26 de novembre del 2012
23 de novembre del 2012
ORIOL JUNQUERAS: "NO ABARATIREM EL SOMNI".
Oriol Junqueras a Girona davant de més de dos mil persones :
"'Un bon resultat d'ERC obrirà l'esperança d'aquest país per culminar el procés cap a la independència".
"'ERC serà el soci més fidel del poble de Catalunya, no oblidarem ningú pel camí, nomes si volem fer un nou país per tothom l'hem de fer amb tothom, tothom es imprescindible per a fer un nou estat independent ".
22 de novembre del 2012
LLACH, CAROD, OTEGUI, EL SINN FÉIN...MÉS SUPORTS A ERC - CATALUNYA SÍ !!!
20 de novembre del 2012
ELECCIONS AL PARLAMENT, 20 DE NOVEMBRE DE 1932: VICTÒRIA D'ERC
80è aniversari de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya
Resultat eleccions al Parlament de Catalunya de 20 de novembre de 1932
Resultat eleccions al Parlament de Catalunya de 20 de novembre de 1932
Comarca Electors
Votants %ERC % UC % CET % BOC
% PRR % PCC
Baix Ebre 17.962 9.928
11,79 29,31 57,17 0,80 0,83 0,05
Montsià 11.625 7.606 23,75 39,05 33,14 0,31 3,18 0,14
Ribera Ebre
8.880 4.386 32,82 36,97 27,41 1,43 1,18
0,09
Terra Alta 6.844
4.567 47,14 36,83 15,61 0,13 0,08
0,01
Província 109.176 69.850 36,22 30,67 29,39 2,39 1,04 0,29
Escons 14 11
2 1 0
0 0
ERC Esquerra
Republicana i Coalició (ERC-USC-PRA)
UC Unió Ciutadana
(Lliga Regionalista, liberals i carlistes)
CET Coalició
d’Esquerres Tarragonines (PRRS-PCR-PSOE)
BOC Bloc Obrer
Camperol
PRR Partit Republicà
Radical
PCC Partit Comunista
de Catalunya
Martí Rouret, Gonçal Yvars i Miquel dels Sants
Cunillera serien escollits
diputats per ERC per les comarques de l’Ebre. Esmentar pel seu interès els resultats de la CET especialment al Baix Ebre, supewrant ampliament a ERC, la CET era una coalició que comptava amb el partit PRRS del carismàtic Marcel.lí Domingo, qui no es presentava a les eleccions donada la seua condició de diputat al Congrés, a més de ministre d'Agricultura. Marcel.lí Domingo es recordat a Flix per la xiulada i bronca que va rebre en la realització d'un acte electoral. Una altra dada a tenir en compte és la victòria de la coalició de dretes liderada per la Lliga Regionalista a la Ribera d'Ebre.
Dades resultats. El republicanisme a les Terres de l'Ebre (coord. Josep Sànchez). fundació Josep Irla.. 2007.
19 de novembre del 2012
CAL QUE NEIXIN FLORS A CADA INSTANT !!
Artistes a favor de la independència i els drets socials. És a dir, a favor d'en Junqueras i d'Esquerra.
16 de novembre del 2012
MARCEL·LÍ DOMINGO XIULAT A FLIX !
Marcel.lí Domingo, xiulat a Flix: "Desde un grupo de agraciadas señoritas se vitoreó a la Religión", i es rebentà l'acte electoral.
Temps era temps... Fa vuitanta anys, el 20 de novembre del 1932, es
realitzaren les primeres eleccions al Parlament de la Catalunya republicana.
Comicis amb una aclaparadora victòria de la coalició liderada per ERC, aconseguint 68 dels 85 escons del Parlament. Dies
després, el 14 de desembre, Lluís Companys seria elegit President del Parlament
i Francesc Macià President de la Generalitat.
Aquella primera campanya pel que respecta a Flix no es lliurà de les
tensions polítiques. Amb un sorollós boicot segurament sorgit des del moviment anarcosindicalista
majoritari al nostre poble a l’acte públic que comptava
amb un dels polítics més importants i popular d’aleshores, Marcel·lí Domingo.
Tenim tres referències de premsa. Del
16 de novembre en tenim dues de l’acte electoral al nostre poble que ben
be podriem dir que fou rebentat..
·
De
“la Veu de Tarragona”, oferí un breu:
“Des
del balcó de ca la Vila, dirigí la paraula Marcel·lí Domingo al poble de Flix.
Tant ell com els altres oradors foren interromputs fins que la protesta culminà
en una xardorosa xiulada que precipità l’acabament de l’acte. La bronca fou de
les de primo cartel.lo”.
