27 de gener del 2020

MARTÍ ROURET. L'ESCALA, MÓRA D'EBRE, BARCELONA, MÈXIC.


La Fundació Josep Irla ha publicat la biografia Martí Rouret. "L'Escala, Móra d'Ebre, Barcelona, Mèxic", un excel·lent treball de Rafel Bruguera, company al Senat del grup d'Entesa Catalana de Progrés i des del 2015 diputat al Parlament de Catalunya. Una biografia de l'home de màxima confiança del president Lluís Companys, diputat al Parlament de Catalunya, conseller de Sanitat i comissari general d'Ordre Públic, entre d'altres responsabilitats. Com ens recorda al pròleg Josep-Lluís Carod-Rovira  "un dels personatges més destacats i, alhora, menys coneguts d'aquells anys republicans, anys de passió política, creativitat cultural i plenitud nacional". Exiliat després de la Guerra Civil, primer a França i després a Mèxic, va mantenir sempre la vinculació amb ERC.
Martí Rouret i Callol (L'Escala, 1902 - Ciutat de Mèxic, 1968) després d'estudiar magisteri a l'Escola Normal de Girona el 1924 seria contractat a l'escola del Sindicat Agrícola d'Ascó i el 1926, després d'un any lluny de la Ribera donant classes a un collegi privat de Figueres continuaria la seva professió al Centre d'Instrucció Democràtic de Móra d'Ebre, centre educatiu  i població on deixaria una gran petjada cultural, docent i política, tot i passar el 1931 a la nova destinació de Corbera d'Ebre.
Els segon i tercer capítols "De l'Escala a Mora d'Ebre" de "De l'escola a la política" són  un bon exercici per entendre el catalanisme polític i la implantació d'ERC  a bona part de les Terres de l'Ebre. Un dels riberenc més il·lustres del segle XX, Artur Bladé i Desumvila (1907-1995), serà un dels homes de la seua màxima confiança,  em recordava per carta mesos abans de morir un acte polític amb Martí Rouret a Flix

"BARCELONA, 15 de gener de 1995 - Benvolgut i sempre recordat amic: Com ja deveu saber per algun company del CERE, el meu precari estat de salut i els meus molts anys (en faré 88 el proper 2 de març) gairebé m'impossibilitin no solament caminar, sinó de la meva passió de llegir i escriure: avui faig l'esforç  (...)  He passat tota la tarda d'aquest diumenge fred i trist, llegint o, més ben dit, fullejant el volum que m'ha fet recordar la meva relació amb Flix iniciada quan amb en Martí Rouret (...) i molts altres anàvem de poble  en poble propagant les nostres idees catalanistes i republicanes. Per cert que a Flix, un dia (de l'any 1930 o principis del 31) en un dels balconets que es veuen a la vostra foto de la plaça Església, vaig quedar afònic per fer-me escoltat per la gent que hi passejava indiferent, la major part de dreta o de la CNT-FAI que aleshores predominava a Flix (...)"
El Centre Instructiu Democràtic (La Democràcia), La Riuada, El Galacho, L'Ideal de l'Ebre, La Ribera, periòdic catalanista, republicà, la Federació Radical Socialista de la Ribera d'Ebre i Terra Alta, el Partit Republicà Radical Socialista,  Esquera Republicana de Catalunya, Marcel·lí Domingo, Ramon Nogués,  Artur Bladé...
La Guerra Civil . Mà dreta de Company. L'expatriat a França - Mèxic. Epíleg de José Maria Murià Brunet. El Meu gra de sorra. trenta-set poemes i seixanta-set articles... 263 pàgines de biografia i recull de tot un exemple de "fidelitat al seu compromís polític catalanista i republicà fins la seva mort".

21 de gener del 2020

1920, GENT DE FLIX.


