TOT L'EBRE AMB UN VELOSOLEX

Josep Ma Espinàs és un dels millors escriptors catalans i alhora un dels catalans que més és coneix el país i part de l'estranger més proper. Obres com "A peu pel Priorat", "A peu per la Terra Alta", "A peu pel Matarranya"... així fins a setze llibres de viatge en donen fe. El llibre de lectura d'aquestes vacances no el feu a peu sino en un ciclomotor, més concretament amb un de francès avui de col.leccionistes, un Velosolex. De fet, com ell diu, una bicicleta amb motoret auxiliar. El seu títol és precisament: "Seguint tot l'Ebre amb un primitiu Velosolex". Un viatge realitzat el 1961 quan tenia 34 anys des de Fontibre fins el mar. Tot seguint una suposada ruta 47 anys abans que la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre la fixés sobre el terreny sota el nom gal.làctic de GR99.

Curiosa i nostàlgica la seua descripció de la nit d'agost a Flix d'aquell 1961: "La nit d'agost és fresca. Flix ha conservat afortunadament, com a espai de passeis, una plaça abrigada i un carrer estret, porxat en part. és un escenari cenyit, de perfils molt concrets, que només permet veure un bocinet de cel negre. Entre els arcs i taules del café, on estic assegut, els nois i les noies passen aplicadament, amb una llarga experiència evident, però no formen mai cap parella mixta, llevat que es trobi en fase pública de consolidació. Aquest continu passar i repassar és un simptoma de poble accessible -per a mi. (...) Només fa un quart d'hora que soc a Flix i ja conec de vista -perquè ja les he vist set o vuit vegades- mig centenar de persones. Fins i tot tinc la tentació de saludar..." . La imatge del jove viatger de la motocicleta assegut a una taula del bar Carim, amb mun oncle Pere de cambrer, tot prenent un suau davant per davant dels perxis del carrer Major, observant com passeja la gent des de la plaça Major (aleshores d'España) fins la plaça de l'Església (aleshores de los Mártires), amunt i avall, és un retrat evident en el record de la meua infantesa.