28 de gener del 2010

250.000 VISITES

Avui el meu comptador de visites ha marcat la xifra de 250.000, tot i que el bloc el vaig iniciar el 2006 no va ser fins el 4 de gener del 2007 que vaig posar el comptador, comptador que amb tot té registrat que el bloc ha tingut 745 entrades i en relació a les visites totals destaca 317.102, així com 158.216 visites úniques. Moltes gràcies a tots els blocaires que l'han visitat.

26 de gener del 2010

ASCÓ

Des del meu respecte i estima per la història d'Ascó, la seua terra i la seua gent, m'afegeixo al manifest emés per l'equip de govern del Consell Comarcal de La Ribera d'Ebre després que el Ple de l'Ajuntament d'Ascó hagués aprovat presentar la seua candidatura per albergar el Magatzem Temporal Centralitzat de residus nuclear d'alta intensitat de tot l'Estat, on s'ha manifestat:

" 1. El nostre rebuig a l’obscurantisme amb què s'ha anat duent a terme tot el procés, que ha plantejat una estratègia gairebé de fets consumats, obviant la falta de consens que en un principi s’anunciava com imprescindible. L'AMAC, l’associació de municipis en àrees nuclears, i el Ministerio de Industria han teixit més aviat una conspiració que un procés basat en la informació i la participació propi d'una societat democràtica.

2. La nostra convicció que un sol plenari municipal no té la legitimat moral per decidir el nostre futur d'esquena a la resta de municipis de la Ribera d'Ebre, la majoria de municipis de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona, set Consells comarcals i el Parlament de Catalunya.

3. La falta de respecte pel treball i l’esforç de molta gent que creu també en un model de comarca fonamentat en la qualitat i les potencialitats dels nostres productes agraris i turístics. Una comarca que assumeix la seva realitat industrial, energètica i química i que vol fer-la compatible amb la diversificació econòmica.

4. També volem mostrar la nostra preocupació per la fractura social que ha provocat la decisió presa per l’alcalde i sis regidors del consistori asconenc.

5. La nostra intenció de continuar treballant, mitjançant les vies legals, administratives, polítiques i institucionals, per a defensar la nostra comarca, com ho hem fet sempre, i mirar de capgirar la situació en què la decisió del ple d'Ascó ens ha situat."

Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, 26 de gener de 2010

21 de gener del 2010

ELS CÀRRECS D'ERC DEL CAMP DE TARRAGONA CONTRA EL MTC A ASCÓ


Després d'assistir ahir a l'assemblea de la Llanterna de Móra d'Ebre, avui m'he reunit al Casal Rovira i Virgili de Tarragona amb els dirigents d'Esquerra del Camp de Tarragona i després hem fet una roda de premsa on s'ha deixat constància clara i nítida del rebuig al MTC (altrament dit Cementiri Nuclear):

"El diputat al Parlament per Tarragona, Sergi de los Rios, el president de la Federació d’Esquerra al Camp de Tarragona, Adam Manyé, el senador Pere Muñoz i nombrosos càrrecs electes del partit han fet una crida a l’Ajuntament d’Ascó perquè no presenti cap candidatura a acollir el magatzem temporal centralitzat dels residus nuclears d’Espanya, o en altres paraules, a què “no jugui a la loteria de tenir un cementiri nuclear i ser l’abocador de l’Estat ja que hipotecarà el país i les generacions futures”.

De los Rios ha recordat que “el Parlament de Catalunya, on resideix la sobirania popular, ja s’hi va pronunciar en contra i volem que això es respecti, a més de la voluntat de 61 ajuntaments i 7 consells comarcals de la demarcació que també van aprovar una moció contra un cementiri nuclear al país”.

