29 de novembre del 2007

FLIX: 1 DE DESEMBRE DEL 1262


El proper 1 de desembre farà 745 anys de la venda de Teresa Gil de Vidaure, amb l'aprovació reial de Jaume I, del castell i termes de Flix i de la Palma (lloc dit ça Palma) al cavaller Arnau de Bosc, ciutadà de Lleida. El preu fou 50.000 sous jaquesos. La venda té una connotació especial, la premsa d'avui diria "pelotazo", si es té en compte que Teresa Gil de Vidaure era la concubina del rei Jaume I, i que havia rebut la donació de les esmentades possessions el 18 d'agost del 1257, es a dir cinc anys abans, pel simple fet de ser "dilecta seva".

Es força interessant llegir els acords de la venda realitzats davant el notari públic de Lleida Simó de Sant Feliu:

“En nom de Crist sàpigui tothom Que nos Jaume per la gràcia divina Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpeller i na Teresa Gil de Vidaure en el mateix nom juntament per nos i tots els nostres successors per aquesta present escriptura que sempre vigent en el seu ple valor, venem i entreguem i concedim irrevocablement per sempre a tu Arnal de Bosc com a oferent i als successors teus, el Castell de Flix amb el lloc anomenat ça Palma i especialment venem i t’entreguem tota la possessió de dit Castell i Cens, i amb els homes i dones, tan cristians com jueus com sarraïns habitants i habitadors en dit Castell i vila de Flix i lloc dit ça Palma i en tots els seus termes, i amb cenes, questies, toltes, forces i emprius, i terç, quatrs i cinquens i amb pastures, salines, sembrats, plans, estacaments, i amb homenatges, alous, vinyes, dominicatures, terres conreades i sense conrear, ermes i poblades, i amb barques i molins de barques i de terra fets i futurs, i amb barcatge i passatge de qualsevol classe que sigui, i amb aigües, aiguamolls i recs i amb censos, usatges, fogaces i pernils i amb forns, cases i corrals, i tot gènere de cases de castells de dalt a baix edificades i en avant per construir, i amb eixamples, compres i adquisicions avui existents i que al futur es facin, i amb el bovatge, monedatge, exèrcits, hostys i cavalcades, i redempcions de servituds, i amb troncs de fusta, roques, descobriments i amb deveses i caces de tota classe, i amb camps d’herbes, i amb prats, fonts, polus, pastius i pastures(…)
Afronta dit castell de Flix amb el lloc dit ça Palma i altres termes seus en terme d’Ascó i en terme de Riba-roja, i en terme de Cabacers i en terme de Granadella, i en therme de Lardecans i en terme de Mayals. Per tant dic el Castell i vila de Flix i tota la nostre potestat i domini i jurisdicció del matix Castell i termes de Flix amb lloc dit ça Palma amb tots els altres i singulars amunt dites entrades i sortides i totes millores pertocants als seus termes i tots accessoris i afrontacions predits i altrtes que siguin venem, lliurem i concedim i ordenem que vós comprador predit i els vostres successors el posseeixin en franc alou lliure i immune de tot deure, obligació (...)
Manant fermament i estrictament a tots els homes i dones tant cristians com jueus que també sarraïns habitants i habitadors des d’avui i abans en dit castell i vila de Flix i al lloc dit ça Palma i en tots sos termes us obeeixin i als vostres i a que voldreu en totes i sengles coses sobredites enterament i perpètua i també us escoltin i us facin per tant fidelitat, naturalització, jurament, homenatge com a son senyor natural.
Se+nyal de Jaume per gracia de Déu Rei d’Aragó, Mallorca i València, Comte de Barcelona i Urgell i senyor de Montpeller, que totes i sengles coses predites com aquí singularment contingudes concedim i firmem i pregats firmar els testimonis. Se+nyal Maimo de castellolí cavaller. Se+nyal de Guillem de Montagut batlle reial de Lleida. Se+nyal Jaume ça rocha legista reial. Se+nyal de na dona Teresa Gil de Vidaure predita venedora, la qual totes i sengles coses predites com aquí singularment contingudes concedim, firmem i preguem que firmin testimonis. Se+nyal de Vicenç de nevia espaser de Lleida. Se+nyal de Pere de pera freyta de picapedrer testimonis.
Jo Simo de sant feliu notari public de Lleida he escrit aquesta escriptura per manament de Pere dom notari public de Lleida i aquest se+nyal he fet i he sobreposat en la ratlla V, on diu castelli…”