·
L’altra
crònica fou del diari catòlic “Correo de Tortosa”:
“DESDE FLIX EL MINISTRO DE
AGRICULTURA NO PUEDE DAR UN MITIN Y SE VE OBLIGADO A SALIR DEL PUEBLO
CUSTODIADO POR LA GUARDIA CIVIL
Anoche y en sendos automóviles, se
presentaron en esta villa el ministro de Agricultura, el alcalde de Tarragona y
otros pseudo-íntelectuales del conglomerado que constituye la candidatura
radical-socialista - caciquil en esta provincia, con intención de dar un mitin
público electoral.
Desde una ventana de la casa de la
villa y creyéndose ser dueños de la situación, intentaron sobornar al pueblo
con sus palabras de sirena, saliéndoles el tiro por la culata, al chocar con un
pueblo que ahogó las palabras de los caciquistas con protestas y silbidos, con
lo que dióse por fallecido el non nato, mitin.
Una multitud numerosa se reunió ante
las Casas Consistoriales, abroncando a los que se dicen sus redentores. Pero el
pueblo de Flix, por lo visto, no necesita
redimirse por tales emboscados y farsantes.
El mitin apenas duró diez minutos,
pues el pueblo impidió que se llevara a cabo el acto...”
La notícia arribà a
Madrid, on el diari catòlic i tradicionalista “El Siglo Futuro”, donava la seua
versió de la xiuladissa al republicà Marcel.li
Domingo, ministre d’Agricultura, augurant el desmoronament d’Esquerra a les
eleccions del diumenge, posant com
exemple la xiulada a Marcel·lí Domingo. Cal recordar que aquest diari ignorava als seus lectors que Marcel.lí Domingo havia trencat feia uns mesos amb ERC i que havia creat un nou partit, el PRRS, popularment conegut com el partit marcel.linista. Amb tot, crida més l'atenció una ampliació ben curiosa de la xiulada, quan afegia que un grup
d’agraciades senyoretes irromprien durant el seu parlament i rebentaren l'acte electoral tot vindicant la
religió, fet que provocaria el final de
l’acte. Així afegia al final de la crònica copiada del diari catòlic de Tortosa:
“... la bronca fué de las que
forman época, arreciando de un modo
colosal cuando se asomó a la ventana el cacique de Flix, recomendando silencio
y desafiando a los promotores de la protesta que, a decir verdad, era casi todo
él pueblo.
Desde un grupo de agraciadas
señoritas se vitoreó a la Religión, y esto fué como la bomba final para los embaucadores de la multitud, marchando
inmediatamente del pueblo, custodiados por diez guardias civiles y por la
Policía, que llevaban para guardarles las espaldas."
13 de novembre del 2012
11 de novembre del 2012
EL PRIMER. LA J E FLIX, CLUB PER LA INDEPENDÈNCIA
Aquesta tarda hem pogut viure i compartir d'una d'aquells dies importants en la història d'un club esportiu i d'un poble. Ho podem llegir en paraules de la mateixa Joventut Esportiva de Flix:
"La Joventut Esportiva Flix ha estrenat la nova equipació amb l'estelada i el logotip de l'Assemblea Nacional Catalana (ACN), en un dia històric per a l'entitat, i s'ha convertit en el primer club de futbol del món que llueix la bandera independentista en partit oficial, la mateixa setmana en què s'ha declarat a favor de l'autodeterminació de Catalunya.
A més, la diada, que ha comptat amb una estelada gegant en la presentació, ha estat completa perquè els flixancos han aconseguit mantenir el lideratge del grup primer de Tercera Catalana, en vèncer l'Atlas Tortosa (3-2), davant una Ventonella plena de gom a gom, amb més de 300 aficionats."
FELICITATS !!!
6 de novembre del 2012
LA JE FLIX S'HA PROCLAMAT CLUB PER LA INDEPENDÈNCIA.
Aquesta tarda participar a l'assemblea com a soci de l'entitat s'ho mereixia d'una manera especial. La Joventut Esportiva de Flix s'ha proclamat club per la independència. 61 vots a favor, 2 en contra i 3 en blanc, han estat els resultats de la votació de l'assemblea de socis que han validat aquesta històrica decisió.
El
president de la JE Flix, Albert Mani, ha assegurat que "la intenció de la
proposta no és polititzar la institució, sinó estar sempre al costat del poble
i per això s'ha volgut fer que tots els socis majors d'edat puguin ser
partícips d'aquesta decisió". "No és la nostra intenció excloure a
ningú i tenim en compte que el club està format per gent de tots els partits
polítics". A l'argumentari previ a la votació ha recordat que l'ajuntament de Flix s'hi declarà a favor fa pocs mesos amb una única abstenció, recordant aixímateix el milió i mig de participants a la manifestació de la Diada.
