Aquest darrer cap de setmana passejant pel mercat al carrer de la zona de la catedral de Tarragona, l'amic Josep Maria Viñoles, bon coneixedor de la zona, tafanejant postals antigues trobà aquest curiós mapa en format de nadala desitjant "feliz navidad y año 1968". Amb el títol "Catalonia, nova descriptio" ens ofereix la toponímia barrejant el llatí i el català amb una curiositat que ens cridà l'atenció, situar el riu Ebre com a frontera entre Catalonia i Valentia en un mapa que cronològicament deuria ser anterior al Tractat del Pirineus. Així poblacions com Flix, Mora, Miravet, Orta i Amposta, segons aquest mapa formaven part de Valentia, donant la raó històrica d'aquells que encara avui utilitzen l'expressió "més enllà de l'Ebre" en referir-se als limits catalans. Una raó històrica ben lluny de la realitat, però que algú durant aquells anys foscos s'imaginà recreant una representació cartogràfica lluny de qualsevol rigurositat històrica. Amb aquesta "nova descriptio" sempre ens quedarà la imaginació de ser Flix l'extrem nord del Pais Valencià.
.jpg)
3 comentaris:
No és l'únic mapa d'aquestes característiques Pere, n'hi ha més on tot allò que està al sud de l'Ebre queda fora de Catalunya, ja sigui per ser part d'Aragó o per ser part de València.
L'enllaç és llarg i no sé si funciona (cal copiar tots els simbolets junts):
http://vacani.icc.es/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=%2Fcatalunya&CISOPTR=1432&DMSCALE=25&DMWIDTH=600&DMHEIGHT=600&DMMODE=viewer&DMFULL=0&DMX=660&DMY=300&DMTEXT=&DMTHUMB=1&REC=6&DMROTATE=0&x=230&y=432
Les parts grogues i verdes no són catalanes a aquest mapa de l'any 1609, Flix pertany a l'Aragó i Móra a Valéncia.
aquesta dita que espanya comença després de l'ebre ens ha fet molt mal (els que hem viscut un temps fora ho sabem x experiència..). Suposo que la confabulació contra una catalunya "rica i plena" ve de molt lluny i ho han provat de totes les maneres; per sort, sembla que de moment no se'n han sortit, però del que podem estar segurs és que miraran sempre de separar-nos els uns dels altres, més que de que al final ens sortirem amb la nostra de queadr-nos sols.
Tantost desprén tant altruisme cultural de tota mena que fa feredat,en positiu, sempre en positiu, és una màquina continuada de donar informació sobre Flix i d'altres projeccions, a més a més, reforça i amplia entrades marcadament culturals.
Avui en dia, on la celeritat de clicar quatre tecles i pensar-te que has dit la gran cosa, brilla per la seva fosca presència, puguer accedir a entrades com les d'aquest bloc, o el de reculls digitals,entre alguns altres, serveix una mica com a bàlsam a tanta banalització de tot plegat.
Seria interessant en vista dels funcionaments de d'altres Ajuntaments en quant a projectes i projeccions culturals arrelades a pensaments contemporanis buscar una plaça de dinamitzador/a cultural, que es dediqués al cent per cent a la cultura. A tot l'embolcall que abraça l'infinita corporeïtat de la cultura.
El meu candidat, per mèrits més que sobrats, seria l'amic Tantost.
Questío de posar-se a raonar amb les persones que han raonat amb el cor i la ment sobre l'esquelet dels dies pretèrits de Flix, sobre la pell viva i plena de riu del present flixanco i desitjant sempre des d'un espadat ple de somnis un futur més ric per aquesta llar en forma de meandre que tots compartim.
Posdata: De documents i papers que fan ballar el posicionament administratiu, burocràtic o sensitiu d'un lloc al llarg dels temps, n'hi ha per donar i vendre, la veritable pertinença a un lloc geogràfic o a un fet cultural rau en el sentiment.
Però això ja ho van inventar els atenesos i ho van reforçar amb resultats agredolços els romàntics alemanys.
Publica un comentari a l'entrada