3 de desembre del 2025

Bandolers i malfactors ebrencs del segle XIX


Fotografia d'un trabucaire (1870). Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Sovint és difícil distingir entre guerrillers carlins i bandolers, per exemple historiadors com Josep Sànchez Cervelló plantegen els dubtes que sorgeixen, de vegades, a l'hora de clarificar si algunes de les partides armades que actuaven són el resultat d'un moviment insurreccional o simple bandolerisme.

   

1.      Alfara: Joan Baptista Pujol Fontanet,  Panxampla.  Josep Bel, Josep Centelles, Sort i  Joan Chavelsa , tres companys de la colla de Panxampla)

2.      Almatret:  Joan Vila de la colla dels Felicianos .

3.      Ametlla de mar: lo Vell Pistoi -  Los bandolers de la manta.

4.      Ascó: Pere Jordà, Pere de Guillem.

5.      Batea: Felip Bes Saún, Cassola.

6.      Cabassers:  Francesc Masip, el Collfarines. 

7.      Gandesa: Josep i Miquel Ostau, els Felicians de Gandesa .

8.      Gratallops: Francesc Casals, Torà  (de  la colla del Barbut).

9.      Fatarella: Pere Joan Borràs, Bellot. Domingo Suñé , Ton,  Andreu Monreal, Andresito,  Roc Colat

10.  Flix: Miquel Ferrús, l’Asconé.

11.  Gandesa: Josep i Miquel Ostau, Felicians de Gandesa.

12.  Garcia: Josep Borràs, Francesc Pàmies Vall, el Floro .

13.  Godall: Josep Ralda, Blanco de Godall  (de la colla de Panxampla).

14.  Masroig: Francesc Vall, el Cinto del Rafel .

15.  Riba-roja d'Ebre: Josep Miralles,  Pere Joan Puig i Albert Puig Munté, oncle i nebot,  més coneguts com los Cuto de Riba-roja.

16.  Roquetes: Francesc Ruperes, el Manxego  (de la colla de Panxampla).

17.  Torre de l'Espanyol: Jaume Escoda, de la Martina,  el Quinto de la Torre de l'Espanyol, Josep Crivillé Thomás. 

18.  Torre de Fontaubella: Jaume Rofes, el Xato (de  la colla del Barbut).

19.  Vinebre: Isidre Teixidó el Barbut. Francesc Carim, Baptista Solanellas, el Quiselis, i Miquel Muntané, Argilaga. (de la colla del Barbut).

20.  Xerta: Jaume Argilaga Major, lo Moro de Xerta.


Trabucaire, segons la Enciclopèdia Catalana, és el nom donat a bandolers, facciosos o combatents (generalment carlins), al segle XIX, pel fet que solien anar armats amb trabucs.

* Elaboració pròpia a partir de la preparació de la xerrada realitzada al curs UNED Senior de Tortosa el passat 25 de novembre