2 d’agost de 2022

AÑORANZAS de Josep Cervelló Castellví, el Poeta del Ebro.

 

Hay que verlo para creerlo

y pronto llegarà el día

que la gente de mi pueblo

podrá subir al tranvía.

 

Denominarse podrà

coche de circulación

por el pueblo pasará

para irse a l'estación.

 

El precio será barato

pagando una peseta

subirás al Colorato

y bajarás en la placeta ( ... )

 

Mi projecto. Lo que puede que sea <<Flix>> i  Recuerdos de mi pueblo són segurament els dos  poemes on es veu més clar l'enyor de l'alcalde de Flix a l'exili.

Añoranzas és l'encertat nom del llibre de poesia que va publicar l'any 1976 el que va ser alcalde de Flix republicà el 1938, Josep Cervelló Castellví. Un recull de poemes escrits a l'exili on els records de joventut, el poble de Flix, del riu Ebre, els amics i parents són el centre d'interès.

¡ Madre mía pienso en ti,

jamás te podré olvidar

supieras lo que sentí

cuando marché del hogar.!

 

Poemes dedicats a noies:  Manola, Lolita, Pili, Rosita, Lorenza, Magda,  Margot,  Emilia ... són un aspecte a destacar,

Y muy cerca de mi casa

que allí vive una morena

se detiene cuando pasa

com mi hermana Magdalena

y con mi prima Tomasa

 

A mi prima la estanquera (1)

que con su alegre sonrisa

si tabaco no lo queda

marchan los hombres de prisa.

 

A destacar el pròleg realitzat per un altre flixanco exiliat, Victoriano Pérez Aguilà, un dels principals dirigents de la CNT - FAI de Flix, i interventor-delegat de la Fàbrica un cop col·lectivitzada:

"Al empezar a escribir estas pàlidas líneas, que han de servir de prólogo al folleto de poesías que José Cervelló "El Poeta del Ebro" se propone editar, acude a mi memoria una fecha muy lejana: era el año 1943 que recibí las primeras poesías  que habia escrito  ( ... )

He aquí, que diecisiete años depsués veo cumplida mi promesa. Si para algunos ha sido una sorpresa saber a Cervelló escribiendo poesías, para mi no has sido la misma cosa. Hemos convidido en nuestra juventud y hemos colaborado conjuntamente en un sinfín de actividades culturales  ( ... ) Recuerdo aquellas agradables veladas que pasabamos en la Sala Biblioteca  (sección cultural) del Sindicato Unico de Flix, analizando y  ( ... )

Nacido de padres campesinos y segundo hijo de familia numerosa ( ... ) a los catorce años empezó de aprendiz de pintor mural, no olvidó  nunca la necesidad de saber leer y escribir, esto hacia que estuviese siempre presente en lugares comunes de enseñanza y cultura después de la jornada de trabajo ( ... )

Empezó  a escribir poesías en una època triste y difícil para el exiliado español en Francia y en esto Cervelló nos ha confirmado tiene razón Baudelaire, cuendo dice "El hombre puede vivir tres días sin pas y no puede vivir uno sin poesía" ( ... ) "  Pròleg de Victoriano Pérez, qui a una nota afegida recorda com el "Poeta del Ebro", el seu amic Cervelló, recità l'any 1970 alguns dels seus poemes al Palau d'Esports de Toulouse davant de sis mil espectadors, un trentena dels presents nascuts a Flix, "un gran triumfo para nuestro pueblo".

(1) Pepeta Pujol Castellví. Fa referència a l'estanc de Monet, situat al carrer Gombau, darrere de l'Ajuntament.

25 de juliol de 2022

Josep Cervelló Castellví, el darrer alcalde anarquista de Flix.

 

Josep Cervelló Castellví (1895-1982).

Gràcies a la digitalització que s'està realitzant de la premsa històrica podem accedir a documents claus per conèixer el nostre passat. Com a mostra el tenim al popular diari republicà EL DILUVIO, qui va publicar el setembre de l'any 1938, després d'haver començat la batalla de l'Ebre, una llarga entrevista a l'alcalde de Flix, Josep Cervelló Castellví (CNT).

En primer lloc l'alcalde Cervelló recordava com s'havia evacuat el 2 d'abril  per primera vegada el poble davant l'imminent ocupació de l'exèrcit franquista.  Poble reconquerit per la República el 25 de juliol en començar la Batalla de l'Ebre. (1)

Una llarga entrevista  que l'animà  a parlar dels tècnics alemanys de la Fàbrica, del moviment obrer, del progrés  de la població durant la República, de les importants obres hidràuliques previstes, de les obres previstes a realitzar  per l'ajuntament com un nou camp d'esports, una piscina i unes noves escoles graduades.

"Flix es uno de los pueblos que más intensas luchas sociales ha sostenido, especialmente durante los años 1919 y 1933; luchas que que nuchísimo han influido en el crecimiento de la población, que era de 5500 habitantes antes de la guerra. Tanto progresaba esta villa que podia darse por seguro que antes de cinco años cuadroplicaria su censo de trabajadores, debido a las grandes obras hidràulicas que tenían por base un proyecto tan importante como el rio Ebro a fin de producir la corriente necesaria para la electrificación de ferrocarriles así que también de gran número de fábricas. Basta decir -agregó el alcalde Flix-  que en esta comarca estaba próxima a instalarse la mayor central eléctrica de España, lo que demuesra los progresos que en plena República aquí se han alcanzado."

