27 de febrer del 2017

80 ANYS DEL PRIMER ATAC AERI


80 ANYS DEL PRIMER ATAC AERI A FLIX

Excel·lent reportatge d'Andreu Caralt al "Diari Ebre" ( Diari de Tarragona) dels actes del passat divendres en record de les vícitmes del primer bombardeig aeri de la Guerra Civil: "Flix recorda vuit dècades després el primer bombardeig de l'aviació franquista a les Terres de l'Ebre amb víctimes civils, que la vila va patir el 23 de febrer de 1937".

21 de febrer del 2017

80è ANIVERSARI DEL BOMBARDEIG DEL 23 DE FEBRER DE 1937.



La nit del 23 al 24 de febrer de 1937 el poble de Flix va viure un dels primers bombardejos aeris sobre la població civil de la Guerra Civil. Des de les deu hores de la nit del 23 fins la una i vint hores de la matinada del dia 24 el poble de Flix va viure una de les pitjors i amargues versions de la guerra: la mort indiscriminada i la destrucció. 
Entre 115 i 120 bombes serien llençades contra la població i la Fàbrica mentre avions a baixa altura es dedicaven a ametrallar la població que fugia del bombardeig: Vuit morts i nombrosos ferits, vint-i-vuit serien traslladats pel matí en un tren sanitari a l'hospital de Reus. 
El diari La Vanguardia oferí una detallada crònica. Tot i esmentar el nom del ferits traslladats a l'Hospital de Reus, no ofereix el dels morts víctimes del bombardeig. Així, el proper divendres, 24 de febrer,  l'Ajuntament i l'Associació Cultural la Cana han decidit fer un recordatori públic mitjançant una placa en memòria de les víctimes que es descobrirà al refugi antiaeri museitzat del carrer Sant Josep. 
 
Josep Arbolí Benet (33 anys)
Batiste Mur Canet (33 anys)
Pere Pau Bagés Torres (46 anys)
Antonio Ortiga Cervelló  (43 anys)
Salvador Biarnés Roch (37 anys)
Va morir mentre el traslladaven ferit a Reus, li havien amputat un braç.
Matrimoni Santamaria - Santaliestra

La muller estava embarassada.

Víctima sense identificar.

LA VANGUARDIA (25-2-1937) 

Tarragona, 21 — Anoche, alrededor de las diez, se presentó la aviación facciosa sobre el pueblo de Flix y dejó caer una bomba sobre el Hospital de Sangre instalado en dicha población. Pocos momentos después, siguió un intenso bombardeo, que derrumbó edificios y causó otros daños. Resultaron nueve muertos y gran número de heridos graves.

El criminal bombardeo, se prolongó unas tres horas, y la incursión de los aviones facciosos se extendió a Tortosa, Amposta, Rápita de los Alfaques y Alcanar. En ninguna de estas poblaciones ha habido que lamentar víctimas.

El comisario de la Generalidad, se destacó a Flix seguidamente, y dispuso la organización de un tren sanitario que salió de Reus, a fin de evacuar a los heridos. Los heridos ingresados en el Hospital de Reus, son: Salvador Biarnés Roig, Antonio Ripoll Roig, Joaquín Guiu Pons, Salvado' Sánchez Prats, José Córdoba, Josefa Casauova, Ramiro Larrosa Ferrer, Ramón Pasanies Benet, Dominga Sabater García, Camilo Canales Almonda, Lucio Muñoz Ochoa, Alberto Egida Hernández. Rafael Gabriel de Lamorena, Salvador Cárnica, Joaquín Gamón Guardia, Francisco Sola Biels,  Juan Mateu Blasco, Manuel Pitart Ferrer, Vicente Royo, Francisco Busan, Francisco Gallisans, José Dueñas, Antonio Hernández Castillo, Lorenzo Casanueva Serra, Jesús Montañés Gil, José Bosch, Antonio Soler y Cándido García.

