27 d’abril del 2020

"Flix en blanc i negre, una mirada al passat - Arxiu Mestres - Carranza".



"Flix en blanc i negre, una mirada al passat - Arxiu Mestres Carranza" de  Pau Guiu Rofes i Luís Olivas del Pozo, ha estat la novetat literària del Sant Jordi confinat flixanco d'enguany. Una publicació que és una mostra representativa de l'ingent arxiu visual Mestres - Carranza, una selecció dels gairebé 7.000 negatius en blanc i negre digitalitzats, mirada personal de la nissaga familiar de fotògrafs de les constants vitals del poble de Flix.
Tal com recorda la contraportada "constitueix una extraordinària ocasió per aguaitar als indrets quotidians, als bocins del record i de la història de la vida de Flix, els rostres dels protagonistes i els seus paisatges"... Essent un homenatge "a tots els fotògrafs que van aconseguir captar aquells moments de la realitat amb la mirada intuïtiva, íntima i humana...!
La idea inicial sorgí del excel·lent treball de recerca de batxillerat titulat "Flix en blanc i negre" de Pau Guiu Rofes, dirigit pel recordat professor d'arts plàstiques de l'Institut de Flix Angel Fernández (m. 2018).  Treball al que s'ha afegit un fotògraf professional, Luís Olivas del Pozo, un flixanco d'adopció nascut a Madrid, que ha digitalitzat i treballat les fotografies del fons Mestres - Carranza, essent  el responsable de l'exposició de les darreres Jornades del Patrimoni que des de fa onze anys  organitza la Cana, segurament l'exposició que ha tingut més bona acollida entre els veïns i veïnes de totes les realitzades fins el moment.
Pau Guiu Rofes i Luís Olivas del Pozo, l'excel·lent tàndem responsable d'aquest llibre, han tingut el suport i la col·laboració puntual de membres de la Cana. El llibre està estructurat en un primer bloc introductori format per la presentació del president de l'entitat, Jaume Masip Llop, la introducció  de la fotografia a l'Arxiu Municipal de Flix a càrrec del responsable de l'Arxiu, Josep Antoni Collazos Ribera, seguit d'una breu història de la fotografia de Luís Olivas.  
Els segon bloc dedicat a l'Arxiu Mestres - Carranza està estructurat amb un introducció inicial que ens serveis per entrar a l'estudi dels milers de negatius del fons de l'Arxiu Mestres - Carranza,  cedits a l'Ajuntament de Flix i gestionat per l'Associació la Cana.  Amb suports dels diferents formats, des de les plaques de vidre del finals del s. XIX  fins els negatius en suport flexible, passos previs al procés de digitalització mitjançant escàner d'alta resolució, els retocs digitals per tal d'eliminar defectes... havent estat escanejades fins el moment de la publicació del llibre gairebé uns 7.000 negatius en blanc i negre d'un fons aproximats de 14.000.
A continuació  entrem en la biografia dels protagonistes del fons fotogràfic, des del pioner Emilio Carranza Solà (1881-1955), autor de les fotografies més antigues que disposem de Flix i autor de fins a vuit noves patents referents al món de la imatge,  fins Isabel Mestres Margalef (1937), àvia de Pau Guiu, tot passant per Domingo Mestres Carranza ( 1907 - 1968), nebot d'Emilio Carranza,  fotógraf, barber i perruquer de dones, i Joan Luís Mestres Margalef (1940-1969), mort prematurament als 28 anys d'edat.
A continuació i en set apartats trobem una selecció de les imatges més representatives presentades, destacant algunes a pàgina sencera, atenent el "Paisatge urbà" (22 fotografies), "Llocs significatius" (37 f.), "Indústria i grans construccions" (35 f.), "Festes i tradicions" (59 f.), "Escenes del poble" (72 f.), "Esdeveniments socials" (33 f.) i "Retrats fotogràfics" (34 f.).  Amb un apartat clau per conèixer en clau personal i especial el fons i el treball amb una entrevista de Pau Guiu a la seua avia Isabel Mestres Margalef (8 f.), la seua afició a la fotografia, els inicis, els encàrrecs, el fet de ser dona, la vida familiar i el treball fotogràfic, tot carregat d'anècdotes i experiències viscudes.
Editat per l'Associació Cultural la Cana, "Flix en blanc i negre, una mirada al passat - Arxiu Mestres Carranza" de Pau Guiu Rofes i Luís Olivas del Pozo, és el volum 5 de la col·lecció Lo Pedrís,  ha tingut el suport de l'Ajuntament de Flix , la Diputació i el Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.   Té 160 pàgines i s'han imprés 350 exemplars. Entre les col·laboracions cal destacar: Jaume Aresté, autor de l'arbre genealògic de la família Mestres-Carranza, Montserrat Estela en la traducció de textos, Jaume Masip i Pere Muñoz al costat de Luís Olivas en la redacció dels peus de fotografia, també Pere Muñoz com a responsable d'alguns dels textos introductoris i Maria Pena Costa en el retoc digital de les fotografies.  El disseny, correcció i composició ha anat a càrrec de Núria Grau (Caduf), i la impressió ha estat realitzada per Optim. gr. ISBN 978-84-09-19580-0, DL T 397-2020.

23 d’abril del 2020

22 d’abril del 2020

Anna Rosselló i Elias en el record (1923-2020)


Anna Rosselló i Elias va morir ahir al seu domicili de Sant Pere de Riudebitlles. Nascuda a Flix el 3 de desembre de 1923 dins d'una família de tradició carlista, exiliada després de la Guerra Civil, consta com una escriptora catalana, autora d'una trentena de llibres, i esperantista compromesa amb els drets de les nacions sense estat, especialment de les que va visitar durant el seu exili a América del Sud i Centreamèrica i la seua pròpia, els Països Catalans.

