UNA IMATGE MILLOR QUE MIL PARAULES !!

FLIX 1930. VIST AMB ELS ULLS D’ANTONI GALLARDO I GARRIGA

L’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya guarda el fons d’un  dels millors fotògrafs catalans del segle XX, Antoni Gallardo i Garriga (1889-1942). Enginyer industrial i alhora polifacètic, catalanista, aficionat a l’excursionisme, la música, l’arqueologia i la fotografia. Precisament com a membre de del Centre Excursionista de Catalunya, a més de vicepresident de la secció d’Arqueologia, participà en l’organització del seu arxiu fotogràfic.

Com a enginyer treballà a Catalana de Gas i després a Riegos y Fuerzas del Ebro, empresa que per motius laborals el relacionà amb Flix l’any 1930, poble que captaria com ningú ho havia fet fins aleshores.  Deixant al fons de l'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya una magnífica col.lecció de tretze de les millors fotografies del nostre poble dels anys 30.

Un dia de mercat a la Plaça de Flix, casa Oriol des del carrer Gombau, pas de barca del riu de dalt des del Castell, cami de la barca amb la resclosa i el castell al fons, i una torre vora el riu.

LA ETA PRINCO

L'amic R. ens ha regalat la versió de "El Petit Príncep" en la llengua artificial universal ESPERANTO, amb el títol "La Eta Princo". Una edició de "Kanada Esperanto-Asocio Esperanto-France" traduit per Pierre Delaire. L'esperanto i el seu inspirador Zamenhof han estat dos mons apassionants de la història recent.

El doctor oftalmòleg polonès Lluís LLatzer Zamenhof (1859-1917) va desenvolupar l'esperanto a finals del segle XIX, la llengua artificial més parlada fins avui.  Cal recordar que la llengua nativa de Zamenhof era el rus, però també parlava polonès, alemany i jiddish, que amb els anys va aprendre francès, llatí, grec, hebreu i anglès, així com coneixements bàsics de grec, castellà, italià i lituà. De jove davant la diversitat de nacionalitats, religions, llengües i costums de la seua ciutat natal i de Polònia, una història permanent de tensió i d'incidents greus, es qüestionà sobre els mitjans per eradicar els prejudicis de raça, nacionalitat i religió. D’aquí que proposà una única llengua per a tot el món.

A principis del segle XX fou molt utilitzat pel moviment obrer d’Europa, a Alemanya era conegut com el "llatí dels obrers". Als Països Catalans va estat vinulat a l’anarquisme, els ateneus llibertaris i les escoles racionalistes. Als anys 30 fou utilitzat per tots els sindicats i partits d’esquerres, la Generalitat de Catalunya va utilitzar l'esperanto en el seu Comissariat de Propaganda i en els seus comunicats de premsa. Quan les tropes franquistes el 1939 van ocupar Barcelona, la Federació Esperantista Catalana va passar a la clandestinitat. Mal vist pel franquisme, però no va ser mai prohibit oficialment.

Avui es es calcula que en l'actualitat hi ha entre 100 000 i 2 000 000 de parlants d'esperanto en tot el món, llengua apresa com a segona llengua. El vocabulari està extret de molts idiomes i adaptat a les normes de la llengua. La major part procedeix del llatí, per mitjà de les llengües romàniques.

"IAM, KIAM MI ESTIS SESJARA, mi vidis belegan bildon, en in libro pri praarbaro, titolita Travivitaj Rakontoj. Tiu bildo prezentis boaon, kiu glutas rabobeston. Ci-supre staras kopio de tiu desegno"

(Per a més informació la Viquipèdia)

AGUSTÍ ALCOBERRO: "JOAN MALET, FLIXANCO I CAÇADOR DE BRUIXES"

El passat dissabte vàrem poder escoltar una magnífica conferència a càrrec del director del Museu Nacional de Catalunya, Agustí Alcoberro.  Dins de les activitats de les Jornades de Patrimoni Històric, enguany s'ha centrat l'interès amb la figura del caçador de bruixes flixanco Joan Malet, primer amb l'exposició  "Per bruixa i Metzinera", que es pot visitar a ca Don Ventura fins el 28 de setembre, segon amb la xerrada   el passat 8 de setembre de l'escriptor David Martí, autor de l'obra "Les bruixes d'Arnes", novel.la on un dels protagonistes es precisament Joan Malet, i per tancar el cercle la conferència d'un expert, comisari de l'exposició, Agustí Alcoberro.

Sense entrar al detall del magnífic retrat de l'època, de la cacera de bruixes i del nostre sinistre personatge realitzada per l'historiador Agustí Alcoberro,  podem llegir l'informe que l'Inquisidor del Tribunal de Catalunya envià a la Suprema de Madrid, l'octubre del 1548, i que guarda es a l'Arxiu de la Inquisició:

"Como los males son estado muchos, assí en ninyos como animales y otros daños, los pueblos se han hamotinados diziendo que los hazían brujas. Y con ésto acahesció que un hombre que se dize Malet, natural del lugar de Flix de la diocesis de Tortosa, lo qual començó a publicar que las conoscía y sabía discernir qual era buxa y qual no. Y que le cortassen la cabesça si la quel nombrasse no lo era. Y començó a nombrar algunas, las quales tomadas por los ordinarios confessaron ser bruxas. Con esto, tomó tanto crédito con los pùeblos que, no sólo en los lugares pequeños, pero en los grandes y en Tarragona, le trayan en palmas haziendo sallir las gentes de las casas para que él mirasse quales eran bruixas o no. Y las que ell dezía que lo eran, sin preceder más infamia, las prendían con sólo su dicho...".

Podeu veure fotografies de la conferència a la galeria de la web de l'ajuntament.

JOSEP SÀNCHEZ I EL CARLISME A FLIX

Dins de les IV Jornades de Patrimoni Històric ahir va conferenciar davant de la sala de ca Don Ventura plena a vessar  Josep Sànchez Cervelló, catedràtic d'Història Contemporània i Degà de la Facultat de Lletres de la URV. El temà de la conferència  va ser "L'evolució del carlisme a Flix (1833-1936)". Com sempre que fa conferències al seu poble, Josep no va decebre en quan l'aportació de força novetats en la rica història flixanca, i més concretament en clarificar les dades de les anomenades fortificacions carlines de Flix.

Així, entre les principals novetats, concretà que la fortificació de la primera guerra carlina es feu sobre les ruïnes de l'antic castell vell, tenint constància que el 1840 hi treballaren uns quatre-cents homes, essent destruïda pel general lliberal Martí Zurbano.

També parlà de la fortificació per ordre dels carlins de tres cases a la plaça Major durant la tercera carlinada, de la vora del riu al pas de barca del riu de Baix, i de les obres del castell nou entre els mesos de maig i juny de l'any 1874, sobre una planta triangular sota la direcció d'un encarregat o mestre d'obres de Tortosa anomenat Gaietà Blanch Sebastià.amb la col.laboració forçosa en els treballs dels veïns de Flix i pobles de la rodalia.

Segurament la novetat que més cridà l'atenció va ser la constatació de que la segona ampliació de les obres del castell nou, aleshores anomenat "fortí", que clarament és veu en la visita al mateix, no va ser obra dels carlins sinó dels lliberals sota les ordres del comandant militar Bernardo Iglesias, obres realitzades un cop derrotats els carlins e 19 de juny de l'any 1875, i realitzades també pels veïns de Flix i de la rodalia, ampliació que permetria l'existència d'una guarnició liberal fins l'any 1885.

(Galeria fotogràfica de la conferència de la web de l'ajuntament de Flix.)

LES MEUES FOTOS DE LA DIADA MÉS GRAN.

BONA DIADA !!!

TEMPS ERA TEMPS: FLIX, AGOST DEL 31.

El proper dimarts amb motiu de la Diada el poble de Flix com la resta del país tindrà una bona representació a la manifestació convocada per l'Assemblea Nacional Catalana, amb dos autocars organitzats per la gent de "ANC, Flix per la independència", amb tren, amb cotxes particulars, tot per sumar-se a la crida clarament independentista: "Catalunya, nou estat d'Europa".

Temps era temps. En el record de molts serà present el discurs del president Macià del 14 d'abril del 1931: "Catalans: interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana. Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat...". Hauran passat més de vuitanta anys,  i el record dels nostres avis i pares participant de la llibertat d'aquells dies històrics.

Des del bloc m'agradaria recordar la missiva  que adjunto adreçada per l'alcalde de Flix Jaume Garciapons al president Francesc Macià. Escrit que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, i que començava amb un simptomàtic "Honorable i amic", i s'afegia a l'entusiasme del poble de Flix amb motiu del referendum del 2 d'agost de 1931 en que s'aprovà l'Estatut de Núria.  Tot  i recordant que havia faltat poc pel 75 per cent de participació per l'existència del "barri Internacional, compost quasi tot per estrangers i castellans" abstencionistes. Així mateix recordava que com les dones no havien pogut participar en la votacións, encara no havien aconseguit el dret al sufragi, aquestes havien recollit llistes de "firmes" de quasi totes les que sabien signar. 

FLIX: "REPUBLICANS DE CASSOLA".

"Republicans de cassola", així és com m'ha definit aquesta fotografia dels anys 20 del segle passat el senyor Benigne, excepcional memòria flixanca del segle XX al seus 92 anys. Un grup d'amics caçadors fent una breu parada al Mas de Flix. D'esquerra a dreta Josep "Picullana", Benigne Corbella (pare del sr. B.), Joanet "de franceset", Josep "de budellet" Masot amb el seu fill, Joan Treig (futur alcalde republicà) que està agitat i Font de la Fatarella. Un retrat amb forts continguts emocionals per al sr. Benigne d'aquests "republicans de cassola" fotografiats a finals de la dictadura de Primo de Rivera, segurament per ser un dels pocs records visuals del seu pare mort a finals d'abril del 31, primer enterrament civil als pocs dies de la proclamació de la República.

PROPOSTES CULTURALS A CA DON VENTURA

SALUDA DE "LA CANA" I EL "CERE".