31 de juliol de 2021

Agost del 36, Lluís Mestres, el vaixell Hermes i l'evacuació de la colònia alemanya.


Als pocs dies d'iniciar-se la Guerra (1936-1939), el cònsol general alemany de Barcelona Dr. Otto Koecher va trametre un missatge urgent als alemanys de la Colònia de Flix instant-los a sortir urgentment del país.

Les gestions del cònsol alemany davant la Generalitat portaren al Comissari de la Generalitat a Tarragona, Lluís Mestres,  a facilitar la logística amb el suport de milicians  per a l'evacuació de la colònia alemanya de Flix.

Així començà la repatriació dels alemanys de la Colònia disposant-se  una sèrie de vehicles vigilats  per milicians que els traslladaren fins  al port de Tarragona on foren embarcats a un petit vaixell anomenat Hermes.  Vaixell sortí la nit del 3 d'agost direcció Gènova, establint-se els refugiats a la zona del Chiemsee (Baviera). La fotografia dels refugiats dins de vaixell Hermes és un bon document gràfic, a al dreta del grup podem identificar al responsable del partit nazi Georg Maie Kleinschmidt. 

Lluís Mestres i Capdevila ( nascut a Tarragona el 1897 - químic i enòleg ), president de la Diputació de Tarragona, el 19 de juliol de 1936 havia estat  nomenat comissari delegat de la Generalitat per les terres tarragonines, obertes al front de batalla i de màxima complexitat revolucionària.

Lluís Mestres és un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya el març de 1931 i home de màxima confiança del president Companys. A partir del seu nomenament com a comissari, ens recorda la seua biografia a memòriaesquerra.cat, que s'encarà als excessos revolucionaris d'un sector minoritari que  començà a estendre el terror a Tarragona, facilitant no solament l'evacuació de tècnics i famílies alemanyes de Flix, també  salvant, entre d'altres, les vides del cardenal Vidal i Barraquer i del bisbe de Tortosa, Fèlix Bilbao. 

El gener del 1937 passà a la Conselleria de Finances de la Generalitat, essent un dels responsables fonamentals de les finances catalanes fins a la fi de la guerra.  Quan arribà la derrota passà la frontera francesa amb els presidents Lluís Companys i José Antonio Aguirre. Amb l'ocupació total de França pels alemanys, el 1942, embarcà cap a Mèxic, establint-se a Monterrey i més tard a Tetuan. Malalt i en plena desesperança per no poder veure ni el seu país ni la seva família, es suïcidà a l'Hotel Balneari de Tehuacán, a l'estat de Puebla el 18 de juliol de 1968.

Fotografies de l'AMF - fons Schlee.

24 de juliol de 2021

"FLIX EN GUERRA (1936-1939)".

"Flix en Guerra (1936-1939). De la construcció dels refugis antiaeris a la batalla de l'Ebre."

de Josep Maria Pérez Suñé i Pere Rams Folch

Editat per la Cana - Col·lecció Lo Pedrís - 4. Flix, 2019  - 128 pàg.

Les 0:15 hores del 25 de juliol de 1938 i les 4:45  hores del 16 de novembre de 1938 són les hores i dates del principi i final de la Batalla de l'Ebre.

"A la riba esquerra milers d'homes es mouen entre la foscor en un silenci absolut. A les 0:15 hores del 25 de juliol creuen nedant els primers combatents per sorprendre els franquistes. A continuació amés de 20 punts centenars de soldats travessaran amb barques amb capacitat per a 10 homes, asseguraran les posicions a la riba dreta (...)

Uns tres quilòmetres al sud de Flix, una altra brigada de la 3a Divisió, la 33 Brigada, a les ordres del major Fidel Ruiz, creua el riu amb barques quasi sense dificultats, dirigint-se immediatament a la fàbrica de la SEQF i després a Flix, on s'ha refugiat soldats de la 50a Divisió ..."

El llibre Flix en Guerra (1936-1939) De La construcció dels refugis antiaeris a la batalla de l'Ebre de Josep Maria Pérez Suñé i Pere Rams Folch inclou una introducció a càrrec de Jaume Masip, president de l’Associació Cultural La Cana; el pròleg redactat per Josep Sánchez Cervelló, professor d’Història Contemporània i degà de la Facultat de Lletres de la URV; i un apèndix amb la cronologia de la Guerra Civil a Flix, recopilada per l’historiador Pere Muñoz Hernàndez.

Sinopsi

Flix en guerra (1936-1939) constitueix un recull cronològic dels principals fets, successos, conseqüències i protagonistes de tres anys de conflicte fratricida. Aquest treball, amb dades i imatges inèdites, revisa la implantació local de la revolució anarcosindicalista de 1936 i les seves conseqüències; l’acurada planificació del mortífer bombardeig franquista, la nit del 23 al 24 de febrer de 1937, per destruir la capacitat de la SEQF de produir explosius, que va comportar la ràpida construcció de diversos refugis antiaeris i bombardeigs successius per evitar també la producció de gasos tòxics derivats del clor; així com les conseqüències de la primera ocupació franquista de Flix, d’abril a juliol de 1938, i la rellevància estratègica de Flix durant la batalla de l’Ebre, que motivà nombrosos bombardeigs enemics per destruir els mitjans de pas de l’Ebre a rereguarda de la línia de front. Amb la voladura del pont de ferro i l’ocupació de la vila el 17 de novembre de 1938 s’inicià la primera època d’una postguerra impregnada d’ideologia nacional-catòlica. 