27 de novembre del 2007

SESSIÓ BENVINGUDA ALS NOUVINGUTS


Aquest vespre a Flix i a la sala d'actes de ca Don Ventura s'ha realitzat la primera de les sessions que el Consell Comarcal ha programat per donar la informació adient als nouvinguts durant el darrer any als nostres pobles. En el cas de Flix han estat deu els nouvinguts que han assistit a la sessió. On se'ls hi ha facititat tota mena d'informació de primera mà per part de representants del centre de salut, de l'ajuntament, dels serveis socials, d'educació... així com documents d'interés per conèixer la nostra realitat, una guia de serveis, a nivell municipal, del sistema educatiu, d'informació sanitària, del pla d'emergència químic... escrits en català i en les seues respectives llengües, castellà, anglès, francès, xinès, romanès i àrab. Sessions similars es realitzaran a Móra d'Ebre, Móra la Nova i la Torre de l'Espanyol.

25 de novembre del 2007

25 de novembre: Aturem la Violència de Gènere



Com a ciutadà, professor d'història i alcalde, el meu reconeixement a la DONA. "La dona i l'art" com a contrapunt a la violència de gènere.

24 de novembre del 2007

NOU DÍPTIC DE LA RESERVA NATURAL

Nou díptic de la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix amb el lema "Conservar la natura: un esforç compartit":
  • Un refugi de biodiversitat
  • Un espai per al compromís: voluntariat ambiental.
  • Un espai per a l'aprenentatge.
  • Oliveres i aiguamolls: un paisatge únic a conservar.

23 de novembre del 2007

JOAN BAGÉS RUBÍ

Joan Bagés està d'actualitat, aquest jove de Flix amb 30 anys comença a tenir nom en el món de la música. Després d'haver passat per la Universitat de París, d'haver estudiat Composició Musical i Anàlisi Musical a l' Escola Nacional de Música d'Aulnay-sous-Bois, aprofundint en la varietat musical anomenada Acusmàtica. Disciplina que tracta d'enregistrar tota mena de sons i sorolls de la vida quotidiana, descontextualitzar-los i transformar-los digitalment. L'origen d'aquesta música cal buscar-lo a França el 1951, amb la creació del Grup de Recerca Musical. Joan Bagés amb la seua darrera actuació a Tortosa , a la sala d'exposicions del Palau Episcopal, amb la composició Càlida Construcció 1.1, ha constatat una visió interdisciplinària de l'art, més concretament inspirat globalment en la mostra pictòrica Càlida Construcció de de l'artista Jaume Rocamora.Visió interdisciplinar que a Flix d'altres vegades ho ha reflexat amb les col.laboracions musical lligats a lectures poètiques de l'obra d'Andreu Carranza. Amb la satisfacció de seguir de lluny i de prop una trajectòria personal i artística només cal felicitar-lo.

22 de novembre del 2007

LA VEU DE L'OCTUBRE


Avui ha sortit la Veu de Flix del mes d'octubre, número 331. A la mateixa hi participo amb l'escrit següent:

