7 de març del 2024

Carmen Torres Algueró, lliurepensadora flixanca (1836-1891).

 


Las Dominicales del Libre pensamiento va ser un setmanari lliurepensador imprès a Madrid entre el 1883 i 1909, fundat per periodistes republicans federals i amb col·laboradors prou coneguts com Francesc Pi i Margall o Emilio Castelar. Setmanari caracteritzat pel suport a La Institución Libre de Enseñanza i l'Escola Moderna de Ferrer i Guardia,  així com per la defensa del republicanisme, el liberalisme, l'agnosticisme, l'ateisme,  els enterraments civils, el feminisme, el divorci o  l'abolició de la pena de mort.

Gràcies al setmanari madrileny tenim algunes notícies de Flix, així, per exemple, sabem a les eleccions de gener de l'any 1891 guanyaren clarament els carlins,  amb 197 vots, seguit pel republicans i els conservadors amb  84 vots i 49 vots respectivament. I també sabem per una carta datada a Flix el 20 de febrer de 1891 al director signada per Casimir Carim, que la seua muller, Carmen Torres Pujol, havia estat enterrada pel civil, carta amb una introducció del diari prou clara:

"Libre pensamiento en acción: De Flix, uno de los pueblos que passan por petrificados en el fanatismo religioso..."

"Era esta mujer, fuerte y honrada, libre-pensadora convencida desde su primera juventud, lo que le produjo vivos disgustos y contrariedades por verse obligada a vivir toda su vida entre fanáticos y hipócritas de la religión. Habiendome encargado repetidamente en vida que su entierro fuese puramente civil, he cumplido este deber, haciendola inhumar sin que ningún clérigo se haya acercado al cadáver de la que tanto en vida repugnó sus presencia y sus doctrinas, más de veinte amigos  librepensadores al descubierto de esta villa, acompañaron  sus restos al cementerio, donde reposan bajo la faz del cielo que por igual encidende sus luminarias para todos los hijos de Dios, cualesquiera sean sus creencias." 

L'endemà, 21 de febrer, el setmanari satíric republicà madrileny El Motín hi afegia un curiós breu amb un toc carregat d'ironia a l'enterrament civil, amb referència indirecta al capella trabucaire flixanco Josep Agramunt:

 “En Flix, en el propio Flix, antigua residencia del famoso ex cura guerrillero y uno de los más importantes centros del carlismo tarraconense, se ha verificado el entierro civil de una senyora.

-  Buen principio! – bramarà el sotana –Si esto sigue así, no voy a tener más remedio que agarrar un trabuco como mi antiguo predecesor, y marcharme a matar liberales y cobrar contribuciones, porque de lo contrario no voy a ganar ni para hostias”.

Per tenir més infromació d'aquesta lliurepensadora flixanca he consultat el registre civil i així  sabem que va néixer a Garcia el 1836, que era filla de Isidre Torres de Móra i Magdalena Pujol de Flix, casada en primeres núpcies amb Alberto Ranís amb qui tingué 8 fills, Alberto, Magdalena, Irene, Consuelo, Dichoso, Casimira ( tots sis difunts ), Evaristo i Carmen. Mort el seu marit es tornà a casar amb Casimiro Carim Marimón, veterinari local, amb qui tingué una filla, Adella. Residia al carrer Major n. 10. Va morir d'una tuberculosi pulmonar, amb 55 anys, el 9 de febrer de 1891.

 

Escrit realitzat amb motiu del 8 de març, DIA INTERNACIONAL DE LA DONA

1 de març del 2024

"El pitoche engrullón" de Cantalejo (Segòvia).

 

Una nova versió hem afegit a la col·lecció del Petit Princep, El pitoche engrullón. Ha estat un regal molt curiós i especial de l'amiga Dolors. Una traducció realitzada a la parla dels trilleros, idioma característic del petit poble de Cantalejo (Segovia). Oficialment és un dialecte que garlean los cantalejanos conegut pel nom de Gacería.

"Cuando yo pulía guaques brejés, atervé una vez un papiro sierte en un atrevido de letras sobre el Atrevido más siewrte con proxina de astillosos qu pulía de nombre "Historias Vividas". Se pule atervar una rastrera boa que se minchaba a una fiera. Aterva aquí la copia del papiro colorido..."

 

800200 és el número del comptador de visites al moment d'escriure aquesta entrada .

23 de febrer del 2024

Joan Jesús Torres Masip en el record (1952-2023)

El passat 7 de desembre va morir a Barcelona un flixanco il·lustre,  Joan Jesús Torres Masip, essent enterrat per voluntat pròpia al cementiri de Flix. La darrera Veu de Flix ens ofereix un excel·lent record en la seua memòria, un breu recull biogràfic i un poesia seua, A la Ribera d'Ebre vull estar. Poema on expressa la joia de ser de Flix, els records del riu on començà a nedar, els records les escoles amb el sr Perucho i el sr Martínez, del mas de l'Erola i els d'escolanet  per acontentar la mare ... 

Es curiós que els records infantils foren el darrer tema de conversa que vaig tenir amb ell, l'octubre de fa dos anys, coincidint en els funerals del recordat amic, Jesús P. Torres Messeguer, cosí seu. Records infantils previs a pèrdua de la visió amb 9 anys.

Amb una trajectòria vital exemplar,  lluny dels seus, s'adaptà a un nou món,  estudià amb una especial força, essent la primera persona invident llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona, amb una consulta privada d'èxit que coincidí amb la publicació i presentació a Flix de la seua primera publicació, Los peldaños rotos, i en ser el pregoner de la Festa Major de Flix l'any 1983.

Després vindrien els anys de consolidació del seu currículum a l'ONCE, ocupant càrrecs directius a Madrid i a Barcelona en els moments de modernització i expansió de l'organització de rellançament de l'entitat. De la participació en l'obertura dels Jocs Paralímpics de Barcelona el 1992... De la presidència de Lions Club Barcelona Gaudí, la fundació de Paradismar, Tiflosalud...


15 de febrer del 2024

"Descartes - Meditacions metafísiques" - Xavier Vega.

 

El curs ATREVEIX-TE A PENSAR  que ens ofereix el nostre professor de filosofia Xavier Vega i Castellví  enguany  està dedicat a les grans obres del pensament. Un cop al mes la Biblioteca Municipal Artur Bladé i Desumvila es converteix en una lloc obert al món de la filosofia.

Seguint el curs acadèmic, des de l'octubre hem tingut classes sobre El Fedre de Plató, La Poètica d'Aristòtil, Sobre la natura de Lucreci,  Utopia de Thomas More... I el passat dimarts vàrem assistir a una nova classe magistral sobre Descartes i  les Meditacions metafísiques. Sis meditacions en sis dies sobre el dubte metòdic, els sentits i la raó, el cogito, la substància pensant, la idea de l'infinit... el naixement del subjecte i de la filosofia moderna.

8 de febrer del 2024

David Bueno: "Com afecta la música al cervell".

 

La 25a Setmana Cultural de l'Escola Municipal de Música de Flix ens ha permès assistir a una magnífica conferència realitzada per David Bueno,  doctor en biologia i director de la Càtedra de Neuroeducació a la UB: "Com afecta la música al cervell". 

"Què hi fa la música al cervell ?". A partir de les emocions primàries, por, ira, aversió, tristesa, sorpresa i alegria, David Bueno, va plantejar d'una manera didàctica un discurs que va connectar amb els assistents d'una manera magistral.