 

Observació: Nom erroni a la relació dels flixancos morts a la batalla de l'Ebre, Carles Ranís Ferrús es deia en realitat Carles Ranís Sabaté (pg. 126 - observació d'una neboda).

18 de juliol de 2021

18 de juliol de 1951, 70è aniversari del Pont de Flix.

 


Pont realitzat amb un cost que varia segons les fonts entre 15.000 i 24.000 euros, mentre el diari la Vanguardia va escriure el cost de 2 milions i mig de ptes, el Diario  Español de Tarragona  esmentà la xifra de 4 milions.

El franquisme al llarg dels quaranta anys de dictadura aprofità el 18 de juliol, data de la sublevació  militar contra la democràcia republicana, en el dia del Glorioso Alzamiento Nacional, en  un dia d'inauguracions i festejos de tota mena així com i d'exaltació de la figura del dictador.

"Alguien, un camarada cualquiera, rememoraba subiendo hacia Flix y por la Venta de Camposines, aquel otro 18 de julio de romance y de leyenda."

A Flix  el 18 de juliol de 1951, enguany fa 70 anys, és una data important dels annals  de la història recent  ja que s'inaugurà després de tres anys de treballs el pont construït sobre la presa de Saltos de l'Ebro. Una realitat llargament reivindicada i més després de l'acte de primera pedra realitzat el setembre de 1934 de l'inacabat pont de la República per culpa de la Guerra Civil.

" Los materiales principales empleados en la obra del puente son el cemento y el acero, habiéndose  consumido  1.7OO toneladas de cemento y 210 toneladas  de aceró."

". - El gobernador civil y jefe provincial del Movimiento, ostentando la representación del ministro de Obras Públicas, ha inaugurado en Flix  un puente sobre el Ebro, cuyas obras han ascendido a 2.500.000 pesetas. Asimismo, la primera autoridad de la provincia, visitó las obras del Mercado en construcción de la localidad." (La Vanguardia. 24/07/1951)

".- El Gobernador Civil y Jefe Provincial inauguró el Flix el Puente sobre el Ebro y colocó la primera piedra del pantano de Guiamets.

- Lo de Flix  fué una inauguración de cosa grande y realizada también con el rumbo merecido. Desde la altura que domina el Ebro, hasta el mismo puente, todo la población se apretujaba a ambos de la carreteras lados.

Banderas, bandas de música y un entusiasmo sin igual fue la escucha continua del camarada Pagés Costart, a su paso por la población, y en el acto político con el teatro lleno a rebosar, y donde las palabras del Jefe Provincial caldearon de fervor un ambiente decidido  y entusiasta, que encontró  rápidamente la via de la comunicación - de corazón a corazón - , ante la sinceridad con las que expuso las directrices  nacionales y sociales del Movimiento.

La estancia del camarada Pagés, prolongada hasta primeras horas de la noche, no tuvo apenas un  momento de descanso y respiro puesto que un programa condensado de actos lo tuvo en danza continuamente.

Tras la inauguración del puente, el recorrido a pie hasta el teatro, donde se celebró un acto público, después la asistencia a un festival  del Frente de Juventudes, la visita al Hogar Rural y para después reunirse en comida de hermandad con los camaradas de Flix. (...)

El conjunto de las obras realizadas han comprendido:

El acondicionamiento de las pillas y estribo de la presa que existe en Flix, propiedad de Saltos del Ebro, S.A., con objeto de apoyar sobre ellas el tramo del puente.

El puente consta de ocho tramos de hormigón armado, la luz de cada tramo es de 24 metros. La anchura del puente entre barandillas es de 9,50 metros. La calzada tiene ocho metros de anchura y está pavimentada con losetas asfálticas. El resto hasta los 9,50 m. corresponde a las dos aceras.

Además del puente se ha construido la longitud de carretera necesaria para enlazar el puente con el trozo quinto de la carretera de Espluga de Francolí a Flix, con la carretera de Gandesa a Flix ( que pasa a formar parte de la carretera Nacional 230 de Tortosa a Francia por el Valle de Arán ) y con la carretera de García a Ribarroja.(...)

La jornada del 18 de julio de 1951, tenía en Tarragona así la exacta valoración. El Jefe, camarada Pagés Costart, al que acompañaron en este viaje algunos miembros de su equipo político. Subjefe Provincial, camarada Martínez Roces, y los camaradas Carmen Dalmau, Soler Morey, Zaragoza y Villafranca, se retiraba a descansar ya muy entrada la noche. La dureza del dia quedaba sobradamente compensada por la cosecha recogida.

Alguien, un camarada cualquiera, rememoraba subiendo hacia Flix y por la Venta de Camposines, aquel otro 18 de julio de romance y de leyenda ya, con toda la ardorosa y heroica ingenuidad de la obra en sus albores, los muertos, nuestros  muertos y todos los muertos, hechos ya tierra en España. (...)" (Crònica signada amb les inicials F.M. - Diario Español, 20/07/1951)