La Sanidad de Guerra, utilizando ambulancias de Barcelona, Reus y Tarragona, ha procedido a la evacuación de los heridos del Hospital de Flix. Se calcula de 115 a 120 las bombas lanzadas por los aviones fascistas sobre Flix, todas ellas de gran calibre. Como con esta agresión no podía persegulr el enemigo objetivo militar de ningún género, la indignación era enorme. Los pescadores de Tarragona han manifestado esta mañana que habían visto al crucero «Canarias» merodeando por la costa.

En Tarragona, se adoptaron precauciones, que resultaron inútiles, pues la aviación facciosa no se presentó sobre esta capital. — Estellés ."    

INFORMACIÓ GRÀFICA DE FLIX SOTA LES BOMBES DE JAUME MASIP (2011)

18 de febrer del 2017

LLIURAMENT SIRGA D'OR 2016


Ahir al teatre la Llanterna de Móra d'Ebre vaig assistir al lliurament del guardó més emblemàtic de la Ribera d'Ebre, la SIRGA D'OR. Un reconeixement biannual que organitza el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre amb el suport del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE) .

La votació realitzada entre els associats del CERE ha decidit que la Sirga d'Or a títol individual hagin estat ex aequo l'historiador de Flix, Josep Sánchez Cervelló, i el morenc Joan Launes; i pel que fa a entitats, el guardonat ha estat el Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, recollit per l'alcaldesa de Viebre, Gemma Carim, i per tots els ex-alcaldes i ex-regidors de cultura des de l'any 1983.

Els finalistes proposats pel CERE han estat Joan Launes, Josep Casadó, Josep Sánchez Cervelló i Sònia Franquet, en l’apartat de persones; i pel que fa a entitats les associacions culturals de La Cana de Flix i La Riuada de Móra d’Ebre, així com Vídeo Ascó Televisió i el Premi de Narrativa Ribera d’Ebre impulsat per l’Ajuntament de Vinebre.

El premis han estat lliurats pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gemma Carim, Joan Piñol, alcalde de Móra d'Ebre i el president del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre (CERE), Joan Josep Duran.

12 de febrer del 2017

FLIX 1897.


