Ricard Ferrater Mestre, 'EnC' (Reus, 1914-1995). Un exemple de lletraferit. Tenia tres
germanes, Josefina (1910 - 2006), una de les millors hebraistes catalanes que quan es va jubilar va estudiar Filologia Semítica a la U.B., Ramona Angelina i Marina.
Els seus pares, Josep M. Ferrater Capdevila i Marina Mestre Bigorra, eren originaris de Vilaplana (Baix Camp).
Administratiu, ingressà a la Fàbrica
el 1936, mesos abans del començament de la Guerra Civil. Fins la seva jubilació
va viure a la Colònia de la Fàbrica, al carrer Dr Stroof, al costat del Casino.
Casat amb Maria del Carmen Gasset Llecha (Flix, 1920 - Barcelona, 2015), la
filla més petita de la família Gasset, una família de Flix molt religiosa i franquista que tenia un estanc al carrer Major. El matrimoni no van tindre
fills.
El senyor Ferrater, com era conegut a Flix, era una persona culta,
catalanista i molt discreta i un bon amic d'Artur
Bladé i Desumvila.
Amb el sr Ricard Ferrater fa molts
anys que som amics. Algun cop (en vida de la meva esposa) ens venia a veure a
Benissanet. I sempre ens portava un obsequi per a les nostres nétes. També ens
hem cartejat. De la seva vida, potser només sé que és de Reus i que treballava
a Flix. És molt discret i poc amic de confidències. Amb tot és evident que ha
llegit molt i que té una rellevant personalitat, saludeu-lo de la meva part ... " (3)
Recordat per la trajectòria
catalanista, pels escrits de record de companys i directius amb qui treballà a
la Fàbrica i pels seus poemes en català a totes les revistes locals, des de l'Antorcha fins La Veu de Flix. Col·laboracions que sempre signà amb el pseudònim EnC, inicials en homenatge i reconeixement:"Els
nostres Clàssics".
Un poema de Ricard Ferrater
titulat "L'Època feliç" i dedicat precisament a la seus germana, "A
Josefina", recordà aquella primera casa de Reus, on va viure setze anys.
La primera estrofa del poema, amb perfectes alexandrins, diu:
“He vist enderrocar aquella casa antiga
que fou la nostra llar, la vella casa amiga
en la que un jorn vaig néixer i on vaig viure setze anys.
Els cops que l'abatien sordament ressonaven
i en la meva memòria poc a poc desvetllaven
entranyables records de joies i d'afanys.-” (3)
En el mateix poema evoca un cinema que ben bé podria ser la Sala Reus, la
primera sala de cinema estable de la ciutat, situada al mateix Raval de Santa
Anna:
“... i a la nit obrir un xic la sortida al terrat
per a poder adormir-me escoltant encisat
l'orquestrina que toca al cinema veí.-” (4)
Xavier Vega a La Veu de Flix de l'agost de 1989 ens oferí un excel·lent retrat de senyor Ferrater, curiosament sense esmentar el seu nom, titulat "EN C":
Aquest home, d'aspecte cansat i venerable, dóna la falsa impressió de
viure en el passat: al capdavall, és el tema habitual dels seus articles. Però
si ens vol mostrar l'ahir -alhora subjectiu i plural- és solament per tal d'avaluar
l'avui en què tot s'ha transformat i que ell -observador subtil i lector
empedernit de premsa- coneix abastament (...)
Amb EnC aprenem la lliçó que la vida continua sempre, malgrat tot, malgrat la misèria moral, política i material, malgrat els horrors del passat i la incertesa del futur. (5)
Destacar entre els seus escrits a La
Veu de Flix els records de companys seus a la Fàbrica i els de Memòria històrica:
La nit del bombardeig. ( dedicat al magnífic escriptor i
conferenciant A. Bladé Desumvila ).
La Veu de Flix - 26. Octubre 1981.
Fa 50 anys, La suspensió de pagaments del Banc de Reus. La Veu de Flix - 29. Gener 1982.
Quan dormíem al túnel - El Negus. La Veu de Flix - 32. Abril 1982.
El sr Kurz i el sr. Pfefferkorn. La Veu de Flix - 47. Juliol 1983.
Esbós biogràfic. Artur Bladé i Desumvila.
La Veu de Flix - 53. Gener 1984.
Joan Aliaga i Juliá (e,p.r.). La Veu de Flix - 71. Agost 1985
Darrers episodis de la Retirada de l'Aragó. (1r Premi de "Memòria Històrica" del Concurs
Literari de la Gent Gran, 1r de Maig.) Veu de Flix - 81 - 82. Juny / Juliol
1986.
El Sr Antoni Marca. La Veu de Flix - 104. Maig 1988.
En memòria del Dr. Hailer. La Veu de Flix - 119. Agost 1989,
(1) A Laura. Antorcha, abril 1963
(2) Passeig nocturn. Antorcha. maig 1965
(3) Carta particular d'Artur Bladé Desumvila, 1 desembre 1989.
(4) L'Època feliç. La Veu de Flix, 1980
(5) EN C. La Veu de Flix - 119. Agost 1989.
Albert Aragonés Salvat va escriure a
la revista de Vilaplana, Lo Pedrís,
un excel·lent article sobre l'amistat de Ricard Ferrater i el seu amic de
Vilaplana, el poeta Oleguer Huguet: https://www.lopedris.cat/un-poema-dedicat-lamic-oleguer-huguet-c6297-
