5 de juny del 2026

Audiència Memorial: el mestre Pau Gonzàlez Montagut, víctima de la repressió franquista

 

Nou persones vinculades al territori han compartit aquest dijous a Benifallet les seves històries sobre els efectes de la repressió i la violència de la Guerra Civil i el franquisme.

L’objectiu d’aquesta primera Audiència Memorial de les Terres de l’Ebre és donar veu a les víctimes i preservar una memòria col·lectiva basada en el reconeixement, la dignitat i la defensa dels drets democràtics.


Un d’exemple d’aquests testimonis és el d’Álvaro González, net i fillol de Pau González Montagut, director de les escoles de Flix durant la República i víctima de la repressió franquista.

Aquesta primera Audiència Memorial de les Terres de l’Ebre ha estat impulsada pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benifallet. 

Les audiències memorials són espais públics concebuts per escoltar i reconèixer les víctimes de l’alçament militar, la Guerra Civil i la dictadura franquista. A través dels testimonis personals, aquestes sessions volen contribuir a la reparació simbòlica de les víctimes i generar espais de reflexió col·lectiva sobre l’impacte de la violència i la repressió en la societat catalana.

Aquestes iniciatives també tenen una clara vocació pedagògica i democràtica, amb l’objectiu d’apropar la memòria democràtica a la ciutadania i reforçar el compromís col·lectiu amb els valors de convivència, llibertat i defensa dels drets humans. 

(Text Canal 21)


31 de maig del 2026

1936, 2 de juny: Misteriós escrit del partit nazi de la colònia alemanya de Flix

 

1936, 2 de juny. Escrit amb doble intenció de Jorge Kleinschmidt  al cònsol alemany de Tarragona, Fritz Loewe. Resposta a una circular del partit nazi que tenia com objectiu fer desaparèixer qualsevol vestigi de tasca política a la colònia alemanya de Flix sota el concepte "algunes coses de la cartera que vostè sap".

"Senyor Fritz Loewe

Cònsol alemany a Tarragona

Estimat correligionari Loewe

Ha arribat el moment que necessito algunes coses de la cartera que vostè sap. Es tracta de la liquidació de l'Ajuda pro hivern relacionada amb la superioritat del Partit. Per tant em permetré passar per la seva casa, a fins d'aquesta o principis de la setmana pròxima, cas de no rebre notícies en contra.

Entretant salutacions a vostè i a la seva esposa també de part dels meus, amb un vigorós

 Heil Hitler.

 el seu affm.

      Jorge Kleinschmidt" (1)

 

És un model de documentació amb doble intenció. Eren circulars internes de la NSDAP que intentaven fer desaparèixer qualsevol vestigi de tasca política. Els documents es guardarien als consolats. Estava prohibit utilitzar cap denominació oficial del partit nazi, segells i paper de carta amb distintius. Era necessari conservar per tots els mitjans l'organització nazi.

 

Els preparatius secrets per al cop militar del 18 de juliol estaven a l'ordre del dia i la participació dels alemanys era segura, participació que solament ho sabien els elegits. G. M. Kleinschmidt que era el cap nazi de la colònia alemanya, partit que aquell juny de 1936 comptava amb deus afiliats, complí l'ordre de lliurar "algunes coses de la cartera"  al Consolat.

 

Un conegut de la colònia alemanya flixanca, Victor Horn, fotògraf i comerciant alemany resident a Reus, era el cap del grup local del NSDAP a Tarragona.

 

                         1936. Agost,  part de la Colònia alemanya evacuada des del port de Tarragona, Kleinschmidt és el  primer per la dreta

 

1941. Colònia alemanya davant el Casino. Kleinschmidt és el  tercer per la dreta. 

 * El 12 de juny de 1936,  la SEQF augmentaria el capital social de 3 a 9 milions de pessetes i acordava un repartiment de dividends del 10 per cent.

 

 (1) : www.cedall.org/documentacio/IHL/el nazismo al desnudo.pdf. p.286-287.   (traduit de l'alemany)

 Fotografia: D'esquerra a dreta, M. Zogg i G. M. Kleinschmidt

Fotografies inferiors de grup arreglades per I.A. 

24 de maig del 2026

1936, 25 de maig: "Dreta Cultural Catalanista".

 

1936, el 25 de maig s’aprovaren els estatuts d’una nova entitat cultural de caire conservador, catalanista i catòlica. La nova associació política flixanca es denominà Dreta Cultural Catalanista. El seu domicili es situà al carrer Francesc Layret n. 6 – baixos (avui carrer Les Tendes). Entre els seus promotors hi havia l’alcalde Marià Masot, Domènech Abelló, Joan Forcades, J. Ma Margalef, Antoni Bagés i Carles Mur.

L'alcalde, Marià Masot Bagés, a les eleccions municipals del 14 de gener de 1934 havia encapçalat la candidatura de dretes Unió Ciutadana, formada per la Lliga, Radicals i els Tradicionalistes, aconseguint 958 vots davant els 510 vots  de la candidatura dels Federals d’esquerres.

Recordar que tot just, dos any abans, el 18 de maig de 1934, s'havia constituït la secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya amb el nom de Centre d’Esquerra Republicana.

 

*Fotografia del Fons Mestres Carranza - autor: Emilio Carranza