         Fa 100 anys Flix tenia 3.275  habitants. ( avui en té 3.408 hb. )       
          A principis d'any Antonio Bagés Ribera deixà de ser alcalde i va ser substituït curiosament pel seu sogre, també d'idees republicanes,  Jose Mestres Díez  (1).
          Ramon Ferrús era jutge de pau,  Mateo Suñé Pujol el fiscal i  Joaquim Arraez el secretari de l'ajuntament.
           Juan Escoda Ferré era el mossen i Daniel Fontcuberta, el vicari.
           Emilio Alies i Maximino Prada  eren els metges i  Francisco Barbero el farmacèutic.
           Mariano Ortiga era el veterinari.
         Rogelia Algueró era la  responsable del servei del telègrafs i Ramon Alabart el de correus.
Retall de la Guia Michelin de l'any 1920: Flix a un cul de sac
          Mestres. Per a nenes estava vacant. Per a a nens. director éra Enrique Grau la resta de professors eren José Coll, Jaime Granell i Benjamin González.
           Monges de la Consolación, superiora: Sor Sacramento Vidal.
          El sargento comandante del puesto de la Guardia Civil era José de Dios Medina
           Cap estació ferrocarril: Modesto Garrido.
        Els principals propietaris eren: Lluís de Castellví, Lluís Damián, Mariano Ferrús, Miquel Ferrús, Ramón Ferrús, la vidua de Salvador Galcerá, Joan Margalef, hereus d’Antonio Oriol Castellví,  la vidua de J. Oriol i Miquel Pardell.
          Premses d’oli: José Casagualda, Lluís de Castellví, Miguel Ferrús, Vidua de Ramon Ferrús, José Forcades, José Mestres, Antonio Oriol Castellví, Vídua de Damian Oriol, Miguel Pardell, Vidua de Ramon Ranís i Sindicat Agrícola.
            Vins (productors) . José Ferrús, Ramon A Ferrús, Juan Margalef, Antonio Oriol de Castellví, Antonio Oriol Serrano, Miqguel Pardell i José Sanz.
            Mestres paleta. Antonio Fortuny, José Fortuny, Modesto Fortuny, Domingo Garciapons, Pablo Garciapons, Benito Rodes, Cristóbal Rodes, Antonio Salvadó, José Salvadó i Francisco Sanjuan.
            Fusters: Angel Carranza, Pedro Ceró, José Grau, José Jové Sabaté, Juan Pujol, Carlos Ranís, José Ranís, Roque Ranís, Vda. de Ranís Mur, Manuel Sánchez i Roberto Torres.
            Guarnicioners: José Alvarez, Ramon A. Ferrús, Jaime Mur i Ramon Sánchez.
           Corders: Antonio Aguilá, Juan Masot, Domingo Rius, Jaime Rius, José Rius i Juan Ventura.
           Carnisseries: Francisco Estopà, Antonio Mur, Baltasar Pagés, Carlos Rey, José Ma Sales i Juan Zamora.
          Cabreries: Antonio Mur, Marcos Navarro, Baltasar Pagés, Bartolomé Plaza, José Plaza, Salvador Saladie, Matreo Sales i Juan Zamora.
         Tendes - adrogueria : Mariana Alabart, Ramon Aliés, José Alvarez, José Bagés, José Catalá, Teresa Catalá,  José Pardell i Rafael Pascual.
           Vaqueries. Vicente March.
           Llevadores: Maria Rosa Castellví Salvadó i Rosa Guiu.
           Sastres. Juan Caballé, Manuel Gaset i Ramon Ribera.
         Barberies. Francisco Blanch, Benito Blanch, Juan Mañé,  Francisco Mur i Magín Pujol.
           Ferrers.  Damián Forcades, José Llurba i Francisco Sabaté.
          Cafés: Del Centro (Pedro Bagés), Español (Jaime Aguilà), Monet (Ramon Pujol), N. (Esteban), Nacional (Juan Pujol) i Ranís (Ramon).
          Tavernes: Ramon Alentorn, Ramon Ferrús, Antonio Ortiga, Va de Manuel Pujol.
         Venedors de peix fresc: Ramon Alentorn, Rosa Armora, Jossé Blanch, Rafael Pasqual i Carlos Rey.
          Fondes: De la Buenavista - Vda de Carranza.
          Hostals: Manuel Alabart, Ramon Alentorn, Ramon Ferrús (Bello), Maria Franqueza i Juan Pujol.
          Sociedad Electro Química de Flix: director Wilhem Müller. Oscar Kurz, cap tècnic del taller mecànic, Gottfried Pfefferkorn, responsable de la direcció comercial, Cristian Christ, encarregat del clorur de cal, Ernst Zenke, responsable del Casino, A. Meindörner, W. Boenicke, L. Ladewig, F. Wailke, Erns Schef, Gustav Schlee...
      Crida l’atenció la gran quantitat de premses d’oli existents: pertanyents a José Casagualda, Luís de Castellví, Miguel Ferrús, Vidua de R. Ferrús, José Forcades, José Mestres, Antonio Oriol Castellví, Vidua de Damiá Oriol, Miquel Pardell, Vídua de R. Ranís i el Sindicat Agrícola.(2) 
      Primers acords de la direcció de la Fàbrica amb la Unión Obrera, entitat que s'havia constituit el 7 de setembre de 1919 per readmetre treballadors acomiadats arran de la passada vaga. Tanmateix es donaren instruccions de la direcció de la Fàbrica relacionats amb l'admissió laboral de nens i dones menors de 16 anys. Amb tot, 36 associats de la Unión Obrera serien acomiadats, entre ells destaquen els dirigents sindicals de la gran vaga del 1919: Manuel Cugat Masot, Domingo Pena Guillem, els germans Juan, Ramon i Victoriano Pérez Aguilà, Luís Margalef Pallisé, José Blanch Mur...
       Març. La Agrupación Obrera de Flix (Unión Obrera) comptava amb cinc-cents afiliats.  La societat presidida per Julio de la Iglésia decidí enviar un delegat, Ramon Mur, al Primer Congrés Provincial Anarco-sindicalista..
       30 de març  Constitució de la Unión Social, el  president de la gestora fou Miguel Pardell Terré,  al poc el substituirà ja com a president Alfonso Guiu Corbella. Inspirat pels principis del catolicisme social, agrupà les forces locals de dreta des de monàrquics fins republicans lerrouxistes.Al poc temps arribaria als 200 associats. La finalitat de la societat era triple: instructiva, benèfica i recreativa. Els estatuts van ser redactats per: Damián Forcades Masot, Juan Forcades Masot, Delfín Rius Martí i Marcelino Català Cervelló.     

