Ahir, 5 de maig de 1945, fa 65 anys, les tropes aliades entraren al Camp d’extermini nazi de Mauthausen, entre els milers de presoners alliberats hi havia dos flixancos: Tomas Pujol Llecha i Rafael Ros Mateu. Tres dies després, el 8 de maig, capitulà l’Alemanya nazi, era el final de la 2 Guerra Mundial a Europa.
Entre el 1941 i el 1943 havien mort sis republicans exiliats de Flix al camp de concentració nazi de Gusen (lloc on anaven a parar els malalts i invàlids de Mauthausen): Ramon Agramunt Tarragó, Carles Alentorn Tarragó, Joan Ferrús Costa, Agustí Sánchez Grau, Josep Vaqué Agramunt i Domènec Zurita Nogales.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
El proper 12 d'octubre a Ascó, en el marc de la XV Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, participaré en el tau...
-
En el marc de la XV Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés que es realitzà a Ascó, al nou Magatzem cultural de Ri...
-
Déu, Pàtria i Rei - Històries carlines del poble de Flix . Records de la xerrada que vaig realitzar ahir a Ca Don Ventura dins dels actes de...
-
El proper divendres, a les 19,30 hores i a Ca Don Ventura, realitzaré la conferència "Déu, Pàtria i Rei. Històries carlines del pob...
-
Records XVI Jornades de Patrimoni Històric, del 16 al 20 d'octubre. La Cana, Ca Don Ventura, Castell Carlí, carlisme, Josep M. Pérez Su...
-
"Lo capellá de Flix va fer donar una gran pallissa á un matrimoni de Perelló. ¿Y no saben la causa? Es molt senzilla: aquell home y...
-
1-O, 3-O, 10-O, 27-O, 21-D, son unes dates que han passat a formar part de la nostra història, com el llaç groc o el 155. Aquests dies he...
-
PERE MAURI, L'ÚLTIM PASTOR CÀTAR Viatgeu d'Occitània a les Terres de l'Ebre i els Ports. Ha estat una de les novetats de ...
-
La darrera lliçó del curs "Atreveix-te a pensar ", que ens ofereix el nostre filòsof Xavier Vega, va estar dedicada a l'...
2 comentaris:
Aquesta gent i les seues famlies es mereixen un carrer o alguna mena de recordatori a Flix i, seguint amb el tema de la memòria històrica, aquí tenim una llista de persones que van morir en circumstàncies semblants, la majoria enterrats en fosses; potser amb sort a un ninxol, a un cementiri de Tarragona, i, alguns d'elles, com Ramon Alentorn, germà de Carles Alentorn, parents dels morts als camps de con centracoió alemnys. Desconec si Ramon Ferrús Costa i Joan Ferrus Costa eren germans i per això no ho asseguro. Si algú ho sap ho pot confirmar. Tots dos van morir com els germans Alentorn Tarragó: unes vides i morts paralel-les.
-Ramon Alentorn Tarragó, Nínxol 1600 - Sta. Gustava
-Josep Casas Porta, Fossa neutra
-Ramon Ferrús Costa, Nínxol 41 - Secc. 2a - N. Sra. Mercedes
-Josep Nogales Català, Fossa
-Josep Nogales Ventura, Fossa
-Jaume Pujol Castellví, Fossa
-Ramon Rosich Armora, Fossa neutra
http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/arxiu-municipal/fitxers/altres/llistat-cementiri
També vull fer un esment i recordatori per Amaro castellví, supervivent flixanco de la matança de Gardelegen
"Prisoner number. In 1975, Bonifas returned to Gardelegen to visit the military cemetery, along with his comrade, Amaro Castelvi, who was also evacuated from Wieda. Castellví survived the death-march to Gardelegen, then escaped from the burning barn and lived to tell about it.
"
http://www.scrapbookpages.com/Gardelegen/Massacre03.html
PS I, evidentment, un record especial a la Ti Ramona del riu.
Tant de bo, aquests fets no es tornin a repetir mai més.
Publica un comentari a l'entrada