2016, ARMATS DE FLIX I DE LA PALMA D'EBRE.

PLE DE FLIX: ERCROS PRETEN UNA DESLOCALITZACIÓ PREMEDITADA.

Aquesta tarda l'ajuntament de Flix ha fet un Ple extraordinari, amb un punt únic dedicat integrament a la situació creada després de l'anunci d'Ercros d'invertir a la factoria de Sabiñanigo i possiblement també a la factoria de Vilaseca, al mateix temps que anuncia el tancament de la producció de clor a la seva factoria centenària de Flix. 

Una sessió plenària que ha comptat amb el suport de molts alcaldes de la comarca així com consellers comarcals, diputats i senadors, entre ells la Presidenta del Consell Comarcal i els alcaldes de Tortosa, Reus i Móra d'Ebre.
La web de l'ajuntament ofereix la crònica i un reportatge fotogràfic de la sala de plens plena s'assistents, a la que s'ha d'afegir la sala de Ca Don Ventura plena de veïns on s'ha seguit el desenvolupament del Ple.

De tot plegat m'agradaria destacar unes quantes frases a tenir en compte:

•  Estem davant d’una deslocalització dins del mateix Estat.
•  Ercros seguirà fent fora de Flix el que està fent al nostre municipi, ha de continuar servint els mateixos clients amb els mateixos productes, però ho farà des d’altres factories del grup.
•  El tancament de la línea de clor de Flix, el separar els noms de Flix i Ercros és una prioritat per a la companyia, com bé diuen, no és un mitjà, és un objectiu que Ercros vol concretar en els propers mesos. 
•  Ercros aprofitant la poca concreció de la llei de residus i sols contaminats solamnet preveu una despesa insignificant per descontaminar 15 Ha de terrenys a Flix.
• Ercros no assumeix les seues responsabilitats legals, morals ni ètiques, ni amb el medi ambient, ni amb els treballadors, ni amb el territori...
•  Vista la disponibilitat de recursos econòmics per part d'Ercros, cal exigir que s'accelerin de forma dràstica els terminis de neteja dels terrenys industrials de Flix fins a la seua totalitat.

RECORD DE LA PRESENTACIÓ D"EL CAÇADOR DE BRUIXES".

"AQUEST LLIBRE ESTÀ DEDICAT A TOTES LES DONES QUE HAN ESTAT PERSEGUIDES AL LLARG DE LA HISTÒRIA PER SER SÀVIES, VALENTES I LLIUREPENSADORES"

Tot i que per primer cop el títol de la novel·la de David Martí és dedicat al gènere masculí, abans les bruixes d'Arnes, la metgessa de Barcelona, les dones sàvies de la muntanya  i ara el caçador de bruixes... veurem que, tot i que el protagonista principal és el flixanco Joan Malet, conforme avança la narració el paper secundari de les dones, des de la vídua d'Alcanyis fins les acusades de Tarragona passant per les bruixes d'Arnes o les pobre velles d'Alcover, ens trobarem amb un progressiu protagonisme de la dona que es concreta en la persona de Magdalena Reynera de Montblanc, qui, amb el seu coratge i valentia en lliurar-se a la Inquisició en ser acusada de bruixeria, serà la desgràcia d'en Malet.

David Martí ha trobar la clau de volta per transformar en una excel·lent novel·la la vida del primer caçador de bruixes de Catalunya, de principal culpable d'una histèria col·lectiva que van viure les comarques del sud del Principat a mitjans de segle XVI, una paranoia que trencà la cohesió social de molts pobles i ciutats i obligà als responsables de la Inquisició a prendre-hi part d'una manera contradictòria.

"En Joan Malet va somriure quan van penjar el seu pare a la forca per assassí.

Aquella matinada, amb el cap tèrbol per culpa de les poques hores de son de què havia gaudit durant les últimes nits, va deixar que les mans velles i ossoses de l’àvia li cordessin la camisola i li posessin el gavany que ella mateixa havia tret del baül una setmana abans, quan el riu va portar al poble de Flix les primeres ràfegues d’un vent gelat i humit que anunciava l’arribada imminent de l’hivern.

Dessota la caputxa, al noi li sobresortien uns cabells impossibles de pentinar, rebels i negres com una nit sense lluna. Tenien les cares molt a prop i, mentre ella li acabava de cordar la roba, va adonar-se que, en només pocs dies, el seu nét havia envellit un grapat d’anys i, per un moment, li va semblar estar davant d’un home, i no pas del noi que tot just acabava d’entrar a l’adolescència..

Però si hi havia alguna cosa que destacava del físic d'en Joan eren la cama coixa i el ulls: blaus, freds i penetrants, que, a més, semblava que tenien l'estranya habilitat de traspassar l'ànima de la gent i descobrir els seus pensaments més íntims i secrets...”

Col·lage de fotos de Francisco Ramon Visa, Núria Blanch i Carme Cubells.

