A la dècada dels anys noranta, el Club Patí Flix va viure els seus anys més brillants
Excel·lent escrit de Jordi Benavent (23/11/2024):
*https://reusdigital.cat/tags/cp-flix
"Passejar pel territori és sempre un plaer i moltes vegades els petits detalls et porten records inoblidables. En una estada a Filx (Ribera d'Ebre) i caminant pel carrer Major, se'm va activar l'arxiu la nostàlgia. En el moment de passar per davant del número 51, les primeres imatges que em van venir al cap van ser uns patins, un estic, una bola i una samarreta blanca i vermella: la del Club Patí Flix. Una entitat que va néixer el 1976, i que va viure els seus anys de glòria durant la dècada dels anys noranta. Recordo gratament aquell equip jove, fet amb jugadors de la base riberenca.
Han estat molts els moments que m’han vingut al cap. Com el 27 de maig de 1990, quan el conjunt ebrenc va empatar, a dos gols a la pista del RCD Espanyol. L'equip de Barcelona estava dissenyat per pujar a la màxima categoria estatal de l’hoquei sobre patins. Aquell equip “flixanco” dels David Arbonès, Victor Agramunt, els germans Mingo i Nando Guiu, els germans Abraham i Alfred Bages, Jordi Climent, Juan Carlos Raigoso, Isaac Marc i “Caco” Casals, no arribava a una mitjana d’edat de 20 anys i era dirigit per un asturià, enamorat d’aquest esport: Alberto Mazón. El CP Flix de llavors va fer història en assolir la màxima categoria de l’hoquei patins estatal després de dos ascensos consecutius entre 1988 i 1990. Un fet que va ser un punt de partida d’una època daurada per l’esport ebrenc.
Aquell últim partit de lliga va mobilitzar a prop de 400 aficionats que es van desplaçar amb autocars a la pista dels “pericos” per empènyer l’equip cap a la Divisió d’Honor. Primer, Climent va fer l’empat a 1 gol, i en el segon temps, Nando Guiuet marcaria l’1-2 d’un partit que va finalitzar amb empat. El resultat beneficiava els riberencs per acompanyar el SHUM Maçanet i el CP Vic a la màxima categoria d’un esport que aixecava força passió. Aquell va ser l’inici d’un somni que va durar una dècada.
En aquell equip, format per jugadors de la base flixanca, va anar incorporant-se altres noms destacats en aquest esport: Toño Mier, Ramón Peralta, Juan Ramon de Moya, Joan Feixas, Santi Julivert o Marc Torra, entre d’altres. Jugadors que van il·lusionar a tot un poble, amb la samarreta blanca i roja, mentre que a la banqueta, noms com Blai Carda, Josep Maria Barberà o Nene Zabalia van prendre el relleu d’Alberto Mazón, per omplir cada diumenge un pavelló municipal de Flix que animava d’una manera molt passional a un equip que es va mantenir a l’elit de l’hoquei durant deu temporades seguides i va crear una comunió inigualable entre tot el poble i el club.
Gràcies a la gestió i els patrocinis de l’empresa Megawatt, la Central Nuclear d’Ascó o Erkimia, van arribar els èxits. Les bones classificacions a la lliga espanyola, on l'equip de la Ribera d'Ebre va finalitzar el campionat en quarta posició les temporades 1992-1993 i 1993-1994, van permetre que el nom de Flix també viatgés per Europa. Les temporades 1993-1994, 1994-1995, 1996-1/97 i 1999/2000, el club riberenc va disputar la Copa CERS i en tres ocasions va quedar a les portes de la final d’una competició continental d’hoquei.
Encara són recordades les golejades als equips anglesos del Sheffield o el Manchester, així com als suïssos de l’Uttigen o el Wimmins. Els aficionats de l’hoquei patins van vibrar veient els partits contra el Trissino, el Reggio Emilia d’Itàlia o l’alemany Cronenberg. Però, sobretot, van ser els partits de semifinals contra els equips portuguesos del Porto, Oliveirense i Paço d’Arcos els que van fer somiar amb un títol europeu que malauradament no va arribar.
A poc a poc, el CP Flix va entrar en una dinàmica negativa i l’equip absolut va acabar desapareixent. Només els equips de la base del club van continuar amb la promoció de l’hoquei patins al municipi i van donar alguna alegria, com el campionat d’Espanya aleví que van conquerir l’any 2008 al pavelló municipal de Can Xarau de Cerdanyola del Vallès, després de superar el Liceo corunyès per 5 a 1.
Un grup d’exjugadors d’aquella època daurada, presidits per Roberto Torres i amb la direcció de Marc Revenga i Xavier Caparrós van intentar rellançar l’hoquei patins a Flix amb la recuperació d’un equip sènior format per jugadors sorgits de la base. Aquesta aventura, a la Segona Catalana, només va durar tres temporades i es va posar de nou punt final a un equip absolut del CP Flix. La raó al·ludida van ser les “baixes de jugadors importants que van deixar molt reduïda una plantilla que ja estava escassa d’efectius per a afrontar amb garanties la temporada 2019/2020”.
Retrobament de jugadors per celebrar els 25 aniversari del C.P. Flix
Ara, el futur de l’hoquei patins del CP Flix té un objectiu clar, treballar amb els nens i nenes de l’escola, prebenjamins i alevins per “renéixer amb la intenció de fer, en un futur, un equip sènior amb l'objectiu de captar la seva atenció i aconseguir en un futur tenir una pedrera forta de l'esport predilecte de Flix”.
