Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Móra la Nova. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Móra la Nova. Mostrar tots els missatges

30 de novembre del 2018

ÀNGEL LLUÍS FERNÀNDEZ EN EL RECORD


L'amic Àngel Lluís no ha pogut superar una delicada intervenció quirúrgica del cor... després de dies de lluita,  ahir dijous 29 ens va deixar...
A pocs dies de fer 59 anys, Angel Lluís Fernández Solé, lo segon de cal Teixidor dels Masos, ens ha dit adéu. Aquesta tarda l'hem anat a acomiadar al tanatori de Móra la Nova. Llicenciat en Belles Arts i Humanitats, després de fer classes als instituts de Pons d'Icart i de Campclar (Tarragona), des de l'any 1993 ha estat un dels professors de referència del claustre de l'Institut de Flix, on ha impartit les assignatures d'Educació Visual i Plàstica. 
M'agradaria destacar el seu optimisme, la seua sòlida  formació  humanística i les passions per l'ensenyament i l'art, passions compartides amb la seua família, els amics, els companys, els alumnes, així com pel seu poble de Móra la Nova, Prat de Compte, el poble de la seua Montse, i Flix, amb l'institut ho ha treballat els darrers 25 anys.                                                          

Des del blog, un record seu molt particular i especial de l'any 2014, aquesta pàgina manuscrita seua d'un text del capítol 2 del Petit Príncep,

                                                                                             

8 d’abril del 2018

PASSEIG PEL MUSEU DEL FERROCARRIL DE MÓRA LA NOVA

Aquest matí, malgrat l'amenaça de la pluja, hem pogut participar a una especial passejada per l'estació i el Museu del Ferrocarril de Móra la Nova. Una didàctica visita molt ben teatralitzada en quatre escenes per part del grup de teatre local L'Estació. Una magnífica iniciativa que permet conèixer un actiu molt important del patrimoni cultural de la Ribera d'Ebre.

El Museu del Ferrocarril de Móra la Nova està situat a les antigues instal·lacions ferroviàries on hi havia un dels dipòsits de locomotores de vapor més importants de l'estat amb unes 100 locomotores i gairebé uns mil treballadors a mitjans del segle passat. 

Entre d'altres llocs, es pot visitar l'edifici d'enclavament perfectament museitzat així com la nova cotxera del tren turístic on es restauren  i conserven històriques locomotores, cotxes i vagons, destacant l'únic exemplar de locomotora a vapor que es conserva, coneguda per "la Bonita", fabricada per la històrica "Maquinista Terrestre y Marítima", pionera de la Revolució Industrial catalana.

  • Dos col·lages de fotos realitzades amb el mòbil




5 de març del 2017

PLATAFORMA TRENS DIGNES EBRE-PRIORAT





 "Maltractats R15"

Ahir dissabte, convocats per la Plataforma Trens Dignes, vam participar a l'estació de Móra la Nova a l'acte de protesta sobre les mancances de la línia R15, és a dir, la línia ferroviària Reus - Móra la Nova - Casp - Saragossa. Més de doc-centes persones d'arreu del territori vam escoltar als portaveus Montse Castellà i Josep Casadó, així com la lectura del "manifest Móra la Nova" per part de l'escriptor Miquel Esteve.

"MANIFEST MÓRA LA NOVA , 4 de març de 2017 

Actualment la línia R15, que unix Barcelona amb Saragossa travessant el Priorat, la Ribera d’Ebre i part de la Terra Alta, és una de les principals vies que s’utilitzen per traslladar mercaderies des de França i la capital catalana cap a la resta d’Espanya. Uns convois que sovint acaben fent lo trajecte a la inversa tornant per l’R14, que és la línia que s’endinsa a Catalunya per la demarcació de Lleida i arriba a Reus i Barcelona i d’allí, cap a la frontera. En este sentit, la continuïtat de l’R15 podria perillar si el desdoblament de l’R14 es planteja en térmens de substitució i no de complementació, ja que podria acabar passant que totes les mercaderies acabessen circulant per aquella via. Este desdoblament provocaria que la línia que dóna servei al Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta quedés pràcticament sense transport de mercaderies i amb un volum reduït de passatgers que en faria molt difícil la seua continuïtat (cal recordar, que per Móra la Nova hi passen uns 80 convois al dia, dels quals només 12 són de passatgers). Per tant, pensem que són dos línies que poden conviure, sempre i quan la millora d’una no supose l’abandonament de l’altra (lo desmantellament de qualsevol infraestructura existent és sempre irreparable i al territori en tenim alguna experiència).


