"Tan bon punt
s'alçaren alguns a favor d'en Carles, el 1835, Isidre Teixidó, fill de Vinebre,
conegut pel motiu de Barbut per sa
llarga barba i espesseïda, mai afaitada, prengué part en aquell moviment essent
un dels primers afiliats actius del partit carlí", així comença J. Ortega
Espinós el capítol dedicat al Barbut
de Vinebre, conegut als edictes de cerca i captura BOP de Tarragona amb el
renom (a) lo Ray, tot destacant la
seua filiació i activisme a favor del carlisme des del inicis de la Primera Guerra Carlina (1833-1840). Acabada la guerra, es presentaria al seu poble per
demanar indult, però no li fou permesa la gràcia per l'acusació que tenia
d'haver mort a sang freda el 21 de novembre de 1837 el propietari d'un molí de
Vinebre Jaume Servelló, qui refugiat a Flix en començar la guerra i en retornar
al seu poble en un primer enfrontament amb lo
Barbut, li havia perdonat la vida, però aquest, vençut, ofès i humiliat es
revenjà matant fredament al pobre Servelló davant nombrosos veïns. Per aquest
crim, tot i presentar-se a indult al final del conflicte, seria detingut per
les autoritats militars però aconseguÍ
escapolir-se iniciant una nova vida de bandoler per les rodalies de Vinebre
fins la seua mort el 1844.
Segons Ortega Espinós "De bell començ s'acontentava demanant el més just per les
seves necessitats, trescant constantment pels contorns de Vinebre. Com no feia
mal a ningú se li permetia divagar sense molestar-lo no agafar-lo quan tan
fàcil hauria estat."(1) Al poc temps es
retrobaria amb dos antics companys carlistes, el vinebrà Baptista Solanellas Quiselis i Francesc Casals Torà, de Gratallops, qui per cert s'havien acollit també a indult
a Vinebre, constituint una partida de bandolers que ben aviat s'enfrontaria amb
els milicians de Vinebre.
La revista MOSSOS de l'any 2005 li va dedicar un
apartat especial titulat "El cas del bandoler Isidre Teixidor, el barbut
de Vinebre". (2) Així, recorda que van
començar a realitzar assalts i atracaments i es mostraven especialment cruels
amb les persones d’idees liberals.
El 23 de setembre de 1840 degollà a l'interior de la cova de Vilaret a la partida
dels Gorraptes a Pau Anqué, propietari de Gratallops i amic del Torà, per ser d’idees liberals. Després
d'aquest assassinat, ens explica J. Ortega i Espinós, "en cometeren
d'altres; tants que la gent de la comarca estava atemorida sense gosar sortir
als afores".
1843-1844.
TERROR I ASSASSINATS
La
banda del Barbut va imposar un regne de terror a tota la contrada, es calcula
que en total va realitzar vint-i-set assassinats. J. Ortega i Espinós ens
ofereix en detall els realitzats des del maig de 1843 fins el gener de 1844.
En
data 18 de maig de 1843 van matar Magí Domenech, (a) Bessonet de Vinebre , quan es dirigia a Flix "l'escometeren,
degollant-lo i cosint-lo a punyalades". El Jutge de primera instància de
Gandesa publicà un edicte instant a presentar-se davant la justícia coma
responsables "a Bautista Solanelles (a) Quiselis, é Isidro Teixidó (a) lo
Ray".(3)
El
dia 9 de juliol mataren Josep Servelló i la seva dona, Francesca Carim, al
terme municipal de Vinebre després d’agredir sexualment la dona. "Després
d'haver abusat de la honesta muller d'en Servelló a presència del seu marit al
qual tenien emmanillat els degollaren un rere l'altre". Un edicte del BOPT, 13 d'octubre de 1843, del jutjat
de Falset emplaçava a "Isidro Teixidó (a) Ray" i "Bautista Sonadellas (a)
Quicelis" de Vinebre para que "se presenten de rejas adentro en las
carceles Nacionales de esta villa al objeto de responder a los cargos que les
resultan de la causa criminal..."
El 12
de juliol del mateix any van matar Miquel Sentis, pagès i veí de Torre de
l’Espanyol, quan s’adreçava a Vinebre. "En Sentís va morir degollat
després d'aguantar un sens fi de tropells".
El
dia 24 d’octubre van matar després de torturar-lo a Jaume Subirats, de Bellmunt
del Priorat, comandant i cap dels de tropes
liberals d’aquest poble, sorprès mentre es dirigia a treballar a la seua finca
dels Bufadors. "el lligaren i
l'endugueren al barranc Fondo i el feren ballar a cops de fuet fins que caigué
desmaiat, aleshores li dispararen tots tres".(4) després de torturar-lo.
El 5
de gener de 1844 van matar, al terme municipal de Garcia, Pere Vilaplana, veí
de Vinebre al qual també van sotmetre a tortures abans de degollar-lo. En
relació a aquest assassinat cal esmentar
qe un edicte del jutge de Falset publicat BOPT
imputava l'assassinat a "Bautista Sonadellas (a) Quicelis i Francesc
Casals (a) Torá".
Durant
aquest període la banda del Barbut va
fer front al sometent local de la zona que estava compost per uns 30 veïns de
Vinebre i la Torre de l'Espanyol. La
premsa de l'època, concretament el diari de Barcelona El Imparcial manifestava la impotència davant la banda del Barbut amb paraules com :
"Vinebre 15 de enero . La cuadrilla de
bandoleros que hace tiempo anda por los alrededores de este pueblo, no solo no
ha sido esterminada como era de suponer del celo de los gefes de la provincia,
sino que ni siquiera es perseguida. Siete son ya los nacionales que han
sacrificado esos caribes y como el gobierno no ponga la mano, nos iran
diezmando hasta que no quede ni uno siquiera de los que nos hemos comprometido
por la causa de la libertad".(5)
(1)ESPINOS ORTEGA,
J. Les esquadres de Catalunya, p. 59.
(2)"El cas del
bandoler Isidre Teixidor, el barbut de Vinebre". Sotsinspector
M. Fèlix González i Fraile, Agent Xavier Estrada i Nuño, Àrea Regional de
Recursos Operatius RP Girona. Revista MOSSOS. num. 29, agost 2005. p. 27 - 28.
(3)BOP de Tarragona. 23 /05/1843.
(4)SABATÉ
ALENTORN, Jaume (2000). Bandolers, llops
i vents del Priorat. Rafael Dalmau editor. Col·lecció Camí Ral. p.24.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada