Quan Flix patinava a l’elit
A la dècada dels anys noranta, el Club Patí Flix va viure els
seus anys més brillants
Excel·lent escrit de Jordi Benavent (23/11/2024):
*https://reusdigital.cat/tags/cp-flix
"Passejar pel territori és sempre un plaer i moltes vegades
els petits detalls et porten records inoblidables. En una estada a Filx (Ribera
d'Ebre) i caminant pel carrer Major, se'm va activar l'arxiu la nostàlgia. En
el moment de passar per davant del número 51, les primeres imatges que em van
venir al cap van ser uns patins, un estic, una bola i una samarreta blanca i
vermella: la del Club Patí Flix. Una entitat que va néixer el 1976, i que va
viure els seus anys de glòria durant la dècada dels anys noranta. Recordo
gratament aquell equip jove, fet amb jugadors de la base riberenca.
Han estat molts els moments que m’han vingut al cap. Com el 27 de
maig de 1990, quan el conjunt ebrenc va empatar, a dos gols a la pista del RCD
Espanyol. L'equip de Barcelona estava dissenyat per pujar a la màxima categoria
estatal de l’hoquei sobre patins. Aquell equip “flixanco” dels David Arbonès,
Victor Agramunt, els germans Mingo i Nando Guiu, els germans Abraham i Alfred
Bages, Jordi Climent, Juan Carlos Raigoso, Isaac Marc i “Caco” Casals, no
arribava a una mitjana d’edat de 20 anys i era dirigit per un asturià, enamorat
d’aquest esport: Alberto Mazón. El CP Flix de llavors va fer història en
assolir la màxima categoria de l’hoquei patins estatal després de dos ascensos consecutius
entre 1988 i 1990. Un fet que va ser un punt de partida d’una època daurada per
l’esport ebrenc.
Aquell últim partit de lliga va mobilitzar a prop de 400
aficionats que es van desplaçar amb autocars a la pista dels “pericos” per
empènyer l’equip cap a la Divisió d’Honor. Primer, Climent va fer l’empat a 1
gol, i en el segon temps, Nando Guiuet marcaria l’1-2 d’un partit que va
finalitzar amb empat. El resultat beneficiava els riberencs per acompanyar el
SHUM Maçanet i el CP Vic a la màxima categoria d’un esport que aixecava força
passió. Aquell va ser l’inici d’un somni que va durar una dècada.
En aquell equip, format per jugadors de la base flixanca, va anar
incorporant-se altres noms destacats en aquest esport: Toño Mier, Ramón
Peralta, Juan Ramon de Moya, Joan Feixas, Santi Julivert o Marc Torra, entre
d’altres. Jugadors que van il·lusionar a tot un poble, amb la samarreta blanca
i roja, mentre que a la banqueta, noms com Blai Carda, Josep Maria Barberà o
Nene Zabalia van prendre el relleu d’Alberto Mazón, per omplir cada diumenge un
pavelló municipal de Flix que animava d’una manera molt passional a un equip
que es va mantenir a l’elit de l’hoquei durant deu temporades seguides i va
crear una comunió inigualable entre tot el poble i el club.
Gràcies a la gestió i els patrocinis de l’empresa Megawatt, la
Central Nuclear d’Ascó o Erkimia, van arribar els èxits. Les bones
classificacions a la lliga espanyola, on l'equip de la Ribera d'Ebre va
finalitzar el campionat en quarta posició les temporades 1992-1993 i 1993-1994,
van permetre que el nom de Flix també viatgés per Europa. Les temporades
1993-1994, 1994-1995, 1996-1/97 i 1999/2000, el club riberenc va disputar la
Copa CERS i en tres ocasions va quedar a les portes de la final d’una
competició continental d’hoquei.
Encara són recordades les golejades als equips anglesos del
Sheffield o el Manchester, així com als suïssos de l’Uttigen o el Wimmins. Els
aficionats de l’hoquei patins van vibrar veient els partits contra el Trissino,
el Reggio Emilia d’Itàlia o l’alemany Cronenberg. Però, sobretot, van ser els
partits de semifinals contra els equips portuguesos del Porto, Oliveirense i
Paço d’Arcos els que van fer somiar amb un títol europeu que malauradament no
va arribar.
A poc a poc, el CP Flix va entrar en una dinàmica negativa i
l’equip absolut va acabar desapareixent. Només els equips de la base del club
van continuar amb la promoció de l’hoquei patins al municipi i van donar alguna
alegria, com el campionat d’Espanya aleví que van conquerir l’any 2008 al
pavelló municipal de Can Xarau de Cerdanyola del Vallès, després de superar el
Liceo corunyès per 5 a 1.
Un grup d’exjugadors d’aquella època daurada, presidits per
Roberto Torres i amb la direcció de Marc Revenga i Xavier Caparrós van intentar
rellançar l’hoquei patins a Flix amb la recuperació d’un equip sènior format
per jugadors sorgits de la base. Aquesta aventura, a la Segona Catalana, només
va durar tres temporades i es va posar de nou punt final a un equip absolut del
CP Flix. La raó al·ludida van ser les “baixes de jugadors importants que van
deixar molt reduïda una plantilla que ja estava escassa d’efectius per a
afrontar amb garanties la temporada 2019/2020”.
 |
| Retrobament de jugadors per celebrar els 25 aniversari del C.P. Flix |
Ara, el futur de l’hoquei patins del CP Flix té un objectiu clar,
treballar amb els nens i nenes de l’escola, prebenjamins i alevins per
“renéixer amb la intenció de fer, en un futur, un equip sènior amb l'objectiu
de captar la seva atenció i aconseguir en un futur tenir una pedrera forta de
l'esport predilecte de Flix”.