Volem posar en valor la importància d’una infraestructura ferroviària com la que ens ocupa, ja que si ara s’hagués de construir de cap i de nou la línia R15 en el seu tram català, tindria un cost de més 400M€. Per tant, és igual d’important treballar per les noves inversions com per mantindre les infraestructures ja existents, potenciant tots aquells projectes i iniciatives que vagin en la línia de la seua explotació i ús per a benefici de l’usuari (com seria el cas del projecte turístic d’El Caspolino, impulsat per la Fundació per la Preservació del Patrimoni Industrial Ferroviari, a Móra la Nova).

Endemés, el manteniment de la infraestructura de l’R15 a nivell de mercaderies ens possibilita créixer com a territori i facilita el desenvolupament econòmic de les comarques de l’Ebre. Tindre les infraestructures necessàries en bon estat causa un efecte crida per a una bona implantació industrial a la zona. És, per tant, de vital importància, mantindre esta línia com a estratègica dins del transport de mercaderies a Catalunya i l’Estat espanyol, perquè, a més, això ens assegura la viabilitat de la mateixa, una viabilitat de la que, al cap i a la fi, en sortim beneficiats també els usuaris i tot el territori.

Malgrat la situació actual, cal reconèixer que gràcies a 4 anys de lluita ciutadana com hem anat aconseguint millores:

  • Lo manteniment de dos serveis diaris que conecten la Ribera d’Ebre amb l’Aragó (concretament, amb Casp) i que Renfe volia eliminar el 2013.

  • Una rebaixa de tarifes (en vigor des de l’1 de gener de 2016).

  • Allargament d’un servei ja existent perquè inicie i finalitze el seu recorregut a Riba-roja i no a Móra la Nova (el de les 11.35h direcció BCN i el de les 6.10h direcció Riba-roja) i així dóna servei a tota la comarca i a poblacions com Flix, Ascó i Riba-roja d’Ebre.

  • Inversió de 13M€ per al manteniment adequat de la infraestructura (les obres ja han començat fa poc).

Igualment, encara queden pendents diferents actuacions de millora:

Responsabilitat de la Generalitat:

  • Creació d’una nova freqüència matinal en direcció Barcelona (ara hi ha un buit de quatre hores entre les 8.12h i les 12.11h, des de Móra la Nova).

  • Eliminació dels nous horaris que oficialitzen els retards (fins a 150 minuts al dia de trampa).

  • Renovació progressiva de la flota de convois.

  • Creació de l’Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) de les Terres de l’Ebre perquè, entre d’altres, coordine entre elles les quatre operadores d’autobusos que oferixen servei al nord de l’Ebre (cinc al total del territori) i també les coordine amb el servei de tren i hi hagi un servei de tarifa integrada. Cal treballar perquè l’estació de Móra la Nova esdevinga efectivament intermodal.
Gairebé el 25 per cent de totes les limitacions temporals de velocitat per problemes a les vies i la catenària estan concentrades en aquest tram de la xarxa ferroviària que connecta l’interior de les Terres de l’Ebre amb Tarragona i Barcelona.
Sense pràcticament inversions i un manteniment més que escàs, l’abandonament ha deixat en l’oblit l’R15 Barcelona. La manca d’inversions explica les constants limitacions temporals de velocitat, que han passat a ser permanent, en punts conflictius d’aquesta línia per garantir la seguretat dels trens que hi passen.
Això explica que es necessitin dues hores i quart, en el millor dels casos, per anar en tren (any 2017) des de l’Estació de Sants fins a la de Móra la Nova. És en aquesta estació, tancada i sense personal, on aquest dissabte es fa la protesta ciutadana."

