Fa 100 anys Flix tenia 3.275 habitants. ( avui en té 3.408 hb. )
Ramon
Ferrús era jutge de pau, Mateo Suñé Pujol el fiscal i Joaquim
Arraez el secretari de l'ajuntament.
Juan
Escoda Ferré era el mossen i Daniel
Fontcuberta, el vicari.
Emilio
Alies i Maximino Prada eren els metges i Francisco
Barbero el farmacèutic.
Mariano
Ortiga era el veterinari.
Rogelia
Algueró era la responsable del
servei del telègrafs i Ramon Alabart
el de correus.
|
Retall de la Guia Michelin de l'any 1920: Flix a un cul de sac |
Mestres. Per a nenes estava vacant.
Per a a nens. director éra Enrique Grau
la resta de professors eren José Coll,
Jaime Granell i Benjamin González.
Monges de la Consolación, superiora: Sor Sacramento Vidal.
El
sargento comandante del puesto de la Guardia Civil era José de Dios Medina
Cap estació ferrocarril: Modesto Garrido.
Els principals propietaris eren:
Lluís de Castellví, Lluís Damián,
Mariano Ferrús, Miquel Ferrús, Ramón Ferrús, la vidua de Salvador Galcerá, Joan
Margalef, hereus d’Antonio Oriol
Castellví, la vidua de J. Oriol i Miquel
Pardell.
Premses d’oli: José Casagualda, Lluís de Castellví, Miguel
Ferrús, Vidua de Ramon Ferrús, José Forcades, José Mestres, Antonio Oriol
Castellví, Vídua de Damian Oriol, Miguel Pardell, Vidua de Ramon Ranís i
Sindicat Agrícola.
Vins (productors) . José Ferrús, Ramon A Ferrús, Juan Margalef,
Antonio Oriol de Castellví, Antonio Oriol Serrano, Miqguel Pardell i José Sanz.
Mestres paleta. Antonio Fortuny, José Fortuny, Modesto
Fortuny, Domingo Garciapons, Pablo Garciapons, Benito Rodes, Cristóbal Rodes,
Antonio Salvadó, José Salvadó i Francisco Sanjuan.
Fusters: Angel Carranza, Pedro Ceró, José Grau, José Jové Sabaté, Juan Pujol,
Carlos Ranís, José Ranís, Roque Ranís, Vda. de Ranís Mur, Manuel Sánchez i
Roberto Torres.
Guarnicioners: José Alvarez, Ramon A. Ferrús, Jaime Mur i Ramon Sánchez.
Corders: Antonio Aguilá, Juan Masot, Domingo Rius, Jaime Rius, José Rius i Juan
Ventura.
Carnisseries: Francisco Estopà, Antonio Mur, Baltasar Pagés, Carlos Rey, José Ma
Sales i Juan Zamora.
Cabreries: Antonio Mur, Marcos Navarro, Baltasar Pagés, Bartolomé Plaza, José
Plaza, Salvador Saladie, Matreo Sales i Juan Zamora.
Tendes - adrogueria : Mariana Alabart, Ramon Aliés, José
Alvarez, José Bagés, José Catalá, Teresa Catalá, José Pardell i Rafael Pascual.
Vaqueries. Vicente March.
Llevadores: Maria Rosa Castellví Salvadó i Rosa Guiu.
Sastres. Juan Caballé, Manuel Gaset i Ramon Ribera.
Barberies. Francisco Blanch, Benito Blanch, Juan Mañé, Francisco Mur i Magín Pujol.
Ferrers. Damián
Forcades, José Llurba i Francisco Sabaté.
Cafés: Del Centro (Pedro Bagés),
Español (Jaime Aguilà), Monet (Ramon Pujol), N. (Esteban), Nacional (Juan Pujol) i Ranís (Ramon).
Tavernes: Ramon Alentorn, Ramon Ferrús,
Antonio Ortiga, Va de Manuel Pujol.
Venedors de peix fresc: Ramon Alentorn, Rosa Armora, Jossé Blanch, Rafael Pasqual i Carlos Rey.
Fondes: De la Buenavista - Vda de Carranza.
Hostals: Manuel Alabart, Ramon Alentorn, Ramon Ferrús (Bello), Maria Franqueza
i Juan Pujol.
Sociedad Electro Química de Flix: director Wilhem Müller. Oscar Kurz, cap tècnic del taller mecànic, Gottfried Pfefferkorn, responsable de la direcció comercial, Cristian Christ, encarregat del clorur de cal, Ernst Zenke, responsable del Casino, A. Meindörner, W. Boenicke, L. Ladewig, F. Wailke, Erns Schef, Gustav Schlee...
Crida l’atenció la gran quantitat de premses
d’oli existents: pertanyents a José
Casagualda, Luís de Castellví, Miguel Ferrús, Vidua de R. Ferrús, José
Forcades, José Mestres, Antonio Oriol Castellví, Vidua de Damiá Oriol, Miquel
Pardell, Vídua de R. Ranís i el Sindicat
Agrícola.(2)
Primers acords de la direcció de la Fàbrica
amb la Unión Obrera, entitat que s'havia constituit el 7 de setembre de 1919, per readmetre
treballadors acomiadats arran de la passada vaga. Tanmateix es donaren instruccions de la
direcció de la Fàbrica relacionats amb l'admissió laboral de nens i dones
menors de 16 anys. Amb tot, 36 associats de la
Unión Obrera serien acomiadats, entre ells destaquen els dirigents sindicals
de la gran vaga del 1919:
Manuel Cugat
Masot, Domingo Pena Guillem, els germans Juan, Ramon i Victoriano Pérez Aguilà,
Luís Margalef Pallisé, José Blanch Mur...
Març. La Agrupación Obrera de Flix (Unión Obrera) comptava amb cinc-cents
afiliats. La societat presidida per Julio de la Iglésia decidí enviar un delegat, Ramon Mur, al Primer Congrés Provincial Anarco-sindicalista..
30
de març Constitució de la Unión Social, el president de la gestora fou Miguel Pardell Terré, al poc el substituirà ja com a president Alfonso Guiu Corbella. Inspirat pels
principis del catolicisme social, agrupà les forces locals de dreta des de
monàrquics fins republicans lerrouxistes.Al poc temps arribaria als 200
associats. La finalitat de la societat era triple: instructiva, benèfica i
recreativa. Els estatuts van ser redactats per: Damián Forcades Masot, Juan Forcades Masot, Delfín Rius Martí i
Marcelino Català Cervelló.
17
d'abril. Primera Junta Directiva de La Union Social (local social al carrer del Rio 4): President: Alfonso Guiu Corbella. Vice-president: Francisco Sanjuan Callizo. Secretari: Delfín Rius Martí. Vice-secretari: Cesar Mur Sabaté. Tresorer: Marcelino Catalá Cervelló. Altres càrrecs: Juan Mueller Gfeller, Damian Suñé Pujol. Vocals: Juan Mur Pujol, Angel Carranza Solá,
Francisco Estopá Navas i Vicente Catalá Ballesté.
10 de juliol. La direcció de la Fàbrica, en resposta a la vaga de l’any 1.919, comunica al president de la Unión Obrera els dies festius
acordats: Tots els diumenges, el 1 de maig, pasqua de Resurrecció, dilluns de
Pasqua, el 15 i 16 d’agost i els 25 i 26 de desembre.
21 d’octubre. “La Vanguardia” fa referència a la Copa Eduard Weber Andreae (directiu
alemany i futur president del grup IG FARBEN)
“Resultados de los partidos de tenis
jugados en Flix en la primera eliminatoria para disputarse la posesión de la
copa Weber Andreae son los siguientes. Marinel.lo
vence a Fesseman por 6-1 6-4, Rodríguez vence a Tauler por 6-1, 6-0, Bianchi vence a Quintana por 6-3 i 9-7, Vall
vence a Freund por 6-1, 6-1.”
4 de desembre. Contracte de compra
de la finca de la Unió Social. Els
venedors foren Miguel Ferrús, Rita Arnavat i el seu fill Miguel. La Junta directiva de la
societat estava presidida per Alfonso
Guiu Corbella, Delfín Rius Martí, César Mur Sabaté, Francisco Sanjuán Callizo,
Marcel.lí Català Cervelló, Vicente Català Ballesté, Damián Suñé Pujol, Angel
Carranza Solà, Francisco Estopa Navas, Juan Mur Pujol i Hans Müller Gfeller com a Tresorer. El preu de la
compra fou de 40 mil PTA, a pagar en deu anys amb un interès del 5 per cent.