"L’activitat municipal del passat mes d’octubre s’ha vist enriquida per un seguit d’activitats, trobades, visites i acords de govern prou importants pel poble de Flix. Abans d’entrar al detall cal recordar que per primer cop la població del nostre poble s’ha vist incrementada per la població nouvinguda, superant la xifra del deu per cent de la població. Població nouvinguda provinent de 30 països i on l’originaria de la Gran Bretanya és la més nombrosa, gairebé el 40 per cent del total.
Des del punt de vista del futur industrial del nostre municipi esmentar un cop més amb satisfacció i alhora prudència de l’anunci per part del grup italià Vallombrosa d’una importantíssima inversió al nostre municipi, el mitjans de comunicació econòmics de tot el país se n’han fet ressò. A hores d’ara estem treballar per signar un contracte entre l’ajuntament i el grup inversor, qui ja ha encarregat els estudis pertinents per iniciar les obres a principis de l’any que ve.
Tot coincidint amb la pràctica finalització de les obres de Parc Solar Ramon Escriche, una inversió que contribuirà a situar el nostre poble en el mapa de les energies renovables, en comptar amb la central solar més gran de Catalunya.
El dinamisme econòmic que s’està constatant al nostre poble visualitzat amb el Centre d’empreses la Ribera, qui es troba a punt de posar-se en funcionament, ha donat motius més que suficients per que s’hagi reunit al nostre poble el nou consell d’admininistració de REDESSA (Reus Desenvolupament Econòmic S.A.), entitat econòmica on el nostre poble és membre de ple dret.
Una altra excel·lent notícia, aquest cop per la nostra agricultura ha estat l’anunci del Govern de la Generalitat confirmant que REGSA ha aprovat l’adjudicació de les obres del reg de suport a la zona de Monredons-Valls, al terme municipal de Flix-Riba-roja d'Ebre per 5.567.694,85 euros a Cisteró, SA & J.F. Riegos, SL. El termini d’execució és de 12 mesos. Inversió al que s’ha de sumar al recentment aprovat del reg dels Vingalis.
Ha estat un mes farcit de records històrics al voltant del nostre riu, tot coincidint amb l’inici de les obres de restauració del meandre, amb un pressupost que supera els 7 milions d’euros, i la visita del Comissari d’Aigües de l’Ebre sr. Rafael Romeo. Records de la gran riuada del 1907 i de la plantada de la Freixa (o freixe) a la Plaça de l’Església, esdeveniment històrics durant el proper any seran el centre d’interès de les activitats culturals del nostre poble. Restauració del meandre amb la façana fluvial inclosa que anirà acompanyat l’any proper per la restauració i consolidació arqueològica del Castell de Flix, amb importants aportacions del 1 per cent cultural de la Generalitat i del ministeri de Foment, amb un total que s’acosta al 508.000 euros.
I mentrestant des de l’equip de govern municipal estem consensuant els pressupost pel 2008 i planificant les inversions a presentar al Pla Únic d’obres i Serveis de la Generalitat (PUOSC) i al PAM (Pla d’obres de la Diputació) per als propers cinc anys, on entre d’altres els dos dèficits més importants que tenim intentarem que en siguin els protagonistes, em refereixo al servei d’enllumenat públic, on s’haurà de fer importants inversions en tots els àmbits, si pot ser ja l’any 2008, i el servei de neteja i recollida d’escombraries. (Pere Muñoz Hernández - Batlle de Flix ).

EL PDC VERSUS PLA D'IGUALTAT A FLIX

Mentrestant la regidora de joventut i de la dona Neus Guiu està presentant a la Universitat de Castelló el projecte municipal sobre Pla Local de la Dona, o Pla Municipal d'Igualtat, a instàncies de la Universitat Rovira i Virgili que l'ha escollit exemple a tenir en compte, aquest matí hem tingut la visita del Director general d'Acció Comunitària, en Xavier Garriga qui, acompanyat pel Director dels serveis territorials a les Terres de l'Ebre Carles Pasqual, ha volgut conèixer de primera mà el Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC) que s'està realitzant a Flix, programa que des de fa uns quatre anys ha permés amb el suport del seu departament bastir un teixit associatiu interrelacionat i transversal a l'hora de programar activitats de tota mena al municipi. A tal efecte s'ha reunit amb representants de l'associació de dones, de les AMPES del CEIP i de l'IES i tècnics municipals.

21 de novembre del 2007

UN PROJECTE 10 DE FLIX

La Coordinació Territorial de Joventut a les Terres de l'Ebre ha elaborat per tal de poder treballar el nou Pla Local de Joventut (2008-2011) un dossier anomenat Projectes 10, amb fitxes de projectes d'interés especial que s'estan duent a terme, la primera fitxa de bones pràctiques del dossier és el Centre d'Empreses "la Ribera" de Flix, qui té uns objectius joves: Potenciar l'autoempresa com a opció d'ocupació viable per a persones joves. Afavorir la presència de joves empresnedors al Viver i Centre d'Empreses. Sistematitzar les condicions d'entrada de les persones joves emprenedores als centres d'empreses. I millorar el funcionament de les empreses de nova creació. Esmentar que aquest proper 23 de novembre, divendres, a la Trobada Nacional de tècnics/tècniques i regidors /regidores de Joventut, al Palau de Congressos de Tarragona, la regidora Neus Guiu i el tècnic Albert Mani presentaran una ponència sobre el Projecte 10 de Flix.

Fotografia superior: Eugeni Villalbi, Secretari de Joventut, Neus Guiu, regidora de l'ajuntament de Flix i Montse Perelló, Coordinadora Territorial de Joventut.

20 de novembre del 2007

QUE PASSA A L'EMBASSAMENT DE FLIX?


La polèmica sobre el tractament de l'embassament de Flix i el bosc de ribera de la Reserva de Sebes està oberta. Avui m'han fet adonar del canvis sobtats del seu nivell els darrers dos dies (19 i 20 de novembre). No tenen cap sentit i més després de la reunió mantinguda al respecte fa una setmana a la seu de la CHE entre Endesa, Medi Ambient, l'ACA, l'Ajuntament de Flix, El grup Natura Freixe i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre.

19 de novembre del 2007

DEMÀ: PROVA DE SIRENES


Demà a Flix com a la resta de municipis amb risc químic sonaran les sirenes d'avís. Serà una prova per comprovar que funcionen bé i per fer conéixer el seu to a tots els ciutadans. És una acció coordinada de la Direcció General de Protecció Civil i els ajuntaments.

18 de novembre del 2007

XIII PREMI D'ASSAIG ARTUR BLADÉ A BENISSANET

L'assaig "Roc Llop i Convalia. L'exili d'un poeta miravetà", d'Emigdi Subirats i Josep Maria Sáez, es va endur ahir el XIII premi d'assaig Artur Bladé i Desumvila. El veredicte es va fer públic en el sopar d'entrega de premis al centre cultural que porta el nom de l'escriptor, a Benissanet. "A l'acte també hi va assistir el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira. Albert Pujol, va ensenyar al vicepresident l'exposició sobre l'Artur Bladé i Desumvila que hi ha al centre cultural que porta el nom de l'escriptor. A més, Carod-Rovira es va endur quatre punts de llibres que el centre cultural ha fet sobre Bladé i Desumvila i va saludar cordialment el fill de l'escriptor, Artur Bladé. L'alcalde de Benissanet Fidel Ciurana va regalar a Carod-Rovira l'obra completa de l'escriptor de Benissanet, que ha estat publicada recentment".

Unes 160 persones participaren al tradicional sopar de la Ribera organitzat pel CERE i l'ajuntament anfitrió. Ahir es visualitzà l'excel.lent moment cultural que viu la comarca. Amb els nous dirigents del CERE al capdavant, Josep Moragrega i Albert Pujol. Amb els vuit assajos presentats al premi. Amb el discurs de l'invitat especial Josep Santesamases, de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, qui lloà especialment la bona salut cultural del CERE. Amb els discursos de Fidel Ciurana com alcalde, de Josep Solè com a President del Consell Comarcal, qui lliurà el premi als guanyadors, i molt especialment pel magnífic i emotiu parlament de Carod-Rovira, bon coneixedor tant de la vida com de l'obra d'Artur Bladé així com de la Ribera d'Ebre.

CANDIDAT AL SENAT

"Pere Muñoz serà candidat a Senador per la demarcació de Tarragona
Amb un ampli consens, Pere Muñoz ha estat escollit candidat a senador per la demarcació de Tarragona. Carme Pelejà i Dani Andreu han estat escollits, també amb una majoria ben àmplia, candidats al Congrés de diputats per les Terres de l’Ebre. El partit creix en un 20 %en militància durant el 2007, assolint les 1.000 persones vinculades a Esquerra Republicana a les Terres de l’Ebre."