Els alcaldes de la Secuita i Vilaplana, els portaveus a Tarragona, Cambrils, Vandellòs i l’Hospitalet i Riudoms, el senador i regidor de Flix Pere Muñoz, el president regional, i el secretari de Política Parlamentària regional, Maurici Preciado, han comparegut aquesta tarda al Casal Rovira i Virgili per escenificar l’adhesió des del Camp al “clam popular de les Terres de l’Ebre en contra del cementiri nuclear”. I han fet una crida a les formacions del Camp perquè se sumin a un manifest. “El cementiri nuclear no és un tema local, ens hipoteca a tots, a Ascó, la comarca de la Ribera d’Ebre, les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i també el país”, ha dit Adam Manyé, qui ha interpel·lat “als meus homòlegs” Xavier Sabaté (PSC), Quim Nin (CDC) i Martí Barberà (UDC) perquè també facin “pressió conjunta” a l’Ajuntament d’Ascó.

Els dirigents d’Esquerra al Camp han anunciat la intenció d’assistir a la manifestació anticementiri nuclear convocada per diumenge 24 de gener a les 11.00h a la Rambla de Catalunya d’Ascó. Del que es tracta és de “fer la pressió perquè l’ajuntament d’Acó no presenti cap candidatura, ja que si no ho fa no li podrà tocar la loteria del cementiri nuclear”.

De fet, el senador Pere Muñoz ha criticat l’ordre ministerial que publicà el govern espanyol el 29 de desembre -donant temps fins al 30 de gener- perquè qualsevol municipi de l’Estat pugui decidir presentar candidatura per majoria simple del plenari. “Quan el govern Zapatero va començar a treballar el tema del cementiri nuclear sempre va dir que tindria en compte el consens territorial, l’entorn del municipi i la comunitat autònoma, però l’ordre ministerial del 29 de desembre no ho compleix; la gent de les Terres de l’Ebre ha dit clar i català que no vol un cementiri, però el ministeri només farà cas al que decideixin els nou regidors d’Ascó”, ha avisat Pere Muñoz.

Vandellòs i l’Hospitalet es va negar dues vegades a tenir el cementiri Si al final Ascó presenta candidatura, serà el ministeri d’Indústria qui haurà de triar entre aquesta localitat i la de Yebra (Guadalajara), que avui dijous ha aprovat presentar-ne la seva. El senador Muñoz ha advertit que Ascó tindria tots els números de ser designada seu definitiva. En aquest sentit, el regidor de Vandellòs, Xavier Samarra, ha explicat els motius pels quals “Vandellòs i l’Hospitalet ens vam negar dues vegades a tenir el cementiri perquè no el volem, ni al nostre municipi ni enlloc de Catalunya”. "

19 de gener del 2010

CEMENTIRI NUCLEAR ? NO, GRÀCIES!!!


