EN MEMÒRIA DE JOAN LAUNES (Móra d'Ebre, 1948-2025)

Acabo de rebre el darrer número de La Riuada, la revista d’informació cultural de Móra d’Ebre, dedicat als 50 anys de la Residència Natzaret. En començar a fullejar-la hi trobem un emotiu article de l’equip de La Riuada titulat «En memòria de Joan Launes», qui ens deixà a finals de l'any 2025 després d'una llarga malaltia.  Un text sentit i ple d’afecte, que reprodueixo a continuació,  que ens recorda una persona estimada,  referent des dels anys setanta de la comunicació i la cultura de Mora d'Ebre i per extensió de la Ribera d'Ebre.

Història del Club Patí Flix: Quan Flix patinava a l'èlit ( II )

 

Quan Flix patinava a l’elit

A la dècada dels anys noranta, el Club Patí Flix va viure els seus anys més brillants  

Excel·lent escrit de Jordi Benavent (23/11/2024): 

    *https://reusdigital.cat/tags/cp-flix 

 

"Passejar pel territori és sempre un plaer i moltes vegades els petits detalls et porten records inoblidables. En una estada a Filx (Ribera d'Ebre) i caminant pel carrer Major, se'm va activar l'arxiu la nostàlgia. En el moment de passar per davant del número 51, les primeres imatges que em van venir al cap van ser uns patins, un estic, una bola i una samarreta blanca i vermella: la del Club Patí Flix. Una entitat que va néixer el 1976, i que va viure els seus anys de glòria durant la dècada dels anys noranta. Recordo gratament aquell equip jove, fet amb jugadors de la base riberenca.

Han estat molts els moments que m’han vingut al cap. Com el 27 de maig de 1990, quan el conjunt ebrenc va empatar, a dos gols a la pista del RCD Espanyol. L'equip de Barcelona estava dissenyat per pujar a la màxima categoria estatal de l’hoquei sobre patins. Aquell equip “flixanco” dels David Arbonès, Victor Agramunt, els germans Mingo i Nando Guiu, els germans Abraham i Alfred Bages, Jordi Climent, Juan Carlos Raigoso, Isaac Marc i “Caco” Casals, no arribava a una mitjana d’edat de 20 anys i era dirigit per un asturià, enamorat d’aquest esport: Alberto Mazón. El CP Flix de llavors va fer història en assolir la màxima categoria de l’hoquei patins estatal després de dos ascensos consecutius entre 1988 i 1990. Un fet que va ser un punt de partida d’una època daurada per l’esport ebrenc.

Aquell últim partit de lliga va mobilitzar a prop de 400 aficionats que es van desplaçar amb autocars a la pista dels “pericos” per empènyer l’equip cap a la Divisió d’Honor. Primer, Climent va fer l’empat a 1 gol, i en el segon temps, Nando Guiuet marcaria l’1-2 d’un partit que va finalitzar amb empat. El resultat beneficiava els riberencs per acompanyar el SHUM Maçanet i el CP Vic a la màxima categoria d’un esport que aixecava força passió. Aquell va ser l’inici d’un somni que va durar una dècada.

En aquell equip, format per jugadors de la base flixanca, va anar incorporant-se altres noms destacats en aquest esport: Toño Mier, Ramón Peralta, Juan Ramon de Moya, Joan Feixas, Santi Julivert o Marc Torra, entre d’altres. Jugadors que van il·lusionar a tot un poble, amb la samarreta blanca i roja, mentre que a la banqueta, noms com Blai Carda, Josep Maria Barberà o Nene Zabalia van prendre el relleu d’Alberto Mazón, per omplir cada diumenge un pavelló municipal de Flix que animava d’una manera molt passional a un equip que es va mantenir a l’elit de l’hoquei durant deu temporades seguides i va crear una comunió inigualable entre tot el poble i el club.

Gràcies a la gestió i els patrocinis de l’empresa Megawatt, la Central Nuclear d’Ascó o Erkimia, van arribar els èxits. Les bones classificacions a la lliga espanyola, on l'equip de la Ribera d'Ebre va finalitzar el campionat en quarta posició les temporades 1992-1993 i 1993-1994, van permetre que el nom de Flix també viatgés per Europa. Les temporades 1993-1994, 1994-1995, 1996-1/97 i 1999/2000, el club riberenc va disputar la Copa CERS i en tres ocasions va quedar a les portes de la final d’una competició continental d’hoquei.

