Flix, 3 de desembre: XIX Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre

El proper dissabte, 3 de desembre, es realitzarà a Flix la XIX Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre, enguany dedicada  als inicis de la industrialització.  Jornada que comença amb una conferència marc a càrrec de Jaume Perarnau Llorens, director del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, i on he estat convidat a participar amb una comunicació sobre la implantació de la Fàbrica de Flix, enguany fa precisament 125 anys.

Malauradament el tema de la implantació i el seu aniversari avui té un significat molt singular després de l'anunci del tancament per part d'Ercros del fosfat bicàlcic, darrera planta química que estava en funcionament.

La XIX Jornada d'Etnologia de les Terres de l'Ebre, organitzada pel Departament de Cultura, el Museu de les Terres de l'Ebre i l'Institut Ramon Muntaner es celebrarà a Can Don Ventura (Carrer Major, 16), a Flix, el dissabte 3 de desembre de 2022. 

La dinovena edició de la jornada compta amb la col·laboració de l'Ajuntament de Flix i l'Associació Cultural La Cana.

 

Presentació de "La Tomba de l'Ebre" d'Andreu Carranza.

Si la setmana passada van ser els actes del Correllengua els que centraren l'activitat cultural flixanca, aquesta setmana ho han estat els realitzats al voltant de la Recreació històrica de la Batalla de l'Ebre, actes centrals que es van realitzar dissabte.  Actes on la república literaria ebrenca tingué un protagonisme especial amb la presentació del darrer treball  del nostre premi Josep Pla (2015) de novel·la, Andreu Carranza: La Tomba de l'Ebre. Novel·la  que es presentà el passat dijous, 17 de novembre, a la sala d'actes ca Don Ventura plena de gom a gom. 

L'escriptor de Móra la Nova Miquel Esteve va ser qui ens oferí una magnífica introducció de la novel·la a partir d'introduir-nos d'una manera exemplar  a l'univers literari d'Andreu Carranza,  una trajectòra literària on el riu Ebre sempre hi és present, riu que en la novetat literària que ens presentava, La tomba de l'Ebre, el testimoni d'una gran història d'amor i de guerra.

El començament del resum de la novel·la que ofereix la contraportada: "En esclatar la guerra civil de 1936, Cinto, un jove de Tortosa a punt d'entrar al seminari, és captat per un capitost de la FAI-CNT. Casualment empresona el capellà arxiver, que té tota la informació sobre el valuós tresor del papa Luna i la catedral de Tortosa... " En poques paraules Andreu Carranza ens introdueix a una ficció literària on la Guerra Civil del 36, la ciutat de Tortosa, la CNT-FAI, el riu Ebre  i el tresor de la Catedral del Papa Luna, son el marc perfecte d'una excel·lent novel·la històrica. 

Presentació del poemari "FINA" d'Albert Guiu Bagés.

 

La república literària ebrenca està d'enhorabona, el passat divendres, 11 de novembre, i dins dels actes centrals del Correllengua, després de la participació d'alumnes de Primària i de d'Institut de Flix, es presentà el poemari  FINA, d'Albert Guiu Bagés, obra editada per Edicions Forment.  El nombrós públic assistent i la magnífica presentació del poemari a càrrec de Xavier Vega Castellví són la mostra de l'excel·lent Correllengua, que, per cert, va haver de canviar de dia davant la suspensió, dijous 10, de la presentació de la novel·la de Xarim Aresté, Tanit i les guerres púniques.

 

Recordar que el flixanco Albert Guiu Bagés, professor de llengua castellana i literatura a d'institut Terra Alta de Gandesa, entre altres guardons de poesia ha guanyat el 27è Premi Marià Manent i el 22ê Premi Miquel Martí Pol.

 

                            "Se'n va la memòria

amb maletes plenes de tu,

vagons tristos avancen,

boira negra als vidres,

arrosseguen la viatgera

fins a l'estació blanca,

entre grafits de cendra,

mil metàfores de l'oblit

que viatge via morta."

 

Com recorda al pròleg Xavier Vega, el poemari de l'Albert parla de sa mare malalta, ferida per l'atac de la hiena Alzheimer, i tracta de sentiments, emocions i afectes que només pot mostrar als altres des de la poesia, l'expressió més elevada de la literatura.

 

"A Fina, l'alzheimer actua com a corb i la poesia com a rossinyol, l'oblit és un grallar negre i l'amor que traspua el poemari és l'eterna bellesa i profunditat d'estimar la nissaga, la pròpia sang, fins a fer-la Poesia".

 

Com a exemple dos poemes.

 

IX

 

Soroll de veus alegres

pel carrer,

paraules com focs d’artifici

per a les oïdes.

Deuen jugar a saltar a corda,

dius,

un barquer i nenes boniques

sonen en forma de cançó

molt endins de tu,

i per un moment saltes la corda

de l’oblit a la memòria.

 

 

XIX

 

Cada cop que cerques la teva foto

de nena,

viatges setanta anys enrera,

entre les mans cotonoses

s'hi veu una flor d'ametller,

la primavera que cap hivern

et podrà furtar.