30 de novembre de 2020

Pere Josep Jiménez deixa la Reserva de Sebes.

"Avui acaba la meva relació laboral amb el Grup de Natura Freixe i la Reserva de Sebes. Un agraïment immens a tothom amb qui he compartit objectius i esforços per tirar endevant aquest projecte. Desitjo el millor per al futur del GNF. Moltes gràcies a tothom! "

 

Amb aquesta piulada del Grup de Natura Freixe escrita en primera persona pel mateix Pere Josep Jiménez a primera hora del matí ens hem assabentat del final de la seua relació laboral amb al Grup de Natura Freixe i la Reserva Natural de Sebes. Una notícia que m'ha sorprès ja que Pere Josep ha estat la referència i ànima com a coordinador de la Reserva de Sebes, final d'etapa tot just enguany que s'ha commemorat 25 anys de la declaració de Reserva Natural de Fauna Salvatge.

La web de l'ajuntament de Flix se n'ha fet ressò destacant la seua trajectòria. Des del blog, i esperant fer-ho personalment, tot recordant el seu suport durant els anys de la meua estada a l'ajuntament, especialment durant els treballs previs a la descontaminació dels residus tòxics de l'embassament, vull expressar el meu agraïment a la seu bon treball, així com els millors desitjos per la nova etapa que comença.

 

Pere Josep ha estat i és un referent clau en la defensa del medi ambient, la gestió de la Reserva de Sebes i el Meandre de Flix són un exemple de la bona feina.

18 de novembre de 2020

La cova del Porrerano, refugi durant la Guerra Civil.



L'ajuntament de la Palma d'Ebre ha senyalitzat els itineraris que es poden fer pel seu terme municipal amb rètols com el de la fotografia, una magnífica eina didàctica que ens introdueix al coneixement de l'entorn natural i històric.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) moltes famílies de la Palma d'Ebre, de Flix i d'algun poble veí van refugiar-se a la cova del Porrerano per evitar els bombardejos aeris. En aquell moment les coves eren molt més segures que els pobles, ja que quedaven amagades perquè estaven dissimulades  per la vegetació.

Amb aquesta introducció històrica i una descripció de la cova trobem un cartell que ens indica que som davant la cova de cal Porrerano, situada molt a prop del riu de la Cana, a pocs quilòmetres del nucli urbà, una de les coves - refugi que es van habilitar a la Palma d'Ebre per tal acollir a la població civil que es refugiava dels bombardejos feixistes durant la Guerra Civil, especialment provinents del poble de Flix després del primer bombardeig aeri sobre població civil realitzat  la nit del 23 de febrer de 1937.  Cova - refugi a la que s'hi haurien de afegir la cova la de cal Poquet, del Quel, de cal Gori, la de cal Rendé, la cova i font de la Valinjova del Galceran o la del Quicanyo.

Més de 80 anys del final de la Guerra Civil i encara trobem present en la memòria de la gent gran dels nostres pobles records i vivències a les diferents coves / balmes. Un tema que es mereix un estudi en profunditat  i que pel que es refereix a Flix tenim excel·lents referències al llibre A l'aixopluc de les balmes (2012) de Berta Treig Carranza, on hi trobem un recull de testimonis que van viure entre d'altres a les coves de Montbrió, del Sord, de Pach, de Marca, de Violí  o de Teodora, aquesta darrera segurament la més gran, on hi arribarien a viure unes 54 persones.

 

12 de novembre de 2020

Mons. Francesc X. Ciuraneta en el record (1940 - 2020)


Dimecres, després d'una llarga malaltia, ens va deixar al seu domicili de la Palma d'Ebre Francesc Xavier Ciuraneta Aymí, bisbe emèrit de la diòcesis de Lleida. Avui el seu decés és notícia a bona part del mitjans de comunicació. La majoria destaquen que fou nomenat bisbe de Menorca l'any 1991 (diòcesis on vàrem tenir l'oportunitat de saludar-lo al palau del bisbe de Ciutadella) i després de la diòcesis de Lleida l'any 1999, renunciant al càrrec per motius de salut l'any 2007, any que va rebre la Creu de sant Jordi i la Medalla de la ciutat de Lleida, diòcesis on destacà per la defensa de l'art de la Franja al Museu de Lleida.

     El meu record de les classes magistrals de llatí als cursos de 5è i 6è de batxillerat de mossèn Francisco Ciuraneta a l'antic CLA, ubicat a una de les ales del Casino, molt bons records de les classes que realitzava mentre era un dels vicaris de la rectoria de Flix. Una estada seua a Flix que recorda  l'altre vicari del moment, Josep Alanyà i Roig (fill de Batea i professor de grec) al seu llibre  L'església i parròquia de l'Assumpció de maria de Flix , on hi dedica un apartat a la vicaria compartida de Flix amb Mn Francesc X. Ciuraneta entre els anys 1966 i 1970, on esmenta amb detall tot el treball pastoral al llarg del quatre anys d'estada com a vicaris, destacant-ne un  molt especial, les primeres misses en català a la parròquia de Flix

Des del 22 d'abril de 1967 els dos vicaris, que no el prior, començarem a celebrar misses en català quan ens pareixia bé sense fer-ne cap problema tot i que el bisbe Moll seguia entenent que la llengua vernacla era el castellà. Així poc a poc, a l'església de Flix, la litúrgia anà incorporant la llengua nostrada amb una notable anticipació a moltes de les parròquies del bisbat. Referència històrica que m'agradaria tenir en compte en el seu record.

     Després, amb el anys la Palma d'Ebre es convertí en el punt de referència i trobada, els seus escrits a la revista el Mussol, les magnífiques introduccions a la majoria dels treballs publicats per l'altre fill il·lustre Rossend Escolà, la llarga malaltia... el silenci... la notícia de la seua mort als 80 anys...Un home bo... Descansi en pau.

       Retall de la fotografia realitzada amb motiu de la primera pedra de l'institut de Flix, Mons Francesc X. Ciuraneta, aleshores vicari, situal a l'esquerra, al costat del vicari J. Alanyà i del bisbe de Tortosa, R. M. Carles.

10 de novembre de 2020

Carrer d'Ernst Scheff

Un de noms de carrer de la Colònia química de Flix amb un nom més desconegut és el d'Ernst Scheff, carrer que darrerament ha agafat protagonisme per tenir un dels accessos al refugi antiaeri descobert arran de l'enderroc de l'antiga caserna de la guardia civil. 

D'Ernst Scheff Lang tenim molt poca informació, sabem que ingressà a la SEQF l'any 1910 com a director de les oficines comercials, que tingué una filla anomenada Ruth que es casà amb el doctor Suñé de Flix. Morí sobtadament el setembre de 1932. Consta un emotiu record amb motiu del seu decés fent constar la seua vàlua al llibre d'actes de la Junta d'Accionistes de la Sociedad Electroquímica de Flix de l'any 1933.