26 de març del 2026

Records presentació "Maragall i la mosca espanyola" de Xavier Vega

 

Tres imatges de l'acte de presentació, acte precedit per un petit preludi musical de l'alumna de piano de l'Escola Municipal de Música, Lourdes Burón Montagut, qui ha interpretat: "Summer Son" de la compositora Pamela Wedgwood. 

"Maragall i la mosca espanyola. L'intel·lectual i la fatalitat hispànica és una obra que aplega un conjunt de reflexions que l'autor ha anat oferint als lectors les tres darreres dècades en publicacions diverses. Les cavil·lacions de Xavier Vega mostren una (pre)ocupació de l'autor en tres àmbits: 1) la figura literària, intel·lectual i cívica de Joan Maragall en el seu context històric; 2) el problema dels catalans, aquests estranys espanyols de segona que es troben captius i colonitzats; i 3) la construcció simbòlica i política de l'Ebre, probablement la més interessant que hi ha al nostre país des del tombant del mil·lenni fins a l'actualitat." (Text contraportada) 

 

"Anys de reflexió. crítica i denuncia condensats en aquest llibrer del nostre amic savi, compromès, perifèric, entranyable, divertit, equànime, apassionat, maragallià, bladerià, irònic, escèptic "

"L'Ebre - El Mite del Sud... l'únic lloc del món mundial on es pot viure en català full time, el paradís del indepes i dels gastrònoms."

"Quan el riu va marxar cap al nord i el tren va esdevenir una relíquia tercermundista, aquestes terres van quedar condemnades a la solitud, l'economia extractiva i els abocadors, convertides en un no lloc fora de la història... "

 

22 de març del 2026

Dimecres, 25 de març: "Maragall i la mosca espanyola" de Xavier Vega.


El proper dimecres 25 de març,  tindré la satisfacció de participar en la primera presentació del llibre d’assaig Maragall i la mosca espanyola -  L’intel·lectual i la fatalitat hispànica, darrer treball de l’amic Xavier Vega.

L’acte es farà a la Biblioteca Municipal Artur Bladé Desumvila, i serà una bona ocasió per conversar amb Xavier Vega de pensament, història i país a partir de la figura de Maragall.

El llibre ha estat editat per Onada Edicions. Am pròleg de Vidal Vidal i un Llindar de Miquel Àngel Pradilla.


16 de març del 2026

125 anys de tennis a Flix ( I )

 

El Tennis va ser l'esport per excel·lència de la Colònia química de Flix

Enguany el tennis flixanco està d'aniversari, fa 125 anys de la construcció de la primera pista i 100 anys de la constitució del  Club de Tenis Sociedad Electroquímica de Flix ( SEF )

 

 A Flix, la introducció del tennis s’ha de relacionar amb la presència de tècnics alemanys vinculats a la colònia industrial de la Sociedad Electroquímica de Flix. Aquests tècnics, procedents d’un context cultural on la pràctica d’aquest esport ja era relativament estesa entre determinats sectors socials, contribuïren a la seva implantació a la població i en fomentaren la pràctica en l’entorn de la colònia. En aquest context s’ha de situar la construcció d’una de les primeres pistes de tennis documentades a les comarques de l’Ebre.

Segons recull la memòria del club de tennis de la societat - document facilitat per Mingo Abelló, publicada el 1951 amb motiu del 25è aniversari de la seva constitució Club de Tenis Sociedad Electroquímica de Flix (1926) - , quan el director Wilhelm Müller, gran afeccionat a aquest esport, arribà a Flix l'any 1902,  ja hi trobà una primera pista de tennis situada a la zona coneguda com l’«Isla», situada davant mateix de l’assut, el canal i la resclosa, en un espai proper a la colònia industrial, aleshores més coneguda com Barri Internacional.

 "Fué en aquella frondosa y acogedora 'Isla' de nuestro rio Ebro, a bien poco de comenzado el presente siglo, donde se construyó la primera pista de tenis, y entre los primeros usuarios de la misma para la práctica de dicho deporte hemos podido recoger los nombres de los señores Dr. Müller, Dr. Pizzicheli, Dr. Marx y Señora, Dr. Liebrig, Marinel·lo (D. Ignacio) e hijos, Schlee, Dr. Leffel e hijo, Bönnige, Tauler, Muñoz Guitarte, Garcia Molins, Dr. Lemmel y Lloreda. Después de la primera Guerra Mundial Sres Crusat, Schöder, Schmewerheim y Sra, Dr. Suter y Sra, Dr. Muntwiller y Dr. Pistor."

1916: Pista de tennis de la 'Isla'. D'esquerra a dreta: Melchor Lloreda, Tula Marinel·lo, Fritz Haas, Ruth v. Schoenebeek, Consuelo Lloreda i Antonio Garcia-Molins. Agenollat: Gustav Schlee.

Amb la construcció el 1917 de dos pistes de ciment als jardins de la Residència - Casino  destacaren nous jugadors de tennis als anys previs de la constitució del Club de Tenis Sociedad Electroquímica de Flix ( CT SEF ) el 1926:

"Srs Lasuen, Sres Zernotivski, Khan, Dr. Fressemann, Muntadas, Freund, Espinal i Vall".

També hi havia noies aficionades, destacant als anys vint la jove alemana filla de Wilhelm  Born, fet que permetia també participar en tornejos mixtos. (1)

 L'any 1920 el diari La Vanguardia esmentava la Copa Weber Andreae, president alemany de la seu central de Frankfurt i més tard president del gegant químic d'IG Farbenindustrie (2)

 “Resultados de los partidos de tenis jugados en Flix en la primera eliminatoria para disputarse la posesión de la copa Weber Andreae son los siguientes. Marinel.lo vence a Fesseman por 6-1 6-4, Rodríguez vence a Tauler por 6-1, 6-0, Bianchi vence a Quintana por 6-3 i 9-7, Vall vence a Freund por 6-1, 6-1.”

Durant anys es realitzarien tornejos locals així com competicions contra el Gimnàstic de Tarragona i el Reus Tennis Club. Competicions que eren motiu de trobades amistoses amb festes i revetlles al Casino i als jardins de la casa del director Müller, festes socials que solien durar el cap de setmana. Revetlles i partits a les que solien assistir gent selecta de la colònia i del poble. Competicions que animaren l'any 1926 a constituir formalment el Club de Tennis de la Sociedat Electro-química de Flix  (CT SEF)-, essent el  químic Raül Tauler Palet el seu primer president.  

 

Fotografia millorada amb I.A. 
 


( 1 ) Pol Candela Català, Pol ; Flix i el tennis. Un esport centenari. Article in Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre,

( 2 ) Eduard Weber Andreae. Nascut a Duisburg el 1876. President del grup IG FARBEN, mort el 1943.