Flix, agost del 36.

18 de juliol. Inici de la Guerra Civil.  

20 de juliol,  les esquerres, encapçalades pels dirigents de la CNT-FAI, ocuparen el consistori, les instal·lacions de la Fàbrica i iniciaren el desarmament i control de la gent de dreta, el poble passava a ser controlat pel "comitè local de milícies antifeixistes".

Pocs dies després s'acordà a la Fàbrica la reducció de jornada a 40 hores i els sous unificats a 70 pessetes setmanals per a tot el personal.

31 de juliol. Primeres víctimes civils al poble: Marià Masot Bagés (51 anys i alcalde des de l'any 1934), Miquel Pardell Ferré (64 anys, ex-alcalde), Alberto de Quintana García (34 anys, tècnic de la Fàbrica i regidor de l'ajuntament) i Isidre Martí Barberá (44 anys, tècnic de la Fàbrica i ex-alcalde) i el rector de la parròquia, fill de Móra d’Ebre, Josep Caballé Bru (64 anys).

Nou Consell Municipal encapçalat pel sastre Ramon Ribera Alabart (ERC), exerceria d'alcalde fins finals de setembre. Manuel Cugat Masot (CNT) era el president del Comitè Revolucionari.  Joan Castellví Ceró (ERC) i Ramon Rosich Armora (CNT) eren els responsables del Comité Local de Milicies Antifeixistes.

1 d’agost. Noves víctimes civils, prop de Marsà: Alfons Gasset Llop (63 anys, propietari), Ramon Caballé Isern ( 51 anys i secretari de l’ajuntament) i Lluís March Barenys (49 anys i químic). A Ascó ho fou  Lluís Sánchez Voltes (61 anys, capellà de Riba-roja) i a Tarragona Josep Riera Tapia (nascut a Barcelona, 31 anys, capellà de Flix).

3 d’agost.  El Comissari de la Generalitat a Tarragona Lluís Mestres facilità la fugida de part de la colònia alemanya de Flix. Començà la repatriació amb vehicles que duien les sigles de la CNT i la UGT d'una quarantena d'alemanys de la Colònia fins el port de Tarragona. Amb el vaixell Hermes es desplaçarien a Gènova. 

 

Alemanys evacuats des del port de Tarragona. El primer per la dreta és G.M. Kleinschmidt, cap del partit nazi.

5 d’agost. Incautació dels locals de la Unió Social pel PSUC. Signaren els document entre d’incautació entre d’altres, Vicent Català en nom de la Unió Social, i Joan Josep Madina per part del PSUC.

6 d’agost. El diari La Solidaridad Obrera feia menció de la mort de Joan Grau Cervelló, membre del Sindicat Únic d’Espectacles (CNT), secció professors d’orquestra,  ignorant qui foren els autors de l’assassinat.  

El doctor Josep Trueta fou destinat a Flix pel Consell de Sanitat de Guerra per treballar de cirurgià a l'hospital de sang que funcionava a l'edifici dels Menjador Obreres de la SEQF. Una de les primeres coses que li sobtà fou l'abolició de moneda, qualsevol servei o comerç es realizés per intercanvi de queviures.      

Primera relació dels primers flixancos (16)a les brigades comunistes, anarquistes i republicanes al front de guerra.

Es constitueix la col·lectivitat a partir d'una reunió a la societat Agrupació Obrera. Es va animar als assistents, majoritàriament petits propietaris, perquè s’adherissin al projecte. "Els digué que d’aquesta manera obtindrien majors beneficis que treballant individualment, atès que ara comptaven amb els terres confiscades als denunciats com a partidaris dels rebels. Segons testimonis, després  d’una animada discussió els reunits van accedir dient en veu alta cadascun el nom i l’extensió de la seva propietat en jornals de conreu. La col·lectivitat comptaria amb les finques que els seus propietaris havien aportat a més de les més de cinquanta finques confiscades als suposats rebels." (Entrevista a Pere Llop Pasqual citada per Josep Sánchez Cervelló, Conflicte i violència a l’Ebre..., p. 383.) 

27 d'agost. Mor assassinat a Arco de Navarrete, Francisco Vidal Bagés (1884-1936)  (a) el catalán, responsable de la CNT a Logronyo. Tenia 42 anys. Paleta. Enterrat al cementiri de Logronyo on consta "Vidal el catalán".