Encara són recordades les golejades als equips anglesos del Sheffield o el Manchester, així com als suïssos de l’Uttigen o el Wimmins. Els aficionats de l’hoquei patins van vibrar veient els partits contra el Trissino, el Reggio Emilia d’Itàlia o l’alemany Cronenberg. Però, sobretot, van ser els partits de semifinals contra els equips portuguesos del Porto, Oliveirense i Paço d’Arcos els que van fer somiar amb un títol europeu que malauradament no va arribar.

A poc a poc, el CP Flix va entrar en una dinàmica negativa i l’equip absolut va acabar desapareixent. Només els equips de la base del club van continuar amb la promoció de l’hoquei patins al municipi i van donar alguna alegria, com el campionat d’Espanya aleví que van conquerir l’any 2008 al pavelló municipal de Can Xarau de Cerdanyola del Vallès, després de superar el Liceo corunyès per 5 a 1.

Un grup d’exjugadors d’aquella època daurada, presidits per Roberto Torres i amb la direcció de Marc Revenga i Xavier Caparrós van intentar rellançar l’hoquei patins a Flix amb la recuperació d’un equip sènior format per jugadors sorgits de la base. Aquesta aventura, a la Segona Catalana, només va durar tres temporades i es va posar de nou punt final a un equip absolut del CP Flix. La raó al·ludida van ser les “baixes de jugadors importants que van deixar molt reduïda una plantilla que ja estava escassa d’efectius per a afrontar amb garanties la temporada 2019/2020”. 

Retrobament de jugadors per celebrar els 25 aniversari del C.P. Flix

Ara, el futur de l’hoquei patins del CP Flix té un objectiu clar, treballar amb els nens i nenes de l’escola, prebenjamins i alevins per “renéixer amb la intenció de fer, en un futur, un equip sènior amb l'objectiu de captar la seva atenció i aconseguir en un futur tenir una pedrera forta de l'esport predilecte de Flix”.

 

50 any del Club Patí Flix ( I )

 

La revista La Voz de Flix del 10 de maig de 1976 ofereix la notícia de la constitució del Club Patí Flix:

Instagram Club Patí Flix

"La Junta que regirà los destinos de la nueva sección de Patinaje y que quedó formada por los siguientes señores:  Presidente: D. Félix Ruiz Forcada. Vice-presidente: D. Francisco Roger Rey. Secretario: D. Salvador Montornés Melich. Tesorero: D. Antonio Aguilá Pujol. Jefe material: D. Juan J. Alberich Martínez. Vocales: D. Joaquín González San Esteban, D. Domingo Abelló Pujol. Entrenadores. D. Agustín García Guiu, D. José Llop Franch".

Recordar la figura i experiència del primer entrenador, Agustí García Guiu (Flix, 1937 - 2024),  bon coneixedor d'aquest esport des de la seua joventut, jugant a mitjans dels anys cinquanta a l'hoquei damunt patins amb el Reus Deportiu.

Al setembre els primers equips d'alevins i cadets començarien a participar en el campionat provincial d'hoquei damunt patins.

 La Voz de Flix, 10 de desembre de 1976, ens oferí el nom dels primers jugadors d'hoquei damunt patins.

"Alevins: Andrés Segura Romero, Félix Ruiz Pérez, Alfredo García Gotós, José L. Sánchez Romero, Sergio Fernández Estopá, Alfonso Guiu Sánchez, Alejandro Maza Navarte, F. J. Treig Guillen.

Cadets: Jaime R. Llecha Terré, Andrés Llop Castarlenas, Jorge C. García Sales, Joaquín González Guerrero Juan C. Fernandez Estopá,  Enrique Guiu Sánchez, Germán Rojas Noack, Fernando García Lorente, Juan Fco. Castellví Esteban, Heliodoro Romero Navarro, Juan R. Sampé Monclús".

Agustí Garcia Guiu a l'esquerra del grup. 

Poc es devien imaginar els membres fundadors de la junta i els joves alevins i cadets del nou club de patinatge la història d'èxit que depararia a l'entitat que acabaven de constituir. Avui, per exemple,  si consultem l'Enciclopèdia Catalana l'entrada  Club Patí Flix, trobem un resum de l'èxit esportiu de primer nivell, destacant el deu anys consecutius a la Divisió d'Honor:

"Fundat el 1976, protagonitzà dos ascensos consecutius entre el 1988 i el 1990, des de primera divisió catalana fins a divisió d’honor estatal. Amb un equip de només vint anys de mitjana i que havia pujat en bloc des de categoria infantil, es mantingué deu anys consecutius a la divisió d’honor. El seu entrenador fou Alberto Mazón. Fou quatre vegades semifinalista de la Copa de la CERS (1994, 1995, 1997, 2000) i subcampió de la Lliga Catalana (1997).  En destacaren jugadors com Víctor Agramunt, que fou campió del món amb la selecció espanyola i participà en el Mundial B d’hoquei sobre patins amb la catalana".