Ahir al Perelló en el decurs del Congrés Regional d'ERC la militància d'esquerra vavotar els candidats al Congrés per les Terres de l'Ebre din les llistes electorals de la demarcació de Tarragona, Dani Andreu (alcalde de l'Aldea) i Carme Pelejà (alcaldesa de la Fatarella) i el candidat al Senat per la demarcació de Tarragona dins la coalició Entesa Catalana de Progrés, en aquest cas la meua persona. Candadatures presentades fruit del consens previ entre els diferents estaments comarcals i intercomarcals. En el meu cas vull expressar la satisfacció que suposa en primer lloc la presentació davant la militància d'Esquerra de la meua pre-candidatura i en segon lloc el suport de més del 90 per cent dels assistents, concretament de 83 assitents, 79 vots favorables i 4 en blanc. Satisfacció i agraiment que vaig tenir ocasió d'expressar en el discurs de claussura del Congrés, realitzat com a vicepresident de la Federació de l'Ebre.

16 de novembre del 2007

SAMSARA AL FORTUNY

He de confessar que no havia anat mai a un espectacle de ballet. Ahir ho vaig fer per primer cop, per dos motius que valien la pena: per assistir al teatre Fortuny de Reus en el seu 125è aniversari i per l'obra escollida per la celebració. La companyia del coreògraf i ballarí Víctor Ullate va ser el protagonista de luxe amb l'espectacle SAMSARA, un espectacle amb 28 ballarins i ballarines que vol ser un cant a la pau i la convivència amb l'homenatge coreogràfic a les diverses cultures orientals. La frase del Dalai Lama "la veritable esència de l'èsser humà és la bondat" i altres pensaments orientals són el missatge globalitzador que transmet l'espectacle.

15 de novembre del 2007

FENÒMEN METEOROLÒGIC


EL MESTRAL CONDUEIX UN NÚVOL DE POLS DES DE
L’ARAGÓ FINS LA MEDITERRÀNIA


"Una massa de pols procedent de l’Aragó va viatjar per la Vall de l’Ebre empesa pel fort vent de mestral. Aquest fenomen s’ha pogut visualitzar, fins i tot, a través d’imatges de satèl·lit. Entre les 12 i les 17 hores de dimecres 14 de novembre el fort vent de mestral va originar una núvol de pols a la zona de Los Monegros, a l’Aragó, que va anar circulant seguint el camí de la vall del riu fins la zona de Flix. La mala visibilitat que va provocar la pols en suspensió va originar algunes incidències a l’Aragó, com talls de carreteres. També va provocar el desconcert d’alguns veïns de la Ribera d’Ebre per la raresa del fenomen, que va ser causat pel vent de mestral i, possiblement, per la sequedat del terreny deguda a l’escassetat de pluges d’aquesta època de l’any, normalment més plujosa. A la següent imatge del sensor MODIS del satèl·lit Aqua es pot observar clarament com el núvol de pols pren la forma de la Vall de l’Ebre. Fins i tot es pot veure com augmenta la densitat del núvol quan arriba a la zona del congost de Flix, on s’estreny el camí de la Vall. A partir de llavors el plomall abandona la Vall de l’Ebre i es difumina seguint el camí habitual del mestral fins a arribar a la Mediterrània". (Servei Meteorològic de Catalunya)

69 ANYS DELS DARRERS BOMBARDEJOS DE FLIX



Mentres es preparen actes a programar l'any vinent per recordar el 70è aniversari de la Batalla de l'Ebre. Els records de la nostra història més propera fan que dies com els d'avui la memòria històrica recordi els darrers bombardejos que va sofrir el poble de Flix hores abans de finalitzar la Batalla de l'Ebre


  • 14 – 15 de novembre. Fortíssims bombardejos sobre Flix, especialment sobre l’estructura metàl.lica del pont de ferro. Mentres la Fatarella havia estat ocupada per l'exèrcit franquista el dia 14 i Ascó ho seria el dia 15.
    16 de novembre (dimecres). Fi de la batalla de l’Ebre. A les 4,45 hores el mateix tinent coronel Manuel Tagüena, acompanyat pel seu conseller soviètic Soroka i el comisari del XV cos, José Fusimaña, un cop tots els seus soldats s’havien retirat a la riba dreta del riu, va volar el pont de Flix.