El diari digital Vilaweb avui ens ofereix un significat perfil de la seu persona:" S'ha mort Anna Rosselló, activista antifranquista i símbol de les protestes contra la sentència". Llibertat. cat, portal de l'esquerra independentista també destaca: "Ha mort la veterana militant independentista Anna Rosselló."
El 15 de desembre de l'any 2007 l'ajuntament de Flix li va fer un homenatge, fruït del record de la diada tan especial que va viure va escriure el seu darrer treball: "Vols que t´ho expliqui", publicació que tanca amb un record dels dos pobles que "estan impregnats en la meva vida" amb un emotiu capítol:
" Hi ha dos pobles que estan impregnats en la meva vida...Fa tres anys que visc a Sant Pere de Riudebitlles, un poble tranquil i acollidor de l'Alt Penedès ...Visc en una casa al barri del Cel Blau, a la qual li he posat el nom de L'Estelada... Flix, a la Ribera d'Ebre, és el poble on vaig néixer i del qual vaig haver de marxar quan encara era molt joveneta. Hi vaig tornar el 15 de setembre de 2008, perquè m'hi van fer un emocionant homenatge. L'havia somiat set anys abans. Tots els meus somnis són precognitius i, encara que triguin, tard o d'hora es fan realitat.."
Acaba el llibre amb el text d'un escrit que li vaig escriure com alcalde d'aleshores "... retorna a Flix després d'una extraordinària vida marcada per uns ideals molts nobles, de llibertat i compromís amb els drets de les nacions sense estat."
Ahir  l'alcalde de Flix, Francesc Barbero, va escriure unes sentides paraules a les xarxes socials:
"En nom de l'Ajuntament de Flix, els meus condols a tota la família i amics pel traspàs d'Anna Rosselló, filla de la nostra vila. Una vida de lluita i compromís, valors que perduraran amb l'homenatge a la seua memòria".
 DEP

21 d’abril del 2020

PER SANT JORDI: "FLIX EN BLANC I NEGRE, UNA MIRADA AL PASSAT - ARXIU MESTRES CARRANZA".



Enguany la Diada de Sant Jordi  serà un dia especial, el confinament obligat pel maleït coronavirus ha fet replantejar tots els projectes de l'Associació cultural la Cana. D'aquí que la presentació del cinquè volum de la col·lecció "lo Pedrís": "Flix en blanc i negre, una mirada al passat - Arxiu Mestres Carranza", no es realitzi a ca Don Ventura com estava previst si no  a Radio Flix a partir de les 11 del matí del dia de Sant Jordi,  amb connexions telefòniques a les llars dels autors Pau Guiu Rofes i Luís Olivas del Pozo, així com al president  de la Cana, Jaume Masip, i al responsable de publicacions.
"Flix en blanc i negre, una mirada al passat - Arxiu Mestres Carranza" és una mostra representativa de l'ingent arxiu visual Mestres - Carranza, una selecció d'unes quantes desenes d'imatges, dels 6.700 negatius digitalitzats, que intenten reproduir les constants vitals d'un poble. Tal com recorda la contraportada "constitueix una extraordinària ocasió per aguaitar als indrets quotidians, als bocins del record i de la història de la vida de Flix, els rostres dels protagonistes i els seus paisatges"... I al mateix temps és un homenatge "a tots els fotògrafs que van aconseguir captar aquells moments de la realitat amb la mirada intuïtiva, íntima i humana...!

18 d’abril del 2020

IC-CKEJKEN PRINCEP - EL PETIT PRÍNCEP MALTÉS.




Un dels "Petit Príncep" més singulars és el maltés : Ic-Ckejken Princep. Va ser un record que ens van portar fa uns anys A. i V. després de la seua estada de vancances a les illes de la República de Malta. El maltés ( il-Malti) deriva de l'èrab i  és la única llengua semítica que s'escriu en alfabet llatí. Dos característiques que son importants en la singularitat. Amb 522.000 parlants és l'idioma oficial de Malta,  i per tant una de les llengües oficials de la Unió Europea.
Aquest breu apunt relacionat amb el Petit Príncep maltés ha vingut motivat per la lectura del facsímil de l'any 1928 d'uns apunts de viatge per Tunísia, Sicília i Malta de Lluís Nicolau d'Olwer amb un títol molt original: "El pont de la mar blava" , "record d'un pont de roca viva que en èpoques remotes mig partia la Mediterrània de Calabria a Tunis". Un viatge darrere les històriques petjades catalanes des de la illa de Jerba, amb el castell dels catalans, Tunis on es enterrat Anselm Turmeda,  passant per Siracusa i les tombes reials catalanes de Palerm, fins Malta i els vuit grans Mestres catalans de l'orde de Malta.
Lluís Nicolau d'Olwer ( Barcelona, 1888 - Ciutat de Mèxic, 1961), un dels grans intel·lectuals de la República, fa un didàctic retrat de la Malta dels anys 20 del segle passat, aleshores colònia de l'Imperi Britànic, on hi convivien tres llengües, l'anglès utilitzat als rètols particulars, botigues, anuncis, l'italià que es parlava a la única universitat  així com els tribunals de Justícia... i
"la parla indígena... un dialecte semític, supervivència, única i venerable, de la llengua fenicia. Isolat, però, de la cultura semítica pel mur infranquejable de l'escriptura, era confinat el maltés al cercle familiar i religiós de la llengua parlada."
Temps era temps, gairebé cent anys després ens trobem la República de Malta independent des de l'any 1964, membre de la Unió Europea l'any 2004, i amb dos llengües oficials, l'anglès i el maltés. I l'italià, llengua oficial de l'arxipèlag fins l'any 1934? Avui una llengua estrangera parlada per dos terços dels joves maltesos.