Nota: Dos fotos del collage són de Norma Pujol

14 de gener del 2016

L'OBRA DE LLUÍS PERPINYÀ CASTELLÀ


 Lluís Perpinyà Castellà (1911-1995). Nascut a Móra la Nova, estudià el batxillerat a Reus i el Magisteri a Tarragona. Exercí el magisteri durant els anys de la República alhora que començà els estudis de Dret a la Universitat de Saragossa. Mobilitzat per l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil, ingressà al cos de Milicians de la Cultura. Finalizada la guerra continuà els estudis universitaris a Barcelona, però la mort d'un germà l'obligà a retornar a Móra la Nova per fer-se càrrec dels negocis familiars. L'any 1949 s'establí a Barcelona finalitzant els estudis de Dret, establint-se d'advocat. L'any 1960 retornaria definitivament a Móra la Nova als negocis familiars. L'ajuntament de Móra la Nova el 1985 edità un treball seu sobre la historia de la població, "Petita història de Móra la Nova". Mort el 1995, el seu poble li dedicà en record un carrer a l'entrada de la població.

"El Milicià Borràs" (1970), "El senyor Borràs" (1971), "Àgata"(1972), "Albert"(1974), són les quatre obres clau per conèixer l'obra literària de Lluís Perpinyà Castellà . Una obra escrita en català i editada en els temps difícils del franquisme, una obra literària avui pràcticament desconeguda però que estic convençut que el temps li donarà el reconeixement que es mereix.

"El Milicià Borràs" és una sàtira dels temps de la República i la Guerra Civil amb les ulls d'un pagès "filòfof del terròs", ingenu, ignorant, que no distingeix entre a dreta i l'esquerra., un retrat amb humor, on tracta la Guerra Civil marginant els seus elements èpics. "El senyor Borràs" és la caricatura-retrat d'un espanyol de la postguerra que aspira a fer diners fàcils i a presentar-se com un nou ric essent un retrat amb tocs d'humor sarcàstic.

Amb "Àgata" i "Albert" inicia el cicle "Gent de la Ribera d'Ebre", una saga familiar d'una comarca a les acaballes de la dictadura pràcticament desconeguda, on pretenia sintetitzar la vida política i social d'un poble de la Ribera d'Ebre al llarg de cinquanta anys en cinc volums. Als dos primers volums publicats el 1972 i 1974, ens situa als anys 20 dels segle passat al volum que porta el nom "Àgata", i amb "Albert" de la dictadura de Primo de Rivera fins l'esclat de la Guerra Civil, ambientats en dos pobles riberencs ficticis, Riuverd i Capserrat, dos pobles que podrien representar qualsevol poble de la Ribera d'Ebre.

Un petit tast d'Agata:

                    "La cultura és el carretó que ha de lliberar l'obrer de l'opressió capitalista. Ho duc escrit al cor des del dia que vaig néixer. Em dic Emili i no estic amb ningú ni em fa cap falta. Potser no és rigurosament exacte. Tinc una patrona que és una tirana; però el dia que la meva internacional prosperi tota aquesta genteta haura de fondre`s. Vull canviar la doctrina de la disctadura del rpoletariat per la dictadura de la son..."

                    "El dia que arrivà Agata a Riuverd era festa major. Era sant Pau. Un rescripte del bisbe, que el rector guardava celosament als seus arxius parroquials, deia clarament que la jerarquia eclesiàstica no  posava cap oposició a que les festes de Sant Oau i de Sant Antoni es juntessin prescissament el dia vinticinc de gner. Des que a la parròquia hi havia aquell docluument, que les dues festes s'unien i la benedicció del animals es feia el dia de Sant Pau i no el dia de Sant Antoni. Els propis de Riuverd estaven molt cofois d'aquesta concessió bisbal i ho deien a tots els que ho volguessin esclotar. Era el primer que sentieu:
                  - És un privilegi del nostre poble, el poder beneïr el bestiar per la festa major."...


