MOCIÓ DE RESPECTE A LA TOPONÍMIA CATALANA

Aquest matí a la sala Clara Campoamor del Senat la Comissió de Foment ha aprovat per unanimitat una moció de l'Entesa Catalana de Progrés que vaig registrar el 27 de gener de 2009. El mateix dia que van ser registrades dues mocions a les que em referiré. Mocions relatives a disfuncions en els serveis ferroviaris de mitja i curta distància que grinyolen.

Així el passat 17 febrer 2010 la Comissió de Foment va aprovar la moció que demanava abonaments de tren entre Reus i Tarragona. La mateixa petició havia estat aprovada pel Senat l’1 de juny de 2005 a proposta també de l’Entesa

L'altra moció va ser aprovada el 16 juny 2009. La Comissió de Foment del Senat va aprovar que totes les estacions avisin per megafonia del pas dels trens sense aturada. Fins i tot, varem aconseguir introduir una partida als Pressupostos Generals de l’Estat de 2010 sobre aquest tema. Lamentablement encara falta l’aplicació d’aquest avís per megafonia a les estacions per on passen trens que no s’aturen. És un tema pendent.

En aquesta moció de la megafonia, el nostre Grup entesa ja va demanar que l’Estat garanteixi la pluralitat lingüística a l’hora d’enregistrat l’avís, en aquells territoris que tenen dues llengües oficials. Qüestió lingüística que ha centrat la moció d'avui.

Es pot constatar a la mateixa comarca de la Ribera d’Ebre, comarca per on travessa la línia de tren Reus-Móra-Casp-Saragossa, que la toponímia oficial catalana no està sent respectada en alguns cartells que apareixen al llarg de la línia de tren. Ni en algunes etiquetes dels municipis que apareixen en les màquines de venda de bitllets...

Com a novetat, i en l’apartat d’intervencions. el portaveu del PSOE ha anunciat que en relació als anuncis de megafonia de les parades de la línia Reus- Mora la Nova- Casp, que s’està instal·lant a les estacions un sistema d’informació al viatger que permetrà l’anunci de las parades dels trens mitjançant missatges gravats. El sistema es troba en fase de licitació i que pot ser operatiu al primer semestre del 2011.

En tot cas podeu llegir la nota de premsa de l’Entesa Catalana de Progrés:

“L’ENTESA DEMANA QUE RENFE RESPECTI LA TOPONÍMIA CATALANA EN LA MÀQUINES D’AUTOVENDA DE BITLLETS

El Senat aprova la moció de Muñoz que també denuncia els errors de pronunciació en la megafonia de les estacions.

El senador per Tarragona de l’Entesa, Pere Muñoz, portaveu del grup en la Comissió de Foment del Senat, ha defensat avui una moció en la comissió on l’Entesa denuncia que en la retolació de les màquines d’autovenda de bitllets de tren en les estacions dels territoris de parla catalana, així com en els avisos de megafonia, no es respecta la toponímia oficial dels municipis catalans. Muñoz ha explicat que abunden els errors i la falta de sensibilitat i respecte a la llengua oficial.

El senador ha explicat que ha arribat a un acord amb el PP per a eliminar de la moció l'apartat que es refereix a la llengua catalana a la Comunitat Valenciana, perquè ha dit, “no és aquí en la comissió de foment on anem a discutir i solucionar aquest assumpte, però en tot cas parlem la mateixa llengua”.

La moció aprovada ha quedat així:

La Comissió de Foment del Senat insta al Govern a:

1.- Instar a RENFE-OPERADORA i Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) a retolar segons la toponímia oficial de Catalunya les destinacions en les noves màquines d’autovenda de bitllets que s'instal·lin en totes les estacions. I a modificar a aquelles màquines ja instal·lades els rètols de les quals continguin incorreccions pel que fa a la toponímia oficial dels municipis d'aquests territoris.

2.- Instar a RENFE-OPERADORA i Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (ADIF) a corregir els anuncis de megafonia de les estacions al llarg de la línia Reus-Móra la Nova-Casp que citin als municipis catalans sense respectar la toponímia oficial de Catalunya.”