(Nota de premsa d'ERC, 18 de gener 2010):
"Els màxims representants de la Federació de l’Ebre d’Esquerra, acompanyats de la majoria d’alcaldes i alguns regidors que té el partit al territori, han presentat en roda de premsa aquest matí diferents iniciatives per evitar la possible instal·lació del cementiri de residus nuclears a Ascó. Gervasi Aspa, president de la Federació, ha fet saber que davant la convocatòria d’una reunió dels alcaldes de l’AMAC de la zona per a demà la tarda a l’Ajuntament d’Ascó els alcaldes d’Esquerra no hi aniran. “Expressem així la nostra protesta per com s’ha portat tot el procediment i per la manca de debat i transparència”, ha afirmat Aspa. En nom de la Federació, Gervasi Aspa ha fet una crida a la mobilització de la societat ebrenca “perquè ens hi juguem el nostre futur”, així que ha convocat tothom a l’Assemblea informativa que es farà el proper dimecres a les 20.00 h al Teatre la Llanterna de Móra d’Ebre.
El president de la federació comarcal d’Esquerra de la Ribera d’Ebre, Josep Maria Sáez, ha recordat que les repercussions i efectes de la possible instal·lació del cementiri nuclear “no són només locals sinó territorials, i per això cal fer pressió des de tots els àmbits per aturar-ho”. Sáez ha afirmat que “no volem ser l’abocador de l’Estat i no volem un model de desenvolupament perjudicial i insostenible”. Segons Sáez, “Esquerra aposta per un model de desenvolupament del territori ple d’oportunitats i que sigui compatible amb l’agricultura, la ramaderia, els productes de qualitat i el turisme”.
La diputada d’Esquerra del Parlament de Catalunya, Marta Cid, ha presentat el manifest que ha elaborat el seu partit i que han signat els seus alcaldes i regidors, per oposar-se de la instal·lació del cementiri nuclear. Segons Marta Cid “aquest és un manifest clar, contundent i transparent que recull el que s’ha expressat en les mocions aprovades, i té per objectiu mostrar la unitat i el consens territorial en aquest tema. Per això desitgem que el subscriguin la resta de partits polítics”. Per a Cid, “és el moment de la unitat del territori, i la militància ha de ser territorial”. En el primer punt del manifest es demana a l’alcalde d’Ascó que rebutgi la possibilitat de presentar la candidatura del seu municipi i que l’AMAC no avali cap candidatura de territori català. Segons Cid “així es dóna compliment, en lletra i esperit, a les mocions aprovades pels 61 ajuntaments i 7 Consells comarcals de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona, així com a la resolució del Parlament”. El segon punt demana respecte cap a les decisions acordades per aquestes institucions. La diputada ha deixat molt clar que “la clau de volta de tota la qüestió i el que volem és que no es presenti cap candidatura des de Catalunya. Si no es presenten no hi ha problemes. Per això tornem a demanar a l’Ajuntament d’Ascó que es defineixi i no entri a la rifa de la instal·lació, així segur que no ens tocarà”.
Per últim, el senador republicà i regidor de l’ajuntament de Flix, Pere Muñoz, ha advertit que “ens trobem davant d’una situació molt perversa perquè la resolució del Ministeri espanyol dóna total autonomia municipal per presentar la candidatura, de manera que un ajuntament de 9 regidors amb una població de 1.500 habitants pot determinar el futur de les Terres de l’Ebre i altres comarques veïnes”. Muñoz, que ha criticat aquesta autonomia municipal en una decisió que té transcendència i efectes d’abast nacional, ha demanat més transparència i debat públic en tot el procediment. Així, per al senador republicà “des de Madrid no s’ha fet públic el decret per presentar candidatures fins que el Ministeri no ha tingut el convenciment que es presentaria alguna candidatura, i per tant fins que l’AMAC, ENRESA i el Consejo de Seguridad Nuclear no haguessin convençut algun dels seus membres per presentar-se. D’aquí que la convocatòria per acollir el cementiri s’hagi fet a mida”.

13 de gener del 2010

NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA AL SENAT


Serà la prova del cotó pels partits estatals sobre el seu concepte de pluralitat lingüística i cultural de l’Estat. Ara per ara les diferents llengües de l’Estat espanyol tenen més presència a Europa que no pas a les institucions de l’Estat. Per tant seria coherent que les diferents llengües de l’Estat espanyol estiguin presents amb igualtat de condicions amb el castellà a les seves institucions, principalment en el Senat; una institució territorial on ara per ara no és poden parlar les llengües dels territoris de l’Estat.
Nota de premsa d'Esquerra:
"Avui s'ha presentat en el Registre del Senat una iniciativa que proposa un canvi de Reglament de la Cambra per a ampliar i normalitzar en el Senat l'ús de totes les llengües oficials. La proposta ha estat presentada per 34 senadors, entre ells, els 16 de l’Entesa Catalana de Progrés. Els senadors Miquel Bofill, Lluís Maria de Puig, Carles Bonet, Pere Muñoz i Joan Josep Nuet han representat al grup en aquesta presentació a la qual han assistit senadors de diverses opcions polítiques també signants d'aquesta proposta.
El senador republicà Miquel Bofill ha expressat la importància que sigui una iniciativa transversal i ha subratllat que el fet que sigui una proposta de senadors obre el camí per a que no es quedi en un tema de grups polítics sinó de senadors com a representants dels seus territoris. Per a Bofill, l'objectiu és resoldre l'anomalia de la cambra territorial per tal què representi el que és l'estat, i que en definitiva s'apliqui el que diu la Constitució de les llengües i del paper del Senat.
Aquesta proposta procedeix de dues mocions de l’Entesa que van obtenir l'aprovació de la majoria del Senat, per la qual cosa Bofill creu que la proposada d'avui, per coherència, hauria d'obtenir la mateixa majoria."

