GENT DE FLIX AL GOVERN (2a part)

Avui a les cinc de la tarda s'ha visualitzat una segona part, ara més territorial, on els polítics de Flix accedeixen a nous càrrecs de responsabilitat, ja sigui Xavier Vega (ERC) a Cultura de les Terres de l'Ebre, en Carles Vega (ERC) a Acció Social i Ciutadania de Lleida, i en l'acte d'avui Antoni Sabaté (PSC) com a nou coordinador d'Acció Territorial a les Terres de l'Ebre. Aquella fàbrica de polítics de la que es parlà a nivell mediàtic en la configuració del primer tripartit continua endavant accedint a nous càrrecs del nou govern de la Generalitat.
L'acte d'avui, com es veu en la fotografia adjunta, té un significat força especial. La presidència del conseller Nadal, qui ha parlar com a portaveu del Govern, fent un discurs carregat de pedagogia, la significació de Lluís Salvador com a Delegat del Govern, acompanyat per l'alcalde de Tortosa Joan Sabaté, ha donat a l'acte una imatge renovada de l'allò que preten del nou Govern de la Generalitat, en les formes i en el contingut. El marc del Palau Abaria de Tortosa ha facilitat l'escenificació d'un acte de nomenament que sens dubte prestigia la política. Ara el que cal es desitjar bon treball i força encerts als protagonistes.

DESCARRILAMENT. I en van...?

El descarrilament d'un tren de mercaderies aquesta matinada a l'estació de Flix ha obligat a tallar la circulació ferroviària un altre cop en les dues direccions. L'accident va tenir lloc passades les dues de la matinada de divendres a dissabte per motius encara no coneguts. el tren transportava carbó i el formaven una locomotora i dos vagons. A la una del migdia s'ha restablert per una sola via la circulació. Un altre cop i en van... ?
Fa tot just una setmana es va produir un descarrilament impactant en sortir del túnel de l'estació, aquesta passada nit s'ha tornat a produir al mateix lloc. Aquesta vegada la informació de RENFE o ADIF ha estat nul.la, com alcalde me n'he assabentat per la premsa. En posar-me en contacte amb l'estació, se m'ha dit que no podien parlar i que m'havia d'adreçar a un telefon d'incidències de Barcelona, he telefonat diverses vegades, cap resposta!!. M'he posat en contacte amb el subdelegat del govern a Tarragona, en Josep Ma Abelló, i li he manifestat la meva preocupació per la manca d'informació i per la evident manca de manteniment en que es troba la xarxa ferroviària. Haurem de començar a demanar explicacións de l'estat de la xarxa i exigir, si s'escau, el motiu dels accidents, que s' inverteixi en el manteniment i el servei que tenim al territori.
(fotografia.l'estació de Flix a principis del s.XX)

MALET I LES BRUIXES DE FLIX

"Penjades per bruixes i metzineres". És una exposició del Museu d'Història de Catalunya que descobreix la dimensió de la cacera de bruixes al país i a tot Europa. Per primer una exposició permet tenir una visió més àmplia, més nacional, del que va ser la cacera de bruixes al país. No hi ha dades exactes, però la xifra va superar les 400 víctimes. La majoria eren dones grans, pobres, analfabetes i vivien soles.

L'exposició fa una especial atenció a un morisc de Flix, contemporani de Perot de Vilanova, en Joan Malet. Les cròniques locals ens situen al 14 de maig de l'any 1548. Nou dones foren acusades de bruixes malèfiques per un morisc anomenat Joan Malet, “lo qual per experiència se veu las coneix i té noticia de aquelles”. Foren conduides davant l’inquisidor general a Barcelona i sentenciades el 7 d’octubre. Segurament d'aquesta època prové el conegut carreró de les Bruixes, del carrer les Tendes.

Malet, que es feia dir “mestre” –que deia entendre en descobrir bruixes i metzineres-, gràcies a un sisè sentit, es presentà més tard a Reus oferint els seus serveis. A canvi d’una bona suma de diners va passar examen tots els veïns de la vila. Sembla que entre les reusenques trobà diverses bruixes.

De Joan Malet se sap que es convertí, com es diu a l'exposició, en un CAÇADOR DE BRUIXES.... Es va fer molt popular als pobles de les comarques meridionals (Tortosa, Tarragona, Reus, Montblanc, Valls i Sitges), on el reclamaven a canvi de sumes importants de diners. Al temible Malet li van anar molt bé les coses (la butxaca) fins que va gosar acusar de bruixes dones d'una certa posició elevada. La Inquisició el va arrestar, curiosament el va jutjar per bruixot i el va acabar cremant a la foguera. D'aquest personatge sinistre es té un informe de l’inquisidor del Tribunal de Catalunya, Don Diego Sarmiento, tramés a la Suprema de Madrid l’octubre del 1548. AHN, ll 736, fol 119r-119v. A l'esmentat escrit es diu que era de Flix, de la diòcesi de Tortosa.

