19 d’abril de 2021

Notícia de la detenció de PERE JOAN PUIG ARBONÉS (a) CUTO de Riba-roja d'Ebre.

 

Pere Joan Puig Arbonés (a)  lo Cuto de Riba-roja d'Ebre: carlisme, Maials, festes de la Granadella, mossèn al servei del marqués de Marianao, una detenció de pel·lícula a l'estació de Tarragona, La Correspondencia de España, el Día, intent de suborn a la guardia civil, una maleta ben curiosa:  amb una pistola, una canana amb 18 cartutxos, dos rosaris i escapularis i dos llibres: Maná del sacerdote i Víva Jesús.

La Correspondencia de España,  20/09/1886

"El miércoles último fué preso por la guardia civil de Tarragona en la estación de aquella capital un sacerdote reclamado desde  mayo último por uno de los juzgados barceloneses en méritos de cierta clase criminal.

Durante el tránsito desde la estación al gobierno civil, parece que dijo al cabo de benemérito cuerpo:

- Yo puedo proporcionarle ascensos, dinero y todo cuanto apetezca, si nos entendemos y me das la libertad.

El preso es el célebre D. Pedro Juan Puig (a) el Cuto, de Ribarroja, oficial carlista en la partida del cura de Flix, muy conocido en los pueblos de la Ribera del Ebro por sus muchas fechorias.

Después de la guerra, emigró a Francia, donde el poco tiempo logró ser ordenado de presbítero. Escudado con el hábito, entró diferentes veces en España, interviniendo en negocios de vinos, de los cuales hay mucho que decir.

Ultimamente desempeñaba el cargo de capellán de Marqués de Marianao, en el manso que posee en Montbrió, cerca de Reus, y en las últimas elecciones trabajó con ardor entre sus antiguos camaradas a favor de la candidatura de su protector".

El Dia, 21/9/1886

"Hace algun tiempo los periódicos de Barcelona dieron  cuenta de haber sido detenido en aquella capital un tal Monté, con una maleta, perteneciente al cura don Pedro Joan Puig. natural de Ribarroja y que se habia hecho tristemente célebre durante la última guerra civil, por haber militado como cabecilla en fos carlistas con el nombre de «Lo Cuto».

La maleta en cuestión contenia los objetos siguientes:

 Una magnífica pistola con culata postiza, que se convertía fácilmente en buena carabina; una canana con 18 cartuchos; una caja de cartuchos; 45 cápsulas de distintos calibres; 31 cartuchos sin cargar; una cajita de pólvora; dos libros  titulados  Maná del sacerdote y Víva Jesús; dos bolsas con perdigones; una funda de revólver; dos rosarios y dos escapularios; varios útiles para afeitar; una lima; un purificador y varios otros objetos de uso particular.

Todas cuantas gestiones se hicieron por la policía en aquel entonces para detener al tal cura no dieron resultado, hasta que ayer, al llegar á esta ciudad el tren de Lérida, fué hecho preso por la guardia civil y conducido á la cárcel de Pilatos, y á disposición del tribunal correspondiente.”

Onze anys abans, el setembre de l'any 1875, a les acaballes de la III Guerra Carlista,  la partida del Cuto després d'haver rebut una desfeta a Maials, havia entrat en la Granadella, amb un trist record, segons podem llegir a la crònica  del Diario de Tarragona:

"Acabo de saber que anteayer, último día de fiesta de la Granadella, se presentó el jefe carlista Cuto con 10 hombres, resto de su partida desbaratada en cuatro ó cinco días por la activa persecución que ha sufrido, y como alguno de sus individuos se propasó contra la población, ésta se ha levantado contra ellos, habiendo resultado de la reyerta tres muertos y un herido. Debo llamar la atención sobre la particularidad de que en dicha población contaban los carlistas hasta el presente, con una mayoría de partidarios, y significa mucho una rebelión tan manifiesta" (Diario de Tarragona . 24/9/1875)

13 d’abril de 2021

Record de la presentació "En defensa pròpia" de Joan Tardà.