En tot moment ha planat durant l'assemblea un bon ambient. El Casal Sant Jordi feia goig. Després del recompte públic de les votacions, i en mig de l'aplaudiment generalitzat s'ha signat un conveni de col.laboració amb els representants de l'ANC Flix per la Independència, concretant de quina manera la camiseta del Flix lluirà l'estelada i donarà suport a l'A NC, lluint el seu logotip. Una històrica decisió fruït del coratge d'una junta que previament ens havia advertit que calia una majoria de dos terços per a ser validada. Validada d'una manera contundent pels resultats de la consulta. Una decisió que coincideix amb el 85è aniversari de la constitució del club i en l'assoliment aquest cap de setmana del liderat del seu grup de la Tercera Catalana.
Una fita que es tindrà en compte arreu per la seua significació, en ser el primer club de futbol a favor de la independència.
MOLTES FELICITATS !!!
4 de novembre del 2012
125 ANYS DE LA MORT DE JOSEP AGRAMUNT, "EL CURA DE FLIX".
El proper 7 de novembre farà 125 anys de la
mort del flixanco més controvertit i mediàtic del segle XIX. Josep Agramunt, exiliat a França des del 1879, dirigent carlí més
conegut com “el cura de Flix”, va
morir amb 61 anys a Clichy (prop de París), lloc on exercia de sacerdot al
cementiri.
El primer mitjà en donar la notícia “la
Vanguardia” a l'edició del 15 de novembre de 1887: “Hace algunos días
falleció en París, víctima de una penosa enfermedad, el tristemente célebre
cabecilla carlista conocido por el cura de Flix”
El 18 de novembre “El Pais”, esmentant el diari ”El
Diluvio” de Barcelona, en recordar la seua mort deia: “Nada han dicho de este suceso los periódicos carlistas, lo cual no es
nada de estrañar, si se tienen en cuenta que el ex-cabecilla se había hecho mérito.
El Cura de Flix desempeñaba un empleo en uno de los cementerios, que le
proporcionaba suficiente para vivir holgadamente. A esta circunstancia debió ser
que no regresara a España acogiéndose al amplio indulto que se concedió á los
que durante largos años sembraron la muerte y la desolación en nuestros campos
y montañas”
El dia 20 de novembre el diari “La Nuva Lucha” de Girona també recordava
la seua mort: “Víctima de penosa
enfermedad falleció hace pocos dias en París el célebre cabecilla carlista
conocido por el cura de Flix. En
París desempeñaba un empleo en uno de los cementerios que le proporcionaba lo
suficiente para vivir holgadamente”.
El 3 de
desembre el diari carlí “El Cabecilla”
recordava la mort de Josep Agramunt
amb una esquela on es recordava que “la
Comunión carlista acaba de perder a uno de sus jefes más leales i benemèritos” mort
el 2 de novembre a París. I que al seu enterrament hi havien assistit molts carlins “legitimistas”, “verdadera manifestación de duelo y de dolor,
por las inmensas simpatías que tenia y por el prestigio de que gozaba”.
L’endemà 4 de desembre, el setmanari còmic i satíric “Café con Gotas”, feia escarni de la mort
de Josep Agramunt, així qui pels
carlins havia estat en vida “molelo de tradicionalistas
leales y consecuentes”, assabentava i significava : “Ha muerto en Francia el santo cura Flix, cabecilla carlista. ¡Ojalà
pudiera resucitarle 500 veces, para saber que había muerto otras tantas!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Déu, Pàtria i Rei - Històries carlines del poble de Flix . Records de la xerrada que vaig realitzar ahir a Ca Don Ventura dins dels actes de...
-
En el marc de la XV Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés que es realitzà a Ascó, al nou Magatzem cultural de Ri...
-
Fotografies de l'any 1906, són segurament les més antigues realitzades al cementiri de Flix. Són fotografies de difunts denominad...
-
El proper divendres, a les 19,30 hores i a Ca Don Ventura, realitzaré la conferència "Déu, Pàtria i Rei. Històries carlines del pob...
-
El proper 12 d'octubre a Ascó, en el marc de la XV Jornada d'Estudis Locals i Territorials Carmel Biarnés, participaré en el tau...
-
Llengua - Cultura - Llibertat . El proper 7 de novembre participaré al costat d'Andreu Carranza en la presentació del llibre de Fel...
-
Records XVI Jornades de Patrimoni Històric, del 16 al 20 d'octubre. La Cana, Ca Don Ventura, Castell Carlí, carlisme, Josep M. Pérez Su...
-
PERE MAURI, L'ÚLTIM PASTOR CÀTAR Viatgeu d'Occitània a les Terres de l'Ebre i els Ports. Ha estat una de les novetats de ...
-
Entre els dies 23 i 30 d’octubre del 1937 el riu Ebre visqué la darrera gran riuada. Diuen les cròniques que el nivell de les aigü...