PRESENTACIÓ D' "EL CAÇADOR DE BRUIXES" DE DAVID MARTÍ.

Divendres 18 de març,  les 18,30 h, i a la biblioteca Artur Bladé i Desumvila,  tinc la satisfacció de participar en la primera presentació de la darrera novel·la de David Martí: "El Caçador de Bruixes", acte organitzat per l'associació cultural La Cana, la Biblioteca Artur Bladé i al regidoria de Cultura de l'ajuntament de Flix.

Com esmenta la presentació  del llibre és la història del mestre Malet i de les dones que injustament va portar a la forca. Un dels episodis més foscos del nostre passat.  El sinistre Joan Malet, nascut a Flix, és el primer caçador de bruixes de la història de Catalunya, essent el macabre instigador d'una veritable paranoia col·lectiva traduïda en la repressió contra desenes de dones acusades de bruixeria a les comarques de l'Ebre i del Camp de Tarragona a mitjans del segle XVI.

Recordar que un dels primers pobles on actuà el sinistre Malet portà a David Martí a escriure la seva primera novel·la l'any 2010: "Les Bruixes d'Arnes".

ENTREVISTA AL SETMANARI L'EBRE

 El darrer número del setmanari L'Ebre del passat 11 de març ofereix a la pàgina 10 una entrevista realitzada pel periodista Andreu Prunera que podeu llegir en reproducció en  pdf.

L'entrevista forma part d'una sèrie dedicada a polítics retirats, d'aquí que el titular podria dir "entrevista a un ex: exalcalde de Flix, exsenador, expresident del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, exdirector d'institut... ", tal com destaca darrere el meu nom sota la fotografia.

Amb tot el titular es força destacat: "El minitransvasament es va emportar el progrés econòmic cap al Camp de Tarragona", una frase extreta de la llarga entrevista que Andreu Prunera em realitzà fa uns dies tot fent un repàs de la llarga vida política que començà amb l'accés a l'alcaldia de Flix amb 24 anys després d'aquell històric 3 d'abril de 1979, data de les primeres eleccions municipals democràtiques deprés de la dictadura.

Un entrevista que curiosament coincideix amb una notícia que té a veure amb la darrera pregunta: El Tribunal Suprem avala la decisió de l'Audiència de Barcelona d'arxivar el cas de les dietes de la FMC. Un arxiu definitiu d'un cas que malauradament mai hauria d'haver estat notícia.

30 ANYS DEL "DIGUEM NO A L'OTAN".

           

Temps era temps i ja han passat 30 anys. El proper 12 de març es recordarà el controvertit i surrealista "Referèndum OTAN" impulsat pel govern del PSOE de Felipe González, un referèndum impulsat després de l'ambigu i equívoc  eslogan socialista de l' "OTAN de entrada NO" reconvertit  en " Vota en interés de España SÍ ". 

Un dia com avui amb el casal Sant Jordi ple de gom a gom vàrem realitzar un acte contra l'entrada a l'OTAN la gent del PSUC, CCOO i Unió de Progrés Municipal, amb la participació de Josep Ll. López Bulla de CCOO i Matias Vives diputat del PSUC.

La pregunta de la consulta tingué la seua polèmica: ¿Considera conveniente para España permanecer en la Alianza Atlántica en los términos acordados por el Gobierno de la Nación?.

El 12 de març es constatarien les diferencies territorials i les ambigüitats polítiques un cop més, mentres que l’estat espanyol deia SÍ  el 52,5 % de l’electorat davant el 39,64 % que digué NO, a Catalunya la majoria digué NO amb el 50,65 % dels vots davant del 43,59 % partidaris del SÍ. 

A Flix el 51,49 % també votaria No davant el 41,28 % partidaria del SÍ i a nivell comarcal també la resposta seria pel NO amb el 51,5 % davant el 41,3 % favorables a l'OTAN, tots els pobles votarien negativament a excepció de Móra d'Ebre, Miravet i Riba-roja d'Ebre.

EL MEU COLLAGE DE LA FESTA DE LA CLOTXA

Èxit de participació i magnífica organització de la 13a Festa de la Clotxa de la Palma d'Ebre amb el repartiment de més de mil cloxes. Podeu veure un excel:lent reportage al blog Fotos de la Palma d'Ebre  així com la crònica de la festa de Riberaonline.

DIUMENGE 6, 13a FESTA DE LA CLOTXA A LA PALMA D'EBRE

 

El proper diumenge 6 de març es celebrarà la 13a Festa de la Clotxa a la Palma d'Ebre, una festa que amb el pas dels anys s'ha convertit en tot un referent al territori  i un bon motiu per redescobrir i visitar un dels pobles més bonics de la Ribera d'Ebre.

2004, 1a festa de la Clotxa celebrada a Móra la Nova amb el conegut Pere Tàpies al centre de la imatge.