26 de març del 2017

28 DE MARÇ: "TERRES DE L'EBRE, FRONTERA I FRONTISSA" DE XAVIER VEGA.

Dimarts 28 de març i a ca Don Ventura, a les 19,30 hores, participo al costat d'Andreu Carranza a la primera de les presentacions del llibre de Xavier Vega, "Terres de l'Ebre, frontera i frontissa".

Amb pròleg de Josep-Lluís Carod-Rovira, i editat per Pagés editors dins la col·lecció Argent Viu, Xavier Vega ens ofereix un assaig sobre les Terres de l'Ebre des d'una sòlida formació filosòfico i humanística, i l'experiència d'haver estat Delegat Territorial a les Terres de l'Ebre, primer d'Ensenyament (2004-2006) i després de Cultura (2006-2010).

Les Terres de l'Ebre constitueixen un territori marcat pel riu que les travessa i pel tòpics que les envolten. Xavier Vega, amb el seu assaig, intenta esvair-los i explicar la doble condició de frontera i de frontissa fisiqués i mentals d'un sud que només és un centre malinterpretat, el dels Països Catalans.

"Terres de l'Ebre, frontera i frontissa" fa un recorregut pel fascinant medi natural i per la història ebrenca, plena d'insugència i de conflicte, per un territori cohesionat gràcies a la defensa del riu i del seu delta, incorporat a l'imaginari nacional amb una nova catalanitat desacomplexada i vigorosa i amb l'aportació del seu ric univers simbòlic.

22 de març del 2017

NILS LÄTT, MILICIÀ ANARQUISTA SUEC (1937)

"Remontamos hacia Aragón cruzando túneles largos varios kilómetros (42). Luego nos paramos en una pequeña ciudad donde una gran fábrica química, ahora colectivizada, había pertenecido a una sociedad alemana (43). Aviones alemanes habían intentado varias veces destruirla sin lograrlo. En los alrededores, numerosas casas en ruinas atestiguaban la matanza ocurrida (44). En el tren, hombres i mujeres levantaban el puño: habían comprendido lo que era el fascismo.

Cuanto más los fascistas se comportan como bárbaros, tanto más la población siente la necesidad de derrotar a aquella gentuza llamada nacionales. Los obreros y los campesinos están dispuestos a sacrificarlo todo por la victoria, que traer la justicia y seguridad, y para continuar hasta la revolución social..."

Amb aquestes paraules descriu la situació en que es trobava Flix el maig de 1937 el milicià anarquista suec NILS LÄTT  (1907-1988), després d'una breu parada direcció al poble de Fabara, on es disposava a col·laborar activament en  la seua col·lectivitat. 

Text escrit el 1938 amb el títol "Som milisman och kollektivbonde i spanien" i donat a conèixer, estudiat i documentat per l'historiador suís Renato Simoni a la miscel·lània "Los años de los que no te hablé II". Recull de deu treballs d'història social del Baix Aragó  publicat per la editorial de Bajoaragonesa de Agitación y Propaganda

Renato Simoni ens introdueix  asmb el traball titulat: "Nils Lätt. Miliciano y obrero agrícola en la colectividad de Fabara (1937)", un dels 520 voluntaris suecs que formaren part de les Brigades Internacionals.  Nils Lätt s'enrolà al Grup Internacional de la columna Durruti, a mitjans d'abril seria ferit greument a la batalla de Santa Quiteria (Osca),  essent traslladat a un hospital de Tarragona, ciutat on seria operat tot perdent un ull i on viuria els fets de maig. Declarat inútil pel combat i per anar al front es traslladaria a finals de maig al poble de Fabara (poble catalanoparlant de la província de Saragossa) per participar en la seua col·lectivitat llibertària, poble on treballaria activament fins el mes de novembre, més en que retornaria a Suècia. (1)


Precisament són els detalls que ofereix "Nils el rubio", nom pel que seria conegut a Fabara, dels treballs dins la col·lectivitat així com del seu funcionament, detalls estudiats i documentats amb precisió per Renato Simoni, l'aspecte més important de les memòries de Nils Lätt. Memòries traduïdes dels suec al francès per Anita Ljungqvist, a l'italià per Renato Simoni i al castellà per Encarnita Simoni, tres idiomes que han permés a Renato Simoni donar a conèixer la figura de l'anarcosindicalista suec des de Suïssa. Com a mostra podem llegir les seues puntualitzacions històriques a les notes a peu de pàgina del text esmentat en negreta al començament de Nils Lätt:

