Francesc Guiu i Gabalda (1843-1914), el flixanco que va fer la volta al món.

"Francesc Guiu i Gavaldà, el flixanco que va fer la volta al món", article signat per Josep A. Martínez Tarragó, aparegut a  La Veu de Flix  del passat  novembre, núm. 462, en l'apartat "Flixancos", és una magnífica ressenya a tenir en compte com a exemple en recuperar la memòria d'un flixanco, com diu l'autor: "perdut en l'oblit i en el temps".

El segle XIX el poble de Flix va tenir fills il·lustres que es dedicaren o bé a l'església o bé a l'exèrcit, o a les dues coses alhora, com Josep Agramunt, el cèlebre "capellà de Flix", amb el trabuc a una mà i la creu a l'altra durant la Carlinada. Però la figura de Francesc Guiu i Gavaldà ( Gabaldà ?!), és l'excepció, ens trobem davant de tot un personatge, que com el defineix l'amic Josep A. va ser "un bon negociants i un frau de cap a peus quan calia", amb una vida de pel·lícula descoberta per l'expert en el mercat de l'art, Fernando Alcolea, amb el seu treball  El anticuario y marchante Francesc Guiu i Gabalda (1843-1914) y el mercado americano.

Lisboa, Londres, Sevilla, Madrid, París, Nova York, l'escriptora Lady Charlotte Schreiber, la baronessa Rothschild, Marià Fortuny ... Més tard al servei dels ducs de Santoña, de Peñaranda i el de Medinaceli.  El 1907 realitzà la volta al món com a majordom amb la noblesa, sortint  de Marsella, passant entre d'altres per les Piràmides d'Egipte, el Taj Mahal, Xangai, Osaka, Hawai, Sant Francisco i Nova York...

Per constatar la importància de l'il·lustre flixanco i recomano la lectura del resum de la bibliografia que  ens ofereix Fernando Alcolea Albero, amb el seu treball  El anticuario y marchante Francesc Guiu i Gabalda (1843-1914) y el mercado americano. Locus Amoenus, 2016, vol. 14, p. 167-185.Universitat Autònoma de Barcelona.

"Les aventures i vivències de l’antiquari Francesc Guiu i Gabalda  han passat pràcticament desapercebudes fins als nostres dies, malgrat haver capitalitzat una intensa labor com a marxant d’art a finals del segle XIX. El 1890, no només va dur a terme la més rellevant subhasta d’art antic i modern espanyol a Nova York, sinó que també va mantenir unes estretes relacions amb personatges de la noblesa, com la baronessa de Rothschild, els ducs de Santoña i, especialment, el duc de Peñaranda i el duc de Medinaceli, amb els quals va dur a terme un memorable viatge al voltant del món el 1907.

La seva activitat també va anar acompanyada de la polèmica, especialment pel comerç fraudulent de les obres anomenades pseudogòtiques i renaixentistes elaborades per l’hàbil ..."

Cites a les xarxes.

El anticuario y marchante Francesc Guiu i Gabalda (1843-ca. 1914) y el mercado americano (uab.cat)

Catàleg de pintures de mestres antics i moderns ... Sobre Francisco Guiu de... | bol.com 

Lady Charlotte Guest - Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure (wikipedia.org)

40 anys dels "Reculls històrics de Flix".

Temps era temps, ja han passat 40 anys de l'edició de Reculls històrics de Flix, segurament un dels primers llibres dedicats a conèixer la història de Flix. El vaig coordinar i dirigir com a professor de Formació Humanística de l'Escola Municipal de Formació Professional de Flix, essent un treball realitzat  durant el curs 1980/81 pel grup de dotze alumnes de la branca administrativa del 2n curs de 2n grau, 7 alumnes de Flix, i la resta d'Ascó, Riba-roja, Bovera, La Granadella i Bellaguarda (aleshores coneguda com La Pobla de la Granadella).

Treball editat per l'Escola Municipal de Formació Professional, imprès i relligat a l'obrador gràfic Fauquer, al carrer Dr Müller 13. Depósit Legal: T. 374 - 1982.  

A la presentació deixava ben clar que no era un llibre de text, tot i que anava dirigit a les escoles, intentava ser un llibre suggeridor, tenint en compte que la història de Flix no estava escrita, que es desconeixien moltes dades, el llibre es plantejava com a objectiu que contribuís a fer realitat l'interrogant de la recordada pedagoga Marta Mata: "El noi de poble, un cop coneix el seu poble i els encontorns, no en té ja prou d'estudi del medi, per poder llançar-se a l'estudi de les grans realitats i problemes del seu país i del món?".

El llibre té  130 pàgines distribuïdes en una sèrie cronològica de 6 apartats a més de la Presentació: Orígens, l'Esplendor medieval, Flix i la Ciutat de Barcelona, De la Nova Planta a la Renaixença, La primera meitat del segle XX i Els darrers 40 anys. Al final ofereix un recull de textos històrics, dades estadístiques i documentació fotogràfica. 