  FLIX 1897
          Flix tenia 2.132 habitants.
        Curiós darrer retrat de la nafora de Flix i molí de farina de Damián de Oriol abans de desaparèixer per la construcció de la Casa de Turbines de la nova fàbrica electro-química. Retall d'un article de l'industrial reusenc i impulsor de l' "Associació Catalanista de Reus", Antoni Pasqual Cugat, titulat "l'Ebro: cartas intimas", publicat al diari "lo Somatent" (1)
"La roda de Flix, ab un plany continuat y melancolich, com las cansons que cantan los riberenchs,hi gemega ja fa centurias, sempre igual, com un condemnat del infern de Dante. L'Ebro passa mentrestant trist i peresós, y qui sap si tal volta coneix que sas ayguas no servirán para res y per aixó no's con pressa. La roda ne treu un got d'aquest caudal, que podría apagar la secada de totas la provincia y la terra de las riberas es pols també que la demana, quan lo tren l'aixeca, com si bufés lo vent. ¿Tot seca, tot mort! lo cel la blabeix y'ls olivers es caragolen revellits i gelats, patint de fam a l'istiu, morintse de fret á l'hivern! Y ni un home, ni una casa; los pobles, de lluny á lluny de color de la pols, denotan, veyentlos, la pobresa que aniuhen: tan sols barrancadas gegantinas com lo Matarranya, sense una herba y sense un arbre. Es una terra desolada, que privada de la protecció dels boscos que la defensaven de les inundacions, cada punt es prostituhida per la torrentada."    
Antiga nafora i molí fariner, Foto Emilio Carranza
        El dirigent carlí Antonio d’Oriol de Castellví era l'alcalde. Joaquín Arraez el secretari de l’ajuntament, Pedro J. Sas el mossèn, Joaquín d’Oriol era el jutge de Pau, Ramon Alies Oliver i Joaquín Santiago Viñals els metges, Mateo Díez Pujol el farmacèutic i Casimiro Carim Marimón el veterinari.
        Comerciants: Damián de Oriol Gordo (fàbrica de farina), Damián Forcades Masot (ferrer), Enrique Sánchez Cervelló ( fuster), Ramon Ferrús Raduá (comerç ametlles), Jose Guiu Mur (sastre)...
         Principals propietaris: Manuel Alentorn Grau, Josep Mª Bagés Torres, Roque Benet Llecha, Luís de Castellví Domenech, Luís de Castellví Escolà, Ramon Català Cervelló, Miguel Ferrús Badía, Ramon Fontanilles Guiu, Benito Galcerá Algueró, Salvador Galcerá Algueró, Antonio Oriol de Castellví, Viuda de José Oriol Larrosa, hereus de Dionisio Oriol de Salvador, Miguel Pardell Alabart, José Rey Tort, Francisco Sánchez Abella, José Tarragó Porta...
          Mestres. Benito Galcerá Bagés, dels nens, i Antonia Girón, de les nenes.
          Forns de pa. Pablo Ferrús, Francisco Pujol, José Pujol Mur i José Terré López.
          Tabernes. José Mestres Sales, José Nogales i José Sabaté Sanz.
          Cafès. Pedro Grau Ranís, Magdalena Martí i María Torres.
          Posades. Roque García i Vídua de R. Larrosa.
       Gener. Primeres adquisicions de propietats per a construir la fàbrica electro-química per Georg Ahlemeyer.  Les primeres notícies  a nivell de la premsa del moment les trobrem al Diario de Tarragona de 9 de juliol de 1986, "Dicen en Flix que han empezado los trabajos para la instalación de una fábrica de productos químicos por medio de la electricidad, en lo que fué antes molino harinero de don Damián de Oriol."
       24 d’abril. Judici al Jutjat de Gandesa contra José Lozano Adell, acusat de donar mort violentament a Ramon Hierro, veí de Flix, a la vora del riu la nit del 6 al 7 d’abril de 1896. Va ser condemnat a 17 anys de presó i pagament de dos mil pessetes d’indemnització.(2       
       2 de juny. Constitució a Barcelona de la Sociedad Electro Química de Flix S.A. Accionista majoritari Chemiske Fabrik Elektron. Amb un capital nominal de quatre milions de pta. El primer President fou en Josep Mansana.
       20 de juny. Publicació de la constitució de la SEQF SA a la Gaceta de Madrid, nº 171.
            “Ante mí D. Juan Armengol y Piferrer, Abogado, Notario del Ilustre Colegio del territorio de Barcelona, con residencia en la capital, y los testigos que al final se nombrarán, comparecen los Sres. D. Carlos Pistor y Ferber, Ingeniero, vecino de Bitterfeld, Alemania; D. Alejandro Wacker y Morath, comerciante y fabricante, vecino de Nuremberg, Alemania, y D. Jorge Ahlemeyer y Floeck, Ingeniero, vecino de Madrid (…) crean y constituyen una Compañía mercantil anónima que habrá de regirse por los siguientes estatutos
Artículo 1º  La Compañía se denominará: Sociedad Electro-química de Flix
Art. 2º   Serán objeto de la Compañía la fabricación de productos químicos, especialmente del cloruro de cal, y otras combinaciones del cloro y de la sosa cáustica, así como las adquisiciones y enajenaciones de bienes inmuebles y derechos reales, operaciones de giro y préstamo y demás contratosd conducentes a dicho fin…” (3)
24 de juliol. Primer detalls de la Sociedad ELECTROQUÍMICA DE FLIX al numero del més de juliol de la revista "Industria i Invenciones".
José Mansana Terrés i el Conde de Romanones
"La SOCIEDAD ELECTROQUÍMICA DE FLIX.- Con este nombre se ha constituído en Barcelona una Sociedad, cuyo objeto es la fabricación de productos químicos, especialmente el cloruro de cal y otras combinaciones del cloro y de la sosa càustica.
El capital será de cuatro millones de pesetas, del cual 1.200.000 son aportes de procedimientos y patentes, así como el salto de agua de Flix, fincas, terrenos en que establecer la fábrica.
El Consejo de Administración se compone de diez individuos, la mayor parte alemanes y residentes en Alemania, pero presididos por el conocido capitalista en la industria del gas, D. José Mansana, y siendo vicepresidentes el señor conde de Romanones. Forma asimismo parter del Consejo el Sr Jorge Ahlemeyer, que será al mismo tiempo el director gerente.
El negocio que va á emprender la Compañía és, din duda, un negocio excelente, y dedesamos á la iniciativa del mismoel mejor éxito." (4)
        Inici de les obres per part de la constructora de Juli Marial i Tey de Barcelona. Aquesta empresa  es coneguda per la construcció entre d’altres l’Arc de Triomf i la Plaça les Arenes a Barcelona.
        Juliol. El carlí Miquel Pardell Alabart és el nou alcalde de Flix.
        24 de juliol. El Diari de Tarragona esmenta que el tribunal d’oposicions a vacants en escoles públiques amb el número 18 ha  concedit la vacant de Flix a Don Enrique Grau.  
        30 de setembre. Pren possessió de l’escola dels nens Enrique Grau Fontseré, plaça que ocuparà fins el 1931.
        17 de novembre. Desbordament del riu Ebre i tall de la línia fèrria.