11 de gener del 2010

PROPOSICIÓ DE REFORMA DE REGLAMENT DEL SENAT

Demà, dimarts 12 de gener, pel matí i a las 11.00, entrarem al Registre del Senat una Proposició de Reforma del Reglament del Senat per a possibilitar l'us de les llengües oficials a les CCAA al Ple i les Comissions. Proposició acompanyada de les signatures dels senadores i les senadores que la subscrivim, a continuació la presentarem a la prensa.

Les senadores i senadors que fins la data d’avui hem subscrit la iniciativa som:

ALBERICH CANO, JUDITH
ALEIXANDRE I CERAROLS, ROSA NÚRIA
ALEU JORNET, RAMON
ALTURO LLOAN, RAMON
ANASAGASTI OLABEAGA, IÑAKI MIRENA
ARQUÉ FERRER, MAITE
BAGUR MERCADAL, ARTURO
BAIG TORRAS, MARIA ASSUMPTA
BATLLE FARRÁN, JOSEP MARIA
BELDA QUINTANA, ALFREDO
BOFILL ABELLÓ, MIQUEL
BONET REVÉS, CARLES
BURGUÉS BARGUÉS, MARIA
CANDINI I PUIG, MONTSERRAT
CASAS BEDÓS, JORDI
CELAYA ARMISEN, PEPA
DE PUIG OLIVÉ, LLUÍS MARIA
ESQUERDA SEGUÉS, JOSEP MARIA
GUILLOT MIRAVET, JORDI
LEANIZBARRUTIA DE BIZKARRALEGORRA, MIREN LORE
MALDONADO I GILI, JOSEP
MOLAS BATLLORI, ISIDRE
MUÑOZ HERNÁNDEZ, PERE
MUR BERNAD, JOSÉ MARÍA
NUET PUJALS, JOAN JOSEP
PÉREZ BOUZA, XOSÉ MANUEL
QUINTERO CASTAÑEDA, NARVAY
ROIG GRAU, JOAN MARIA
SABATÉ BORRÀS, JOAN
SAMPOL I MAS, PERE
TORRES I TORRES, PEDRO
TUÑÓN SAN MARTÍN, FRANCISCO
VILAJOANA I ROVIRA, JORDI
ZUBIA ATXAERANDIO, JOSEBA

“DISPOSICIÓN ADICIONAL CUARTA (Substitución)

1. El Senado ampara el normal uso oral y escrito en el conjunto de la actividad ordinaria de la Cámara de cualquiera de las lenguas que tengan el carácter de oficiales en alguna Comunidad Autónoma.

