La família noble flixanca dels Oriol,
monàrquica i tradicionalista, va obtenir el privilegi de cavaller l'any 1680
en la persona del ciutadà honrat de Barcelona José Francisco de Oriol i Montagut, títol que havia rebut el seu
pare Pedro Pablo de Oriol Llecha el
1640.
Al segle XIX va destacar pel seu suport dels del
primer moment al carlisme. De fet, el
pretendent Carles VII va concedir el 27 d’abril de 1870 a Buenaventura de Oriol i de Salvador el títol de marquès de Casa Oriol.
Buenaventura de Oriol i de Salvador (Flix, 1795 – Roma, 1891). Capità
dels voluntaris reialistes durant la primera carlinada i lletrat força conegut.
Exercí d’advocat a Tortosa, ciutat on ocupà diversos càrrecs públics. En acabar
la primera carlinada, s’exilià a Torí. Retornà en acollir-se a l’amnistia de
1848. Amic personal de Ramon Cabrera,
el 1869 es trobava passant una temporada a la finca d’aquest al balneari
alemany de Baden-Baden.
Amb els suport del carlins i republicans va ser elegit diputat pel
districte de Gandesa el 1872, amb el 40 % dels sufragis. El pretendent carlí Carles VII l'havia nomenat el 1870
membre del seu Consell Reial i primer marquès de casa Oriol.
Morí sense descendència a Roma el 1891. El 1958 el seu marquesat fou reconegut per Franco en la
persona del seu nebot José Luis de Oriol i Urigüen.
José de Oriol Gordo i Saez (Flix, 1842 – París, 1899). Fill de Josep Antoni de Oriol i Salvador i Juana
Gordo y Saez de Sigüenza, germà de Buenaventura.
Ingressà al col·legi d'Infanteria de Toledo el 1859 Va pertànyer a l’exèrcit
liberal fins a l’any 1868, en què, com a banderer del segon regiment d’enginyers,
figurà entre els militars que van acompanyar la reina Isabel II a l’exili fins a la frontera.
Ascendit a capità, sol·licità la llicència absoluta, i en esclatar-se la
guerra carlina s’oferí a Carles de Borbó,
tot prenen part en accions de guerra com l’atac i la presa d’Estella i la
batalla de Montejurra. Ajudant de camp de Dorregaray,
va concórrer el 1874 als setges de Portugalete i de Bilbao, on obtingué la
placa roja del mèrit militar.
"Caballero de la
Orden de Santiago". Es casà amb María Dolores Urigüen Urigüen (1843-1906).
En finalitzar la guerra civil, s’exilià. Morí a París el 1899.
El seu fill, José Luis de Oriol i Urigüen (1877–1972), arquitecte, empresari
elèctric, segon marquès de casa Oriol (títol reconegut per Franco el 1958), promotor,
entre d’altres, del tren Talgo. El seu net va ser José M. de Oriol i Urquijo (1905–1985).
Antonio de Oriol de Castellví (Flix, 1845 – 1919). Coronel durant
la Tercera Guerra Carlina. Va combatre a la zona de Tortosa i del Maestrat. El 1875 manà la brigada carlina de Gandesa.
Alcalde de Flix en diversos períodes (1882-1883 i 1895-1896).
El 1898
presidia una organització carlina secreta.
El 1911 es presentà pel partit carlí
a les eleccions al Congrés de Diputats.
El 1915 era el president carlí de la Junta Provincial de Tarragona.
Morí
a Flix el 1919 quan tenia 74 anys:
«En Flix donde reside y donde vió la luz primera, ha
fallecido cristianamente el prestigioso general D. Antonio de Oriol y de
Castellví, cumplido caballero y cristiano ejemplar de una caridad inagotable.»
Altres representants de la família Oriol nascuts a Flix:
Gil de Oriol i Salvador - Damián de Oriol
i Gordo-Sáez (Flix,
1849 - 1903), tinent de cavalleria i
ajudant de l'Infant carlí - casat amb Maria Concepción Amigo del Ibero - José A. de Oriol Amigo del Ibero, (Flix, 1882 - Tortosa, 1968), Marqués
de Santa Coloma - Joaquin de Oriol
Serrano - Antonio de Oriol Serrano - Joaquín de Oriol Ferrús - Manuel de Oriol i
de Oriol (Flix, 1888 - 1936)...
