TOUR 2026 - LA VOLTA 1969

 

Aquest primer cap de setmana de juliol, Barcelona i Tarragona viuran una fita esportiva que passarà als annals de la història dels ciclisme a casa nostra: per primera vegada el Tour de França començarà  a Barcelona, i el diumenge 5 de juliol  Tarragona acollirà la sortida de la segona etapa. Els aficionats al ciclisme estem d'enhorabona.

Per la meua part encara recordo una gran fita del ciclisme a Flix, el 12 de setembre de 1969: aquell dia, Flix també va escriure una petita pàgina de la història dels ciclisme: l'arribada del primer sector de la 4 etapa de la Volta a Catalunya de l'any 1969, de Balaguer a Flix, així com la sortida del segon sector, de Flix a Amposta. Noms com Gimondi, Ocaña, Pérez Francés, Tamames o Manzaneque els tenim a la memòria esportiva els joves d'aleshores. Hi ha imatges que el temps no esborrarà mai, la imatge dels ciclistes pujant la costa de les Escoles, com si fos ahir.

* El Club Ciclista de Flix, promotor del final d'etapa, es va constituir l'any 1954 com a "Club Ciclismo J.D. Flix". 

EN MEMÒRIA DE JOAN LAUNES (Móra d'Ebre, 1948-2025)

Acabo de rebre el darrer número de La Riuada, la revista d’informació cultural de Móra d’Ebre, dedicat als 50 anys de la Residència Natzaret. En començar a fullejar-la hi trobem un emotiu article de l’equip de La Riuada titulat «En memòria de Joan Launes», qui ens deixà a finals de l'any 2025 després d'una llarga malaltia.  Un text sentit i ple d’afecte, que reprodueixo a continuació,  que ens recorda una persona estimada,  referent des dels anys setanta de la comunicació i la cultura de Mora d'Ebre i per extensió de la Ribera d'Ebre.

Beat Joan Baptista Ceró Cedó (1908-1936)

 

La darrera  Veu de Flix, núm. 490, ens ofereix una magnífica i documentada crònica històrica realitzada per  Jaume Aresté Bagés  sobre l'únic beat flixanco: Joan Baptista Ceró Cedó. Treball del que ofereixo al blog un breu resum.

 

Joan Baptista Cero Cedó  (Flix, 1908 - Barcelona, 1936). Fill de Pere ((Flix, 1878) i Victorina (Tivissa, 1880). Cursà els cinc primers cursos al Seminari de Tortosa i per motius familiars es traslladà a Tarragona, al Seminari Pontifici, on continuà els estudis.

 Als  22 anys, el dia 21 de juny de 1931, fou ordenat prebere pel cardenal Vidal i Barraquer. El dia 2 de juliol cantava la primera missa al col·legi de Jesús i María de Tarragona, en una capella que conserva el primer altar d'Antoni Gaudí.

L'agost de 1931 seria nomenat coadjutor de Bràfim,  el novembre de 1932 ho seria de Cornudella, i el juliol de 1934, de Sarral. Posteriorment, el novembre de 1935, seria nomenat el vicari del Pla de Santa Maria (aleshores Pla de Cabra), Poble on va viure el drama de l'esclat de la Guerra Civil.

 "Mossèn Cerò es va mantenir amagat a la casa de camp fins el 6 d'agost amb l'indispensable ajut de la familia Pujol-Canela, que amb la màxima discreció li portava menjar i roba per canviar-se (...) La idea d'anar a Barcelona estava justificada perquè allí es preparaven grups de religiosos que es podren traslladar a França o Itàlia, gràcies als passaports que es tramitaven a Tarragona. Un  cop arribat a la ciutat comtal es va allotjat a la pensió Neutral de la Rambla de Catalunya (...) la seva estada havia de ser temporal perquè estava previst que embarcaria cap a Roma a mitjan d'agost."

El 15 d'agost de 1936, fou detingut per un grup de milicians de la CNT-FAI  a Barcelona, ciutat on s'havia refugiat en començar la Guerra. Seria assassinat  durant  la nit en un descampat proper del carrer de Ganduxer el 16 d'agost de 1936. Tenia 27 anys.

L'enterrament tingué lloc el 20 d'agost en una discreta cerimònia oficiada per un sacerdot vestit de seglar i el fèretre seria dipositat a un nínxol del cementiri de Montjuïc.