      17 d'abril. Primera Junta Directiva de La Union Social (local social al carrer del Rio 4): President: Alfonso Guiu Corbella. Vice-president: Francisco Sanjuan Callizo. Secretari: Delfín Rius Martí. Vice-secretari: Cesar Mur Sabaté. Tresorer: Marcelino Catalá Cervelló. Altres càrrecs: Juan Mueller Gfeller, Damian Suñé Pujol. Vocals: Juan Mur Pujol, Angel Carranza Solá, Francisco Estopá Navas i Vicente Catalá Ballesté.
        10 de juliol. La direcció de la Fàbrica, en resposta a la vaga de l’any 1.919, comunica al president de la Unión Obrera els dies festius acordats: Tots els diumenges, el 1 de maig, pasqua de Resurrecció, dilluns de Pasqua, el 15 i 16 d’agost i els 25 i 26 de desembre.
          21 d’octubre. “La Vanguardia” fa referència a la Copa Eduard Weber Andreae  (directiu alemany i futur president del grup IG FARBEN)
“Resultados de los partidos de tenis jugados en Flix en la primera eliminatoria para disputarse la posesión de la copa Weber Andreae son los siguientes. Marinel.lo vence a Fesseman por 6-1 6-4, Rodríguez vence a Tauler por 6-1, 6-0, Bianchi vence a Quintana por 6-3 i 9-7, Vall vence a Freund por 6-1, 6-1.”
           4 de desembre. Contracte de compra de la finca de la Unió Social. Els venedors foren Miguel Ferrús,  Rita Arnavat i el seu fill Miguel. La Junta directiva de la societat estava presidida per Alfonso Guiu Corbella, Delfín Rius Martí, César Mur Sabaté, Francisco Sanjuán Callizo, Marcel.lí Català Cervelló, Vicente Català Ballesté, Damián Suñé Pujol, Angel Carranza Solà, Francisco Estopa Navas, Juan Mur Pujol i Hans Müller Gfeller com a Tresorer. El preu de la compra fou de 40 mil PTA, a pagar en deu anys amb un interès del 5 per cent.


(1) Josep Mestres Díez. (1865-1945) Fill de Ramon Mestres Gironés i Teresa Díez Pujol. Casat amb Josefa Pujol Mur, una filla Teresa, casada amb Antonio Bagés Ribera.
(2) BAYLLY – BAILLIERE – RIERA. Guia General de Catalunya. 1920.
    


15 de gener del 2020

ATREVEIX-TE A PENSAR.



Atreveix-te a pensar és l'encertat nom del cicle de conferències que des de fa dos anys en ofereix a la biblioteca de Flix el professor de filosofia Francesc Xavier Vega Castellví. Cicle de conferències organitzades per la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Flix i la Biblioteca Artur Bladé i Desumvila. Demà 16 de gener la xerrada serà sobre l'entusiame. 
Filosofia i Mitologia, El mal, la bellesa,  l'orgull, l'inconscient, la modernitat, l'infinit... són algunes de les lliçons magistrals que mensualment ens ha ofert el nostre filòsof de capçalera.
Atreveix-te a pensar, nom d'un cicle de xerrades de referència per a la gent de Flix i la Ribera,  que aquests dies té un significat especial amb la mort de la gran Isabel-Clara Simó, una de les grans escriptores dels darrers cinquanta anys, a qui vam tenir l'honor de la seua companyia i de compartir una recordada conferència a l'Institut de Flix a principis dels anys noranta. Anys més tard, en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ens regalà el pensament  "Sapere Aude!, atrevim-nos a pensar i serem lliures", consigna indestructible que ens recordà Jordi Cuixart en una piulada en assabentar-se de la notícia del seu decés.