Beat Joan Baptista Ceró Cedó (1908-1936)

 

La darrera  Veu de Flix, núm. 490, ens ofereix una magnífica i documentada crònica històrica realitzada per  Jaume Aresté Bagés  sobre l'únic beat flixanco: Joan Baptista Ceró Cedó. Treball del que ofereixo al blog un breu resum.

 

Joan Baptista Cero Cedó  (Flix, 1908 - Barcelona, 1936). Fill de Pere ((Flix, 1878) i Victorina (Tivissa, 1880). Cursà els cinc primers cursos al Seminari de Tortosa i per motius familiars es traslladà a Tarragona, al Seminari Pontifici, on continuà els estudis.

 Als  22 anys, el dia 21 de juny de 1931, fou ordenat prebere pel cardenal Vidal i Barraquer. El dia 2 de juliol cantava la primera missa al col·legi de Jesús i María de Tarragona, en una capella que conserva el primer altar d'Antoni Gaudí.

L'agost de 1931 seria nomenat coadjutor de Bràfim,  el novembre de 1932 ho seria de Cornudella, i el juliol de 1934, de Sarral. Posteriorment, el novembre de 1935, seria nomenat el vicari del Pla de Santa Maria (aleshores Pla de Cabra), Poble on va viure el drama de l'esclat de la Guerra Civil.

El 15 d'agost de 1936, fou detingut per un grup de milicians de la CNT-FAI  a Barcelona, ciutat on s'havia refugiat en començar la Guerra, i assassinat  durant  la nit en un descampat proper del carrer de Ganduxer el 16 d'agost de 1936. Tenia 27 anys.

L'enterrament tingué lloc el 20 d'agost en una discreta cerimònia oficiada per un sacerdot vestit de seglar i el fèretre seria dipositat a un nínxol del cementiri de Montjuïc.

 El procés de beatificació de Mossèn Joan Baptista Ceró es va iniciar a Tarragona el març de 1952, en base als nombrosos religiosos assassinats durant la Guerra Civil. Finalment, el Papa Benet VI va reconèixer 522 candidats com a màrtirs i elevats a beats el juny de 2012. Així en un acte solemne a Tarragona, Joan Baptista Ceró Cedó seria beatificat el 13 d'octubre de 2013.

FIC- CAT : "OPERACIÓ IPERITA, la trama civil de la guerra química".

 

Divendres, 12 de juny, el nostre punt de trobada va ser el Teatre del Casino Municipal de Roda de Berà, lloc del FIC-CAT, Festival Internacional de Cinema en Català, certamen, que creà el nostre Antonio Barrero i que enguany celebra la 18 edició.

El motiu de l'assistència era l'estrena del magnífic documental, darrera peça de la  secció oficial a concurs: Operació Iperita, la trama civil de la guerra química, de Toni Orensanz i Joana Zapata, produïda per TAC12, la Xarxa de Comunicació Local,  amb el suport de RTVE,  3Cat i Tarragona.2026. Una obra, on hem col·laborat  des de l'Arxiu Municipal i dels apunts del meu treball "Alemanys a l'Ebre", que destapa una pàgina fosca i silenciada dels anys vint del segle passat.

Com diu la sinopsi, després del Desastre de l'Annual (1921), on les tropes espanyoles van patir una gran desfeta, entre 8.000 i 15.000 soldats morts:  

 "Fa cent anys l'Estat Espanyol va bombardejar la regió del Rif, al Marroc. Va ser el primer bombardeig sistemàtic contra població civil amb armes químiques des de l'aire. Aquest documental revela com, arran de negociacions secretes, la indústria civil catalana es va sumar a la investigació i fabricació de productes per a la guerra química".

Ja vaig tindre el moment de felicitar-los personalment, Toni Orensanz i Joana Zapata han realitzat un extraordinari treball d'investigació, amb documentació inèdita dels serveis secrets anglesos i francesos, i han comptat la col·laboració d'estudiosos des de tots els punts de vista, professors anglesos, de la Universitat de Saragossa, de la Universitat Rovira i Virgili, d'experts militars i professors del Marroc, entre d'altres. 

Trailer:  Operació Iperita, la trama civil de la guerra química

https://blogdepere.blogspot.com/2022/12/la-fabrica-de-flix-i-la-trama-civil-

"Mirall trencat": darrera xerrada del curs "Atreveix-te a pensar" de Xavier Vega.

 

Amb el 'Mirall trencat' de Mercè Rodoreda, Xavier Vega en ha ofert la darrera xerrada dels  curs "Atreveix-te a pensar"

"Mirall trencat" és la gran novel·la de maduresa de Mercè Rodoreda, un text construït per una diversitat de veus de tres generacions de la família Valldaura i els seus criats, que conviuen en una torre amb jardí, des de principis del segle XX fins la postguerra. Parteix de la idea de mirall trencat de Saint-Réal i Stendhal. A destacar durant la sessió d'avui, 9 de juny, més a més del comentari de l'obra, la lectura de textos de la novel·la a càrrec de les bibliotecàries Montse i Carme i del mateix conferenciant.

"S’ajupí per recollir-se la roba i aixecar-la perquè hi ensopegava. Agafà el mirall de mà de la senyoreta Sofia amb el marc de roses de plata. Acabà de resseguir la casa amb el braç estès, amb el mirall encarat endavant com si aguantés una torxa enlaire. Del primer pis al vestíbul baixà l’escala amb el mirall encarat endarrere: hi veia trossos de sostre, trossos de barana, dibuixos i garlandes de la catifa que cobria els graons; tot viu, desenfocat, fins que arribà al darrer graó, s’entrebancà i caigué tan llarga com era embolicada en plecs violeta. El mirall s’havia trencat. Els bocins s’aguantaven en el marc però uns quants havien saltat a fora. Els anava agafant i els anava encabint en els buits on li semblava que encaixaven. Les miques de mirall, desnivellades, reflectien les coses tal com eren? I de cop a cada mica de mirall veié anys de la seva vida viscuda en aquella casa. Fascinada, arrupida a terra, no ho entenia. Tot passava, desapareixia. El seu món prenia vida allà dintre amb tots els colors, amb tota la força."

Fragment del pròleg a Mirall trencat (Barcelona: Club Editor, 1974)

 

Audiència Memorial: el mestre Pau Gonzàlez Montagut, víctima de la repressió franquista

Nou persones vinculades al territori han compartit aquest dijous a Benifallet les seves històries sobre els efectes de la repressió i la violència de la Guerra Civil i el franquisme.

L’objectiu d’aquesta primera Audiència Memorial de les Terres de l’Ebre és donar veu a les víctimes i preservar una memòria col·lectiva basada en el reconeixement, la dignitat i la defensa dels drets democràtics.

Un d’exemple d’aquests testimonis és el d’Álvaro González, net i fillol de Pau González Montagut, director de les escoles de Flix durant la República i víctima de la repressió franquista.

Aquesta primera Audiència Memorial de les Terres de l’Ebre ha estat impulsada pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Benifallet. 

Les audiències memorials són espais públics concebuts per escoltar i reconèixer les víctimes de l’alçament militar, la Guerra Civil i la dictadura franquista. A través dels testimonis personals, aquestes sessions volen contribuir a la reparació simbòlica de les víctimes i generar espais de reflexió col·lectiva sobre l’impacte de la violència i la repressió en la societat catalana.

Aquestes iniciatives també tenen una clara vocació pedagògica i democràtica, amb l’objectiu d’apropar la memòria democràtica a la ciutadania i reforçar el compromís col·lectiu amb els valors de convivència, llibertat i defensa dels drets humans. 

 

(Text Canal 21: Veure video de l'acte)

Per conèixer la figura del mestre Pau Gonzàlez tenim la biografia de Jordi Gonzàlez Garcia, publicada per la Cana, col·lecció Lo Pedrís. 

1936, 2 de juny: Misteriós escrit del partit nazi de la colònia alemanya de Flix

 

1936, 2 de juny. Escrit amb doble intenció de Jorge Kleinschmidt  al cònsol alemany de Tarragona, Fritz Loewe. Resposta a una circular del partit nazi que tenia com objectiu fer desaparèixer qualsevol vestigi de tasca política a la colònia alemanya de Flix sota el concepte "algunes coses de la cartera que vostè sap".

"Senyor Fritz Loewe

Cònsol alemany a Tarragona

Estimat correligionari Loewe

Ha arribat el moment que necessito algunes coses de la cartera que vostè sap. Es tracta de la liquidació de l'Ajuda pro hivern relacionada amb la superioritat del Partit. Per tant em permetré passar per la seva casa, a fins d'aquesta o principis de la setmana pròxima, cas de no rebre notícies en contra.

Entretant salutacions a vostè i a la seva esposa també de part dels meus, amb un vigorós

 Heil Hitler.

 el seu affm.

      Jorge Kleinschmidt" (1)

 

És un model de documentació amb doble intenció. Eren circulars internes de la NSDAP que intentaven fer desaparèixer qualsevol vestigi de tasca política. Els documents es guardarien als consolats. Estava prohibit utilitzar cap denominació oficial del partit nazi, segells i paper de carta amb distintius. Era necessari conservar per tots els mitjans l'organització nazi.

 

Els preparatius secrets per al cop militar del 18 de juliol estaven a l'ordre del dia i la participació dels alemanys era segura, participació que solament ho sabien els elegits. G. M. Kleinschmidt que era el cap nazi de la colònia alemanya, partit que aquell juny de 1936 comptava amb deus afiliats, complí l'ordre de lliurar "algunes coses de la cartera"  al Consolat.

 

Un conegut de la colònia alemanya flixanca, Victor Horn, fotògraf i comerciant alemany resident a Reus, era el cap del grup local del NSDAP a Tarragona.

 

                         1936. Agost,  part de la Colònia alemanya evacuada des del port de Tarragona, Kleinschmidt és el  primer per la dreta

 

 

1941. Colònia alemanya davant el Casino. Kleinschmidt és el  tercer per la dreta. 

 * El 12 de juny de 1936,  la SEQF augmentaria el capital social de 3 a 9 milions de pessetes i acordava un repartiment de dividends del 10 per cent.

 

 (1) : www.cedall.org/documentacio/IHL/el nazismo al desnudo.pdf. p.286-287.   (traduit de l'alemany)

 Fotografia: D'esquerra a dreta, M. Zogg i G. M. Kleinschmidt

Fotografies inferiors de grup arreglades per I.A.