlos de Borbon y Aus...
-
31 de gener. Festivitat de Sant Joan Bosco, patró de l’Escola d’Aprenents. Foto de grup de l’Escola de l’Escola d’Aprenents. 3...
-
És la notícia flixanca del dia, Sarai Sarroca i Cervelló serà la pregonera de la Festa Major de Flix 2017. Va nàixer a Flix l’11 de...