"(42) Se trata de la línea Barcelona-Tarragona-Mora la Nova-Flix-Caspe.
 (43) La fábrica de la Sociedad electroquímica se hallaba en la población de Flix, instalada en un recodo del río Ebro. La empresa, en gran parte en manos alemanas (IG Farben), contaba con 762 trabajadores en 1935; fue colectivizada en octubre de 1936 y dirigida por un Comité Mixto CNT-UGT. Pere Muñoz Hernández, Alemanys a l'Ebre. La colònia química alemanya de Flix (1897-1994), Tarragona, Médol, 1994 y Pere Muñoz Hernández (coord.), Centenari de "la fàbrica" de la sociedad electro-química de Flix a Erkímia 1887-1997, Barcelona, Erkímia, 1997.
 (44) Josep M. Pérez Suñé, Pere Rams Folch, Flix, objectiu de guerra a bombardejar (1937-1938), Flix, Ajuntament de Flix, 2009. Un primer bombardeo de la fábrica tuvo lugar entre el 23 y el 24 de febrero de 1937,  causando 8 muertos y muchos heridos graves. La segunda y las tercera oleada, el 10-11 y el 21-22 de septiembre, tuvieron como objectivo la central hidrolèctrica que alimentaba la fábrica; provocaron 2 muertos en la estación ferroviaria y paralizaron de hecho la producción bélica (gas y explosivos)."

(1) Simoni, Renato. "Nils Lätt. Miliciano y obrero agrícola en la colectividad de Fabara (1937)". pag 130-192. In "Los años de los que no te hablé II". Editorial de Bajoaragonesa de Agitación y Propaganda. Los libros del agitador. 2013.

16 de març del 2017

11 . 12 . 2017, ERCROS, COMPTE ENRERE



LA DATA: 11.12.2017 "la planta d'electròlisi deixarà de funcionar perquè la llei prohibeix la producció de clor amb tecnologia de mercuri."


Foto Mestres. La Fàbrica als anys 40.


                                   

Sílvia Berbís. 15 DE MARÇ 2017. (EL PERIÓDICO)


L'empresa Ercros preveu treballar els propers cinc anys en accions de descontaminació dels terrenys de la seva fàbrica de Flix (Ribera d’Ebre), que al desembre posarà fi a la producció de clor mitjançant l'obsoleta tecnologia de mercuri iniciada fa 117 anys. Aquestes tasques inclouen la incineració de mil tones de residus líquids orgànics que l'empresa reconeix haver detectat en el subsòl del recinte industrial, situat al costat de l'embassament de Flix.



Ercros preveu acabar la descontaminació dels sòls industrials deFlix el 2022


MARIA ALTIMIRA BARCELONA 15/03/2017 22:09 (ARA)


Nou capítol del serial sobre la descontaminació de tòxics com el mercuri, els compostos organoclorats i els isòtops radioactius generats per la fàbrica d'Ercros a Flix. L'empresa, dedicada a la fabricació de productes químics i que aquest any haurà de decidir si posa fi a la seva activitat després de més d'un segle produint a la ribera de l'Ebre, ha anunciat que engegarà nou noves actuacions per resoldre l'afectació de l'espai industrial que fins ara no ha estat tractat.

L'Agència de Residus acaba les prospeccions a l'exterior de la fàbrica de Flix


El resultat determinarà si és necessari fer sondejos, i es farà públic el 27 d'abril


La comissió d'experts comprova les tasques de descontaminació




Lurdes Moreso - FLIX . 16 DE MARÇ. (El PUNT AVUI)


L'Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha acabat les prospeccions geofísiques als cinc punts de l'exterior del recinte de la fàbrica d'Ercros on els ajuntaments de Flix i Riba-roja d'Ebre li han comunicat que hi ha indicis de contaminació del sòl. “Hem de comprovar si realment hi ha indicis d'alteració del sòl i els resultats ens indicaran si cal fer sondejos”, va manifestar la secretària de Medi Ambient i presidenta de la comissió de seguiment per la problemàtica ambiental de Flix, Marta Subirà, que ahir va visitar els treballs de descontaminació del sòl que Ercros està fent a la zona de l'Aubal.