El recordat Carmel Biarnés d'Ascó escriuria un magnífic article dedicat al "Reculls històrics de Flix", titulat "Visió de Flix" a la Veu de Flix num. 33 del mes de maig de 1982. article on tornava a recordar amb motiu de la publicació la denominació afortunada: "Flix, l'HEREU DE L'EBRE".

5è Premi de Poesia Recitada Ribera d'Ebre.

 

La Diada de Sant Jordi a la Ribera d'Ebre té un actiu molt especial amb el 5è Premi de Poesia Recitada Ribera d'Ebre, certamen literari organitzat per l'Ajuntament de Vinebre i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Enguany  per segon cop hi hem assistit, aquesta vegada a la Sala Noble de palauet de Ca Don Joan de Vinebre. A destacar el  record per part del president del CERE, Josep S. Cid,  a dos dels grans de les lletres catalanes pel seu Centenari, Joan Fuster i Gabriel Ferrater. Un certamen on hem pogut escoltar els poemes presentats amb la veu de nou poetes seleccionats pel jurat, així com participar en la votació popular.

Domingo Monlleó amb el poema "On Bat l'Onada i la Tempesta" (Premi del Jurat) i Montserrat Bastons amb poema "Fer Net" (Premi Popular) han guanyat el 5è Premi de Poesia Recitada Ribera d'Ebre. A la fotografia adjunta acompanyats per Andreu Carranza, secretari del Jurat, Gemma Carim, alcaldessa de Vinebre i Josep S. Cid, president del CERE.

La web #vinebreactiu ens informa dels resultats  i ofereix un recull de fotografies de la festa de la poesia riberenca. Vetllada  ambientada per l'Escola de Música d'Ascó.

Bona Diada de Sant Jordi 2022.

 

El CERE, La Cana, Miscel·lània dedicada a la Palma d'Ebre, Col·lecció Lo Pedrís, Jaume Aresté Bagés, José Cervelló Castellví, Felip Fucho Pascual, Jaume Masip Llop, Pere Muñoz Hernández, Sandra Ordoño Cugat, Elena Parra Palliso, Toni Orensanz, Tomás Riva Muñoz... recull particular de novetats ebrenques  dels darrers mesos afegides a la biblioteca. 

1981, vendes de premsa diària i setmanal a Flix.

 

" A Flix, des d'ahir, ja no es pot comprar premsa escrita. De tenir fins a 5 punts de venda, a no cap ." Notícia del passat dilluns 11 d'abril apareguda a una xarxa social, curiosament al grup d'amics Flix pel record.  De moment, i mentre es cerca un nou punt de venda, es reparteix la premsa escrita als subscriptors a un bar de l'avinguda Catalunya. La baixada de vendes de premsa diària escrita és un fet que s'està donant arreu, en contrast amb la irrupció de la premsa digital, fenomen que s'està imposant especialment entre els lectors més joves.

Temps era temps, els anys daurats de la premsa en paper m'ha portat a recuperar un treball sobre la venda diària  a partir de consultar les vendes de tres llibreries històriques del poble de Flix: Mariano Bagés, Vila i Mestres. Treball realitzat a principis de l'any 1981, tot i coincidint amb l'intent de cop d'estat del 23F, de Tejero, Armada, Milans de Bosch i companyia, escrit que sortí amb el títol Premsa i literatura a Flix a la Veu de Flix n. 20 del mes d'abril.

La primera dada més significativa era la xifra de 433 exemplars diaris venuts de promig, dada que suposava 8 diaris per cada 100 habitants. Tenint en compte la capçalera: La Vanguardia era de llarg la més venuda, amb 175 exemplars diaris de promig, seguida per El Periódico, amb 70 ex., Diario Español de Tarragona amb 33, seguit de prop per Avui amb 31, El Alcázar, diari dels nostàlgics de la dictadura, amb 7 subscriptors, i el Correo Catalán, amb 4, total 320 de venda diària. 

Quantitat a la que s'ha d'afegir la premsa esportiva, que a part dels dilluns que es multiplicava en vendes, els altres dies de la setmana eren: Mundo Deportivo, 45 exemplars, Dicen, 38 i Sport, 30

També era interessant a recordar avui dia, amb la perspectiva de 40 anys, la venda setmanal de revistes: 270 exemplars de Tele Programa, 190 de Lecturas, 160 de Pronto, 120 de Lib, 110 d'Interviu, 50 d'Hola, 36 de Garbo, 20 de Semana, 35 de Diez Minutos.  Tot cridant l'atenció la venda setmanal de revistes amb contingut eròtic com la històrica revista de la transició Interviu, altres mes desconegudes com Pen, Clímax, Macho, Party... i sobretot Lib.

Quantitat de vendes que superaven de llarg les revistes de caire socio-polític, encapçalades per Cambio 16 amb 26 exemplars, 5 de La Calle, i 5 de la revista ultra,  Fuerza Nueva. Revistes polítiques superades per la premsa satírica: El Jueves amb 26 exemplars de mitjana setmanal, El Papus amb 24 i Sal y Pimienta amb 36 .