 27 d’agost. Nova víctima prop de Ginestar, poble on feia de rector: El capellà nascut a Flix, Miquel Terré Díez (35 anys)

Wilhelm Müller Ickel (1878 - 1938)

 Wilhelm Müller Ickel (Mainz, 1878 - Berlín, 1938).

El doctor Wilhelm Müller és la personalitat més representativa de la història de la Colònia Fàbrica. Director entre el 1907 i el 1938. La Fàbrica sota la seua direcció passà de 185 treballadors en plantilla l'any 1905 a tenir 762 el juliol de 1936. A la Colònia una plaça porta el seu nom, així com també el carrer d'entrada al centre històric de la població.

Nascut a Mainz el 3 de juny de1878, estudià Químiques a la Universitat de Giesen on es doctorà cum laude. Després d'estar treballant un temps a Biarritz (França) retornà a Alemanya  contractat per Chemische Fabrik Griesheim, empresa que li proposà treballà a la Fàbrica de la SEQF per encarregar-se de la planta electrrolítica, així arribà a Flix a finals de l'any 1902 per treballar. Cinc anys després seria nomenat director de la Fàbrica, càrrec que ocuparia fins el 1938.  Anomenat inicialment per la seva joventut com "lo  doctoret".  Casat el 1919 amb Clara Benedix Peine (1889-1958), jove d'Hamburg d'origen jueu, tingueren quatre fills: Guillermo (1919), Margarita (1920), Beatriz (1922) i Carlos (1924). 

Declarat Fill Adoptiu de Flix l'any 1915.  Des del seu càrrec va fer continues ampliacions de les instal·lacions de la Fàbrica  i tot un seguit de millores tant a la colònia, coneguda aleshores com Barri Internacional, com al poble. El 1908 s'encarregà de l'enllumenat elèctric dels principals carrers del poble. El 1915 impulsà la construcció de les escoles publiques,  el 1920 aportà el subministrament elèctric per al rec dels Castellons. També va promoure la xarxa de distribució d'aigua potable i la construcció de fonts públiques.  

Wilhelm Müller i Clara Benedix

L'any 1917 fou un any d'intensa activitat per part director Wilhelm Müller, el 23 de març invitat pel Comitè d'Extensió Universitària de la ciutat comtal, pronuncià una conferència a l'Ateneu  de Barcelona que portava ell títol, La protección al obrero en la pràctica. Conferència on es justificà per parlar d'un tema com la protecció de l'obrer amb un contingut paternalista: "Convisc des de fa molt de temps amb la classe treballadora, veig diàriament les seves penalitats, observo sovint les seves necessitats i puc pensar com ells i explicar-me les seves lluites socials que anhelen el benestar que els ha de correspondre". 

Lluites socials que al llarg dels anys va haver de viure, destacant dos importants vagues, la del 1919, on els obrers aconseguiren la jornada de les 8 hores, i la de 1933, vaga anarquista que començà en solidaritat amb el comiat de dos obrers per part d'una empresa de construcció i que paralitzà la Fàbrica gairebé tres mesos.

G. Pfefferkorn, W. Müller i G. Schlee refugiats a Frankfurt, 23 /10 /1937

Treballador infatigable tingué en tot moment una especial preocupció per l'ampliació industrial de l'Electro-química. D'aquesta manera podem explicar-nos la col·laboració amb l'Aeronàtica Militar per a la producció d'hidrogen, amb l'entitat "Sociedad Ibérica de Nitrógeno" (S.I.N.) per a l'obtenció d'amoniac, la creació de la filial "Cloratita S.A." per a la fabricació d'explosius,   així com el conveni amb "Riegos y Fuerzas de l'Ebro" per a la construcció de la presa i central hidroelèctrica de Flix.

Mort sobtadament a Berlín el 28 de març de l'any 1938 en el decurs d'una reunió amb el conseller d'IG Farben, Eduard Weber Andreae. Un més després la seva família retornaria d'Alemanya però s'establiria a Sevilla i després a Barcelona. Un des seus fills, Carlos,  també seria director de la Fàbrica a finals del anys cinquanta. Wilhelm Müller fou enterrat a la ciutat de Giesen, lloc on cursà el estudis superiors.

*El primer treball relacionat amb Wilhelm Müller va ser realitzat per Jaume Aresté i Laura Wailke per a la Veu de Flix, gener de 1982, article : El carrer Doctor Müller.

Primers directors de la Fàbrica: 

•   https://-carl-pistor.html (1900 - 1904 )                    
•   https://wilhelm-wense.html (1905 - 1907 )
•   Wilhelm Müller (1907 - 1936 )