FLIXANCOS: ELS GUIU DE NIMES

Matí ple d'emocions en participar a l'exposició "Guerrilleros", les soldats oubliés, inici de l'homenatge que la ciutat de Nimes ha organitzat per recordar amb gratitut tots aquells republicans espanyols i catalans que lluitaren des de la guerrilla (el maquis) contra el nazisme durant la Segona Guerra Mundial, i alhora orgullós de la família Guiu, els flixancos de Nimes:

D'Antonio Guiu Biosca (1911-1964) i el seu germà Guillermo, militants del PSUC que, després de lluitar a la Batalla de l'Ebre, s'exiliaren amb la muller d'Antonio, Benita Bagés Masip i el petit Vladimir. Passant el drama dels regugiats pel camps d'Argelés sur Mer i Yonne i arribant a Saint Felix Pallieres (Gard).

Antonio i el seu germà Guillermo iniciaren el maquis des de Tolosa sota el comandament de Cristino Garcia, participant com a acció maqui més destacada a la batalla de la Madeleine, destruint una columna nazi de 2000 homes. La seva dona Benita mentrestant seria detinguda i torturada per la milicia de Lasalle. Tots estan condecorats per la Creu de Guerra amb estrella d'argent francesa. Més tard participarien en l'ocupació maqui de la Vall d'Aran.

Amb dos fills, Vladimir i en Joan, aquest nat a Nimes, es convertiran amb els anys amb unes de les families il.lustres de la seva ciutat d'adopció. El petit Vladimir serà un destacat dirigent del PCF, havent estat trenta anys membre de l'Ajuntament de Nimes.

Al parlament davant d'un auditori de més de dues-centes persones no m'he estat de dir que mentre a França se'ls està homenatjant sota el nom de Soldats Oblidats, a casa seva tenim un deure històric, se'ls deu un reconeixement, juntament amb tota la gent de l'exili, sota el nom de Ciutadans Oblidats.

NIMES: Les soldats oubliés.

El proper dimecres la Amicale des Anciens Guérilleros presenta la inauguració de l' Exposició "Guerrilleros, els soldats oblidats".

He rebut la invitació com alcalde de Flix: "La Falep du Gard, l'Amicale des Anciens Guerrilleros, seraient honorées de

votre presence lors de l'inauguration de l'exposition, le mercredi 24 janvier 2007 à 11 h, à l'Agora, 2 impasse Jean Macé à Nîmes".

Ens hem de felicitar: Devoir de Mémoire, és la reflexió i alhora iniciativa que la Ligue de l'enseignement, federation du Gard et de l'Amicale han organitzat, dues generacions han hagut de passar per a que aquells exiliats republicans de casa nostra com els germans GUIU, que fugiren a França i que organitzaren la guerrilla i resistència francesa contra la invasió nazi, rebin un reconeixement, un homenatge transmés a les famílies, fills, net i nebots ara tant gardoises (de Le Gard) com flixanques.

RUTA CARLINA

Dissabte 20 de gener, ruta literaria "Hivern de Tigre" d'Andreu Carranza, inici per Flix, visitant el Pas de Barca i el castell carlí, després Mora d'Ebre visitant el Castell i la ruta urbana fins la casa dels Montagut, dinar a Miravet on s'acaba la jornada visitant el seu castell, que per la seva importància es mereix una entrada especial.

Els castells de Flix i de Móra d'Ebre, tenen una història comuna amb tot el seu sentit durant la tercera guerra carlina, el de Flix per la part carlista i el de Móra per la part lliberal.
El lliberal Salvador Algueró, el moro de Móra, personifica la defensa aferrisssada del seu castell i davant els frustrats atacs carlistes.

2 de maig del 1874. Des de Móra el liberal Salvador Algueró, fa una ràpida acció a Flix, “En 2 de mayo salió del castillo a las 10 de la noche con un barco y un cañon con objeto de atacar el fuerte de la Noria de Flix, llevando a sus ordenes 125 voluntarios y cinco artilleros... en esta ocasión se apoderaron de 5 barcos que los carlistas tenían para el servicio del Ebro, los cuales ha conducido a Mora.”

L'any 1876, un cop finalitzada la guerra se li atorgà el grau de tinent coronel a Salvador Algueró, reconeguent-se també amb el grau de capità a Salvador Algueró Pedret i a Josep Solé Costa.

