"La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980)" de Xavier Garcia

La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980), de Xavier Garcia, és una de les obres de referència per conèixer el moviment ecologista i antinuclear a casa nostra, i per extensió  la història recent de la Ribera d'Ebre.  

Xavier Garcia Pujades, periodista i assagista, des de la seua Vilanova i la Geltrú va entrar en contacte amb la gent de l'Ebre i es convertí en el més important  cronista de les lluites ecologistes populars que s'han viscut a Catalunya des dels anys setanta. Redactor del diari Avui entre el 1976 i 1992, cofundador del Col·lectiu de Periodistes Ecologistes de Catalunya, editor de la revista Userda, Premi Nacional de Cultura per la primera sèrie Homenots del Sud. Es autor d'una extensa obra sobre ecologia i defensa del territori, història i cultura locals i comarcals, i entrevistes.

Con diu l'autor a la presentació del treball "aquest llibre pretén recordar l'experiència de la primera dècada d'implantació nuclear a Catalunya. Temps de canvis, d'inicials revoltes (...) la crònica -real, viscuda i amb totes les contradiccions- d'una petita però significativa epopeia popular que avançava a nivell local el que ara és un enfrontament globalitzat".

Joan Carranza i Mossén Miquel Redorat, referents de la lluita antinuclear 

Està estructurat en tres capítols. El primer ens introdueix al "context general d'una imposició" nuclear mentre el dictador es moria coincidint amb l'inici de la presa de consciència. 

El segon és un retrat del "combat antinuclear d'Ascó a Catalunya" al llarg de la dècada: el suport social, la polèmica entre els partits, la creació de l'Associació de veïns d'Ascó al voltant de la rectoria, la comissió gestora que gobenà Ascó a partir del 1977, l'inici de pànic al Temple, l'accident nuclear d'Harrisburg (abril 1979) fins l'arribada de l'urani i la Marxa Antinuclear de l'any 1980. 

El tercer capítol és un breu diccionari amb 26 biografies dels que defineix Xavier Garcia com a "resistents", des de l'economista i urbanista  basc José Allende fins el periodista olotí Santiago Vilanova, passant per riberencs com Carmel Biarnés, Joan Carranza,  Joan Martínez Alier, l'assagista murcià Pedro Costa Morata, el sociòleg de Navarra Mario Gaviria, el físic de la Sorbona  Antoni Lloret, l'enginyer del medi ambient Josep Puig, i els sacerdots Joan Masip, Joan Rebull, Miquel Redorat  i Josep Maria Sàez. A destacar també el recull de documents als  annexes, amb el oblidat "Manifest dels sacerdots de la Ribera d'Ebre davant dels problemes plantejats pel transvasament de les aigües de l'Ebre (març 1974) fins el Manifest de la Candidatura "Defensa Popular" (abril 1979) que va portat l'ecologista Joan Carranza a l'alcaldia d'Ascó a les primeres eleccions municipals democràtiques despés de la mort de Franco.

Xavier Garcia amb La Primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980) va guanyar el premi de recerca històrica Jaume Ardèvol i Cabrer dels Jocs Florals de Torroja del Priorat 2007. El llibre va ser imprès l'any 2008 per Arts Gràfiques Octavi, SA i editat pel Centre Cultural i Recreatiu La Unió de Torroja del Priorat i l'Arxiu Comarcal del Priorat. 163 p.