7 de març del 2017

8 DE MARÇ, RECORD DE LES PRIMERES MESTRES



8 de març, dia de la dona treballadora, des del blog m'agradaria realitzar el meu petit reconeixement a les treballadores dedicades a l'ensenyament, tot recordant les mestres de les escoles de Flix entre l'any 1858 i 1916 i per extensió a les pioneres de l'ensenyament públic de la Ribera d'Ebre, concretament del curs 1896-1897: Antonia López Girón (Flix), Maria Rosa Capdevila (Palma d'Ebre), Pascuala Gili (Ascó),  Carmen Peirats (Garcia), Carmina Vidal (1903 a Ginestar), Serafina Iglesias (1902 a Benissanet) Carmen Barbarà (Miravet), Regina Torné, Consuelo Zaragoza (Móra d'Ebre), H.H. de la Consolación (Móra la Nova), Josefa Vives (1901 a Rasquera),  Maria Juana Tosca (Riba-roja d'Ebre), Carlota Artigas, Carmen Loran (1899 a Tivissa), Leonor Vidal (Torre de l'Espanyol), Antonia Carreté (Vinebre) ...
1916, foto de grup d'alumnes de Flix i Móra la Nova amb les mestres Olímpia Baiges i Feliciana Balaguer
CRONOLOGIA DE LES PRIMERES MESTRES DE FLIX
1857. S'aprova la "Ley Moyano", primera llei educativa que declarava obligatòria l'ensenyament des dels 6 fins els 9 anys, i gratuïta per als que no poguessin pagar l'escola. En la pràctica depenia de la iniciativa dels ajuntaments o de la iniciativa privada..  Aquesta llei d'educació seria derogada per "la Ley General de Educación" de l'any 1970, coneguda per l'EGB, el BUP i el COU.

1858. Francisca Segarra, és la primera mestra de l'escola pública elemental  de nenes de Flix que tenim constància. Aquell curs tingué 50 alumnes matriculades. Ocupà la plaça el febrer de 1858.

1859. Antonia López Girón Hernández, originària de Toledo, és nomenada mestra de les nenes de Flix el més d'agost de 1859. Ho serà fins la seua mort l'any 1901, amb 42 anys i 10 mesos de servei docent. És la mare del que fou alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera, Manuel Alabart López Girón.

1897. Antònia López Girón ocupava la plaça de les nenes des de l’any 1859. El seu sou reconegut al “Boletin Oficial de la Provincia” era de 206, 25 pta. al trimestre. Flix tenia 2257 habitants.

1901. Per suplir la vacant arran de la mort de la mestra titular Antònia López Girón el juny d'aquest anys figura com a mestra interina Ramona Aubà Echave.

1902. 1 d’octubre. Angeles Arraez Amillano nova mestra de les nenes.

1903. Olímpia Baiges Miró, ocupa la plaça de les nenes en propietat fins l'abril de 1914. Traslladant-se a les escoles de Móra la Nova.
1906. 7 de novembre. Es tanquen les escoles per l'epidèmia de la xarampió.

 1915. Gener, la revista "Magisterio Español" del 30 de gener informa del trasllat a Flix des d'Escatrón de la mestra Feliciana Balaguer Valacián...

Fotografia de Facebook Robert Vallés Segura. grup "Els Masos d’Antes". 15.12.2013.

5 de març del 2017

PLATAFORMA TRENS DIGNES EBRE-PRIORAT





 "Maltractats R15"

Ahir dissabte, convocats per la Plataforma Trens Dignes, vam participar a l'estació de Móra la Nova a l'acte de protesta sobre les mancances de la línia R15, és a dir, la línia ferroviària Reus - Móra la Nova - Casp - Saragossa. Més de doc-centes persones d'arreu del territori vam escoltar als portaveus Montse Castellà i Josep Casadó, així com la lectura del "manifest Móra la Nova" per part de l'escriptor Miquel Esteve.

