Record en còmic dels deportats d'Ascó a Mauthausen.

Particular record de Carmel Biarnés, recordat referent cultural d'Ascó i la Ribera d'Ebre, als deportats d'Ascó al camp nazis de Mauthausen.  amb uns magnífics dibuixos de Paco Masip Masip de la Bisbal de Falset. 

L'ajuntament d'Ascó va publicar el 1999 en còmic la Història d'Ascó - crònica il·lustrada, amb un guió molt treballat de Carmel, mort el 1992 abans de poder veure a la llum el seu projecte, guió que anys més tard ampliaria  Josep Serrano Daura, professor de la Història del Dret de la U.I.B.

Agustí Màdico Ribes, Antonio Daura Florensa.

Blog lo Rogle de Josep M.= tres-asconencs-deportats-als-camps-nazis

Alcaldes franquistes de Flix (1945-1965): Francisco Sanjuán Fortuny. (VI)

1945. 5 de juny. Francisco Sanjuan Fortuny (1904-1981) substitueix a Juan Manuel Muñoz Guitarte. Amb José Vall Codina i Ramon Masot Fontanet com a nous tinents d’alcalde. A més hi havia sis gestores.  José Barbero Ballester, Delfín Rius Martí, José Marinel.lo Vilardell, José Ma Margalef Llecha, Juan Sabaté Fernández i Feliciano Guiu Palos. El secretari és Joaquin Arraez Amillano. Cal esmentar que durant aquest mandat van coincidir els tres alcaldes del franquisme: Francisco Sanjuán (1945-1965), José Barbero (1965-1974) i Ramon Masot  (1974-1979).

12 de juny. Visita del ministre de Industria y Comercio Demetrio Carceller.

1946. 20 d'abril L'alcalde Francisco Sanjuan finalista en les eleccions provincials a "Procuradores en Cortes". Finalment seria escollit el candidat provincial a les eleccions a celebrar el 14 d'abril  l'alcalde de Valls, José Maria Fábregas,  per 118 vots davant els 54 del "camarada Sanjuan".

1947. 15 de desembre. Visita del ministre de Obras Públicas general Fernández-Ladreda.

1948. 3 de gener. Entra en servei la central de FECSA, aleshores de “Riegos y Fuerzas del Ebro”.

Hi havia 339 afiliats a la Falange Española Tradicionalista, 170 dones a la Sección Femenina i 42 joves al Frente de Juventudes.

1948. 4 d’abril. Medalla d’or de la Vila al camarada Labadie Otermin, Jefe del Movimiento amb motiu del 10è aniversari de la primera “liberación” de Flix.

1949. 31 de maig. Visita del "Caudillo" Francisco Franco amb motiu de la inauguració de la presa del Salt Elèctric de Flix.

1950. 17 de juliol. Inauguració obres de la plaça del Mercat i del grup de habitatges Francisco Labadie Otermín, en reconeixement al Governador Civil de la província nomenat el 4 d'abril “hijo adoptivo de la villa”, (final de l'Av. Catalunya, aleshores “avenida José Antonio”), aquest dia col·locaria un bust amb la inscripció “Flix a Francisco Labadie”,  bust  que desapareixeria misteriosament l’any 1977.

1951. 18 de juliol. Inauguració del pont i supressió del pas de la barca del riu de “Dalt”.

1952. 3 de febrer. Renovació parcial al consistori local. Ramón Masot Fontanet serà nomenat tinent d’alcalde juntament amb Antonio Llombart Masot. Resta “concejales”:  Ramon Sabaté Ferrús, Mariano Masot Sabaté, Juan Forcades Oriol, Joaquin Lobera Ara, Ricardo Ranís Guiu, José Mulet Pujol i Francisco Tarragó Bagés. Antonio Sabaté Estalella  era el secretari interí.

28 de març. Es suprimeix el racionament de l’oli. La cartilla de racionament ho serà el 16 de maig.

1954. S'aprova un himne “a la Vila de Flix”, amb lletra de l'alcalde Francisco Sanjuán Fortuny i música de Juan B. Sabaté Sánchez. “Flix trabaja, canta y rie / en un remanso de paz / sus hijos jamas se rinden / hermanados como en haz."

1955. 6 de febrer. Renovació parcial del consistori presidit per Francisco Sanjuan, format per onze membres. Antonio Rius Bové i Àngel Collazos Aguilá nous tinents d’alcalde. Resta “concejales”: Mariano Masot Sabaté, Santiago Guiu Palos, Ricardo Ranís Guiu, José Muñoz Llerda, José Palliso Masot, Francisco Tarragó Bagés i Ramon Pujol Ferrús.  El secretari de l’ajuntament era Tomás Rubio Esteban.

1958. 2 de febrer. Renovació parcial del consistori local. Antonio Rius Bové i Angel Collazos Aguilá tinents d’alcalde. Regidors: Santiago Guiu Palos, Manuel Bagés llecha, José Muñoz Llerda, José Palliso Masot, José Sabaté Sabartés, Ramon Pujol Ferrús i Carlos Sales Amorós.

1 d’octubre. Amb motiu del “día del Caudillo” li fou concedida la “Medalla de oro a la Constancia” al alcalde de Flix i “Jefe Local del Movimiento” Francisco Sanjuán.

1961. 5 de febrer. Renovació parcial del consistori. Manuel Bagés Llecha i José Sabaté Sabartés nous tinents d’alcalde. Regidors: José Sabaté Sabartés, Mateu Rodes Díez, José Sabaté Ferrús, José Sabaté Garciapons, José Ferrús Merino, Carlos Sales Amorós, Juan B. Sabaté Sánchez i José Domingo Abelló Pujol.  José Ma Argente Saez nou secretari municipal.

1963. L’ajuntament edita un llibre titulat “Veinticinco años de labor” 1938-1963. (Un cuarto de siglo de paz i prosperidad). Ës una memòria de la gestió municipal. Al final facilita una parcial relació de morts de la població durant “la Cruzada de Liberación: “Caidos por Dios y por España en el frente: 14, i Caidos por Dios y por España en la retaguardia: 23”.

1964. 1 de febrer. Renovació parcial al consistori. Gregorio Sarranz Aguilar, Carlos Sánchez Masot i Mariano Bagés Grau nous regidors.

15 de març. La revista satírica La Codorniz es posa amb tota la ironia amb els Jocs Florals de Flix organitzats per l’ajuntament, on es donà un premi extraordinari a un poema que elogiava desmesuradament a l’alcalde Francisco Sanjuan: "Gallardo, noble y valiente / fiel esclavo del deber / con tu excelente temple / todo lo has de poder / has convertido este pueblo / que te dimos reuinoso / en un precioso vergel / (...) / que jamás desmaye tu afan / podamos gritar bien fuerte / viva el alcalde de Flix / viva Francisco Sanjuán".

 31 de març. L'ajuntament nomena a, dictador Francisco Franco "alcalde honorario y perpétuo del municipio".

1965. 25 de novembre. Després de 27 anys de “Jefe Local de FET y de de las JONS” i 20 anys d'alcalde cessa dels càrrec Francisco Sanjuán Fortuny. Serà substituït per José Barbero Ballester.

Roc Llop i Convalia, de Miravet a Mauthausen.

          

Només tres dies abans de la capitulació del Tercer Reich van ser alliberats els camps de Mauthausen - Gusen, lloc de destí sobretot de presoners polítics. Dels milers dels catalans deportats als camps d'extermini nazi només uns pocs van sortir-ne vius, alguns coneguts com el fotògraf Francesc Boix o l'escriptor manresà Joaquim Amat-Pinella, i entre els riberencs podriem destacar entre d'altres el miravetà Roc Llop i Convalia.

Roc Llop i Convalia, mestre, poeta, periodista, anarquista,  nascut  a  Miravet l'any 1908, malauradament desconegut durant molts anys,  va començar a ser conegut a les nostres terres gràcies a l'assaig realitzat per Josep Maria Sáez i Emigdi Subirats, Roc Llop i Convalia - L'exili d'un poeta miravetà,  guardonat amb el Premi d'Assaig Artur Bladé i Desumvila (2007), editat pel CERE dins la col·lecció Daliner.

