Avui fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu. Recordant la seua persona i la seua obra no puc estar de recordar la figura de la meua professora a l'institut de Tarragona, na Dolors Cabré, qui tot hi donar classes de literatura espanyola ens introduí a literatura catalana i especialment de Salvador Espriu, amic i company universitari durant la República, i que ens animà a conèixer la seua obra. Des de la novel.la "Laia" fins la poesia de "La pell de brau". Després de presentar-li el treball, la senyoreta Dolors Cabré em suggerí que li enviés un escrit a Salvador Espriu, al Passeig de Gràcia, 118, pral. 1a. Barcelona, cosa que vaig fer i, al poc vaig rebre resposta, missiva que guardo com un petit tresor. He escanejat una part del seu escrit, realitzat amb aquella cal.ligrafia minúscula i ordenada característica, i en concret la referència a la joventut: <crec i, sobretot, vull creure en la joventut actual. I l'estimo. Com es pot detestar els nostres propis fills? Només qui sigui pervers, boig o idiota. Les reaccions dels joves són sempre excessives, per generoses i exaltades, idealistes. Biològicament això és normalíssim... No hi ha res de més repel.lent que un jove "conservador" i "conformista">( 9 de juny de 1972). Poques setmanes després de la seua mort, l'ajuntament de Flix decidí posar el seu nom al carrer del jovent per excel.lència, essent l'adreça exclusiva de l'Institut de Secundària i de les Escoles de Primària.
.jpg)
2 comentaris:
Hi ha qui, pensant-se que fa gràcia, s'entesta en dir bestieses del tarannà personal d'un dels personatges catalans més rellevants del segle XX, i és per això que m'ha fet encara més il·lusió trobar un post com aquest teu on hi ha el testimonitage de la immensa talla humana de Salvador Espriu.
M'ha emocionat tota la història i el preciós -i merescudíssim- final.
Diu molt de la persona que dediqués part del seu temps a contestar missives d'estudiants que ni tan sols coneixia personalment. Vols dir que hi ha molta gent que ho faci això? El temps és tan important, que no es pot perdre en minúcies! ;-)
El record que comparteixes amb nosaltres és magnífic i impagable!
Gràcies per participar en l'homenatge!
Publica un comentari a l'entrada