“Mateu-los
tots, que Deu ja reconeixerà els seus”, gralla el legat pontifici Arnau Amalric
davant les muralles de Beziers”, així comença la lectura d’un dels llibres
del meu Sant Jordi. És “el Càtar imperfecte”
del periodista Víctor Amela, autor
conegut per les entrevistes de la contra de la Vanguàrdia, i les seues participacions
al magazine televisiu Aruscity. Una novel·la
que ens sorprèn gratament pèl seu ritme, on ens mostra i descriu l' imperfecte "perfecte" Belibasta,
amb tots els dubtes i ombres d’un “bon home”, al costat del pastor Pere Mauri, veritable “bon home”
i protagonista de l’obra. Novel.la que permet a l’autor retre homenatge als seus
arrels: el Forcall, i per extensió Morella i les terres del Maestrat, els Ports
i l’Ebre.
Particularment és la primera novel·la que llegeixo
basada en el món dels càtars, i amb Flix com un dels espais literaris, el seu
pas de barca, el meandre, camí de Lleida:“
Sempre li ha agradat fer passar els seus ramats per Flix, en un meandre del riu
en que s’alça un castell de fundació islàmica i fortificat pels seus
conquistadors...”. Un món que Pere
Català i Roca i Anna Ma Adroer i
Tasis donaren a conèixer gràcies al seu “Càtars i Catarisme a Catalunya”
Històricament ens situa a l'any 1313, fa tot just 700
anys, temps del Jaume II, quan els pobles
de Flix i la Palma eren propietat dels senyors feudals lleidatans de Bosc, una població majoritàriament sarraïna, quan el prior de l’església era Fra Bernardus de Pinam.
Eren temps de canvis, l’ordre dels
Hospitalers es feien amb les antigues possessions de la malaurada ordre del
Temple, Ascó, Riba-roja, Miravet.... Aquest any 1313 tenim constància de que Flix fou un dels llocs refugi dels
heretges càtars, després de fugir i ésser perseguits sense perdó al Llanguedoc.
Tenim perfectament documentat com després de la desfeta
del catarisme, Guilhem Bélibasta,
darrer perfecte del Languedoc i representant de l’església càtara a
Catalunya, aconseguí escapolir-se de les presons de Carcassona, vivint com a
teixidor i pastor refugiat entre d’altres llocs a Flix, des d’on aniria a
Tortosa i després a Morella.
El 1318 fou denunciat a Tirvia i posteriorment cremat a la
foguera a Vila-roja Termenès el 1321.El llarg i extens document del
procés inquisitorial destaquen nombrosos topònims que han quedat molt ben reflectits al curiós mapa de la portada del llibre d'Amela: Sant Mateu, Forcall, Morella, Orta, Ascó, Beseit, Sarroca, la
Granadella, Agramunt, Tirvia ... i Flix, “lloc
habitat majoritàriament per sarraïns” i on vivia i habità el també càtar Pere Mauri. L'Imaginari medieval d'aquestes terres tenen també els seus protagonistes.
1 comentari:
El meu primer contacte també amb el món dels càtars i amb l'autor del llibre, Víctor Amela.
M'ha agradat moltíssim. El recomano fervorosament a tothom.
M'ha sorprès en Víctor Amela, al que només coneixia en la seva faceta de periodista.
Publica un comentari a l'entrada