AUSCHWITZ

27 de gener, 70 aniversari de l'alliberament d'Auschwitz, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust i de Prevenció de Crims contra la Humanitat. 

FLIX 1915.

           Joaquin de Oriol és l’alcalde, a finals d’any serà substituït per Miquel Pardell.

           Emilio Alies Galcerán i Maximinio Prada Garcia eren els metges titulars.

           Realitzades aquest any 1915 tenim quatre excel·lents imatges de Flix realitzades pel reconegut fotògraf Josep Salvany i Blanch. (1)                                

                              

                              

           Gener, la revista "Magisterio Español" del 30 de gener informa del trasllat a Flix des d'Escatrón de la mestra Feliciana Balaguer Palacian.

           Març. El "Diario de Tarragona" del 21 de març informa que ha estat nomenat rector de l'església de Flix Juan Escoda Ferré.

           Abril. Fritz Haas, malacòleg alemany refugiat a Flix a conseqüència de la Guerra Mundial, descriu una nova espècie trobada a la Bassa de les Clotxes.                                          

          15 de març. Primera victòria a Flix de la candidatura republicana a les eleccions provincials trencant les consecutives victòries carlines. El candidat Solanes del Partit Radical (republicà) aconsegueix 178 vots a Flix davant dels 35 vots aconseguits el 1913.

          1 de maig. Celebració per segon any de la Festa de l'1 de maig. La societat organitzadora, "La Unión Obrera", es lamentarà de l'escassa participació dels joves.

         9 de maig. Important riuada.

        14 de maig. Noticia curiosa al "Diario de Tortosa"

     "El comandante general de Melilla ha decidido la expusión, por incorregible, del regimiento infnteria de Africa, del soldado voluntario del mismo Miguel Bajés (Bagés) Torres, natural de Flix".

          12 de juny. Constitució de la societat “Cooperativa Electra”. 173 associats. Formaren la comissió organitzadora: Wilhelm Müller, Juan Muñoz, Santiago Madina i Mariano Masot. Deu anys més tard arribarà a comptar amb 262 socis.

          12 de juny. El "Diario de Tarragona" informa que a l'estació de Flix un tren procedent de Saragossa  "algún salvaje hizo rodar una pedra de gran tamaño, la que causó en el coche que fué a parar graves desperfectos, salvando milagrosamente el guarda-freno que se había trasladado de sitio para tomar el fresco..."

          18 d’agost. El "Diario de Tarragona"  informa de les Festes Majors, am motiu de la “festividad de la Asunción”, entre d’altres, tot esmentant dues societats: “Fomento Obrero” i “Ateneo Obrero”,  diu:

         "Las sociedades Fomento obrero y Ateneo Obrero, en su deseo de complacer al veccindario, dieron animadísimos bailes, en los que la gente joven se mostró como siempre, incansable, desrrochando buen humor.

         Por su parte, los socios del Fomento obreo han improvisado un espacioso entoldado, en el que se ha representado el drama "lo lliri d'aigua" dirigido por don Angel Cervelló y en donde se celebrarán los bailes com más esplendidez, si cabe, que otros años.

         Las orquestas de las expresadas sociedades, bajo la batuta de sus directores D. Manuel Alabart y D.  Joaquín Arraez, respectivamente, toman parte en los diferentes festejos de que se compone el programa, que resulta muy atractivo"  
         
               

         Setembre. Comencen les classes de primària a nou edifici situat al carrer de les Escoles, l’edifici ha estat projectat per l’arquitecte alemany Paul Müller. El mestre Enric Grau Fontseré fou el primer director.

          13 novembre. La revista "Magisterio Español" informa que s'ha convertit en graduada amb tres seccions l'escola  unitària de nens de Flix.

           14 de desembre. El diari catòlic tortosí "El Restaurador".

          "Nos dicen de Flix que la cosecha de aceitunas de aquel término es escasísima

esta temporada, aunque de búena calidad. "

            30 de desembre: "La Vanguardia". Amb motiu dels actes de benedicció de les noves escoles finançades per la SEQF, el poble anomena fill adoptiu de Flix al director de la Fàbrica Wilhelm Müller

          ““Solemnes y commovedores han resultado los actos celebrados con motivo de la bendición de las nuevas escuelas graduadas; de la entrega del pergamino nombrando hijo adoptivo de Flix al digno e ilustrado director de la Sociedad Electroquímica de Flix, doctor Muller y de la celebración en esta villa de la fiesta del arbol...

         A las ocho de la mañana las bandas de música que dirigen los maestros don Ramon Alabart y don Joaquin Arraez dieron un pasa-calles tocando escogidas piezas de su repertorio. A las nueve y media los niños, adultos y niñas de las escuelas nacionales y niñas de las Hermanas de la Consolación, en número de más de 400, acompañados de sus profesores y llevando cada grupo la bandera nacional, asistieron a la misa mayor, en donde el cura párroco, en sentidas frases, exhortó a los niños recomendándoles mucho amor, respeto y obediencia á los padres, maestros y superiores, diciendoles que de la virtud de la obediencia sale la gran virtud del cumplimiento de todos los deberes sociales y religiosos...           

