"LES QUATRE ESTACIONS" DE MARTÍ AL MOLÍ D'OLIFLIX

LES QUATRE ESTACIONS DE MARTÍ AL MOLÍ D'OLIFLIX... Aquest matí dins la Festa de l'Oli de la Reserva Natural de Sebes, després de la clotxa, entre cofins, rodes de molí, premses i olors de l'oli ecològic recent premsat, Martí Guiu Rofes ens ha presentat el seu treball "Les quatre estacions de Flix". Composició musical que complementa el seu excel·lent Treball de Recerca: "La música de natura i els ocells", quart premi de la IDECE. La composició ha estat executada pel trio de corda compost per Martí, el seu germà Pau i Cristina.

1935, GENT DE LA PALMA D'EBRE

1935, GENT DE LA PALMA D'EBRE.

Poble 1.007 habitants (avui 371 hb.) . A 82 km de la capital i 15 de Flix, on hi ha l'estació de ferrocarril més propera. Carretera Espluga de Francolí a Flix, Granadella i Vinebre. Festa el 15 d'agost i el 30 d'abril. Produeix blat, vi, oli i ametlles.

Cal Quico - harmano

Alcalde:  Francisco Llauradó.

Secretari:  Joaquín  Larrosa (cal secretari).

Jutge:  José Ciuraneta  (xerifes)

Fiscal:  Rosendo Escolá (cal Rosendo)

Mestres escoles: Pilar Tejero, Gabriela Merino i Joaquín Merino.

Telèfons:  Concepció Escolà (cal Casimiro)

Mossèn:  Simón González.

Botigues de queviures: Alfonso Ciuraneta (cal Pau), Francisco Estiarte (cal Manxon), Saturnino Filella (ca Melardo), Luís Jové (ca la Pepeta)  i Bruno Pardell.  

Molins d'oli:  Pablo Ciuraneta, Molí de Ricachons, Sindicat Agrícola.

Tractants d'oli:  Pablo Ciuraneta, Francisco Escolá (cal Quico-harmano), Luís Jové, Eusebio Piñol (cal Sebio).

Agència de Transports: Benito Piñol (cal Bou).

Paletes: Celestino Alberich (cal Pou-sant), Federico Alberich (Pou-sant), José Alberich (Pou-sant), Gregorio Estadella  (cal Quelet), Abelardo Filella (ca Melardo),  Facundo Filella (cal Facundo), Ramón Jané.

Servei d'automòbils:  A Reus, correu diari, a les 4,30 m., 0,80 pts.

Bar: "La Pau" de José Vernet (cal Porrerano).

Cafès:  "Del Centro" de Francisco Escolá i "Del Fusté" de José Escolá.

Barberies:  Pablo Oró (Barber nou), José Prunera i José Solé (Fernando).

Carnisseries:  Ramiro Ciuraneta (cal Ramiro), Mariano Martí (Gil).

Fusteries: Joaquín Escolá  (cal Fuster) i José Jové (cal Fraret).

Manyeries:  Pablo Cubells (cal Pauet), Luís Escolá  (agutzil) (cal Ros) i Amadeo Galcerán (ca l'Amadeo).

Col·legis: Carmelites de la Sagrada Família.

Llevadora: Claramunda Alberich (cal Bessó).

Comissionistes: Luís Jové i Benito Piñol.

Electricitat. Materials: Amadeo Galcerán.

     Subministrament:  Riegos y Fuerzas del Ebro, S A.

Estanc:  Pablo Ciuraneta (cal Pau).

Ramaders: Juan Ciuraneta (cal Cabrer), Ramiro Ciuraneta (cal Ramiro), Luís Galcerán i José Martí.

Guarnimenteria:  Vicente Peso.

Ferrers: Luís Escolá (cal Ros), Amadeo Galceran.

Metge: Luís Tejero.