" Lo que ahora deseo es que cuanto antes, se normalize en Flix la vida civil para reintegrarme a mi puesto. Y lo mismo anhelan los restantes consejeros municipales a la reconstrucción de los pueblos asolados por la barbarie fascista."

Pocs mesos després d'aquesta entrevista, després de la desfeta republicana a l'Ebre i l'ocupació franquista de Catalunya, l'alcalde republicà de Flix, Josep Cervelló Castellví, de la CNT, s'exiliarà a França.

Del darrer alcalde anarquista del poble de Flix, als arxius municipals hi ha molt poques referències, concretament cinc breus referències:

"Fugit a França. 'Claudio'. Militància CNT. Del comité revolucionari. Participà en la destrucció de l'església. Alcalde. Denúncia d'un delator del camp de Deusto ... Vivia al carrer d'Ascó."

Exiliat a França, després de passar el drama dels camps de concentració francesos, s'instal·là a la Catalunya Nord, a Perpinyà, ciutat on viurà al llarg exili, consituirà una nova família, (2)  recuperarà el seu ofici de pintor de parets, i on la vena poètica el portarà a ser conegut a Perpinyà com "el poeta del Ebro" . Als anys setanta retornà de l'exili fixant la nova residència, al costat de la seua filla Paquita i marit, a la ciutat de Castelló, lloc on morirà el 22 d'abril de 1982.

A recordar un recull de poesia seva publicada el 1976: "Añoranzas. Poesias", un magnífic recull de poemes escrits a l'exili, on el poble de Flix i els records de joventut són el centre d'interés, llibre prologat de Victoriano Pérez, històric militant anarquista.

entrevista-con-el-alcalde-de-flix. 1a part

entrevista-con-el-alcalde-de-flix.  2a part

L'alcalde anarquista Josep Ferrús Rodes (1899-1960)

 (1) Temps d'alcaldies compartides per la guerra. Recordar que mentre Josep Cervelló Castellví era legalment l'alcalde republicà de Flix, i es trobava refugiat a la marge esquerra del riu Ebre, al poble el 4 d'abril,les forces d'ocupació feixistes havien nomenat alcalde en funcions primer a José Mestres Carranza i després a Jaime Cavallé Molina.

(2) Josep Carvelló Castellví va nèixer a Flix el 15 de març de l'any 1895, fill de Claudio i Francisca. Amb cinc germans: Antonio, Claudio, Maria, Magdalena i Marcos. Abans de la Guerra del 36 Josep Cervelló estava casat pel civil amb Rosa Mulet Alabart (1897) i vivia al carrer Major 40,  Part de la informació ha estat facilitada pel seu nebot Alvaro,  qui amb divuit anys, als anys seixanta va estar uns dies a casa seva de Perpinyà.

14 de juliol de 2022

"Joan Montamat, una pagesia a la Ribera d'Ebre" de Xavier Garcia.


El passat 2 de juliol l'Ajuntament de Garcia, el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre i Unió de Pagesos van organitzat un "Homenatge en el seu 90è aniversari a Joan Montamat".  Pagés, sindicalista i fundador d'Unió de Pagesos a la Ribera d'Ebre, alcalde de Garcia i Sirga d'Or. Acte d'homenatge on el periodista Xavier Garcia oferí una conferència tot presentant el seu darrer treball: Joan Montamat, una pagesia a la Ribera d'Ebre.

L'autor de la sèrie Homenots del Sud ens ofereix una biografia molt particular d'un dels referents de la pagesia de la Ribera d'Ebre. Referent en el marc de la transició democràtica, en un context complex de grans transformacions provocat pels grans projecte energètics com les nuclears i els transvasaments. Amb una memòria prodigiosa, Joan Montamat, als seus 90 anys, i el periodista Xavier Garcia, bon coneixedor de la comarca, mantenen una conversa llarga i molt personal mentre feien un tomb pel poble de Garcia i un passeig vora l'Ebre. Des de la infantesa republicana, la Guerra Civil, el temps dels refugiats, la joventut al poble, el festeig i casori amb Emma Argilaga, los fills, la petita botiga de queviures, la millora de les finques, l'arribada de la democràcia, les lluites de la Unió de Pagesos, dotze anys a l'alcaldia ... noranta anys d'història d'un poble pagès amb els records d'un Homenot del Sud. Protagonistes d'un petit món vora l'Ebre.

A Joan Montamat el vaig conèixer l'any 1979 després de les primeres eleccions municipals democràtiques del 3 d'abril. L'alcalde de Garcia per a bona part dels alcaldes joves era tot un referent, una d'aquelles persones que sempre es feia escoltar. Així començaria una relació que es mantindria al llarg dels anys vuitanta, anys de reivindicacions  de tota mena, especialment de caire comarcal, anys de voluntarismes previs a la consitució dels Consells Comarcals. La darrera trobada amb Joan Montamat va ser a l'Escola d'Estiu de Prada de Conflent de l'any 2007, on participava en les activitats acompanyat pel seu gran amic Francesc Vernet del Masroig (1928-2021), referent pagès i polític del Priorat així com company de tertúlia radiofònica.

GARCIA, Xavier (2022). Joan Montamat, una pagesia a la Ribera d'Ebre. Ed. Petròpolis. Col. Mirades 8.