Treball estructurat en dos grans apartats, "les lletres i la lluita política" i "Recull de textos" amb una antologia poètica i l'apartat  dedicat a "les narracions del terror". La primera està dedicada a la seua biografia, estudis de magisteri a Tarragona, empresonament després del fet d'octubre de 1934 essent mestre a Vallfogona de Riucorb, Depurat de cos de magisteri durant el bienni negre, de nou professor l'abril del 1936 a la Colònia Escolar de l'Arrabassada i l'esclat de la GUERRA INCIVIL, com la definí el nostre miravetà.

Durant la guerra exercí durant un temps d'inspector d'ensenyament i també de Delegat de Cultura a la vegueria del Tarragonés, a finals del conflicte formarà part d'un batalló de sanitat fins que va creuar la frontera per Prats de Moló. A partir d'aquests moments el calvari del l'exili el febrer de 1939, els camps d'Argelers i Setfonts, amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial  serà allistat a la Companyia de Treballadors a la línia  Maginot com a infermer, pres pels nazis prop d'Estrasburg i deportat el gener de 1941 amb el braçalet vermell d'apàtrida als camp d'extermini de Mauthausen i després a Gusen "a les mans del Terror".

Després de l'alliberament el 5 de maig de 1945 i refugiat a París, on destacarà per la militància anarquista, compaginant la tasca d'escriptor, com a poeta, assagista, periodista, formant part de la Federació Espanyola de Deportats i Internats Polítics (FEDIP). Començarà a escriure els calvaris del camps d'extermini, formarà part de la CNT i del setmanari CeNit, editor de la revista Terra Lliure, s'encarregaria de la Biblioteca Confederal de la CNT a París, treball  que li permetrà conrear la poesia. Amb obres que presentarà als Jocs Florals de París, guanyant la Flor Natural el 1965 amb Poemes de Llum i tenebra. El 1974 presentà un recull Contes negres de les vores del Danubi on recorda les vivències a Gusen, recull que serà guardonat amb un accèssit Víctor Català als Jocs Florals celebrats a Holanda. L'any 1979 publicarà en francès Mission ratée de l'homme sur terre, una nova reflexió sobre el paper de l'ésser humà.

Roc Llop va saber mantenir un catalanisme romàntic de llengua i cultura singulars des del federalisme vindulat amb el concepte d' anarquisme humanista.

Ressec el llavi de dèria

mil febres cremant-li el front;

una fita, Catalunya,

i la llibertat del món

Va morir l'agost de 1997 a París, prèviament deixà per escrit la voluntat de donar el seu fons a l'Arxiu Històric de Tarragona, fet que permetrà a Emigdi Subirats i Josep Maria Sáez treballar la seua vida i obra.

Montserrat Roig al llibre Els catalans als camps nazis (1977) parla en diferents ocasions de Roc Llop, tal com ens recorden els autors de l'assaig:

"Van sobreviure ben pocs a Gusen... Eren gent de la PCT, del PSUC, de l'ERC, espanyols del PCE i republicans indep0endents, els qui més col·laboraren en la solidaritat amb els desbalguts. Els de la cuina també feren un gran paper... Roc llop, que donava el seu menjar a l'Ayxendri, car ell en rebia de més a la cuina. En Roc Llop, de la CNT i poeta, va estar dues o tres vegades a la barraca dels invàlids per a ésser gasejat. Era un home baix i prim, físicament molt poca cosa, era un home acabat quan el Kommando de la construcció del ferrocarril de la pedrera de Mauthasen ..."

75 anys després del seu alliberament dels camps de l'horror nazi, és un deure retre el nostre homenatge a tots els exiliats que hi van ser reclosos. Així, recordant la figura de l'ebrenc i mirabetà Roc Llop i Convalia llegint l'excel·lent assaig de Josep Maria Sáez i Emigdi Subirats, sens dubte, és una manera molt especial de fer-ho.

A MIRAVET D'EBRE

Costa de Riago amunt,

trrescava, trescava,

amb un feix de llenya al coll,

suava, suava.

Un a un, els esgraons,

muntava, muntava,

abans que arribés al foc,

la llenya ja m'escalfava.

El pare, vora el riu, barbets i anguiles pescava

La mare a l'altre costat, 

la roba dels rics rentava...

Roc Llop i Combalia és el nom a la ZER Benissanet - Miravet