El 90è aniversari de la proclamació de la República s'ho valia, la secció local d'ERC ha organitzat per aquesta tarda 12 d'abril, i a la plaça Major de Flix, la presentació del llibre de Joan Tardà, "En defensa pròpia", amb un brillant parlament del seu autor. Acte que he tingut el privilegi de presentar els bons amics  Joan Tardà, qui ens ha ofert un brillant anàlisi del procés i la situació política del país, i a Roger Herèdia, qui ha substituit a darrera hora el periodista Sergi Sol i a la diputada Norma Pujol.  Ha tancat l'acte el cantautor Pep Picas amb la interpretació entre d'altres cançons de la "Rumba republicana".

 


 

5 d’abril de 2021

"El Molí d'Oriol" (Flix): set segles fent-hi oli per a la vila".

EL MOLÍ D'ORIOL (Flix): set segles fent-hi oli per a la vila

De Josep Maria Pérez Suñé i Pere Rams Folch

El Molí d'Oriol (Flix): set segles fent-hi oli per a la vila de Josep Maria Pérez Suñé i Pere Rams  Folch és la novetat  que l'associació cultural la Cana ha editat per Sant Jordi dins la col·lecció Lo Pedrís.  Tal com recorda la contraportada és un recull la llarga història d'una instal·lació oleícola tradicional, que a la vegada és la pròpia història de Flix.

La gestió del Patrimoni Històric i Cultural té com objectiu protegir i difondre; la protecció del Molí d'Oriol es concretà amb un seguit de campanyes d'excavació arqueològica i la seva posterior adequació museogràfica. Un conjunt d'actuacions coordinades per l'Associació Cultura La Cana i l'Ajuntament de Flix que han permès transformar un vell solar enrunat en un actiu patrimonial d'important valor històric, cultural i etnogràfic perquè l'oli d'oliva constituïa un producte alimentari i cultural essencial per als que vivien i han protagonitzat la història de Flix, amb independència que fossin musulmans jueus o cristians.

La significació històrica, cultural i etnogràfica s'assoleix amb la difusió a la societat de què és i què ha representat el Molí d'Oriol, mostrant el seu funcionament i donant a conèixer els seus orígens (possiblement anteriors al segle xiv), com s'edificà, l'evolució arquitectònica i de la capacitat productiva, la tecnologia dels enginys, algunes de les moltes persones que hi van treballar, tant en la construcció, arranjaments, ampliacions i transformacions com en la gestió patrimonial, administrativa i de la producció, d'un servei públic indispensable per a la vida quotidiana de moltes generacions.

A partir de l'estudi de les denominacions i propietaris que ha tingut el molí  a través de la seva història, molí del Senyor, de la Senyoria, del Rei, del Reial Patrimoni i, per últim, Molí Gran, quan els molins d'oli s'explotaven en règim de monopoli senyorial per extraure'n una renda feudal, una pràctica que es mantingué fins la seva privatització a mitjans del segle xix, és quan cal saber l'enganyosa denominació de Molí d'Oriol, com es coneix actualment,  la família Oriol només en va ser propietària del solar quan el molí ja estava obsolet.


Un lloc històric que és una de les raons de ser de l'associació la Cana, com ho recorda Jaume Masip a la presentació,  salvar el Molí d’Oriol, on estava previst fer-hi un pàrquing quan es va obrir el carrer l'avinguda de la Llum, va ser un dels motius principals del naixement de La Cana. 

Així mateix  les diferents actuacions i excavacions que s’hi han, precisament dirigides pels autors de llibre, com els defineix Jaume Masip, el nostres arqueòlegs de referència, excavacions on han participat molta gent del poble, n'és una referència que tant de bo en altres elements patrimonials ho haguéssim pogut fer així.

També hem de recordar que els autors d’aquest treball, Pere Rams i Josep M. Pérez,  també són els autors de “Flix en guerra”, el volum 4  d’aquesta col·lecció, i com arqueòlegs han estat els responsables de la excavació i museïtzació dels refugis del carrer de Sant Josep i dels pontoners, així com de les exposicions del Castell nou.

 Per a més informació web la cana.cat