Temporada 1993-94, fotografia general amb tots directius, tècnics, entrenadors i jugadors de totes les categories,

 

Història de la Sardana a Flix: 75è aniversari de l'Agrupació Sardanista ( II )

L’Agrupació Sardanista de Flix neix amb el nom d’“Agrupación Sardanista de Flix de Educación y Descanso” l’any 1951, quan un grup de sardanistes agosarats i emprenedors sentiren la necessitat d’agrupar-se i, a més de ballar sardanes, formar part del col·lectiu sardanista que ja organitzava aplecs arreu del país. Precisament Joan Costa Mallol serà el primer President de l'Agrupació Sardanista de Flix  entre els anys 1951 i 1952.

La principals  activitat de l’Agrupació Sardanista fou organitzar ballades i l’Aplec. L'Aplec en un principi se celebraria dins la vila, el I Aplec està datat el 3 de juny de 1951, a la plaça d’Espanya —avui plaça Major—, amb la cobla Alabart encarregada de posar-hi música.

L’any 1953, quan se celebrà el III Aplec, es va traslladar a l’ermita del Remei i es fixà el segon diumenge d’octubre, tradició que encara avui es manté. Quan la cobla Alabart deixà la seva activitat l’any 1958, durant un anys la música dels Aplecs es continuaren celebrant amb la música del sr.  Crescenti  de Móra la Nova.

La millor època del sardanisme a Flix arribà a partir dels anys seixanta i s’allargà fins a mitjan anys setanta. Durant aquell període, els joves del poble, agrupats en colles —n’hi arribà a haver set—, es desplaçaven arreu de les comarques tarragonines per participar en concursos.

Cobla Alabart 1953 - Foto de Manolo Alabart

D’aquells anys cal destacar l’ajut desinteressat de la senyora Mariana Agramunt - presidenta honorària de l'Agrupació- , que oferia casa seva perquè les colles poguessin assajar i participava molt activament en la confecció dels vestits i distintius dels sardanistes. També hem de fer menció de la bona disposició que els dirigents de la Unió Social demostraren sempre envers els sardanistes.

 

Ballada de sardanes 1954 - Foto Arxiu Mestres

Una fita històrica en el món del sardanisme flixanco fou la proclamació de Flix com a Ciutat Pubilla de la Sardana el 16 d'abril de 1989, una iniciativa de l’Obra del Ballet Popular, instituïda el 1960 per fomentar i prestigiar la sardana, que comptà entre d'altres el Missatge al món sardanista llegit pel director general de la UNESCO, Federico Mayor Zaragoza. Festa on es va inaugurar al passeig de l'Ebre un monument commemoratiu, obra de l’escultor local Germà March, es presentà el cartell de la celebració fet per Elena Camarasa i s'estrenà la sardana titulada "Flix Ciutat Pubilla", amb lletra de Ramon Sabaté i música del mestre Joan B. Sabaté, essent la presidenta de l'Agrupació Sardanista, Teresa Bagés.

Actualment, gràcies a la implicació de l'Escola Enric Grau Fontseré de Flix i amb la col·laboració de l’Agrupació Sardanista, es dediquen  unes jornades a l'ensenyament de la nostra dansa a l'alumnat de primària, tot garantint la continuïtat de la tradició sardanista. Aquesta tasca culmina amb una ballada a la plaça durant l'actuació de les Caramelles el Dissabte Sant i, cada any des de fa més de vint-i-cinc anys, a una altra ballada que se celebra per Sant Joan.

Aquesta iniciativa es complementa amb nombrosos cursos adreçats a adults, amb l’objectiu de continuar difonent la nostra dansa i assegurar-ne el futur. Un futur que, a Flix, es veu sòlidament sustentat per un passat ric i fascinant:  enguany que celebrarem el 75è aniversari de l’Agrupació Sardanista, sense oblidar la primera balladadocumentada, celebrada durant les Festes Majors de l’any 1922.