14 de maig del 2026

Història del Club Patí Flix: Quan Flix patinava a l'èlit ( II )

 


Quan Flix patinava a l’elit

A la dècada dels anys noranta, el Club Patí Flix va viure els seus anys més brillants  

Excel·lent escrit de Jordi Benavent (23/11/2024): 

    *https://reusdigital.cat/tags/cp-flix 

 

"Passejar pel territori és sempre un plaer i moltes vegades els petits detalls et porten records inoblidables. En una estada a Filx (Ribera d'Ebre) i caminant pel carrer Major, se'm va activar l'arxiu la nostàlgia. En el moment de passar per davant del número 51, les primeres imatges que em van venir al cap van ser uns patins, un estic, una bola i una samarreta blanca i vermella: la del Club Patí Flix. Una entitat que va néixer el 1976, i que va viure els seus anys de glòria durant la dècada dels anys noranta. Recordo gratament aquell equip jove, fet amb jugadors de la base riberenca.

Han estat molts els moments que m’han vingut al cap. Com el 27 de maig de 1990, quan el conjunt ebrenc va empatar, a dos gols a la pista del RCD Espanyol. L'equip de Barcelona estava dissenyat per pujar a la màxima categoria estatal de l’hoquei sobre patins. Aquell equip “flixanco” dels David Arbonès, Victor Agramunt, els germans Mingo i Nando Guiu, els germans Abraham i Alfred Bages, Jordi Climent, Juan Carlos Raigoso, Isaac Marc i “Caco” Casals, no arribava a una mitjana d’edat de 20 anys i era dirigit per un asturià, enamorat d’aquest esport: Alberto Mazón. El CP Flix de llavors va fer història en assolir la màxima categoria de l’hoquei patins estatal després de dos ascensos consecutius entre 1988 i 1990. Un fet que va ser un punt de partida d’una època daurada per l’esport ebrenc.

Aquell últim partit de lliga va mobilitzar a prop de 400 aficionats que es van desplaçar amb autocars a la pista dels “pericos” per empènyer l’equip cap a la Divisió d’Honor. Primer, Climent va fer l’empat a 1 gol, i en el segon temps, Nando Guiuet marcaria l’1-2 d’un partit que va finalitzar amb empat. El resultat beneficiava els riberencs per acompanyar el SHUM Maçanet i el CP Vic a la màxima categoria d’un esport que aixecava força passió. Aquell va ser l’inici d’un somni que va durar una dècada.

En aquell equip, format per jugadors de la base flixanca, va anar incorporant-se altres noms destacats en aquest esport: Toño Mier, Ramón Peralta, Juan Ramon de Moya, Joan Feixas, Santi Julivert o Marc Torra, entre d’altres. Jugadors que van il·lusionar a tot un poble, amb la samarreta blanca i roja, mentre que a la banqueta, noms com Blai Carda, Josep Maria Barberà o Nene Zabalia van prendre el relleu d’Alberto Mazón, per omplir cada diumenge un pavelló municipal de Flix que animava d’una manera molt passional a un equip que es va mantenir a l’elit de l’hoquei durant deu temporades seguides i va crear una comunió inigualable entre tot el poble i el club.

Gràcies a la gestió i els patrocinis de l’empresa Megawatt, la Central Nuclear d’Ascó o Erkimia, van arribar els èxits. Les bones classificacions a la lliga espanyola, on l'equip de la Ribera d'Ebre va finalitzar el campionat en quarta posició les temporades 1992-1993 i 1993-1994, van permetre que el nom de Flix també viatgés per Europa. Les temporades 1993-1994, 1994-1995, 1996-1/97 i 1999/2000, el club riberenc va disputar la Copa CERS i en tres ocasions va quedar a les portes de la final d’una competició continental d’hoquei.

Encara són recordades les golejades als equips anglesos del Sheffield o el Manchester, així com als suïssos de l’Uttigen o el Wimmins. Els aficionats de l’hoquei patins van vibrar veient els partits contra el Trissino, el Reggio Emilia d’Itàlia o l’alemany Cronenberg. Però, sobretot, van ser els partits de semifinals contra els equips portuguesos del Porto, Oliveirense i Paço d’Arcos els que van fer somiar amb un títol europeu que malauradament no va arribar.

A poc a poc, el CP Flix va entrar en una dinàmica negativa i l’equip absolut va acabar desapareixent. Només els equips de la base del club van continuar amb la promoció de l’hoquei patins al municipi i van donar alguna alegria, com el campionat d’Espanya aleví que van conquerir l’any 2008 al pavelló municipal de Can Xarau de Cerdanyola del Vallès, després de superar el Liceo corunyès per 5 a 1.

Un grup d’exjugadors d’aquella època daurada, presidits per Roberto Torres i amb la direcció de Marc Revenga i Xavier Caparrós van intentar rellançar l’hoquei patins a Flix amb la recuperació d’un equip sènior format per jugadors sorgits de la base. Aquesta aventura, a la Segona Catalana, només va durar tres temporades i es va posar de nou punt final a un equip absolut del CP Flix. La raó al·ludida van ser les “baixes de jugadors importants que van deixar molt reduïda una plantilla que ja estava escassa d’efectius per a afrontar amb garanties la temporada 2019/2020”. 

Retrobament de jugadors per celebrar els 25 aniversari del C.P. Flix

Ara, el futur de l’hoquei patins del CP Flix té un objectiu clar, treballar amb els nens i nenes de l’escola, prebenjamins i alevins per “renéixer amb la intenció de fer, en un futur, un equip sènior amb l'objectiu de captar la seva atenció i aconseguir en un futur tenir una pedrera forta de l'esport predilecte de Flix”.

 

8 de maig del 2026

50 any del Club Patí Flix ( I )

 

La revista quinzenal La Voz de Flix del 10 de maig de 1976 ofereix la notícia de la constitució del Club Patí Flix:

"La Junta que regirà los destinos de la nueva sección de Patinaje y que quedó formada por los siguientes señores:  Presidente: D. Félix Ruiz Forcada. Vice-presidente: D. Francisco Roger Rey. Secretario: D. Salvador Montornés Melich. Tesorero: D. Antonio Aguilá Pujol. Jefe material: D. Juan J. Alberich Martínez. Vocales: D. Joaquín González San Esteban, D. Domingo Abelló Pujol. Entrenadores. D. Agustín García Guiu, D. José Llop Franch".

Recordar la figura i experiència del primer entrenador, Agustí García Guiu (Flix, 1937 - 2024),  bon coneixedor d'aquest esport des de la seua joventut, jugant a mitjans dels anys cinquanta a l'hoquei damunt patins amb el Reus Deportiu.

Al setembre els primers equips d'alevins i cadets començarien a participar en el campionat provincial d'hoquei damunt patins.

 La Voz de Flix, 10 de desembre de 1976, ens oferí el nom dels primers jugadors d'hoquei damunt patins.

"Alevins: Andrés Segura Romero, Félix Ruiz Pérez, Alfredo García Gotós, José L. Sánchez Romero, Sergio Fernández Estopá, Alfonso Guiu Sánchez, Alejandro Maza Navarte, F. J. Treig Guillen.

Cadets: Jaime R. Llecha Terré, Andrés Llop Castarlenas, Jorge C. García Sales, Joaquín González Guerrero Juan C. Fernandez Estopá,  Enrique Guiu Sánchez, Germán Rojas Noack, Fernando García Lorente, Juan Fco. Castellví Esteban, Heliodoro Romero Navarro, Juan R. Sampé Monclús".

Agustí Garcia Guiu a l'esquerra del grup. 

