Enric Grau Fontseré: Els mestres i la vaga de l'any 1919 ( II )

El 18 de gener de l’any 1919 començà una vaga a la Fàbrica que paralitzà pràcticament tot el poble de Flix durant dos mesos. Segons telegrama tramés per l’alcaldia, es donà per acabada el 23 de març. Els obrers a la fi aconseguiren la reducció de la jornada de 10 a 8 hores. El diari republicà Las Circunstancias (20-1-1919) pràcticament el dia que començà la vaga oferia un breu text retrat dels motius d’aquesta:

"Se han declarado en huelga 400 obreros de la fábrica Electro-química de Flix. Los obreros piden la disminución de dos horas en la jornada, llegando a un acuerdo con la Dirección después de varias consultas, siéndoles concedida una rebaja de hora y media. La Dirección señaló con tal motivo, un nuevo horario, fijando la hora de entrada a la fábrica a las ocho de la mañana, con trabajo continuo hasta la hora de la comida. Los obreros en su mayoría, se mostraron disconformes con el citado horario matinal, puesto que pretendían entrar a las seis y media y suspender el trabajo a las ocho para almorzar, pretensión que no ha sido aceptada por la Dirección, declarándose por ello su huelga la mayoría de sus operarios, aceptando muy pocos la nueva hora. En vista de las coacciones de los huelguistas contra los que acudían al trabajo, la Dirección ha cerrado la fábrica".

El 23 de març, després de nou setmanes de vaga i d’una llarga negociació, la denominada Comisión de Huelga, publicava un butlletí adreçat “A la opinión pública de Flix”, en què donava per finalitzada la vaga. El document posava en valor el paper que havien tingut els mestres “Enrique Grau, José Coll y Benjamín González” en la solució del conflicte:

"Sirviendo de amigables mediadores entre ambas partes, han visto que sus gestiones han sido coronadas por el más lisonjero de los éxitos. Estos maestros, abandonando un día su sacerdocio de iluminar las mentes infantiles han prestado un señalado servició al pueblo de Flix".

El País i El Magisterio Tarraconense reconeixien el paper mitjancer d’Enric Grau, Josep Coll i Benjamín González, tot aportant solucions i intercedint davant les obrers i la direcció de la Entre d’altres acords aconseguits en les negociacions amb la decidida intervenció dels mestres, trobem una referència sobre el tema; així, el mes de maig la premsa esmentava un escrit tramès per la direcció de la Fàbrica al doctor Carulla, rector de la Universitat de Barcelona, en què esmentava l’aprovació d’un cànon de 25 cèntims per kilowatt per a la instrucció pública signat per l’Ajuntament i la Electroquímica de Flix.

El prestigi assolit pels mestres de les escoles Grau, Coll i González, després del seu arbitratge durant la vaga, els portà a ser protagonistes d’unes jornades festives de mestres al castell d’Escornalbou el  3 de juny, jornades que segons la premsa comptaren amb l’assistència de 2.500 persones. (...) Un altre exemple el trobem intervenint en el cicle de conferències organitzades a Tarragona per la inspecció educativa el dies 18,19 i 20 de juliol de 1920. El dia 20 Enric Grau presentà una ponència significativa. “Modo práctico de resolver las dificultades que originan al funcionamiento de la Escuela nacional en España por falta de edificios apropiados”. Un tema del que podia parlar per experiència. La crònica d’El Magisterio Tarraconense (31-7-1920) esmenta la dura crítica als ajuntaments que permeten l’allotjament del seus infants en

“locales infectos y infames. Analiza las causas eficientes en la no concurrencia de los hijos de las clases acomodadas a la Escuela nacional. Se pronuncia en consecuencia, a favor de las Escuelas cobijen indistintamente a los hijos de todas las clases sociales”.