"MANIFEST MÓRA LA NOVA , 4 de març de 2017 

Actualment la línia R15, que unix Barcelona amb Saragossa travessant el Priorat, la Ribera d’Ebre i part de la Terra Alta, és una de les principals vies que s’utilitzen per traslladar mercaderies des de França i la capital catalana cap a la resta d’Espanya. Uns convois que sovint acaben fent lo trajecte a la inversa tornant per l’R14, que és la línia que s’endinsa a Catalunya per la demarcació de Lleida i arriba a Reus i Barcelona i d’allí, cap a la frontera. En este sentit, la continuïtat de l’R15 podria perillar si el desdoblament de l’R14 es planteja en térmens de substitució i no de complementació, ja que podria acabar passant que totes les mercaderies acabessen circulant per aquella via. Este desdoblament provocaria que la línia que dóna servei al Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta quedés pràcticament sense transport de mercaderies i amb un volum reduït de passatgers que en faria molt difícil la seua continuïtat (cal recordar, que per Móra la Nova hi passen uns 80 convois al dia, dels quals només 12 són de passatgers). Per tant, pensem que són dos línies que poden conviure, sempre i quan la millora d’una no supose l’abandonament de l’altra (lo desmantellament de qualsevol infraestructura existent és sempre irreparable i al territori en tenim alguna experiència).


Volem posar en valor la importància d’una infraestructura ferroviària com la que ens ocupa, ja que si ara s’hagués de construir de cap i de nou la línia R15 en el seu tram català, tindria un cost de més 400M€. Per tant, és igual d’important treballar per les noves inversions com per mantindre les infraestructures ja existents, potenciant tots aquells projectes i iniciatives que vagin en la línia de la seua explotació i ús per a benefici de l’usuari (com seria el cas del projecte turístic d’El Caspolino, impulsat per la Fundació per la Preservació del Patrimoni Industrial Ferroviari, a Móra la Nova).

Endemés, el manteniment de la infraestructura de l’R15 a nivell de mercaderies ens possibilita créixer com a territori i facilita el desenvolupament econòmic de les comarques de l’Ebre. Tindre les infraestructures necessàries en bon estat causa un efecte crida per a una bona implantació industrial a la zona. És, per tant, de vital importància, mantindre esta línia com a estratègica dins del transport de mercaderies a Catalunya i l’Estat espanyol, perquè, a més, això ens assegura la viabilitat de la mateixa, una viabilitat de la que, al cap i a la fi, en sortim beneficiats també els usuaris i tot el territori.

Malgrat la situació actual, cal reconèixer que gràcies a 4 anys de lluita ciutadana com hem anat aconseguint millores:

  • Lo manteniment de dos serveis diaris que conecten la Ribera d’Ebre amb l’Aragó (concretament, amb Casp) i que Renfe volia eliminar el 2013.

  • Una rebaixa de tarifes (en vigor des de l’1 de gener de 2016).

  • Allargament d’un servei ja existent perquè inicie i finalitze el seu recorregut a Riba-roja i no a Móra la Nova (el de les 11.35h direcció BCN i el de les 6.10h direcció Riba-roja) i així dóna servei a tota la comarca i a poblacions com Flix, Ascó i Riba-roja d’Ebre.

  • Inversió de 13M€ per al manteniment adequat de la infraestructura (les obres ja han començat fa poc).

Igualment, encara queden pendents diferents actuacions de millora:

Responsabilitat de la Generalitat:

  • Creació d’una nova freqüència matinal en direcció Barcelona (ara hi ha un buit de quatre hores entre les 8.12h i les 12.11h, des de Móra la Nova).

  • Eliminació dels nous horaris que oficialitzen els retards (fins a 150 minuts al dia de trampa).

  • Renovació progressiva de la flota de convois.

  • Creació de l’Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) de les Terres de l’Ebre perquè, entre d’altres, coordine entre elles les quatre operadores d’autobusos que oferixen servei al nord de l’Ebre (cinc al total del territori) i també les coordine amb el servei de tren i hi hagi un servei de tarifa integrada. Cal treballar perquè l’estació de Móra la Nova esdevinga efectivament intermodal.
Gairebé el 25 per cent de totes les limitacions temporals de velocitat per problemes a les vies i la catenària estan concentrades en aquest tram de la xarxa ferroviària que connecta l’interior de les Terres de l’Ebre amb Tarragona i Barcelona.
Sense pràcticament inversions i un manteniment més que escàs, l’abandonament ha deixat en l’oblit l’R15 Barcelona. La manca d’inversions explica les constants limitacions temporals de velocitat, que han passat a ser permanent, en punts conflictius d’aquesta línia per garantir la seguretat dels trens que hi passen.
Això explica que es necessitin dues hores i quart, en el millor dels casos, per anar en tren (any 2017) des de l’Estació de Sants fins a la de Móra la Nova. És en aquesta estació, tancada i sense personal, on aquest dissabte es fa la protesta ciutadana."

Nota: Dos fotos del collage són de Norma Pujol