MILERS DE RAONS CONTRA LA REFORMA LABORAL

1968: PASSANT LA RESCLOSA DE FLIX

DIUMENGE CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR

Mentre continuen les protestes de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC), el grup intercomarcal Veïns d'Ascó i la Plataforma Priorat contra la instal·lació del cementiri nuclear a Catalunya i en concret a Ascó, tallant més de 200 persones aquesta tarda la C-12 a l'alçada d'Ascó, aquest migdia a Miravet la gent d'ERC hem fet un "vermut contra el cementiri nuclear". De les declaracions del president d'Esquerra Joan Puigcercós podeu llegir la següent crònica:

"Puigcercós s’ha reafirmat en el seu compromís de seguir lluitant contra la instal·lació del cementiri i ha denunciat que alguns volen avantposar interessos econòmics de grans grups o companyies pel damunt dels interessos de la gent i del territori. Es per això que Puigcercós ha assegurat que ‘si Esquerra és forta aturarem el cementiri nuclear, com ja vam fer amb el transvasament, per això necessitem gent valenta com la de les Terres de l’Ebre per canviar el curs de la història, també a nivell nacional’. Per acabar amb aquest tema, el president republicà ha acusat el govern espanyol de frívol i de manca de seriositat amb el tema del cementiri pe la qual cosa li ha demanat que sigui riguròs perquè és un tema massa seriós per actuar com ho està fent."

MEMÒRIA COLÒNIA ALEMANYA DE FLIX ( II )

MEMÒRIA COLÒNIA ALEMANYA DE FLIX ( I )

ELS EMBOLICS DEL CEMENTIRI NUCLEAR

Després del darrer consell de ministres i l'embolic dels informes i acords del mateix consell. Després que es presentés com a segura la candidatura de Zarra, decisió relativitzada per la vicepresidenta primera del Gobierno, Ma Teresa Fernandez de la Vega, diputada per cert de València. Després de tota la literatura, cròniques, articles d'opinió i comentaris de tota mena apareguda als mitjans de comunicació aquest cap de setmana. En veure la disparitat d'interessos i arguments que interfereixen als acords presos per unanimitat al Senat a instàncies de la "Moció" de la setmana passada , podeu llegir el text de la meua intervenció de passat dimecres 15 de setembre, (Diario de Sesiones de Pleno número 91 de fecha 15/09/2010.) dos dies abans de l'esmentat Consell de Ministres:

"MOCIÓN DEL GRUPO PARLAMENTARIO ENTESA CATALANA DE PROGRÉS, POR LA QUE SE INSTA AL GOBIERNO A VINCULAR CUALQUIER PROCESO SOBRE LA FUTURA UBICACIÓN DEL ALMACÉN TEMPORAL CENTRALIZADO (ATC) DE RESIDUOS RADIOACTIVOS AL CONSENSO SOCIAL E INSTITUCIONAL (Número de expediente 671/000099)". Aprovada per assentiment de tots els grups parlamentaris:



