El 2 d’octubre donem el tret de sortida a una nova edició de les Jornades de Patrimoni de la Cana, una cita que ens convida, un any més, a descobrir, posar en valor i compartir el nostre patrimoni i la nostra història.
El 2 d’octubre donem el tret de sortida a una nova edició de les Jornades de Patrimoni de la Cana, una cita que ens convida, un any més, a descobrir, posar en valor i compartir el nostre patrimoni i la nostra història.
El 10 de setembre, la sala d'actes de Ca Don Ventura s'omplí de gom a gom amb motiu de la presentació del poemari Mapes de Memòria. Racons de paraules de Flix. Una nova aventura literària del nostre poeta, Albert Guiu, amb paraules modelades amb la precisió de qui estima el que narra, que s'entrellacen amb la mirada sensible i artística de Guillermo López Schmidt.
Un bon exemple d'aquest mapa de la memòria és la fotografia de la portada, dissenyada per Maria Pena Costa, amb la cadena que lliga la barca de pas del riu de baix. Una imatge que coneixem de memòria, com els carrers i racons del poble que formen part de la nostra vida. Acompanyada amb el corresponent poema dedicat amb la llibertat del vers lliure: Sempre el mateix viatge.
D’aquesta mirada sobre Flix naix Mapes de memòria. Racons de paraules de Flix, un poemari escrit pel poeta flixanco Albert Guiu, amb fotografies de Guillermo López Schmidt, dos poemes de la jove flixanca Aina Rey Gavaldà i un pròleg d’Àngels Pérez, en una publicació coordinada per Laia Gómez Aran.
El resultat és un mapa fet de fotografies, versos i memòria, un mapa que ens convida a recórrer Flix des de la paraula i la mirada: El castell, el campanar, el monument a la sardana, la farola, els carrers estrets, les passeres de Sebes, l'ermita del Remei, els perxis, la freixa, el mercat, les baranes, la fàbrica, la colònia, el carreró de les bruixes, la barca ...
Sempre el mateix viatge
i cada viatge un orgull
miraculós de qui se sap
flixanco o flixanca
trajecte menut de distància
vast d'essència
damunt les aigües locals.
Cadenes que alliberen
i aprofundeixen el pensament
contemplant les aigües
de riba a riba.
Cadenes que lliguen
la nau, indígena sacra,
a la satisfacció a vessar de riu
de tota la bona gent flixanca
L'òmnibus de la mort, desvela el funcionament i el rastre de sang que el grup armat La Brigada de la mort va deixar per Catalunya i Aragó a finals de l'estiu del 36
El 6 de setembre de 1936, avui fa noranta anys, vuit veïns de Flix foren assassinades al terme d’Ascó, al km 6 direcció les Camposines, executades per part de la Brigada de la Mort dirigida per Fresquet. Recordar que el seu lloctinent, un dels principals components de la brigada i destacat confederal de la FAI de Saragossa, Alejandro Beatove, paleta, coneixia totes les víctimes ja que des de l'abril del 36 constava al padró municipal com a resident a Flix.
Ens ho recorda Toni Orensanz (2008) al seu treball L'Omnibus de la mort: Parada Falset. En només dos dies, entre el 5 i el 7 de setembre de 1936, van morir assassinats disset veïns de Flix i de Riba-roja, en allò que sembla l'inici de la tourné per Catalunya, que també duria la Brigada de la Mort a Falset, Gandesa, Reus i Móra d'Ebre.
Miquel Cubells Castellví, 51 anys, ex cap del sometent, jornaler, casat en segones núpcies, dos fills.
Francisco Estopà Navas (a) Estoparet, 54 anys, 2n Tinent d’Alcalde des de l'any 1934, carlí, casat, dos fills, fuster.
Ramon Ferrús Larrosa, 59 anys, carlí, vidu, tres fills, pagés i cap del sometent.
Jaume Masot Bagés, 60 anys, carlí, casat, jornaler.
Josep M. Rey Llecha, 33 anys, carlí, solter, ferrer. Secretari de l' Agrupación Tradicionalista.
Antoni Sáiz Ferriz, era el guarda de terme, la seva mort fou deguda a denúncies que realitzava contra caçadors il·legals en època de veda.
Ramón Sánchez Masot, 40 anys, carlí, president l'Agrupación Tradicionalista local, casat, pagés.
Josep Terré Diez, 47 anys, carlí, membre de la Junta Catòlica local, casat, dos fills, empleat.