Flix recomanat per ‘National Geographic’ per descobrir aquest febrer

   La revista internacional destaca aquest municipi de les Terres de l'Ebre per la seva connexió amb la història. 

El periodista Gerard Mira al diari digital "El Món" ens ha ofert las notícia: 

"Gerard Mira ( 07/02/2026 10:23 )

El mes de febrer és una molt bona època per endinsar-se cap a l’interior de Catalunya i descobrir-ne algun dels seus pobles. Com ja és tradició, cada principi de mes la prestigiosa revista internacional National Geographic publica algunes de les seves recomanacions. I, aquest mes de febrer, l’escollida ha estat Flix, un municipi de la Ribera d’Ebre. Segons les darreres dades censals recollides a l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), en aquesta vila de les Terres de l’Ebre hi viuen 3.340 persones.

La revista nord-americana destaca especialment aquest poble per la seva bellesa paisatgística, però també per la seva riquesa històrica, ja que va ser un dels punts més importants durant la crua batalla de l’Ebre de la Guerra Civil espanyola. Bona part del municipi va quedar en ruïnes, ja que va patir una vintena de bombardejos.

La seva història, però, és molt més que la batalla de l’Ebre. Els seus orígens es remunten a l’època dels ibers, tal com demostren els diversos vestigis arqueològics localitzats a les zones del Castellons i de Sebes -dos espais naturals molt pròxims a Flix. Durant l’època dels sarraïns, el poble va començar a consolidar-se, especialment després que es construïssin els primers sistemes de regadiu. Fins al 1154, arran de la conquesta de Ramon Berenguer IV, el poble no va quedar documentat oficialment. Des de llavors, el poble ha anat creixent amb el pas del temps, convertint-se en un dels principals punts d’influència de les Terres de l’Ebre. La seva consolidació va arribar a les acaballes del segle XIX amb la construcció de l’Electroquímica de Flix S.A. de la mà d’empreses alemanyes i la participació de bancs suïssos, una de les primeres d’Europa. L’Electroquímica, però, va quedar destruïda durant la Guerra Civil espanyola 

(... )" 

Per a més informació podem llegir l'article sencer a:

https://elmon.cat/societat/turisme/el-poble-recomanat-per-national-geographic-per-descobrir-aquest-febrer-

  * Fotografies de Flix Turisme (instagram) 

ROSSEND ESCOLÀ I LES PINTURES AL PRESBITERI DE L’ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE GINESTAR

RESUM

El desembre de l’any 2018 vaig visitar l’església de Sant Martí de Ginestar amb l’objectiu de conèixer i fotografiar les pintures que havia realitzat al presbiteri el 1949 el pintor de la Palma d’Ebre Rossend Escolà, de qui aleshores n’havia d’acabar de redactar la biografia. 

Aquesta visita va ser possible gràcies a Conxita Pujol, aleshores alcaldessa de Ginestar, i a l’amabilitat del senyor Manuel Ramos, bon coneixedor de l’església, que ens feu de guia. A més a més, va ser tota una sorpresa: amb la restauració recent que s’havia realitzat de l’interior de l’església vaig constatar com s’havia dignificat el treball pictòric del conjunt de la Trinitat que realitzà al presbiteri el recordat pintor. 

El conjunt pictòric del presbiteri el fotografià amb tota mena de detalls Cristina Sabaté Llecha, i alguna d’aquestes imatges apareix en la publicació Rossend Escolà Cubells (1918–2013). Colors i records de la Palma d’Ebre, biografia que fou presentada a l’església romànica de la Palma d’Ebre l’abril de 2019.

INTRODUCCIÓ

Apunts - diari dels treballs a Ginestar de Rossend Escolà

Aquest treball intentarà ser una aproximació a l’obra del pintor de la Palma d’Ebre, Rossend Escolà Cubells, el qual, després d’anys d’aprenentatge a les Escoles Professionals dels Salesians de Sarrià,  on va ser contractat com a professor després de la Guerra Civil, retornà al seu poble per dedicar-se professionalment a la restauració i decoració d’esglésies que havien sofert els estralls del conflicte bèl·lic. En aquest context,  esdevingué, tal com el va definir el periodista Xavier Garcia, "pintor de beatituds" durant la postguerra.

Els seus treballs al presbiteri de l’església de Sant Martí de Ginestar realitzats l’any 1949, mereixien un capítol especial, que és l’objectiu que m’he proposat amb aquest article.

 

 * El Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) ha publicat la Miscel·lània número 35, dedicada al poble de Ginestar. Volum que inclou deu articles de recerca sobre la població, un dels quals sóc autor: “Rossend Escolà i les pintures al presbiteri de l’església de Sant Martí de Ginestar”. Resum i Introducció  de l'article que ofereixo al blog.

* L'any 2019 vaig realitzar una primera entrada al blog sobre el tema:  https://blogdepere.blogspot.com/2019/06/pintures-de-rossend-escola-lesglesia-de.html.
 

Ca Don Joan de Vinebre

 

Ca Don Joan és el magnífic palau renaixentista  del segle XVI, amb façana barroca i pati interior porxat, situat a Vinebre. Avui, amb els alumnes de la UNED sènior del curs sobre la història del carlisme ebrenc, l'hem estat visitant amb un excel·lent i documentat guia. Una visita que ens ha portat a realitzar un viatge per la història de la Ribera Ebre, seguint la petjada de les seues families nobles i benestants: Domènech, Salvador, Ossó, Pamies, Castellví, Oriol, Montagut i finalment Martí. 

Memòria de l'ensurt del dia de la Candelera de 1956

         Temps era temps.

El 2 de febrer - quaranta dies després de Nadal- és la festa de la Mare de Déu de la Candela, popularment anomenada Candelera, patrona del gremi dels electricistes.  

En els annals de la història de Flix encara es recorda l'ensurt de fa 70 anys, provocat per caiguda del frontó triangular de la façana de l'església, a conseqüència de la forta ventada del 2 de febrer de 1956, poca estona  després que els feligresos - majoritàriament treballadors de FECSA i els seus familiars- haguessin sortit de l'església amb motiu de la missa del dia de la seua patrona.

 Les imatges de l'església de Flix que adjunto a l'entrada al blog mostren un abans i un després d'aquesta diada de la Candelera. 

 Per saber-ne més recomano el treball d'Ireneu Visa, L'Església de Flix - Gènesi arquitectònica i modificacions prioncipals del 1883 fins al 2025 ( Col·lecció Lo Pedrís - 1 ). 

  Ireneu Visa ens recorda que el frontó (capcer), realitzat el 1945, es tractava d'una estructura dèbil, "realitzada amb una certa austeritat material i mancada d'elements sòlids de sosteniment, cosa que provocà que es desprengués accidentalment - tot cap a la plaça - fruit d'una forta ventada el dijous 2 de febrer de 1956 ... Afortunadament, solament s'hagueren de lamentar danys materials".

* Fotografies del Fons Mestres  (AMF) i Fons FECSA