El proper diumenge 9 de juny es celebraran les eleccions al Parlament Europeu, una oportunitat pel ciutadans europeus d'exercir el seu dret a votar i decidir el futur del continent. Fa 160 anys els nostres avantpassats també exerciren amb la signatura la seua preocupació per la configuració d'Europa, concretament pel futur del poble italià:
"Contra el reconocimiento del titulado reino de Italia".
El 15 de juliol de l'any 1865 el govern de Leopoldo O'Donnell reconegué el regne d'Itàlia, país que es trobava en un procés d'unificació
encapçalat per Victor Manuel II, duc
de Savoia i rei de Sardenya. Procés que culminaria el 1870 amb l'ocupació de
Roma i els estat pontificis.
L'església catòlica espanyola preocupada pel futur de Roma i del Papa Pius IX va promoure la signatura de manifestos contra el reconeixement del nou estat italià, "Exposición á S.M. contra el reconocimiento del titulado reino de Italia", cercant el suport de la reina Isabel II a la causa; manifestos publicats al llarg del mes de juliol per diaris de Madrid com El Pensamiento Español. Diari que el 22 de juliol faria públic el manifest del poble de Flix promogut, entre d'altres, pel vicari Josep Agramunt, qui anys més tard serà més conegut arreu com lo capellà de Flix, un dels guerrillers carlins més destacats de la III Guerra Carlina.
"Los que suscriben, vecinos de la vila de Flix, provincia de Tarragona, á V.M. con el más profundo respeto exponen: que han sabido con la mayor aflicción que el Gobierno de V.M. proyecta reconocer el llamado reino de Italia, compuesto en su mayor parte de territorios violentamente usurpados por el Rey del Piamonte al Soberano Pontífice Pio IX, y a varios Principes, algunos de ellos de la misma estirpe y dinastia que V.M. : y com si aquel proyecto en las actuales circunstancias llegara á realizarse, las consecuencias serían funestísimas, por cuanto los más caros objetos á la generalidad de los españoles, como son la unidad católica, el Trono y dinastia de V. M. quedarian con el mero hecho de reconocer aquel reino profundamente lastimados; los que exponen , con el solo objeto de alejar de su amada patria, los males que presienten,
Suplican rendidamente é V. M. se digne no prestar su soberana sanción á aquel proyecto, porque de llevarse á efecto, bien pronto sus resultados abririan hondas cicatrices en el católico y piadoso corazon de V.M. cuya importante vida ruegan al Todopoderoso conserve dilatados años.
Manifest signat per una bona representació del poble. Flix aleshores tenia uns 2.200 habitants. Document molt interessant ja que és dels primers que disposem on hi ha una extensa relació de veïns. Relació on destaca curiosament la presència de dones entre les signants (destacades en negreta) així com les dades de l'analfabetisme d'aleshores quan diu "que no saben firmar y lo hace á ruegos suyos", entre ells dos regidors de l'ajuntament i els 27 veïns i veïnes del final de la llista.
Flix, 11 de julio de 1865. -
Señora . - A los Reales pies de V. M.
Por Ramon Blay, José Blay, Paula Navás, Maria Tarragó, Rosa Roqueta, Magdalena Pujol, Josefa Ferrer, Ramon la Rosa y Ferrús, Ramon la Rosa y Blanch, José Antonio Galcerá, Fernando Pujol, Pablo Torres, Antonia Llecha, José Montagut, Teresa Sanchez, Francisco Navás, Jaime Torres, Juan Torres, Magín Rius, Francisco Oriol, José Oriol, Gregorio Llop, José Sanchez y Pujol, José Mur y Aixaus, Juaquin Serres, Antonio Serres y Teresa Sanchez y Abella, que no saben firmar, y quieren que conste su firma, lo hacen á ruegos suyos, Francisco Blay, Presbítero - Buenaventura Oriol - Dionisio de Oriol - Carmen Serrano - Jaime Mestres."
# Document facilitat per J A Martínez Tarragó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada