Aquest matí l'església de Flix s'ha quedat petita per dir l'últim adéu al senyor Jaume Garciapons, mort ahir a Móra la Nova, on residia des de feia uns anys. La imatge d'un home tranquil, amb parlar pausat, fent-se el cigarret mentre transmetia respecte i una educació exemplar, penso que estava en la ment de tots.
En el seu record he recuperat uns breus apunts biogràfics que vaig llegir amb motiu de la presentació del seu llibre "Imatges de la Ribera d'Ebre" el 19 de juny del 1998:
"Va néixer a Flix el 1915, fill de Josep Garciapons i Rosa Beà, el més petit de sis germans (entre ells Ramon qui fou regidor del primer ajuntament democràtic amb l'Entesa de Flix). Fins els 14 anys estudià a les Escoles Graduades, essent alumne del mestre Enric Grau Fontseré. Als 9 anys començà els estudis de solfeig, començant a tocar el clarinet a la banda de música de Ramon Alabart.
Amb 14 anys començà a treballar a l'Electroquímica com Pintor, empresa en la que es jubilaria 50 anys més tard. Als 18 anys entrà a formar part de l'orquestra "Canonjeans bois-jazz", dirigida per Josep Bagés "Pepi", tocant el clarinet i el saxo.
El 1939, finalitzada la Guerra Civil, començà estudis de matemàtiques i dibuix industrial per correspondència a les anomenades Escuelas Inernacionales, després conegudes per CEDECO. Als 31 anys comença a dirigir l'acadèmia de dibuix i pintura iniciada anteriorment pels germans Sanjuan, on als vespres feia classes de matemàtiques i dibuix, aquest any 1946 es casà amb Carmen Poblado. amb ha superat de llarg les noces d'or, tenint dos fills.
Als 33 anys passaria a treballar al laboratori químic de la Fàbrica, nova destinació que el motivaria als 36 anys a iniciar els estudis universitaris a l'Escola d'Enginyers de Terrassa, aconseguint el títol d'Enginyer Tècnic Químic en cinc anys.
Paralel.lament continuaria desenvolupant les seves actituds artístiques, així el 1948 seria guardonat amb el Primer Premi del "III Concurso Provincial de Pintura", amb un retrat a l'oli. Entrà en contacte amb artistes d'aquestes terres com Rossend Escolà, Josep Pinazo i Joan Rivera entre d'altres.
Ja als anys cinquanta començaria a impartir classes de dibuix lineal, química, física a l¡'Escola d'Aprenents, docència que compaginaria amb les seues responsabilitats al laboratori de la Fàbrica.
Es jubilà l'any 1980, des d'aleshores la seua activitat artística esdevindrà constant: aquarel.les, ceres, pintures a l'oli i dibuixos a ploma són el ventalls de tècniques emprades, sempre dins d'una formació academicista lineal, amb una concepció del paisatge urbà mol personal, concepció al que s'ha mantingut fidel gairebé des del inicis..."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Bona Diada de Sant Jordi Amb els 10 llibres d'història local de la col·lecció Lo Pedrís de l'...
-
"Quan el riu va marxar cap al nord i el tren va esdevenir una relíquia tercermundista, aquestes terres van quedar condemnades a la s...
-
Míting a la Plaça Major amb motiu de la vaga de l'any 1919 Ho diuen les cròniques, l'any 1914 es celebrà per primer cop ...
-
Molt agraïts a Josep Albiac, director de l'Escola de Flix, per la magnífica presentació del llibre "Els Primers mestres de Flix&q...
-
El proper 19 d'abril, a Ca Don Ventura i a les 19,30, Josep Albiac , director de l'Escola de Flix, presentarà el llibre de la Cana...
-
ERC, JUNTS i la CUP han estat els únics partits que han posat cartell electorals al poble . A diferència del conjunt de Catalunya, on ha...
-
La gent d'Esquerra de Flix hem tornat a sortir per fixar els primers cartells d'ERC - Entesa per Flix per les eleccions municipals d...
-
Els 125 anys d'història de la Fàbrica de Flix, de la SEQF a Ercros, són i seran durant anys una font d'investigació inesgotabl...
-
El 5 de maig de 1945 és la data de l'alliberament del camp nazi de Mauthausen - Gusen . Més de 118.000 persones hi varen ser exterm...
1 comentari:
A Jaume Garciapons Beà:
Tantes imatges,
tanta elegant inquietud,
tants trossos de nosaltres,
tants pigments del que ens pertany,
tantes mirades seves als voltants,
tants quadres generosament oferts,
tanta humanitat carregada d'humanisme,
tants tant i tanta, plurals d'art i vida, que mostren, que hi ha vides que mereixen una reflexió del cor, sols pel pom de perfums que han regalat, pels paraïsos de colors que han creat,
pels contorns fluvials que han dignificat, per ser persones senzillament bones i complexament profundes.
Publica un comentari a l'entrada