"Mirall trencat": darrera xerrada del curs "Atreveix-te a pensar" de Xavier Vega.

 

Amb el 'Mirall trencat' de Mercè Rodoreda, Xavier Vega en ha ofert la darrera xerrada dels  curs "Atreveix-te a pensar"

"Mirall trencat" és la gran novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda, un text construït per una diversitat de veus de tres generacions de la família Valldaura i els seus criats, que conviuen en una torre amb jardí, des de principis del segle XX fins la postguerra. Parteix de la idea de mirall trencat de Saint-Réal i Stendhal. A destacar durant la sessió d'avui, 9 de juny, més a més del comentari de l'obra, la lectura de textos de la novel·la a càrrec de les bibliotecàries Montse i Carme i del mateix conferenciant.

"S’ajupí per recollir-se la roba i aixecar-la perquè hi ensopegava. Agafà el mirall de mà de la senyoreta Sofia amb el marc de roses de plata. Acabà de resseguir la casa amb el braç estès, amb el mirall encarat endavant com si aguantés una torxa enlaire. Del primer pis al vestíbul baixà l’escala amb el mirall encarat endarrere: hi veia trossos de sostre, trossos de barana, dibuixos i garlandes de la catifa que cobria els graons; tot viu, desenfocat, fins que arribà al darrer graó, s’entrebancà i caigué tan llarga com era embolicada en plecs violeta. El mirall s’havia trencat. Els bocins s’aguantaven en el marc però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa. Fascinada, arrupida a terra, no ho entenia. Tot passava, desapareixia. El seu món prenia vida allà dintre amb tots els colors, amb tota la força."

Fragment del pròleg a Mirall trencat (Barcelona: Club Editor, 1974)

 

Audiència Memorial: el mestre Pau Gonzàlez Montagut, víctima de la repressió franquista

Nou persones vinculades al territori han compartit aquest dijous a Benifallet les seves històries sobre els efectes de la repressió i la violència de la Guerra Civil i el franquisme.

L’objectiu d’aquesta primera Audiència Memorial de les Terres de l’Ebre és donar veu a les víctimes i preservar una memòria col·lectiva basada en el reconeixement, la dignitat i la defensa dels drets democràtics.

Un d’exemple d’aquests testimonis és el d’Álvaro González, net i fillol de Pau González Montagut, director de les escoles de Flix durant la República i víctima de la repressió franquista.

Aquesta primera Audiència Memorial de les Terres de l’Ebre ha estat impulsada pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benifallet. 

Les audiències memorials són espais públics concebuts per escoltar i reconèixer les víctimes de l’alçament militar, la Guerra Civil i la dictadura franquista. A través dels testimonis personals, aquestes sessions volen contribuir a la reparació simbòlica de les víctimes i generar espais de reflexió col·lectiva sobre l’impacte de la violència i la repressió en la societat catalana.

Aquestes iniciatives també tenen una clara vocació pedagògica i democràtica, amb l’objectiu d’apropar la memòria democràtica a la ciutadania i reforçar el compromís col·lectiu amb els valors de convivència, llibertat i defensa dels drets humans. 

 

(Text Canal 21: Veure video de l'acte)

Per conèixer la figura del mestre Pau Gonzàlez tenim la biografia de Jordi Gonzàlez Garcia, publicada per la Cana, col·lecció Lo Pedrís. 

1936, 2 de juny: Misteriós escrit del partit nazi de la colònia alemanya de Flix

 

1936, 2 de juny. Escrit amb doble intenció de Jorge Kleinschmidt  al cònsol alemany de Tarragona, Fritz Loewe. Resposta a una circular del partit nazi que tenia com objectiu fer desaparèixer qualsevol vestigi de tasca política a la colònia alemanya de Flix sota el concepte "algunes coses de la cartera que vostè sap".

"Senyor Fritz Loewe

Cònsol alemany a Tarragona

Estimat correligionari Loewe

Ha arribat el moment que necessito algunes coses de la cartera que vostè sap. Es tracta de la liquidació de l'Ajuda pro hivern relacionada amb la superioritat del Partit. Per tant em permetré passar per la seva casa, a fins d'aquesta o principis de la setmana pròxima, cas de no rebre notícies en contra.

Entretant salutacions a vostè i a la seva esposa també de part dels meus, amb un vigorós

 Heil Hitler.

 el seu affm.

      Jorge Kleinschmidt" (1)

 

És un model de documentació amb doble intenció. Eren circulars internes de la NSDAP que intentaven fer desaparèixer qualsevol vestigi de tasca política. Els documents es guardarien als consolats. Estava prohibit utilitzar cap denominació oficial del partit nazi, segells i paper de carta amb distintius. Era necessari conservar per tots els mitjans l'organització nazi.

 

Els preparatius secrets per al cop militar del 18 de juliol estaven a l'ordre del dia i la participació dels alemanys era segura, participació que solament ho sabien els elegits. G. M. Kleinschmidt que era el cap nazi de la colònia alemanya, partit que aquell juny de 1936 comptava amb deus afiliats, complí l'ordre de lliurar "algunes coses de la cartera"  al Consolat.

 

Un conegut de la colònia alemanya flixanca, Victor Horn, fotògraf i comerciant alemany resident a Reus, era el cap del grup local del NSDAP a Tarragona.

 

                         1936. Agost,  part de la Colònia alemanya evacuada des del port de Tarragona, Kleinschmidt és el  primer per la dreta

 

 

1941. Colònia alemanya davant el Casino. Kleinschmidt és el  tercer per la dreta. 

 * El 12 de juny de 1936,  la SEQF augmentaria el capital social de 3 a 9 milions de pessetes i acordava un repartiment de dividends del 10 per cent.

 

 (1) : www.cedall.org/documentacio/IHL/el nazismo al desnudo.pdf. p.286-287.   (traduit de l'alemany)

 Fotografia: D'esquerra a dreta, M. Zogg i G. M. Kleinschmidt

Fotografies inferiors de grup arreglades per I.A.