(1) "Lo Somatent", 11 d'agost de 1897. Retall de l'article "Cartas intimas: L'Ebro" d'Antoni Pascual Cugat  (1858-1921) .
(2) "Diario de Tarragona". 24 abril 1897.

(3) GACETA DE MADRID. 20 de Junio 1897. Nº 171.

(4) "Industria e invenciones", 24 de juliol de 1897


7 de febrer del 2017

DILLUNS 6 DE FEBRER AMB MAS, ORTEGA I RIGAU


Collage de fotos fetes amb el mòbil de la concentració en suport del president Artur Mas i les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau.
Al costat de les més de 40.000 persones que ens vam manifestar davant el TSJC contra la judicialització de la Consulta del 9N i la  democràcia.

2 de febrer del 2017

MARIA ARNAL I MARCEL BAGÉS, PREMI CIUTAT DE BARCELONA 2016




Els premis Ciutat de Barcelona 2016 han posat a l’aparador diferents cares de la cultura de Barcelona. El lliurament se celebrarà el 16 de febrer al Saló de Cent.
Jordi Savall, el curtmetratge TIMECODE, Miquel Desclot, Andreu Missé, Joan Fontcuberta, Toni Massanés, Carme Rovira Virgili .... i el premi al talent jove en la categoria de música: Maria Arnal i Marcel Bagés.
  • "Premi al talent jove en la categoria de música: el disc 'Verbena' de Maria Arnal i Marcel Bagés s'endu la grossa per “un projecte de revitalització del patrimoni oral que destaca tant per la dimensió social i ètica com per l'alta qualitat musical " (Timeout)
  • Música: Maria Arnal i Marcel Bagés, pel projecte 'Verbena'. És, segons el jurat "un projecte de revitalització del patrimoni oral que destaca per la dimensió social i ètica i per l'alta qualitat musical". (ARA, 2 de febrer 2017))
  • "Com moltes altres, aquesta història s’inicia d’una forma casual: “Vaig estudiar un any d’antropologia i estava fent l’arbre genealògic de la meva família. Vaig descobrir que tenia una besàvia nascuda a Orà i avantpassats d’Andalusia, Aragó... Això va portar-me a la música d’aquests llocs i així...”. Ho diu Maria Arnal, nascuda fa 29 anys a Badalona i Marcel Bagés, guitarra nascut fa 35 anys a Flix. Junts presenten el seu segon elapé, Verbena, una col·lecció de cançons que beuen del riu de la tradició entenent que com el mateix riu, aquesta tradició es mou, no és immutable."
“Nosaltres diem que fem un remix”, diu la Maria somrient, una cosa que fa amb molta facilitat. “La tradició és un riu en moviment: si la respectes molt i no la toques és com si s'aturés el riu, ho deixes estàtic. No pots acostar-te a la tradició com fa 100 anys”, diu Marcel, qui poques vegades obre la boca, parapetat en la riallera loquacitat de la seva companya."  (el PAÍS, 12 de març 2016)
La república cultural flixanca està d'enhorabona.
FELICITATS MARCEL I MARIA !