Mathias Zogg Rudlinger (1878-1952): Mas de "Soc".

 

Mathias Zogg a l'esquerra, la nena, Josefina Zogg, Francisca Usach, Vicent Català i al davant Elisa Zogg.

Més conegut pel nom del mas que construí a la finca que adquirí en arribar a Flix, situada al Coll d’Aixaus, coneguda avui amb el seu nom: el Mas de Soc. Finca que fou col·lectivitzada durant la Guerra Civil.

Nascut el 12 d’octubre de 1878 a Azmoos, amb dret de ciutadania a Grabs, al cantó suís de Saint Gallen (Sankt Gallen). D’ofici mecànic, amb 22 anys, seria un dels primers treballadors estrangers que arribaria a Flix pertreballar en la posada en marxa i funcionament de la Casa de Turbines de la Fàbrica.

M. Zogg i G. Kleinschmidt, cap del partit nazi a Tarragona

L’any 1903, amb 25 anys, sabem que estava residint a Flix gràcies a una notícia del diari de Madrid "Los Debates" que esmentava el seu bateig catòlic, condició prèvia per poder contreure matrimoni el 13 de desembre de 1903 a l’església parroquial de Móra la Nova amb la jove de Benissanet, Francisca Usach Ruan. 

"El dia 12 del actual, en Flix, fue bautizado solemnemente un subdito suizo, llamado Matías Zogg Reidluigner, de 25 años de edad, siendo apadrinado por D. Camilo Freixes. Al dia siguiente contrajo matrimonio canónico con la señorita Francisco Usach Ruan, dando la bendición  nupcial el reverendo señor cura párroco" (mossén Francisco Miró Segura) 

L’any 1924 es traslladà a Torrevella (Alacant) per treballar en un projecte de mecanització de les salines, essent cap de taller de l’empresa «Salinas de Torrevieja y La Mata - Unión Salinera de España». Un any després s’hi traslladà la seva família. Tingueren dues filles: Elisa i Josefina. Morí el 1952.

Postal dels anys vint amb una vista de l'assut i la signatura de M. Zogg

*Informació facilitada fa uns anys per Josefina Zogg Usach, cosina d’Emilia Assmann Usach, resident a Flix, al carrer Sant Albert. Amb la col·laboració de Jaume Aresté.

 *La sra Emília era filla de Cajetan Assmann (1890-1927). Nascut a Munic. L'any 1917 entrà a treballar a la Fàbrica com a capatàs  de la secció dels paletes. Casat amb Emilia Usach Ruana, de Benissanet, tingué dos filles. Carmen i Emilia. La mare, Emilia Usach, en enviudar, va entrar de criada a la casa del tècnic Ernst Scheef. Una neta seva, filla d'Emilia,  viu a Baltimore.

* Los Debates. 21-12-1903 

Ricard Ferrater, "EnC", en el record ( 1914-1995 )

Ricard Ferrater Mestre, 'EnC' (Reus, 1914-1995). Un exemple de lletraferit. Tenia tres germanes, Josefina (1910 - 2006), una de les millors hebraistes catalanes que quan es va jubilar va estudiar Filologia Semítica a la U.B., Ramona Angelina  i Marina.  Els seus pares, Josep M. Ferrater Capdevila i Marina Mestre Bigorra,  eren originaris de Vilaplana (Baix Camp).  

 

Administratiu, ingressà a la Fàbrica el 1936, mesos abans del començament de la Guerra Civil. Fins la seva jubilació va viure a la Colònia de la Fàbrica, al carrer Dr Stroof, al costat del Casino. 

Casat amb Maria del Carmen Gasset Llecha (Flix, 1920 - Barcelona, 2015), la filla més petita de la família Gasset, una família de Flix molt religiosa i franquista que tenia un estanc al carrer Major. El matrimoni no van tindre fills. 

El senyor Ferrater, com era conegut a Flix, era una persona culta, catalanista i molt discreta i un bon amic d'Artur Bladé i Desumvila.

Amb el sr Ricard Ferrater fa molts anys que som amics. Algun cop (en vida de la meva esposa) ens venia a veure a Benissanet. I sempre ens portava un obsequi per a les nostres nétes. També ens hem cartejat. De la seva vida, potser només sé que és de Reus i que treballava a Flix. És molt discret i poc amic de confidències. Amb tot és evident que ha llegit molt i que té una rellevant personalitat,  saludeu-lo de la meva part ... " (3)

Recordat per la trajectòria catalanista, pels escrits de record de companys i directius amb qui treballà a la Fàbrica i pels seus poemes en català a totes les revistes locals, des de l'Antorcha fins La Veu de Flix. Col·laboracions que sempre signà amb el pseudònim EnC, inicials en homenatge i reconeixement:"Els nostres Clàssics".