Modistes: Maria Casanovas (cal Fernando), Josefa Ciuraneta, Cecília Escolá (cal Rosendo), Palmira Llauradó (cal Panxurrín) i Nieves Martí (cal Juliana).

Fleques: Carlos Abella (cal Pastisser vell), Wenceslao Vallverdú (Pastisser nou).

Forns de pa: Salvador Aymí (macianet), Benito Ciuraneta (cal Ceprian), Societat de les Dretes.

Perruqueria: Josefa Cubells (cal Mingo-l'egua).

Hostals: Del Moix  - José Torné i Eusebio Piñol (cal Sebio).

Propietaris:  (Los Cosecheros).

Recader a Flix: José Escolá (Quico-harmano).

Cadires (taller): Francisco Diu (cal Minguilla).

Societats: Cultura Recreativa, Mutual Palmense, Sindicat Agrícola i Societat d'Aigües.

Teixits: Dolores Galcerán (ca la Dolores), Francisco Llauradó (sastre) (cal Colom).

Vins (cellers): Carlos Abella (cal Pastisser vell), Juan Ciuraneta, Casimiro Escolá (cal Casimiro), Eugenio Escolá (ca l'Angrasia), José Escolá (Quico-harmano), Juan Filella (cal Teixó), Luís Galcerán (cal Calceran), Ramiro Galcerán (cal Víctor), José Jové (cal Mateu Escolá), José Llauradó, José Massó (cal Poquet), Agustín Miquel, Juan Pardell i Liberato Sas (cal Lliberato).

Font: Segons l'Anuario General d'España (Bailly-Baillière - Riera), vol. IV, més conegut com "anuari Riera", els renoms han estat facilitats per Josep Cubells Alberich i Conxita Llarrosa Escolà. Fotografia del llibre "La Palma d'Ebre: imatges per al record".

RECREANT EL FINAL DE LA BATALLA DE L'EBRE

FINAL DE L'EXTRACCIÓ DELS LLOTS CONTAMINANTS DE L'EMBASSAMENT.

 

S'han finalitzat els treballs de descontaminació de l'embassament de Flix. Aquest mes de novembre passarà a formar part de la història de Flix, del riu Ebre i de l'ecologisme en general. 

A nivell mediàtic s'ha de constatar que quan es denuncià el setembre del 2004, arran dels estudis del Centre Superior d'Investigacions Científiques, la greu contaminació química del embassament, tots els mitjans de comunicació s'afegiren a denunciar-ho amb titulars a primera plana de tota mena, 

                           

'Todos los controles fallaron en Flix... Bomba' de contaminación en el Ebro 

Polémica en Cataluña por residuos tóxicos en el río Ebro 

 El CSIC halló en el Ebro uranio que superaba los límites de radiactividad
La Generalitat conocía desde 1996 la alta contaminación de los lodos del Ebro ...

Onze anys després, un cop superats el laberint d'entrebancs administratius i polítics de tota mena, després de gairebé dos any i mig de treballs, un cop s'ha extret gairebé 1 milió de metres cúblics de residus contaminants, hem de constatar que ha estat escassos els mitjans de comunicació que s'han interessat, tot i que s'ha realitzat un dels treballs de sanejament mediambiental més importants mai realitzats a Europa.

                                   

Amb tot, sens dubte, és un moment de satisfacció per tota la gent de l'Ebre i per a tots els que vam apostar per la neteja dels residus de l'embassament a partir d'aquell mes de setembre del 2004. Amb un paper a destacar d'aquelles comissions de seguiment, tècnica i política, que es van constituir propiciades per la ministra i el conseller de Medi Ambient, Cristina Narbona i Salvador Milà, respectivament, treballs que des del primer dia han estat dirigits per Acuamed.

