21 de març de 2023

'Gas Ibèrica' (Consorci 'Gazechim') a Flix.


'Gas Ibèrica' i el consorci químic francès 'Gazechim' són des d'ahir els noms més repetits a Flix a l'hora de parlar del procés de reindustrialització després del tancament de la darrera activitat química d'Ercros.

AJUNTAMENT DE FLIX  ( flix.cat )

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, ha visitat les instal·lacions d’Ercros a Flix per conèixer la nova ubicació de Gas Ibérica, la primera empresa que s’instal·larà als terrenys d’Ercros dins el marc del procés de reindustrialització de Flix, impulsat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Flix i Ercros.

L’anunci i la visita s’ha fet després que la Taula de Reindustrialització de Flix s’hagi reunit avui al Centre d’Empreses de Flix. Aquesta taula ve treballant en l’atracció de nous projectes pel polígon químic de Flix des de 2017.

L’empresa Gas Ibérica, propietat del grup francés Gazechim, ha firmat un contracte amb Ercros per instal·lar-se dins els recinte de la fàbrica de Flix amb l’objectiu de dur a terme l’activitat d’envasat i emmagatzematge de fluïts refrigerants i productes gasosos. La signatura del contracte s’ha dut a terme per part de Marc Fargas Mas, director industrial de la divisió de derivats del clor d’Ercros, i Gilles Minier, administrador únic de l’empresa Gas Ibérica. Ocuparà una nau de 600 m2 i la parcel·la adjacent de 3.500 m2 situades a l’extrem nord de la factoria de Flix, entre les vies del FFCC i l’embassament de Flix. Preveu ocupar entre 10 i 12 persones en una primera fase amb una inversió de 2M€ i arribar fins a una vintena de treballadors en una segona fase.

viaempresa.cat - Gas Ibérica tria Flix per obrir una central d'emmagatzematge i distribució a Espanya.

La companyia francesa invertirà cinc milions al complex químic de la Ribera d'Ebre, als terrenys d'Ercros.

El conseller Torrent ha recordat que el creixement de la indústria és important per al municipi de la Ribera d'Ebre, però és també un objectiu de país, amb la fita marcada d'arribar al 25% del PIB industrial el 2030. "Som conscients que és un sector tractor del conjunt de sectors i activitats econòmiques i que genera llocs de treball de qualitat, arrelats al territori i amb un alt component innovador", ha reivindicat el conseller d'Empresa.

En aquest sentit, el conseller ha reconegut que hi ha projectes de producció d'hidrogen verd sobre la taula, que afecten també la Ribera d'Ebre i les Terres de l'Ebre, però s'ha mostrat "caut i prudent" a parlar-ne fins que no "estiguin tancats".

DIARI DE TARRAGONA - Gas Ibérica, la primera empresa a instal·lar-se en terrenys de la fàbrica d'Ercros a Flix

Ercros facilitarà a Gas Ibérica serveis generals, com ara subministrament d'aigua de serveis, vigilància interna i externa, control d'entrades i sortides de persones i vehicles, aparcament, vestidors i serveis sanitaris

AGUAITA - La planta d'Ercros a Flix ja té nous ocupants

Gas Ibérica és la primera empresa que ocuparà els terrenys en el marc del procés de reindustrialització.

El Grup Gas Ibérica serà la primera empresa que ocuparà els terrenys de l'antiga fàbrica d'Ercros a Flix, en el marc del procés de reindustrialització de la planta. En un comunicat emès aquest dilluns, Ercros ha explicat que l'empresa té per objectiu dur a terme activitats d'envasament i emmagatzematge de fluids refrigerants i productes gasosos.

Per la seva banda, Ecologistes en Acció dubta de "la viabilitat" de fer una planta de producció d'hidrogen i amoníac verd al polígon químic de Flix, a la Ribera d'Ebre. L'entitat ecologista alerta que la producció d'hidrogen verd i amoníac verd no té "un marc normatiu prou desenvolupat" i considera que tindrà un impacte ambiental important "sobre el territori".

ACN Flix - La primera empresa que aterra al complex químic d'Ercros a Flix (Ribera d'Ebre) és el grup Gas Ibérica. Pertany al consorci francès Gazechim i habilitarà, en 4.000 metres quadrats del polígon químic, el seu centre d'emmagatzematge i distribució a tota la península ibèrica, Balears i Canàries. Es portaran de França a Flix productes de potabilització i salinització de l'aigua (un sector amb un gran creixement i demanda), i altres que per al sector farmacèutic, la refrigeració i climatització, i el comerç i la llar en general. La inversió prevista és d'uns 5 MEUR i es crearan fins a una vintena de llocs de treball. Gas Ibèrica és la primera empresa que arriba amb el pla de reindustrialització de l'Ajuntament de Flix i la Generalitat.