 El procés de beatificació de Mossèn Joan Baptista Ceró es va iniciar a Tarragona el març de 1952, en base als nombrosos religiosos assassinats durant la Guerra Civil. Finalment, el Papa Benet VI va reconèixer 522 candidats com a màrtirs i elevats a beats el juny de 2012. Així en un acte solemne a Tarragona, Joan Baptista Ceró Cedó seria beatificat el 13 d'octubre de 2013.

FIC- CAT : "OPERACIÓ IPERITA, la trama civil de la guerra química".

 

Divendres, 12 de juny, el nostre punt de trobada va ser el Teatre del Casino Municipal de Roda de Berà, lloc del FIC-CAT, Festival Internacional de Cinema en Català, certamen, que creà el nostre Antonio Barrero i que enguany celebra la 18 edició.

El motiu de l'assistència era l'estrena del magnífic documental, darrera peça de la  secció oficial a concurs: Operació Iperita, la trama civil de la guerra química, de Toni Orensanz i Joana Zapata, produïda per TAC12, la Xarxa de Comunicació Local,  amb el suport de RTVE,  3Cat i Tarragona.2026. Una obra, on hem col·laborat  des de l'Arxiu Municipal i dels apunts del meu treball "Alemanys a l'Ebre", que destapa una pàgina fosca i silenciada dels anys vint del segle passat.

Com diu la sinopsi, després del Desastre de l'Annual (1921), on les tropes espanyoles van patir una gran desfeta, entre 8.000 i 15.000 soldats morts:  

 "Fa cent anys l'Estat Espanyol va bombardejar la regió del Rif, al Marroc. Va ser el primer bombardeig sistemàtic contra població civil amb armes químiques des de l'aire. Aquest documental revela com, arran de negociacions secretes, la indústria civil catalana es va sumar a la investigació i fabricació de productes per a la guerra química".

Ja vaig tindre el moment de felicitar-los personalment, Toni Orensanz i Joana Zapata han realitzat un extraordinari treball d'investigació, amb documentació inèdita dels serveis secrets anglesos i francesos, i han comptat la col·laboració d'estudiosos des de tots els punts de vista, professors anglesos, de la Universitat de Saragossa, de la Universitat Rovira i Virgili, d'experts militars i professors del Marroc, entre d'altres. 

Trailer:  Operació Iperita, la trama civil de la guerra química

https://blogdepere.blogspot.com/2022/12/la-fabrica-de-flix-i-la-trama-civil-

"Mirall trencat": darrera xerrada del curs "Atreveix-te a pensar" de Xavier Vega.

 

Amb el 'Mirall trencat' de Mercè Rodoreda, Xavier Vega en ha ofert la darrera xerrada dels  curs "Atreveix-te a pensar"

"Mirall trencat" és la gran novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda, un text construït per una diversitat de veus de tres generacions de la família Valldaura i els seus criats, que conviuen en una torre amb jardí, des de principis del segle XX fins la postguerra. Parteix de la idea de mirall trencat de Saint-Réal i Stendhal. A destacar durant la sessió d'avui, 9 de juny, més a més del comentari de l'obra, la lectura de textos de la novel·la a càrrec de les bibliotecàries Montse i Carme i del mateix conferenciant.

"S’ajupí per recollir-se la roba i aixecar-la perquè hi ensopegava. Agafà el mirall de mà de la senyoreta Sofia amb el marc de roses de plata. Acabà de resseguir la casa amb el braç estès, amb el mirall encarat endavant com si aguantés una torxa enlaire. Del primer pis al vestíbul baixà l’escala amb el mirall encarat endarrere: hi veia trossos de sostre, trossos de barana, dibuixos i garlandes de la catifa que cobria els graons; tot viu, desenfocat, fins que arribà al darrer graó, s’entrebancà i caigué tan llarga com era embolicada en plecs violeta. El mirall s’havia trencat. Els bocins s’aguantaven en el marc però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa. Fascinada, arrupida a terra, no ho entenia. Tot passava, desapareixia. El seu món prenia vida allà dintre amb tots els colors, amb tota la força."

Fragment del pròleg a Mirall trencat (Barcelona: Club Editor, 1974)