20 de juny del 2010

CONSULTES A GARCIA I MÓRA LA NOVA


Avui tots els riberencs ens hem de sentir orgullosos de Garcia i Móra la Nova. Les consultes independentistes que s'iniciaren a Arenys de Munt amb l'onada de consultes d'avui 20 de juny hem tingut l'exemple ebrenc i riberenc, amb uns resultats destacats de participació i un SÍ per la independència de Catalunya contundent:

Garcia: Padró541

Vots 266(49,17%) Nuls 1(0,38%) Blancs 17(6,39%) Sí 235(88,35%) No 13(4,89%)

Móra la Nova: Padró2.683

Vots 787(29,33%) Nuls 7(0,89%) Blancs 28(3,56%) Sí 694(88,18%) No 58(7,37%)


Aquest matí càrrecs d'Esquerra de l'Ebre i l'eurodiputat Oriol Junqueras hem acompanyat als regidors d'Esquerra de Móra la Nova al moment de la votació sobre la independència: Jesús Àlvarez, Montse Viña i Míriam Vinaixa. Moment que el company Vicent Pujol ha captat fidelment i que he reconvertit en un col.lage. Després, mentre Oriol Junqueras anava a saludar i visitar els organitzadors de la consulta i la gent d'esquerra de Falset, ens hem desplaçat a Garcia on es vivia la consulta per la independència al Casal com una veritable festa.

28 de setembre del 2008

NIT D'EMOCIONS AMB JOSEP SUBIRATS




Josep Subirats Piñana: De presoner al front a la Punxa, les Oblates, Pilatos, de la condemna a mort o reclusió perpètua, Casanova de Móra la Nova, viure entre moribunds, el vendaval repressor, atrapats per l'arbitrarietat, la resistència, el triomf de la raó i la llibertat: Reconeixement polític i personal la nit de divendres a la Fonda Barcelona.


17 de febrer del 2008

FESTA DE LA CLOTXA I TRES TOMBS

Aquest migdia hem anat a la ja tradicional Festa de la Clotxa a Garcia, festa promoguda des del Consell Comaral de La Ribera d'Ebre que cada any s'organitza a un poble diferent. Enguany el lloc de Garcia on s'ha realitzat era magnífic, vora el riu. El polifacètic Jordi LP ha estat enguany el convidat - pregoner de la Festa de la Clotxa als nombrosos visitants, prop d'un miler de persones. Després hem anat a la festa tradicional del Tres Tombs de Móra la Nova, curiosa i simpàtica desfilada de traginers, carros i carruatges d'època i de tota mena.

6 de febrer del 2007

FESTA DE LA CLOTXA


A Flix el proper diumenge 11 de febrer es celebrarà la IV Festa de la CLOTXA, un esdeveniment comarcal de reivindicació d'un dels menjars de pagés riberencs més identitaris d'aquesta part de l'Ebre català. A partir d'aquesta festa 20 restaurants de la Ribera d'Ebre iniciaran la temporada de la Clotxa.
Des de la primera edició tot coincidint amb la Fira de l'Oli de Mora la Nova, amb la participació del conegut Pere Tapias (veure foto de grup), fina l'edició d'enguany amb la coneguda àvia Remei, s'ha de reconèixer la implicació dels empresaris de l'hostaleria i restauradors de la comarca, el Consell Comarcal, la Cambra de Reus, entre d'altres. Móra la Nova, Riba-roja d'Ebre, Móra d'Ebre han estat les poblacions que han acollit la festa fins ara. L'experiència i els precedents fan que la l'èxit de la festa estigui garantida. Enguany la col.laboració especial de l'Associació de Dones de Flix farà posssible, entre d'altres la seva realització. S'ha de dir que a l'igual que la primera edició tornaran a engrescar la diada el grup de grallers flixancos DESOLASOL