15 de març de 2023

Miscel·lània del CERE n. 32 dedicada a Rasquera


Ha sortit la MISCEL·LÀNIA DEL CERE que anualment edita el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), és la n. 32 i està dedicada a Rasquera, a la contraportada un històric fragment de Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna de l'any 1931.

Sumari
Josep -Sebastià Cid Català. Presentació. 5
Gerard Mercadé Pié. Presentació del número. 7

ARTICLES DEDICATS A LA RASQUERA
Ventura Castellvell Díez. Visitants de Cardó. Excursionistes i científics (1870-1931). 15
Josep Cañabate Fortunyo. La població de Rasquera als segles XVII i XVIII. Evolució i anàlisi demogràfica. 39
Joan Farnós Piñol i Gisela Farnós Pallarès. Els rasquerans i la muntanya: ressenya d'accions per a l'aprofitament de l'entorn. 49
Joan Farnós Pallarès. El Grup Cultural Rasquerà. 69
Ferran J. Lloret Sabaté, Xavier Sanjuan Samarra i Dolors Villas Miranda. Notes sobre Neotinea Conica i altres orquídies selectes del Pla del Burgar, Rasquera, Ribera d'Ebre. 81
Maria Montané Montané i Manel Aguilar Clufen. Xàquera, Creu de Santos: el sostre comarcal de la Ribera d'Ebre. 93

HISTÒRIA
Jordi Duran Suàrez. Joaquim Arbó i Jaume Martí, dos alcaldes cenetistes en els Fets de Maig de 1937. 107
David Tormo Benavent. Onze mestres riberencs del segle XIX. 123
Jordi González Garcia. El mestre Pau González Montagut: director de les escoles de Flix durant la República, depurat i empresonat pel franquisme. 139

LLENGUA I LITERATURA
Joan Marco Arroyo. "Amors" i "Desamors" de Maria Serres, la primera redactora d'El Llamp. 163

PATXETINS
Xavier Garcia Pujades. Joan Montamat: una pagesia a la Ribera d'Ebre. 185

HISTÒRIA NATURAL
Ismael Bentieb Mestre. Anàlisi cartogràfica de l'evolució hidromorfològica dels espais naturals fluvials protegits de la Ribera d'Ebre. Cartografia actualitzada i propostes de delimitació. 209

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
Núria Descarrega Altadill. Les polítiques de suport al sector agroalimentari a la Ribera d'Ebre. 245
Innovació social digital i tecnologia 5G a l'entorn rural: CoEbreLab Ribera d'Ebre. 263

DOSSIER. BARONIA D'ENTENÇA
Joan Menchon Bes. Entre visigots i feudals. El Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat abans de la conquesta feudal (segles VIII-XII). 281
Josep Serrano Daura. Dels Castellvell als Entença. 299
Manuel Romero Tallafigo. La baronia que va ser del noble Guillem d'Entença (1174-1408). 315
Albert Martínez Elcacho. Seguint les petjades de l'infant Pere d'Aragó i d'Anjou a la baronia d'Entença. 327
Josep Alanyà Roig. La guerra dels templers i els Entença a la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. 345
Joan Abella Creus. L'explotació de l'argent pels comtes de Prades i barons d'Entença. Una empresa a cavall entre l'edat mitjana i el modernisme. 361

RECERCA JOVE
Clara Campo Borrell. Interpretació climàtica de 50 anys d'història meteorològica i fenològica a la Serra d'Almos. 385
Mireia Pelegrí Navarro. Un cop d'ull a la Ribera d'Ebre. 391

 

9 de març de 2023

'D'acord, company Rueda' -

        'D'acord, company Rueda' - Rafael / Enric Rueda López 'Rodin'

'D'acord, company Rueda', és una frase feta que sentia exclamar sovint l'amic  J A quan escoltava de petit la seua iaia, Teresa Mur Canet (1902), com una expressió d'afirmació, de la mateixa manera que avui diem per whatsapp 'OK'.

La primera notícia que tenim del 'company Rueda", recordant que treballava i vivia a Flix des del mes de juny de 1918,  el trobem a la premsa el 28 de gener de 1919, quan el diari el País anunciava  la seva detenció sota el títol: "Como en la Rusia Zarista. En plena dictadura".