Poc es devien imaginar els membres fundadors de la junta i els joves alevins i cadets del nou club de patinatge la història d'èxit que depararia a l'entitat que acabaven de constituir. Avui, per exemple,  si consultem l'Enciclopèdia Catalana l'entrada  Club Patí Flix, trobem un resum de l'èxit esportiu de primer nivell, destacant el deu anys consecutius a la Divisió d'Honor:

"Fundat el 1976, protagonitzà dos ascensos consecutius entre el 1988 i el 1990, des de primera divisió catalana fins a divisió d’honor estatal. Amb un equip de només vint anys de mitjana i que havia pujat en bloc des de categoria infantil, es mantingué deu anys consecutius a la divisió d’honor. El seu entrenador fou Alberto Mazón. Fou quatre vegades semifinalista de la Copa de la CERS (1994, 1995, 1997, 2000) i subcampió de la Lliga Catalana (1997).  En destacaren jugadors com Víctor Agramunt, que fou campió del món amb la selecció espanyola i participà en el Mundial B d’hoquei sobre patins amb la catalana".

Temporada 1993-94, fotografia general amb tots directius, tècnics, entrenadors i jugadors de totes les categories,

 

2 de maig del 2026

Mathias Zogg Rudlinger (1878-1952): Mas de "Sòc".

 

Mathias Zogg a l'esquerra, la nena, Josefina Zogg, Francisca Usach, Vicent Català i al davant Elisa Zogg.

Més conegut pel nom del mas que construí a la finca que adquirí en arribar a Flix, situada al Coll d’Aixaus, coneguda avui amb el seu nom: el Mas de Soc. Finca que fou col·lectivitzada durant la Guerra Civil.

Nascut el 12 d’octubre de 1878 a Azmoos, amb dret de ciutadania a Grabs, al cantó suís de Saint Gallen (Sankt Gallen). D’ofici mecànic, amb 22 anys, seria un dels primers treballadors estrangers que arribaria a Flix pertreballar en la posada en marxa i funcionament de la Casa de Turbines de la Fàbrica.

M. Zogg i G. Kleinschmidt, cap del partit nazi a Tarragona

L’any 1903, amb 25 anys, sabem que estava residint a Flix gràcies a una notícia del diari de Madrid "Los Debates" que esmentava el seu bateig catòlic, condició prèvia per poder contreure matrimoni el 13 de desembre de 1903 a l’església parroquial de Móra la Nova amb la jove de Benissanet, Francisca Usach Ruan. 

"El dia 12 del actual, en Flix, fue bautizado solemnemente un subdito suizo, llamado Matías Zogg Reidluigner, de 25 años de edad, siendo apadrinado por D. Camilo Freixes. Al dia siguiente contrajo matrimonio canónico con la señorita Francisco Usach Ruan, dando la bendición  nupcial el reverendo señor cura párroco" (mossén Francisco Miró Segura) 

L’any 1924 es traslladà a Torrevella (Alacant) per treballar en un projecte de mecanització de les salines, essent cap de taller de l’empresa «Salinas de Torrevieja y La Mata - Unión Salinera de España». Un any després s’hi traslladà la seva família. Tingueren dues filles: Elisa i Josefina. Morí el 1952.

Postal dels anys vint amb una vista de l'assut i la signatura de M. Zogg

*Informació facilitada fa uns anys per Josefina Zogg Usach, cosina d’Emilia Assmann Usach, resident a Flix, al carrer Sant Albert. Amb la col·laboració de Jaume Aresté.

 *La sra Emília era filla de Cajetan Assmann (1890-1927). Nascut a Munic. L'any 1917 entrà a treballar a la Fàbrica com a capatàs  de la secció dels paletes. Casat amb Emilia Usach Ruana, de Benissanet, tingué dos filles. Carmen i Emilia. La mare, Emilia Usach, en enviudar, va entrar de criada a la casa del tècnic Ernst Scheef. Una neta seva, filla d'Emilia,  viu a Baltimore.

* Los Debates. 21-12-1903