Per part dels carlistes de Flix recordar a dos dirigents i tots dos capellans, en Josep Agramunt, el capellà de Flix, i el veterà sacerdot guerriller de la primera carlinada, el capità Antoni Díaz, així com l'ex-diputat a corts carlí Antonio Oriol. :

"El Febrer de 1875. El castell de Móra d’Ebre és atacat durant quatre dies seguits pels carlins dirigits pel capellans Díaz i Agramunt i els dirigents Oriol i Mañero".

(Fofografies: de grup al Castell de Flix, castell de Móra a principis del s. XX i accés actual al castell).

DESCARRILAMENT

El descarrilament d'un vagó d'un tren de mercaderies, concrètament de carbó, talla la via a Flix, davant per davant de l'estació:
Segons informen dels del Servei d'Emergències de la Regió de les Terres de l'Ebre, a les 11.50h d'aquest matí, els tres últims vagons d'un tren de mercaderies, que feia la línia Tarragona-Saragossa, ha descarrilat a la mateixa estació de Flix, sense que l'incident però hagi provocat ferits ni danys materials.Amb tot, la via del tren roman tallada a l'espera que els tècnics de la companyia ferroviària Renfe, retirin els vagons accidentats i es pugui restablir novament el servei, encara que es desconeix la durada d'aquests treballs.
Tortosa / DTG Terres de l'Ebre / Generalitat

EL CASTELL CARLÍ

El proper dissabte, organitzat pels Cestres d'estudis i entitats culturals de les Terres de l'Ebre, el Priorat, la Franja, el Maestrat i els Ports, i sota la coordinació de l'Institut Ramon Muntaner, s'ha programat una ruta literària de l'Hivern del Tigre d'Andreu Carranza. A les 10,30 del matí i des dels peus del Castell Carlí de Flix s'iniciarà la ruta literaria que finalitzarà al Castell de Miravet passant pel Castell de Móra d'Ebre. Tres castells íntimament lligats a les guerres carlines i a la persona de Ramon Cabrera, el Tigre del Maestrat.

El Castell de Flix, s'ha de saber que a diferència dels altres és una fortalesa cent per cent carlina. I la gent de Flix l'ha convertit en un símbol identitari. Situat sobre el turó del meandre és bastí per controlar sens dubte la navegació fluvial, com es pot veure en la fotografia adjunta, així com el camins naturals que direcció les comarques del Segrià i les Garrigues.

A continuació recordar la crònica del19 de juny del 1875. Després d'un setge de 16 hores es rendí el castell de Flix davant l’exèrcit del Capità General de Catalunya Martínez Campos, dirigit pel general Luís Gamir. Més de cent carlistes lliuraren les armes:
“Nuestro corresponsal en Falset nos da algunas noticias de la toma de fuerte de Flix que aunque retrasadas no dejan de ser interesantes, atendiendo el palpitante deseo que tiene el público en todo cuanto se refiere á la actual campaña del Maestrazgo, por cuyo motivo insertamos á continuación.
Las fuerzas con que el brigadier señor Gamir efectuó el ataque del fuerte de Flix, eran los batallones Fijo de Ceuta y cazadores de Reus, rondas movilizadas de Tarragona y Flix, dos campañías del tercer batallón franco, cuatro cañones de Plaséncia y unos 150 caballos, componiendo una respetable brigada, cuya vanguardia formaba el batallón Fijo de Ceuta que fue el que desalojó del pueblo, después de un lijero tiroteo, á vários carlistas posesionados de algunas casas. Dueño del pueblo el señor Gamir dispuso la colocación de los cañones y de sus fuerzas en los sitios favorables para el ataque y no emprendió este hasta que los defensores de la fortaleza rechazaron la intimidación que les hizo para que se rindieran.
Principió el fuego á las 5 y media de la tarde continuándose por ambas partes durante la noche y hasta muy entrada la mañana del sia siguiente, que ordenó cesára el señor Gamir, cediendo á las reiteradas súplicas de las familias de llos defensores del fuerte que piedieron se formulara una capitulación. Esta se efectuó y al cabo de dos horas habian terminado las negociaciones que dieron por resultado abandonar el fuerte los defensores del mismo, efectuandolo sin armas y formados, y ocuparlo inmediatamente las tropas con todas las armas y demás pertrechos de guerra. Dicese que los carlistas impusieron en un principio como bases de las capitulaciones condiciones que no aceptó el senyor Gamir, pero que vista la decisión de este jefe y particularmente de las fuerzas que mandava, que ardían en deseos de tomar el castillo por asalto, contentáronse con que se les garantizase la vida y libertad en concepto de indultados, que el señor Gamir concedió para evitar mayores desastres, toda vez que afortunadamente solo hay que lamentar, á pesar del nutrido y prolongado fuego que se sostuvo, tres heridos del ejército y cinco ó seis de los carlistas.”

( Diario de Tarragona, núm 151, 24 de junio de 1875).