25 d’octubre del 2021

Passejant pels racons històrics de Llardecans

Les darreres activitats de les XIII Jornades del Patrimoni Històric han estat la xerrada del passat dissabte, "Creixement urbanístic de la Vila de Llardecans"  a càrrec de Roser Dolors Visa Oró, llicenciada en grau per la UB en Geografia i Història, mestratge d'Arxivística, i Anna Almacellas Visa, Grau superior d'Arquitectura a la UPC, arquitecta a la Direcció General de Patrimoni arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat. 

I com a a cloenda de les activitats de les Jornades del Patrimoni, al llarg del matí d'ahir diumenge, Roser Dolors Visa i Anna Almacellas ens oferiren als amics de la Cana una magnífica i documentada visita guiada pel nucli històric de  Llardecans. Visita que començà al Mirador del Castell, passant per la vila Closa, visitant l'església barroca de Santa Maria amb interior neoclàssic, la plaça de l'Església, el carrer Major, el carrer de la Presó, tot cridant l'atenció els grans casals de pedra del segle XVIII, la plaça i capella de la Verge Loreto, l'antiga farmàcia de ca l'apotecari i la gran plaça del Arbres amb l'Ajuntament i la Societat Garriguenca.

Llardecans, limita al sud amb el terme de Flix, precisament esmentar que es denomina carrer de Flix el carrer de sortida de la població des de la plaça dels Arbres fins la C12. Llardecans pertany administrativament a la comarca del Segrià, és un dels pobles que constitueixen les anomenades Garrigues Històriques, demarcació geogràfica avui coneguda com la Comunitat de municipis del Segrià Sec, iniciativa dels ajuntaments d'Almatret, Maials, Sarroca de Lleida, Torrebesses i Llardecans.








21 d’octubre del 2021

LO CASTELL DEL TIET ARTURO.



Ahir a les Jornades de Patrimoni Històric  es va presentar un conte molt especial: Lo castell del tiet Arturo. Escrit per Paquita Soler Hierro amb il·lustracions d'Anna Méndez Prunera. Primer llibre de la col·lecció infantil de l'associació cultural la Cana que porta el nom de l'instrument musical: Nunut .

Presentació que es va convertir en un homenatge del recordat Arturo González Benet, qui ens va deixar l'any passat, protagonista del conte:


Hola petits meus, voleu que us expliqui la història del Castell de Flix? Sabeu qui en són els protagonistes? Sou valtres Edu, Ainet i Elna, i un gegant molt gran i molt bo. I sabeu com es deia. És clar, era el tiet Arturo, senteus que començo.

La història comença en un poble molt bonic, Flix, allí vivia un nen petit, vivia a l'última casa del poble ...

(...)

El tiet era l'amo de la clau d'aquell castell tan especial i en marxar la va deixar a un amic seu.

Ara anirem un dia al Castell aixecarem les mans fins on arribem i cridarem:

-Tieeeet tocaré les estrelles per tu!

I a les nits d'estiu quan sortirem al balcó i mirarem els estells, quan vegem que algu fa pampallugues serà el vostre tiet que, content de veure-us, us pica l'ullet.

L'acte va comptar amb la participació en nom de la Cana de Montse Monclús qui presentà i donà la paraules les autores del conte: Paquita Soler, qui tot explicant el conte feu un homenatge al tiet Arturo, Anna Méndez, autora de les il·lustracion i responsable de la maquetació  així coma la coordinadora de la col·lecció,  Raquel Sánchez, qui ho feu mitjançant una gravació.

Al final dels parlaments Biel Pubill, professor de l'Institut de Flix, expert en instruments i jocs infantils, ens introduí al NUNUT , nom de la nova col·lecció de contes de la Cana, un instrument musical tradicional realitzat a partir d'un tros de canya, instrument que s'obsequià amb l'adquisició del llibre.

En acabar l'acte els nens i nenes amb les indicacions oportunes de Biel Pubill van constuir els seu nunut particular.

14 d’octubre del 2021

Presentació "La història de Cassola i altres fets violents a la Terra Alta al segle XIX".

 

Les Jornades del Patrimoni Històric que organitza l'Associació la Cana" ahir van tenir com a protagonista La història de Cassola i altres fets violents a la Terra Alta al segle XIX, publicació que ja va per la segona edició. A darrera hora va excusar la seua participació a l'acte un dels seus autors, Josep Sánchez Cervelló,  i li va correspondre realitzar la presentació a l'altre autor, Pere Rams Folch

Josep Sánchez Cervelló (Flix, 1958), catedràtic d'Història Contemporània de la URV, membre de la Reial Acadèmia de la Història, és un dels historiadors actuals més reconeguts. Autor de nombroses publicacions, entre d'altres és un dels principals especialistes en la República, la Guerra Civil i el franquisme, les transicions polítiques ibèriques, la història contemporània de Portugal, les descolonitzacions i el carlisme.

Pere Rams Folch (Batea, 1974), llicenciat en Història per la URV, combina la feina de pagés amb la d'arqueòleg, ha treballat en nombroses excavacions arqueològiques, museització de jaciments i recuperació d'espais de la Batalla de l'Ebre. A Flix és força conegut per les publicacions a la col·leció lo Pedrís de la  Cana i pels seus treballs al refugi del carrer sant Josep, el refugi dels pontoners i al molí d'Oriol.


Collage realitzat gràcies a les fotografies de J. A Collazos i M. Monclús.

9 d’octubre del 2021

Record presentació "La Batllia de Miravet" de Josep Cañabate

 

Ahir al vespre, 8 d'octubre i a ca Don Ventura, vaig participar en la presentació del llibre de Josep Cañabate:  La Batllia de Miravet (segles XVII i XVIII) Demografia, societat i economia.  Activitat que forma part de les Jornades del Patrimoni Històric que organitza l'Associació la Cana. 

Josep Cañabate Fortuño (Miravet - 1989)  és doctor en Història i Màster en Estudis Històrics per la UB.  La publicació presentada és el resultat de la tesi doctoral defensada el 2019 a la Universitat de Barcelona, dirigida pel Dr. Jaume Dantí i tutoritzada pel Dr. Valentí Gual, autors respectivament del pròleg i del prefaci.