Josep Agramunt Llecha (Flix, 1828 – Clichy, París, 1887), lo Capellà de Flix. És el personatge històric de Flix més mediàtic del segle XIX. Amb 29 anys, després d’estudiar tres anys de filosofia i un de teologia, fou ordenat sacerdot a Tortosa. Vicari i més tard rector de l’església de Flix.
En començar la Tercera Guerra Carlina, el juny del 1872, després d’una trobada de capitostos carlins a la Mussara, s’afegí a una partida amb el grau de capità. Les seves accions es multiplicaren arreu de la demarcació de Tarragona. Per començar, el 30 de juny, amb la partida carlina del coronel Francesch, ocupà durant unes quantes hores la ciutat de Reus.
L’acció més cèlebre fou el 20 d’octubre de 1873 amb la victòria a Prades, en què entre d’altres víctimes liberals hi hagué el coronel Maturana, cap del batalló de caçadors de Barcelona.
Maria de las Nieves de Braganza, més coneguda per "Doña Blanca", (muller d'Alfonso Carlos de Borbón i Austria- Este, cap dels carlins a Catalunya), el va definir com el cap més sobresortint entre els de la província de Tarragona.
El 1875 fou nomenat coronel del regiment de Gandesa pel pretendent carlí Carlos IV i es traslladà a Euskadi. A finals de gener del 1876, caigué ferit durant la batalla d’Artazum (Navarra). Fet presoner pels liberals, a finals de març, fou traslladat a les presons de Montjuïc i Pilats de Tarragona.
Se li instruïren divuit causes penals, i fou condemnat a disset anys de presó. L’agost 1876 fou privat pel bisbe de Tortosa de les llicències sacerdotals, les quals recuperà un mes després gràcies a la intervenció del papa Lleó XIII. L’abril de 1879 sortí en llibertat.
Exiliat a França, exercí com a capellà al cementiri de Clichy, ciutat on morí el 1887.
Antoni Díez Oriol (Flix, 1814 – Flix, 1896). "Muy joven, antes de abrazar la carrera sacerdotal, tomó parte en !a primeta guerra civil. Durante los siete años de combates no descansó un punto, contribuyendo tanto como el que más á ensangrentar el suelo patrio. En el duro silio del fuerte de Castellote tuvo que asumir el mando de las fuerzas callistas sitiadas y peleó con lamentable bravura."
L’agost de 1869 l’alcalde de Todolella (Maestrat) comunicava que al seu poble s’havia organitzat una partida carlina dirigida pel capellà del seu poble, Díez, a la qual s’hi havien incorporat joves de Cinctorres.
En començar la tercera carlinada, el 1873, la premsa feia notícia de l’aparició per la zona de l’Ebre d’un altre capellà de Flix, un veterà lluitador de la Primera Guerra Carlina, el sacerdot amb grau de capità, Antoni Díez. Tenia 60 anys, havia nascut a Flix i exercit de capellà al poble de la Todolella. La premsa esmentava que tenia una gran cicatriu a la cara a conseqüència d’una ganivetada rebuda en acció de guerra.
Comandant de les places de Flix i de Miravet. En la retirada de l’exèrcit del Centre, fou destinat a la Seu d’Urgell com a governador militar de la ciutadella, la qual es rendí a Martínez Campos. En acabar la guerra, presentà una petició d’indult i retornà a Flix, on exercí de mossèn.
L'any 1896, en assabentar-se de la seua mort, la premsa va escriure:
"El día 16 del pasado falleció en Flix á los ochenta y un años de edad, Mosen Diez, el famoso guerrillero carlista, más célebre por y su valor en los combates que por sus actos de humanidad cristiana."
"CRIMINAL Y SANTO": Ha fallecido como un santo en el pueblo de Flix el clérigo Antonio Díez y Oriol, conocido como el cura de Flix en virtud de los vandálicos hechos que realizó en la última guerra civil (...) la reacción clerical acabará por convertir á este pueblo en un pueblo de canallas, sin idea maldita de lo que es la dignidad". (El Motín, 6 de juny de 1896)
(1) Grau, Jaume. Carlinades. El "Far West" a la catalana. Pag. 113
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada