I DEMÀ, LA REPRESSIÓ DEL FRANQUISME A LA RIBERA D'EBRE.

El Diari de Tarragona ens ofereix cada dissabte un monogràfic sota el títol "los 100 consejos de guerra del franquismo" on analitza la repressió a cadascuna de les comarques. Col.leccionable coordinat per l'historiador Xavier Tolosana i Xavier Hernández, Redactor en cap del Diari. Si la setmana passada fou dedicat al Priorat, demà li pertoca a la Ribera d'Ebre, fent referència especial a la repressió que trencà famílies, germans de Tivissa, Ginestar, Ascó, Flix o la Palma d'Ebre. Per la meua part participo amb un breu estudi dedicat a aquest darrer poble, un exemple de repressió portada a l'extrem els mesos de juliol i agost del 36 però corregida i augmentada amb la revenja sense pietat dels consells de guerra del franquisme.

PRIMER ANIVERSARI DEL DARRER ERO D'ERCROS.

L’amic Jaume al seu bloc ens recorda una data “nefasta” de la història recent de Flix. Avui  19 de febrer fa un any que que ERCROS anuncià la presentación d’un ERO (expedient de regulació d'ocupació) pel que s’acomiadarien 198 treballadors, 156, és a dir el 75 per cent de la plantilla, de la “Fàbrica” de Flix.

Avui, per tant fa un any de l'inici d'una modèlica demostració de solidaritat de tot un poble, una movilització exemplar de totes les entitats, associacions de tota mena, centres educatius,  veïns i veïnes, amb l’ajuntament al capdavant, en tot moment al costat dels treballadors i treballadores de la Fàbrica, d'Ercros i empreses auxiliars, en defensa del dret al treball.

Foren 43 dies de mobilització en tots els àmbits al costat del Comité de Treballadors: Concentracions, manifestacions, protesta devant la seu d’Ercros a Barcelona, vagues de fam dels membres de l’ajuntament, una cadena humana espectacular… fins i tot una donació de sang… Una acció de solidaritat que es guanyà les simpaties de tothom, tots els partits polítics, Parlament, mitjans de comunicació, tertulians i opinadors, pobles veïns…

Amb un final agònic, el 23 de març, després que dos dies abans els treballadors de Flix en assemblea havien rebutjat pactar l’ERO,  Ercros pactava amb els sindicats a nivell de tot el grup el comiat de 75 persones a Flix, anunciant amb un estil propi del segle XIX la llista dels afectats en un simple paper a la porteria, sense cap mena de respecte al dret dels  treballadors.

Tall de la Diagonal de Barcelona

Ha passat un any i seria bo fer un análisis de la situació que des d’aleshores ha viscut el poble… A tll d'exemple podriem analitzar l’evolució de l’atur: De gener a gener de 2013 al 2014, s’ha passat de 212 a 249 aturats (152 homes i 97 dones), xifra rècord a nivell local.

Una diferència que podria ser encara més gran, però que l’inici dels treballs de descontaminació de l’embassament ha ajudat a minorar sensiblement la situació. Una altra dada a tenir en compte que el grup d’edat, els més afectat han estat el dels majors de 45 anys, passant de 85 a 118 aturats en un any. Per sectors també podriem recordar que dels 37 nous aturats de l'any 34 pertanyen al sector industrial...

Molts s'han fet seua la dita, "qui dia passa, any empeny". Tindrem més ocasions per parlar-ne. De moment ens quedem en les contundents declaracions d'un alt càrrec de l'administració a l'ACN: "El 2017, o caixa o faixa" !?

HOMENOTS DEL SUD - 1994

El periodista, escriptor  i cronista per excel·lència d'aquestes terres, Xavier Garcia, ha publicat el tercer volum d' "Homenots del sud", serie iniciada amb el volum publicat el 1994 per Edicions El Mèdol, "Premi Nacional de Periodisme 1993", resultat d'un seguit de converses-retrats literaris, publicats entre els anys 1991 i 1992 al recordat  Nou Diari. Un volum indispensable per conèixer bona part de les generacions de personatges destacats en els àmbits socials, culturals, ecologistes i de la política dels anys de l'anomenada transició democràtica a les comarques del Camp i Terres de l'Ebre.

Temps era temps, i han passat 20 anys. Personalment he d'agrair a l'amic Xavier Garcia el privilegi de formar part d'aquesta sèrie d'homenots, al costat de tota una generació de personalitats que varen saber mantenir-se fidels al país durant la llarga nit del franquisme, homenots com Artur Bladé, Dolors Cabré, Ramon Amposta, Rossend Escolà, Josep A. Baixeras per esmentar-ne alguns, especialment els que ens ha deixat.

Recollint l'empremta de Josep Pla i les sèries d' "Homenots" publicats a finals del cinquanta del segle passat, Xavier Garcia ha trobat un estil i perfil propi de retrat amb el diàleg,  cercant com va dir al pròleg "rescatar l'exquisitesa d'aquestes formes de ser, de viure i de pensar.".

Del llarg llistat d'homenots que formem part de la serie del 1994 m'agradaria recordar els que ens han deixat i amb qui vaig tenir una especial admiració personal: Com Pere Anguera, "una presència ciutadana a Reus", que ens va deixar massa jove, company als primers anys d'estudis a la Universitat. Artur Bladé, "la Ribera d'Ebre al cor". Rossend Escolà i Cubells, "Pintor de beatituds i de personatges" i Dolors Cabré, "un mestratge amorós", una de les poques dones de la publicació, i que enguany hauria fet cent anys.

La fotografia de grup que encpçala l'entrada, amb una bona part dels "homenots" al costat de Xavier Garcia, qui està situat al centre de la segona fila, just darrera de la sra Dolors Cabré,  és del dia de la presentació del llibre a la Casa de la Generalitat de Tarragona el 21 de maig de 1994. El lloc és a les escales de la catedral.

LA DONA PAGESA, DE LA GUERRA CIVIL ALS ANYS 60

Jornalers i jornaleres a l'oliva (Vinebre)

 Dissabte vuit vàrem assistir a la presentació del llibre "La dona pagesa, de la Guerra Civil als anys 60. Terres de l'Ebre" de M Teresa Castelló, presentació que va anar a càrrec dels professors Biel Pubill i Josep M Raduà, va  comptar amb unes paraules de l'autora, tancant  l'acte Jordi Suades de Farell editors.
                                    

Rentant al safareig  (la Serra d'Almos)

Fou a la biblioteca Artur Bladé i Desumvila, un lloc realment entranyable presentant llibres, comptà aquesta vegada amb assistents de molts indrets de la Ribera d'Ebre. M Teresa Castelló s'ho mereixia, és diplomada en ciències empresarials i llicenciada en humanitats, ha estat companya d'ensenyament a l'Institut de Flix i actualment és preofessora al CEIP de Tivissa.
 

Cosint i fent labors al carrer (Tivissa)

Aquest llibre és el resultat de les entrevistes a una trentena de dones pageses de la Terres de l'Ebre, testimonis fins ara anònimes del treball al camp entre el periode de la Guerra Civil i els gran canvis dels anys 60. "La vida humil i silenciosa de la dona pagesa" escriu M Teresa: Les tasques de la llar, les feines del camp, la v ida familiar, l'oci, els costums i la moralitat, enmig de la fam i la misèria de la llarga postguerra és el principal centre d'interès.

Encaixant aubergis (Xerta)

El llibre ha estat editat per Farell Editors i és el número 7 dins la col·lecció Cultura popular, compta amb el suport del Departament de Cultura i la col.laboració de CERE. El pròleg és de l'antropòleg Eliseu Carbonell, professor de la UOCi de l'Institut Català de Recerca en Patrinomi Cultural. L'encert de l'excel·lent treball, al moment de la publicació és l'acompanyament d'un conjunt de fotografies molt interessants, algunes que amb permís de la M Teresa m'agradaria insertar a aquesta entrada al blog.

Recollint olives de terra (Flix)

Podeu veure un reportatge fotogràfic de la presentació a : http://web.altanet.org/ajtms/flix/fotos/actualitat/PresentacioLlibreDonaPagesa08022014/PresentacioLlibreDonaPagesa.htm

JOSEP SÀNCHEZ CERVELLÓ, FILL ADOPTIU DE LA CIUTAT DE TARRAGONA.

"Josep Sánchez Cervelló (Flix, 1958) va arribar a Tarragona per casualitat el 1975. Ràpidament es va involucrar en molts moviments socials i culturals. Historiador especialitzat en la història d'Espanya i Portugal, ha destacat per ser un gran expert en la Guerra Civil, especialment en la Batalla de l'Ebre. Professor de la URV des de 1992,  i actualment degà de la Facultat de Lletres, demà serà nomenat Fill Adoptiu de la ciutat."

Amb aquest breu biogràfic el Diari de Tarragona d’avui ens ofereix una excel.lent notícia, l’amic Josep demà serà nomenat  “Fill Adoptiu de la ciutat de Tarragona”, un dels honors més grans que una ciutat pot oferir a un veí. 

Demà quan faran l'acte l'ajuntament de Tarragona exposarà els motius; des de la distància podria dir que: La URV, els Polvets, ‘La Papallona’ ‘Calenta’ i ‘El Margalló del Balcó’, Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver, la presidencia de l'Ateneu Republicà de Tarragona… són noms de la ciutat plenament  identificats amb la seua persona. 

Catedràtic d’Història Contemporània i degà de la Facultat de Lletres. Per conèixer la seues linies d’investigació podem consultar la web de la URV: República, Guerra Civil i Franquisme, Transicions politiquees ibèriques, Descolonització, Història contemporànea de Portugal i Carlisme… La bibliografia, articles i publicacions que l'acompanya és impressionant.

Un historiador amb tots el ets i uts, com dirien el vells, “com ha de ser”, un intel·lectual polièdric, que ha exercit més enllà de les aules de la Universitat  Rovira i Virgili, sempre al costat de les causes més populars. Causes crítiques com per exemple la “macrobeatificació dels màrtirs “ del passat octubre, causes territorials com la defensa de l’Ebre al costat de la PDE, o contra el Cementiri Nuclear, o en el cas de Flix, al costat dels treballadors en els darrers EROs.

                         JOSEP, MOLTES FELICITATS !!!!

Fotografia del blog de la Jaka