        Una niña de la escuela nacional leyó un discurso de la maestra doña Feliciana Balaguer agradeciendo lo mucho que habían hecho el Ayuntamiento y el director de la "Sociedad Electroquímica" en pro de la cultura de los niños y rogando una beneficio igual para las niñas..."

---

(1) Fons de Josep Salvany i Blanch (1866-1929), més conegut com a fons Salvany- Biblioteca de Catalunya, Memòria Digital de Catalunya. Càmera fotogràfica: Hasselblad. Placa de vidre estereoscòpica, 6x13 cm. 

"MEMÒRIES D'UNA ORONETA DE BÉCQUER I ALTRES RELATS" D'ALBERT GUIU

Un dels llibres a destacar i recomanar de la república literària ebrenca del 2014 és  "Memòries d'una oroneta de Becquer i altres relats" d'Albert Guiu Bagés. Un magnífic recull de contes escrits per una de les veus poètiques ebrenques més importants, recull imprés la tardor de l'any passat als tallers de Gràfiques del Matarranya de Calaceit amb el suport del CERE i dels ajuntaments de Flix i Ascó.

En primer lloc cal destacar el pròleg de Francesca Aliern qui defineix Albert Guiu com articulista de prosa acurada, crític literari i poeta encisador, tot recordant-nos que aquesta obra en concret supera qualsevol espectativa per la seva originalitat i "emana poesia a cada línia dels fulls".

Els dos primers relats en són mostra clara, Albert fa un particular reconeixement a dos dels grans de la poesia, Joan Maragall amb el conte "la vaca cega" i a Gustavo Adolfo Bécquer amb "memòries duna oroneta de Bécquer". El tercer relat "somiant Mercè Rodoreda" és un  homenatge a l'autora de la "plaça del diamant". El quart és especialment emotiu "una poeta cega"... "Carme, que va perdre la vista el 2006 a causa d'una malaltia, és alumna meva en uns tallers d'escriptura que imparteixo al seu poble de tota la vida, un poble silenciós, tímid i astut, sembla que parli d'ella, una dona silenciosa, tímida i astuta".

El cinquè relat "Amistats en femení" és un cant a la vida i a la vellesa dins del marc d'una residència per a la gent gran. Després del relat més breu  "taronges ensucrades" ens trobem amb dos contes força originals, "La princesa destronada" i "Memòries d'un cuc vegetarià", per acabar amb un regal i alhora un reconeixemenr a tots els docents, "primer i últim dia de feina d'una professora", un dietari amb connotacions nostàlgiques que  m'ha traslladat a les meves dades particulars amb trenta-set de diferència. "I a què dedicaràs el teu temps? A llegir molt i a gaudir de les immenses possibilitats de la terra. Caram! No tant la terra com la joventut dels alumnes són dos de les realitats amb més riquesa potencial i possibilitats de futur que existeixen."

ANDREU CARRANZA GUANYA EL PREMI JOSEP PLA 2015

Aquesta nit  l'amic Andreu ha guanyat el premi Josep Pla, és la primera gran notícia literària de l'any. La Ribera d'Ebre, Ascó, Flix i la república literària ebrenca estan d'enhorabona. Andreu Carranza després del seu particular homenatge a Antoni Gaudí amb "la Clau Gaudí", ens ofereix una novel.la  amb un altre dels grans, mossen Cinto Verdaguer, com a protagonista amb l'obra "El poeta del poble". 

Les xarxes socials s'han omplert de felicitacións des del primer minut que s'ha donat a conèixer el seu nom...twiter i facebook... la majoria de Flix: Francesc, Norma, Carme, Pere, Dora, Jordi, Marià...

Laura Borràs, Directora de la Institució de les Lletres Catalanes ha estat la primera i ens ha apuntat: "Andreu Carranza reivindica amb entusiasme la figura de Verdaguer", "El poeta"; Isona Passola: "Visca les #Terres de l'Ebre i el @gran andreucarranza #PremiJosepPla d'enguany!!! Visca lo Gitano Blanc!!!"; Llucia Ramis: "Carranza: Soc un home del sud, em pot la passió. Us vull oferir aquest bocí del cor que palpita del poeta del poble", "Verdaguer és rumba", diu Carranza. Vardaguer a ritme de rumba"; Josep Bargalló: "Felicitats @andreucarranza pel premi Pla #flixanco #Ebre"... de tots els twits un dels més emotius l'he trobat amb la nota del Gitano Blanc escrit als minuts de donar-se la nova: "Estem molt orgullosos i ens sentim molt afortunats de ten ir-te al nostre costat. Andreu Carranza, lo nostre patriarca, premi Josep Pla 2015!!! T'ho mereixes, Lo poeta del poble lo peta... y lo sabes!!!".