“Buenos días, señorías, senyor president. El pasado mes de julio presenté una interpelación al ministro de Industria en relación al ATC, popularmente conocido como cementerio nuclear; una interpelación sin concreciones claras por parte del ministro que se realizó con un nuevo clima político de relaciones entre el PSOE y el PP en temas de energía, acuerdo anunciado a finales
de junio como un pacto político histórico en materia energética. Un gran acuerdo que, entre otros aspectos, buscaba la solución al proceso que se inició el 23 de diciembre de 2009 con la resolución de su ministerio por la que se efectuaba la convocatoria pública para la selección de los municipios candidatos a albergar el emplazamiento del ATC. La resolución marcaba un calendario en relación a la presentación de candidaturas, aceptación provisional de candidaturas, lista definitiva de ocho en total, análisis del término municipal, trámite de alegaciones, presentación de terrenos, estudio de candidaturas, etcétera, previéndose tomar la decisión a finales del pasado mes de junio.
Un proceso que ha llevado a la candidatura de Ascó, una de las candidaturas a quien el resto de candidatos sitúan como favorita, una candidatura legítima, pero presentada por su ayuntamiento sabiendo que estaban en contra el Parlament de Catalunya, que se ha manifestado en contra dos veces; con la mayoría de los partidos políticos en contra, el Govern de la Generalitat con declaraciones directas en contra del mismo presidente de la Generalitat José Montilla. El clamor es unánime en contra del ATC en Catalunya, y muy especialmente en las comarcas de Tarragona y del Ebre por considerar que ambas ya han contribuido de sobra al modelo nuclear.
Lo cierto es que el señor ministro concluyó en su intervención, después de reiterarle el proceso, que la decisión del emplazamiento tiene una dimensión técnica; que la parte técnica está prácticamente terminada; que se tenía que reunir la comisión interministerial para dar una valoración técnica de los ocho municipios candidatos —dijo textualmente— con unos criterios estrictamente técnicos. Y dijo de pasada que, evidentemente, poner un ATC en una zona deprimida supone un impulso económico y social que también hay que valorar; por tanto, merece la pena emplear un poco de tiempo para conseguir un consenso —lo dijo de puntillas— al que damos valor. Lo cierto es que ha pasado tiempo suficiente para plantear este máximo consenso y, como dijo un ilustre diputado republicano independentista, lo mes calent es a l’aigüera, lo más caliente está en el fregadero.
Han pasado semanas, meses y nos preguntamos: ¿Qué ha pasado con el proceso de diálogo anunciado con luz y taquígrafos entre el PSOE y el PP? ¿Qué hay de cierto sobre la consigna de la Moncloa, que es dejar correr hasta el año 2015 el debate sobre las centrales y la decisión del ATC hasta las elecciones de Cataluña? ¿Por qué esperar hasta las elecciones catalanas? ¿Qué hay de cierto con las noticias aparecidas sobre un supuesto plan Ascó, donde se afirma que el ATC no tiene aún ni fecha ni apellidos? Plan Ascó que Moncloa obliga a seguir esperando al menos hasta después de las elecciones catalanas en noviembre y a veces a encajar las iras y los nervios de Barreda y Fernández Vara, que juran que Industria les prometió no ubicar ni en Castilla-La Mancha ni en Extremadura el almacén temporal centralizado de residuos.
De aquí que hayamos presentado la moción consecuencia de interpelación con el convencimiento de que el Senado debe y puede garantizar que la futura ubicación del ATC se vinculará al consenso social, territorial e institucional, especialmente con las comunidades autónomas, y con las entidades locales, tal como fue aprobado en el Congreso de los Diputados el pasado 23 de febrero; consenso esencial con las comunidades autónomas afectadas, que tienen que contemplar las decisiones de sus Parlamentos autonómicos respectivos, y, cómo no, del Gobierno de la comunidad.
No se puede dar la espalda a un territorio. Es muy importante el consenso institucional, consenso que implica no tener en cuenta únicamente la voluntad expresada por cuatro u ocho municipios sino también la concertación de la Administración autonómica correspondiente. Por tanto, después de comentarlo con los diferentes representantes de los grupos parlamentarios, he aceptado una enmienda transaccionada que dice:

El Senado insta al Gobierno a que en el plazo más breve posible determine el
emplazamiento del ATC, asegurándose la consecución del mayor consenso social, territorial e institucional con las entidades locales y las comunidades afectadas, adaptándose el consenso a lo establecido en el Convenio Aarhus y siguiendo la metodología del Programa Cowan España, que, en concordancia con el Cowan europeo, define los procesos democráticos de la toma de decisiones en la búsqueda del emplazamiento del ATC.”

FLIX: 1705, 20 DE SETEMBRE

El Castell de Flix, defensat per uns trenta soldats de guarnició, és pres a l'assalt per les tropes de l'Arxiduc d’Àustria constituïdes per uns quatre-cents homes comandats pel coronel Josep Nebot. Sembla que hi va prendre part el guerriller Pere Joan Barceló, més conegut per “Carrasclet” de Capçanes.

Josep Nebot (natural de Riudoms), comandant de l'exèrcit nomenaria capità al pare de Carrasclet i tinent al seu germà. El 25 de setembre el coronel Nebot rebria una carta del rei Carles III des de Barcelona sobre la rendició del castell de Flix en què li demanaria prendre el castell de Miravet i ocupar el Coll de Balaguer per impedir qualsevol invasió per part de Tortosa. Mentrestant Joan Usó de Vinebre rebia ordres de tocar a sometent a tota la Ribera.