Un poema de Ricard Ferrater titulat "L'Època feliç" i dedicat precisament a la seus germana, "A Josefina", recordà aquella primera casa de Reus, on va viure setze anys. La primera estrofa del poema, amb perfectes alexandrins, diu:  

 

“He vist enderrocar aquella casa antiga
que fou la nostra llar, la vella casa amiga
en la que un jorn vaig néixer i on vaig viure setze anys.
Els cops que l'abatien sordament ressonaven
i en la meva memòria poc a poc desvetllaven
entranyables records de joies i d'afanys.-” (3)

En el mateix poema evoca un cinema que ben bé podria ser la Sala Reus, la primera sala de cinema estable de la ciutat, situada al mateix Raval de Santa Anna:

 

“... i a la nit obrir un xic la sortida al terrat
per a poder adormir-me escoltant encisat
l'orquestrina que toca al cinema veí.-” (4)

 

 Xavier Vega a La Veu de Flix de l'agost de 1989 ens oferí un excel·lent retrat de senyor Ferrater, curiosament sense esmentar el seu nom, titulat "EN C":

Aquest home, d'aspecte cansat i venerable, dóna la falsa impressió de viure en el passat: al capdavall, és el tema habitual dels seus articles. Però si ens vol mostrar l'ahir -alhora subjectiu i plural- és solament per tal d'avaluar l'avui en què tot s'ha transformat i que ell -observador subtil i lector empedernit de premsa- coneix abastament (...) 

Amb EnC aprenem la lliçó que la vida continua sempre, malgrat tot, malgrat la misèria moral, política i material, malgrat els horrors del passat i la incertesa del futur. (5)

Destacar entre els seus escrits a La Veu de Flix els records de companys seus a la Fàbrica i els de Memòria històrica:

La nit del bombardeig. ( dedicat al magnífic escriptor i conferenciant A. Bladé Desumvila ).  La Veu de Flix - 26. Octubre 1981.

Fa 50 anys, La suspensió de pagaments del Banc de Reus. La Veu de Flix - 29. Gener 1982.

Quan dormíem al túnel - El Negus. La Veu de Flix - 32.  Abril 1982.

El sr Kurz i el sr. Pfefferkorn. La Veu de Flix - 47. Juliol 1983.

Esbós biogràfic. Artur Bladé i Desumvila.  La Veu de Flix - 53. Gener 1984.

Joan Aliaga i Juliá (e,p.r.). La Veu de Flix - 71. Agost 1985

Darrers episodis de la Retirada de l'Aragó. (1r Premi  de "Memòria Històrica" del Concurs Literari de la Gent Gran, 1r de Maig.) Veu de Flix - 81 - 82. Juny / Juliol 1986.

El Sr Antoni Marca. La Veu de Flix - 104. Maig 1988. 

En memòria del Dr. Hailer. La Veu de Flix - 119. Agost 1989, 

(1)  A Laura. Antorcha, abril 1963

 (2) Passeig nocturn. Antorcha. maig 1965 

(3) Carta particular d'Artur Bladé Desumvila, 1 desembre 1989.

(4) L'Època feliç. La Veu de Flix, 1980 

(5) EN C. La Veu de Flix - 119. Agost 1989. 

Albert Aragonés Salvat va escriure a la revista de Vilaplana, Lo Pedrís, un excel·lent article sobre l'amistat de Ricard Ferrater i el seu amic de Vilaplana, el poeta Oleguer Huguet: https://www.lopedris.cat/un-poema-dedicat-lamic-oleguer-huguet-c6297-

Homenatge a la Fraternitat Republicana

 

Ahir vaig viure una jornada carregada d'emocions, records i simbolisme a Horta de Sant Joan durant l’Homenatge a la Fraternitat Republicana, organitzat per la Federació d'Esquerra Republicana de les Terres de l’Ebre.  

Un reconeixement que també es feu a Maria Jesús Roig (Montsià), Vicent Boix (Terra Alta) i Sisco Ollé (Baix Ebre).

Prèviament a l'Homenatge de la Fraternitat Republicana, vam poder escoltat una enriquidora conferència de l’eurodiputada Diana Riba, qui va reflexionar sobre els valors republicans en el context global actual.

Molt agraït als companys i companyes d'ERC a l'Ebre que van fer realitat aquest emotiu i fraternal reconeixement.