Viatge a l'esperança ( II )

«Xeic!»

"Terré... abans de la guerra recorria incessantment tota la pell de brau en funció del càrrec que tenia a la General Motors de Barcelona ... Gaudia d'un sou de ministre, el vestia Torres (sastre fill de Móra, establert al Passeig de Gràcia), fumava lucky a tot drap, viatjava en un cotxe darrer model... Refinat i bon vivant, Antoni Terré... tot s'ho emportà la ventada del 36."

I Artur Bladé amb un passaport vàlid per 3 mesos desembarcà a Santander on l'esperava l'amic Terré amb els braços oberts. A diferència del dietari les pàgines següents serien escrites a Mèxic mesos després. "Tots dos teníem la llagrimeta a punt. Però no era qüestió de fer el mec", així comença la segona part, un viatge de retorn a Barcelona, fent una parada d'un dia a Bilbao on "l'olor de Bilbao em va fer recordar de Pompeu Fabra, que va viure deu anys en aquesta ciutat... ", tot viatjant l'endemà tot un dia amb el tren TAF fins Barcelona on arribaren de nit i els esperaven la dona i el fill de Terré.

"El català que, després d'una llarga expatriació no hagi oblidat res ni hagi aprés res ... cal que s'hi pensi abans de retornar a la nostra terra. S'exposa al sofriment i al desengany sense profit per a ningú, ni tan sols per a ell. No comprendrà res ni serà comprès."

El retorn a la vila de Gràcia, les caminades pel Passeig de Gràcia fins la Rambla, el Pla de la Boqueria, la Virreina, el vell Liceu, Pitarra, Colom, les Drassanes...  ens ofereix un retrat de la Barcelona de l'any 1956 des del capdamunt de la Rambla  "observatori ideal per als desvagats que es `poden pagar la cadira" com a protagonista principal, com a lloc de "rendez-vous"... Les llargues passejades amb l'amic Terré... La trobada amb els amics Josep M. Poblet, Carles Sala i Joan Sales, l'autor d'Incerta Glòria... La visita a Carles Riba i Clementina Arderiu, a Francesc Pujols a la Torre de les Hores, amistats lligades a Montpeller ...  

"L'endemà amb el tren vaig anar a Tarragona, on hi ha una altra Rambla que sempre també m'ha parlat al cor", així comença la tercera part dedicada a "Uns dies a Tarragona", 

"La primera vegada que vaig anar, de petit, a Tarragona, em va semblar la flor de la terra... La vista de la mar, dels del Balcó de la Mediterrània, em va fer una impressió inoblidable... mai no he pogut pensar en la mar de Tarragona sense experimentar un sentiment molt proper a la felicitat".

El retrat de la Rambla nova, "la joia em va corprendre... feia un dia daurat com un paller ", una Rambla més llarga que la de la seua joventut, el passeig per la plaça de la Font "veritable rovell de l'ou ...  a quatre passes al Carrer Major, que mena a la Seu o al de Cavallers, o al de la Nau".

Visità la Catedral, el pont del Diable i el Mèdol amb el parent Agustí Ferrer, "catòlic liberal i tarragoní fidel a la terra", el Serrallo amb l'amic Salvador Maset, un exiliat a Montpeller, retornat de Mèxic. Una altra tarda van anar a la Vileta del Mar invitats per l'amic Recasens Jordà, evocant l'enyorat Rovira i Virgili i els amics de l'exili. El camí de la Cuixa, les obres de la Ciutat Residencial i de la futura Universitat Laboral li cridaran l'atenció, així la nova emigració que simbolitza el tren "Sevillano".

"A Tarragona, si hom no s'entesta a estirar més el braç que la màniga, o a voler fer creure que té molta terra a l'Havana o, en fi, a regar fora de test, ningú el discrimanrà i s'hi trobarà perfectament bé".

La quart part és la més emotiva. Portava un mes per Barcelona i Tarragona, el retorn al seu poble natal, Benissanet era l'assignatura pendent. "Marxariem l'endemà mateix amb el tren Pantera (famós a l'època de l'estraperlo)". Un viatge de cinc hores fins Móra la Nova on el taxi de Sarroca el portaria fins el seu poble començant una descripció de cadascun dels racons, carrers i portals amb els noms i renoms de cada casa. "Vaig fer recompte de memòries i sentiments".

"En aquest sentit no hi va mancar res, al revés del que havia de constatar en un altre aspecte, durant aquell melangiós inventari del que restava de la crema i del naufragi".

"La nit del meu primer retorn al clos natal em va fer comprendre que la desesperança no és una actitud vital... i que calia sobrepassar-la per dalt com la claror de l'alba sobrepassa la foscor nocturna".

L'endemà amb el capítol "L'agre de la terra" hi trobem un canvi en el llenguatge en els retrats i els paisatges, "no voldria virgilitzar":  "L'estel del matí brillava com un diamant en el fons d'un cel d'una transparència blavenca", "la llum m'anava mostrant els detalls oblidats com tants altres retrobaments que la meva ànima agraïa", "l'aire fresc i galant, s'ha enamorat de la figuera i la fa ballar amb totes les fulles", entre els records i la realitat passejant per les sénies... "El sol ha acabat de postejar entre núvols de tots colors com a grans banderes esfilagarsades. El crepuscle és llarg ...", "sovint es veuen dos olivers més junts que la resta; són com dos vells que es fan companyia i enraonen dels secrets de la terra". 

"Pactar no vol dir claudicar, sinó comprendre. Jo no he vingut ací per arreglar el món ni escollir entre els qui no volen canviar res... Jo no he vingut a escollir, sinó a retrobar-me".

"El passat és l'única riquesa que ningú no ens pot robar".

En dos capítols, de prosa superba, com molt bé la defineix Xavier Garcia a la introducció del volum 6 de les obres completes: "evoca els records del passat, a partir de les realitats que el present li presenta, la qual cosa conforma un joc literari de descripcions del que fou amb els alliçonaments que li proporcionen el que és."

VIATGE A L'ESPERANÇA. Impressions d'un viatge a la nostra terra l'any 1956. (2008) Està reeditat a l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, al volum 6, al Cicle de L'exili II. Cossetània ed. Destacar la introducció del periodista Xavier Garcia.