2. De manera específica, se podrá utilizar cualquiera de las lenguas que tengan el carácter de oficiales en alguna Comunidad Autónoma en los siguientes supuestos:

a. Presentación de escritos, incluyendo cualquier iniciativa parlamentaria ante el Registro de la Cámara por los grupos y por los senadores en cualquiera de las lenguas oficiales junto con su versión en castellano, y su publicación posterior, que se reproducirá en las versiones en que hubieran sido presentados.

b. Las intervenciones que se produzcan en las sesiones del Pleno, la Diputación Permanente y las Comisiones, podrán realizarse en cualquiera de las lenguas que tengan el carácter de oficiales en alguna Comunidad Autónoma, de acuerdo con la Constitución y el correspondiente Estatuto de Autonomía.
DISPOSICIÓN TRANSITORIA

Se adoptarán las medidas necesarias para que la adaptación de los servicios de la Cámara a lo previsto en la disposición adicional cuarta se pueda cumplir de la siguiente forma:

A partir del 1 de septiembre de 2010, las sesiones plenarias y de la Diputación Permanente se celebraran de acuerdo con lo previsto en el apartado 2b de la disposición adicional cuarta y se pondrá en funcionamiento un servicio de traducción simultánea que permita a los senadores y a las senadoras, así como a los miembros del gobierno, que lo deseen seguir desde su escaño todas las intervenciones en lengua castellana.
A partir del 1 de septiembre de 2011, las sesiones de las comisiones se celebraran de acuerdo con lo previsto en el apartado 2b de la disposición adicional cuarta y se pondrá en funcionamiento un servicio de traducción simultánea que permita a los senadores y a las senadoras, así como a los miembros del gobierno, que lo deseen seguir desde su escaño todas las intervenciones en lengua castellana.”

10 de gener del 2010

FLIX: 1268, 10 DE GENER I JAUME I

Jaume I, amb el consell de l’arquebisbe de Tarragona i altres bisbes, emet sentència en el litigi per la propietat dels castells i les viles de Flix i de la Palma entre Ramondí de Volta, genovès, fill del difunt Humbert de Volta, també genovès, i Arnau de Bosc, ciutadà lleidatà, de l’altra, una vegada escoltades ambdues parts i revisats els documents presentats.

Declara legal la venda efectuada per Humbert a Teresa Gil, ja que la pobresa del venedor i els deutes concrets són motius de pes per ometre la donació feta prèviament al seu fill Ramondí, la llibertat de la citada Teresa de vendre el castell de la seva propietat a qui volgués, i l’absolució d’Arnau de Bosc d’haver efectuat una compra il·lícita...

El rei manifesta que Humbert havia estat ambaixador del comú de Gènova quan es preparava la conquesta de Mallorca... que a causa de la indigència en que estava per deutes que havia contret, juntament amb els fills que havia tingut fora del matrimoni, s’havia vist obligat a empenyorar el castell de Flix als seus creditors, molts d’ells ciutadans de Lleida, entre els quals cita Andreu d’Anglesola. Després, va demanar al rei que adquirís l’esmentat castell, el qual efectua la compra a través de Teresa Gil de Vidaure per als fills comuns, i, a més, comprà als marmessors del bisbe d’Osca unes alqueries situades a València de les rendes de les quals poguessin viure l’esmentat Humbert i els seus fills.[1]
Per a més informació veure la entrada http://blogdepere.blogspot.com/2009/10/5-doctubre-de-1257-negocis-reials.html.
[1] MAÑE, Ma Cinta. Catàleg de pergamins municipals de Barcelona. Anys 885-1334. Volum I. Arxiu històric de la Ciutat. Barcelona.2005. pag.54.

8 de gener del 2010

NEU A FLIX





Tres imatges de la nevada d'aquesta matinada a Flix, la visió de la torre de refrigeració de les Nuclears d'Ascó amb la Ventonella en primer terme, de la Fàbrica amb el parc fotovoltàic al fons i de la carretera dels Vingalis direcció la Palma d'Ebre,

7 de gener del 2010

DES DEL CASAL DELS PPCC DE LA PLATA, ARGENTINA


Fent repàs de les felicitacions i nadales rebudes, cada vegada més via e-mail, m'agradaria destacar-ne una que m'ha complagut especialment, la de la Comissió Directiva Casal dels Països Catalans de La Plata que presideix la flixanca Maria Dolors Torres Sànchez.