“Rafael Rueda se hallaba fuera de Barcelona desde el mes de junio pasado, trabajaba y vivia en Flix ... que dista más de cuarenta leguas de Barcelona. Rueda no intervenia ni directa ni indirectamente en la organización obrera de Barcelona por la muy simple razón de que no hubiera podido intevenir aunque quisiera por razón de la distancia. Rueda ha sido detenido en Flix y, con un aparato de fuerzas ridículo, conducido a Barcelona a disposición del gobernador civil.

El diari recorda que treballava i vivia a Flix, poble on el 13 de gener de 1919 havia començat la segona gran vaga obrera a la Fàbrica Electro-química de Flix.  Una vaga que ens ha deixat el magnífic retrat d'un míting a la plaça Major i una crònica de l'acte per part del Comitè de Vaga publicada al periòdic local Boletín de la Comarca del 15 de març.

"LA HUELGA DE FLIX. LA VERDAD SE IMPONE ANTE EL PUEBLO 

Ocho semanas hace que los obreros de este pueblo hubimos de aceptar un conflicto que nos fué impuesto por una empresa; que creyó cándidamente que nos vencería en el primer momento, bien es verdad que esta creencia errònea de la empresa, nació de falsos y mentirosos consejeros que la indujeron a que nos declarase el conflicto. (...) 

El hecho es, que primero el compañero Bagés, luego Estopà, después Pena, y por ultimo Rueda, hicieron la historia del conflicto y de las derivaciones perjudiciales que tiene para el pueblo en general. Que allí de una manera noble y digna, la representación obrera deshizo el cúmulo de calúmnias que un grupo de granujas traidores del pueblo de Flix, había cínicamente propalado contra la clase obrera (...) (LA COMISIÓN DE HUELGA, 11-3-919)"

Rafael Rueda n'era precisament un dels principals dirigents dels vaguistes. Qui després de tretze setmanes de vaga, amb un lock-out de la patronal segons informà la premsa, aconseguiren  la jornada de les 8 hores.

L'Ideal, diari del jovent republicà revolucionari de Tortosa, l'1 de març ens informava:

-Nuestro compañero Rueda preso por orden del gobernador de Barcelona y a instigación de la compañia alemana la Electro Química de Flix, ha sido puesto en libertad. Rueda, que es el alma de la huelga que se sostiene en Flix contra la explotadora empresa, ha reanudado su labor de propaganda".

El 'company Rueda", històric dirigent obrer que en acabar la vaga no tornaria més a la Fàbrica ni al poble de Flix.

La pregunta que ens podem fer: És el 'company Rafael Rueda', que els vells flixancos utilitzaven com una expressió d'afirmació, l'Enric Rueda López, (a) Rodín,  que esmenten Dolors Marín Silvestre i Jordi Martí Font a la "Breu història de l'Anarquisme als Països Catalans"? És la mateixa persona el dirigent de la vaga fixanca del 1919, detingut i qui va fundar una escola racionalista a Flix fins que fou detingut el 1919 "como en la Rusia zarista"?

Enric Rueda López, Rodin. Obrer del metall vinculats a grups anarquistes. Andalús de naixement fou un dels organitzadors de la vaga dels metal·lúrgics de Barcelona, l'any 1910. El 1917 formà part del comitè de la CRTC que organitzà el Congrés de Sants. Representant la Societat de Lampistes va assistir a l'esmentat Congrés (juny-juliol de 1918), on intervingué en el míting de clausura, amb Salvador Seguí, Ángel Pestaña i Ricard Fornells.  

"A Flix, va fundar una escola racionalista fins que fou detingut el 1919. Arran de la repressió per la vaga de La Canadenca (1919) fou empresonat en el cuirassat "Pelayo".  Corresponsal en actiu en capçaleres com Cultura Obrera (1921), La Colmena Obrera o Tierra y Libertad. Assistí al ple regional de Barcelona de 1920. Fou un dels 36 cenetistes represaliats per Martínez Anido el novembre de 1920 (deportat amb el vaixell "Giralda" al castell/presó de Mola de Maó). S’adherí al Partit Sindicalista de Pestaña i va retornar a la CNT el 1936, quan fou nomenat  administrador del periòdic Mañana" (1937).

  • Marín Silvestre, Dolors - Martí Font, Jordi. (2021) Breu història de l'ANARQUISME als Països Catalans. Pagès editors.
  • La revista SAPIENS (març, 252). Article dedicat a "El noi del Sucre . 100 anys de l'assassinat de Salvador Seguí. El gran líder del sindicalisme català" esmenta a Enrique Rueda com un del "homes de Seguí", que el Congrés de Sants de l'any 1918 escollí  com a membre del Comité Nacional de la CNT i a Seguí com a Secretari General.