Demà a les 11 de matí es farà l'acte de inauguració de la nova seu de la Cooperativa Agrícola de Flix al polígon industrial de la Devesa. A partir de demà les instal.lacions del vell "Sindicat" passaran a la història. Imatges com el carrer Major ple de sacs i de munts d'aulives contra les parets del vell sindicat de l'any 1960 passaran a la història. Hauran passat gairebé 100 anys des de la fundació de la Cooperativa, aleshores "Sindicato Agrícola de Flix". Curiosament essent president Josep M Forcades, descendent del primer Secretari de l'entitat Joan Forcades Masot, qui amb els seus germans Damian i Josep foren uns dels 32 socis fundadors. Demà la Directora General d'Agricultura, na Rosa M. Cubel presidirà l'acte.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
El proper 19 d'abril, a Ca Don Ventura i a les 19,30, Josep Albiac , director de l'Escola de Flix, presentarà el llibre de la Cana...
-
Bona Diada de Sant Jordi Amb els 10 llibres d'història local de la col·lecció Lo Pedrís de l'...
-
Magdalena, dreta a l’esquerra, amb alguns amics i amigues de Flix, com les germanes Carmeta i Feliciana Guiu. La batalla de la memò...
-
Míting a la Plaça Major amb motiu de la vaga de l'any 1919 Ho diuen les cròniques, l'any 1914 es celebrà per primer cop ...
-
Molt agraïts a Josep Albiac, director de l'Escola de Flix, per la magnífica presentació del llibre "Els Primers mestres de Flix&q...
-
La gent d'Esquerra de Flix hem tornat a sortir per fixar els primers cartells d'ERC - Entesa per Flix per les eleccions municipals d...
-
Caramelles al parc de la Bassa de les Clotxes. Enguany amb la novetat de l'estrena d'una caramella d' Andreu Carranza : ...
-
El Diari de Tarragona ha tancat avui el monogràfic " los 100 Consejos de guerra del franquismo " amb el capítol X dedicat a l...
-
La web de la Cana ens ofereix una excel·lent entrada realitzada per Helena Blanch Pérez amb l'escrit " Teresa Gil de Vidaure,...
1 comentari:
Lo Sindicat:
Baixo la barana lliscant
d'unes escales tronades,
sóc al més groc d'un almanac
on bufar espelmes era una festa
i no una metafísica del temps.
Arribo al terra d'un salt,
i allí, Lo Sindicat,
tractors plens de la dolça carn
de la veritat del vi,
és octubre, un octubre etern,
volen abelles al cel d'un tractor.
Entro a les entranyes de l'edifici,
aparells plens de misteri
que no entenc, ni entendre mai,
ignorant dels misteris del sòl
mai sabré que tot allò tan màgic
és el lloc on la terra sembrada
es fa de tots i per a tots,
hi ha un regust a perennitat,
car, per allí ha passat cíclicament
l'oferiment del sòl flixanco i la suor flixanca feta vi, feta oli, feta llavor, i això ho fa en puritat un lloc que sobreviurà
la seva pròpia i natural caiguda,
un nen surt del sindicat amb uns miratges, una sentor i unes sensacions, que mai podrà oblidar,
per més calendaris de l'oblit que provin d'eclipsar la majúscula imatge que amb cura de terra conreada ha enriquit els cinc sentit de tot un poble.
Albert Guiu.
Publica un comentari a l'entrada