29 d’agost del 2020

Refugi antiaeri de Flix

 

El número especial de la revista SAPIENS d'aquest mes d'agost ofereix un suplement dedicat als "Espais de Memòria. Els escenaris més emblemàtics de la nostra història" entre els que hi figura el Refugi Antiaeri del carrer sant Josep de Flix. Un excel·lent reportatge amb tota mena de detalls des de l'objectiu: la indústria estratègica que es pot visitar i on es recrea el so de les sirenes, dels avions i de les bombes, una museïtzació on s'han conservat dibuixos i textos realitzats a les parets com "1937 GM DE FRERO VONVARDEARON FLIX", inscripció que recorda la data del primer bombardeig aeri sobre població civil realitzat a la Guerra Civil, amb atacs constant des d'aquest 23 de febrer del 11937 fins el 17 de novembre de 1938 quan la població el darrer escenari de la Batalla de l'Ebre.

http://www.turisme.flix.cat/index.php/ca/batalla-de-l-ebre/34-el-refugi-antiaeri-musealitzat-del-carrer-sant-josep 

http://www.turismeriberaebre.org/proposta/visita-el-refugi-antiaeri-de-flix/

http://associaciolacana.blogspot.com/2013/06/visites-i-campanya-destiu-al-castell-i.html?m=0 

25 d’agost del 2020

Records flixancos del doctor Trueta.

 

 << Si una operació d'estómac val almenys un pollastre, l'apèndix deu valer només un conill? >>

Josep Trueta i Raspall (1897-1977), català universal,  un dels cirurgians més destacats de la seu temps, conegut arreu del món pel tractament mèdic per vèncer la gangrena, el gran enemic dels ferits de guerra. Exiliat a Anglaterra en acabar la Guerra Civil on seria nomenat "conseller per a ferides de guerra" pel ministre de sanitat anglès i més tard a la Universitat d'Oxford com a catedràtic d'ortopèdia, essent candidat dos cops al premi Nobel.  

Membre del Consell Nacional de Catalunya constituït a Londres el 1940 i autor, entre d'altres, de The Spirit of Catalonia on donà a conèixer al món anglosaxó l'aportació de Catalunya a la  civilització occidental. 

Un any abans de morir ens deixà unes memòries conegudes com "Fragments d'una vida", memòries on va tenir un breu però excel·lent raconet per recordar la seua estada de tres setmanes a Flix poc després del començament de la Guerra Civil: "Un traumatòleg en la guerra moderna".   

Una experiència excepcional d'un metge que des del 1935 era el cap del servei de cirurgia de l'hospital de sant Pau de Barcelona, viscuda l'estiu del 36 en trobar el poble de Flix dirigit per un comitè obrer que havia abolit la moneda i havia implantat la col·lectivitat, on com esmenta a les seues memòries el mateix doctor Trueta: "haviem tornat a l'epoca prehistòrica, quan el comerç es feia per l'intercanvi de matèries alimentàries... <<Si una operació d'estómac val almenys un pollastre, l'apèndix deu valer només un conill?>>"

"(...) Només sé que al cap d'uns dies, amb el doctor Corachan, ens van cridar per anar a Casp i inspeccionar l'hospital d'un complex industrial, que tenia un sanatori molt bo, amb llits i sala d'operacions, a Flix, sobre l'Ebre, perquè les columnes  militaritzades ja avançaven més enllà de Casp, camí de Saragossa (...)

Arribats a Casp, ens hi vam quedar dos o tres dies, i llavors es va acordar que jo, amb el fill metge d'en Corachan i un equip quirúrgic, ens establiríem a Flix fent de cirurgians civils, perquè encara no hi havia ferits. Vam tornar a Barcelona, vam arranjar allò que necessitàvem i un bon dia ens en vam anar a treballar de cirurgians a Flix, més a prop del front. Allà vaig veure el naixement de la moneda... Havíem tornat a l'època prehistòrica, quan el comerç es feia per l'intercanvi de matèries alimentàries, o abrigalls per al cos. La primera gesta del comitè que regia el poble fou l'abolició de la moneda. Com  a conseqüència d'això venien i em deien: <<Hi ha una nena que té una apendicitis; si s'ha d'operar tot seguit, ¿quants i quins caps d'aviram valdrà això? >>  <<¿Què és més important, treure un estómac o un apèndix?>> Per exemple: <<Si una operació d'estómac val almenys un pollastre, l'apèndix deu valer només un conill?>>

Aviat, un del comitè, molt polidament, ens va proposar una idea que havíem discutit i que els semblava que podia ésser profitosa: que en lloc de regalar-nos una oca, una gallina, un pollastre, dotze ous, botifarres, etc., ens donarien un vales de paper o de cartó, que acumularíem i aleshores decidiriem, per exemple, pagar sis vales per una gallina, vuit per un pollastre, deu per una oca, etc. Quan ens calgués aviram per menjar, donaríem els vales equivalents, i el comitè e ens els canviaria per l'aviram corresponent. Van dir que era un avenç; així no hauríem d'anar carregats en sortir del quiròfan amb cistells, com si fóssim camperols tornant del mercat!

Això va anar bé uns dies, però aviat va començar a haver-hi protestes. Alguns deien que els vales se'ls havien estripat, que eren massa fluixos, massa vulnerables; se'ls enganxaven i es perdien, i llavors els negaven els conills o el pa que demanaven. De sobte, n'hi va haver un que va tenir l'idea de fer-los metàl·lics, de llauna rodona! Així vam assistir al naixement de la pesseta en el terme de les tres setmanes que passarem en aquell poble (...) "

El 17 de març de l'any 2008, després d'haver participat com alcalde de Flix al Palau de la Generalitat en un acte d'homenatge a les víctimes i testimonis dels bombardejos feixistes durant la Guerra Civil,  vaig tenir el privilegi de parlar amb la senyora Montserrat,  la filla del doctor Trueta, qui molt amable em vingué a saludar tot recordant emocionada l'estada  del seu pare a Flix durant el conflicte bèl·lic.       


   

20 d’agost del 2020

20 d'agost de l'any 1875, ordre de desterrament de les famílies carlistes de Flix.


La III Guerra Carlina encara no havia acabat, el castell carlí de Flix s'havia rendit el 19 de juny després d'un setge de setze hores davant l’exèrcit del Capità General de Catalunya Martínez Campos, dirigit pel general Luís Gamir,  amb el batalló de Ceuta, els mobilitzats de Tarragona i Flix, dues companyies del tercer batalló franc, quatre canons de Plasència i 150 cavalls. Més de cent carlistes lliuren les armes, vint haurien fugit llençant-se a l'aigua.

Un dia com avui, 20 d'agost de l'any 1875, el Diario de Tarragona recordava l’ordre de desterrament de famílies carlistes de Flix provoca queixes de la població:

 

 “De dar exacto cumplimiento a la citada orden, quedaria el pueblo poco menos que desierto, y lo màs commovedor es que a la mayor parte de los comprendidos les será preciso mendigar para trasladarse a los puestos que se les ha señalado”.