De tots el diari digital de cultura "el Núvol" ha estat el més contundent: "Nit Verdagueriana a l'hotel Palace". 

Aquesta nit els Reis d'Orient han passat pel carrer Amassadora...


MOLTES FELICITATS ANDREU !!!

EFEMÈRIDES FLIXANQUES 2015.

1515. Fa 500 anys. 

         Flix comptava amb 113 focs.

         L’ex-rector de Flix i ardiaca major de Tortosa Esteve de Garret és el nou President de la Generalitat (1515-1518)

         21 de març. Els Consellers de Barcelona donen permís al bisbe de Tortosa per trencar i treure pedra de Flix per a les obres de la seva Seu.

1615. Fa 400 anys. 

         23 d'abril. Fou capturat a la Torre de l'Espanyol, comanda d'Ascó, a una llegua de la vila de Flix, Joan Sabater, alias Ullots.  Bernat Oriol era el batlle de Flix. Seria executat a la Plaça Major el 18 de setembre.

Meandre de Flix - Pieter van der Aa, Leiden. 1715

1715. Fa 300 anys. 

         Plànol de Flix realitzat pel cartògraf holandés Pieter Van de Aa i que es troba dins la publicació editada el 1741 per Juan Alvarez de Colmenar.

1915. Fa 100 anys.
       Joaquin de Oriol és l’alcalde, a finals d’any serà substituït per Miguel Pardell.

       15 de març. Primera victòria a Flix de la candidatura republicana a les eleccions provincials trencant les consecutives victòries carlines.

       12 de juny. Constitució de la societat “Cooperativa Electra”. 173 associats. Deu anys més tard arribarà a comptar amb 262 socis

        Setembre. Comencen les classes de primària a nou edifici situat al carrer de les Escoles, l’edifici ha estat projectat per l’arquitecte alemany Paul Müller. El mestre Enric Grau Fontseré serà el primer director.

             

         30 de desembre: Hi diu La Vanguardia.

          ““Solemnes y commovedores han resultado los actos celebrados con motivo de la bendición de las nuevas escuelas graduadas; de la entrega del pergamino nombrando hijo adoptivo de Flix al digno e ilustrado director de la Sociedad Electroquímica de Flix, doctor Muller y de la celebración en esta villa de la fiesta del arbol..."

 1940. Fa 75 anys. 

       18 d’abril. Noves víctimes entre els vençuts, moren afusellats a Lleida: Asensi Prades Tendero (30 anys) i Joan Nogales Cervelló (45 anys), tots dos de la CNT.

       25 de maig.  Nova víctima, mort afusellat a Lleida, Rafael Milian Blanch, de la CNT-FAI., tenia 25 anys.

       16 d’octubre. Es destituït pel Gobernador Civil  l’alcalde José Llauradó Guiu, el substitueix el tinent d’alcalde Joaquín d’Oriol  Ferrús.

           Desembre. A les presons de Pilatos  i a la Punxa de Tarragona  hi havia 32 detinguts veïns de Flix.

           23 de desembre. Nova víctima, mort afusellat a Lleida, el membre del Comitè i de la CNT, Ramon Sabaté Català. Tenia 35 anys.

           Construcció carretera Flix – Riba-roja d’Ebre, 150.862,81 PTA d’inversió. (l’any 1949 encara hi haurà algun tram per finalitzar).

1965. Fa 50 anys. 

          15 de juliol. L’austríac Hans Oberauch nou director de la Fàbrica.

           25 de novembre. Després de 27 anys de “Jefe Local de FET y de de las JONS” i 20 anys d'alcalde cesa dels càrrecs Francisco Sanjuán Fortuny. És substituït per José Barbero Ballester.

1990. Fa 25 anys. 

           4 de març. L’atleta Raül Sabaté Cervelló medalla d’or i campió d’Espanya en pista coberta en la prova de 400 metres llisos, amb un temps de 49 minuts i 31 segons.

           27 de maig. Després de vèncer al RCD Espanyol el Club Patí Flix puja a la Divisió d'Honor d'hoquei damunt patins. 

            Setembre. L’Escola Municipal de Formació Professional i l’Institut de Batxillerat es fusionen en un sol centre d’ensenyament passant  a denominar-se “IES Flix”.

            Desembre. Presentació d'un “dramàtic” Pla Industrial a Erkimia. La Fàbrica aleshores tenia 709 treballadors.

Una curiositat flixanca: l'alcaldia de Flix tot i els anys de diferència i en tres dades tan distants era ocupat per la família dels Oriol (Bernat Oriol  el 1615, Juaquín de Oriol el 1915 i  Juaquín de Oriol  Ferrús el 1940).

---