Un cop extrets els llots contaminants, a punt de començar la segona fase de la descontaminació, com és la depuració de les aigües de la zona descontaminada, la clausura i postclausura de l'abocador del Racó de la Pubilla, el desmantellament del mur de planxes i de la planta de tractaments dels llots contaminats, un procés que a hores d'ara sembla que no te un calendari clar,  cal esperar que es faci l'obligada avaluació final dels treballs realitzats davant l'opinió pública en general i de l'Ebre en particular.

 

DIUMENGE 29, III RECREACIÓ HISTÒRICA DEL FINAL DE LA BATALLA DE L'EBRE.

FLIX 1935. AMB ELS ULLS D'ANTONI GALLARDO I GARRIGA.

Més fotografies interessants del nostre poble realitzades l'any 1935 per l'enginyer i fotògraf Antoni Gallardo (1889-1942). Aquest cop el centre d'interés era el riu Ebre, la navegació fluvial i la resclosa. La segona fotografia és força interessant ja que  s'aprecien els fonaments de l'antic pont de la República, la tercera el pas d'un llaüt per la resclosa, la quarta dóna la idea del nivell del riu Ebre aigües amunt de l'assut i de la desapareguda Casa de Turbines de la Fàbrica, abans de la construcció de l'embassament. Aquest fotografies estan dipositades a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

DISSABTE 14, "EL REPLEGAMENT FINAL".

Dissabte 14 de novembre es farà la III Caminada pels espais de la Batalla de l'Ebre. El punt de trobada serà la Bassa de les Clotxes, a les 8 del matí. La distància a recórrer és de 14 km, amb un desnivell acumulat de 245 m. Aquesta activitat està organitzada per l'Associació La Cana, el grup Senders de Flix i el CERE, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Flix.

 

Si el 25 de juliol de 1938 s'inicià l'ofensiva republicana amb l'ocupació de Flix i Riba-roja d'Ebre. En poques hores passaren el riu els batallons d’infanteria republicans 131, 132, 133 i 134 de la Brigada Mixta, i més tard  hi passarien les companyies de transmissions, enginyers, les de sanitat i intendència. Era l'inici de la Batalla de l'Ebre. 115 dies després, el 16 de novembre, a les 4,45 hores el tinent coronel Manuel Tagüeña, acompanyat pel conseller soviètic Soroka i el comisari del XV cos, José Fusimaña, un cop s'havien retirat a la riba dreta, va accionar el mecanisme per fer volar el pont de ferro de Flix. Era el darrer gran acte i el final de la Batalla de l'Ebre. 

"Las horas pasan en medio de una gran tensión. En algunos puntos, la infantería  franquista ha comenzado a presionar (...) Sólo hay una amenaza seria, que es la presión  sobre la XIII brigada en el macizo de Monredón. Esta vez, la aviación republicana cumple a la perfección: a las seis de la tarde, cuendo el sol ya se acerca al ocaso, cuarenta y cinco cazas hacen vuelo rasante con fuego de amtralladoras que obligana detenerse a las vanguardias atacantes.
A la caída de la tarde, las primeras sombras de la noche dan la señal para que se culmine la retirada. No hay ninguna subida en el nivel del río. Tagüeña da la orden." (Reverte. "La Batalla del Ebro")

"El 14 de noviembre es conquistada por los franquistas La Fatarella. La 50a y la 52a División franquistas llegan al Ebro y presionan hacia Flix y Ascó. En estos momentos, solamente la 35a División cubre el escaso frente republicano, una estrecha faja de terreno alrededor de Flix. Durante la noche del 15 de noviembre, Tagüeña ordena que todas las tropas aprovechen la oscuridad para cruzar el río. Una compueta móvil sirve para trasladar los carros de combate, mientras que a través de un puente de hierro cruzan el resto de los vehículos..." ("Ebro,1938")

En realitat el poble de Flix no seria ocupat fins el 17 de novembre a les 7 del matí. Les tropes franquistes s'havien quedat als Monredons en fer-se fosc el dia 16. La pluja i l'escassa visibilitat havia afavorit la retirada de les darreres forces republicanes.