  • Parte oficial del Cuartel General del Generalísimo: En el dia de hoy nuestras victoriosas tropas han conquistado los pueblos de Flix y Ribarroja y han terminado la ocupación del terreno que aún le quedaba al enemigo en la orilla derecha del Ebro …”

  • En realitat Flix no fou acupat fins aquest dia a les 7 del matí, les tropes franquistes s’havien quedan als Monredons en fer-se fosc el dia 16. La pluja i l’escassa visibilitat afavoriria la retirada de les darreres forces republicanes.
    El comunicat oficial continuava fent una relació de l’èxit militar. 19.779 presoners, 13.275 cadàvers enterrats fins aleshores.

14 de novembre del 2007

A FLIX LA TDT ABANS D'ACABAR L'ANY

Finalment les converses que haviem mantingut fins ara l'ajuntament amb els responsables de la Generalitat s'han confirmat. TV3 va informar ahir que la segona fase del desplegament de la televisió digital terrestre (TDT) a Catalunya, que suposarà la implantació de 50 centres emissors-reemissors nous arreu del país, està previst que es completi a finals d'any.
Els nous centres donaran cobertura a un total de 186 poblacions, tot i que el percentatge en aquests territoris variarà en funció del nucli i molt especialment de les condicions geogràfiques de la zona.
Actualment el 92 per cent de la població catalana rep correctament el senyal de la televisió digital terrestre. Amb la implantació d'aquests projectes nous, però, es preveu arribar aproximadament al 95% de la població.
En concret, els centres que s'activaran són els següents: Noguera (concretament al municipis d’Àger, Artesa de Segre i Ponts), Baix Empordà (Aiguafreda i Sant Feliu de Guíxols), Montsià (Alcanar i Ulldecona), Segrià (Almanar), Selva (Arbúcies, Blanes, Sant Hilari de Sacalm, Tossa de Mar i Lloret de Mar), Baix Llobregat (Castelldefels, Corbera de Llobregat i Vallirana), Bages (Balsareny II, Cardona i Sallent), Osona (Bellmunt), Vallès Oriental (Bigues, Lliçà d’Amunt, Sant Fost de Campsentelles i Vallromanes), Maresme (Cabrils II i Malgrat de Mar), Alt Empordà (Cadaqués, Estartit i Portbou), Alt Penedès (Sant Sadurní d’Anoia) Anoia (Calaf, Capellades i Pujalt), Ripollès (Camprodon, Ribes de Freser i Toses), Ribera d’Ebre (Flix I), Berguedà (Guardiola), Garrotxa (Mieres, Montagut i Vall de Bianya), Alt Urgell (Oliana), Baix Ebre (Perelló), Pallars Jussà (Pobla de Segur), Montsià (Sant Carles de la Ràpita), Vallès Occidental (Sant Llorenç Savall i Montornès) i Baix Camp (Vandellòs). També es millorarà la cobertura dels centres de Montserrat, Igualada, Pic Orri i Cap Vaquèira. (font: Comunicació21)

IMPORTANT: ELS USUARIS QUE UTILITZEN EL REPETIDOR DE L'AIXALELLA JA PODEN CONECTAR-SE A LA TDT.

12 de novembre del 2007

CAL PROTEGIR EL BOSC DE SEBES

Avui a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (Saragossa), al despatx del Comisari d'Aigües de l'Ebre en Rafael Romeo he mantingut una important reunió, previament anunciada als mitjans de comunicació. El motiu era sobre el futur del bosc de ribera més important de Catalunya. Hi erem totes les institucions que tenen alguna cosa a dir al respecte: La Confederació Hidrogràfica, Medi Ambient de la Generalitat, l'Agència Catalana de l'Aigua, Endesa, la Reserva Natural de Sebes i l'Ajuntament de Flix. La gestió de l'embassament de Flix amb el seu bosc de Ribera, declarat entre d'altres espai protegit de la Xarxa natura 2000, Espai d'interès natural des del 1992, Reserva natural de Fauna Salvatge dels del 1995. Les seues més de 100 hectàrees de superficie, amb una trentena d'elles amb un bosc de ribera que es veu greument afectat per les fluctuacions de l'embassament en els darrers anys.
Pere Josep Jiménez ha presentat com a màxim coneixedor del problema un power point complert i indiscutible, previa constatació de que mentre el bosc de Ribera, aigües avall de la presa, al meandre, es troba en perfecte estat, el situat en contacte a l'embassament està malalt: concretament per l'increment progressiu i sostingut de la cota mínima els darrers anys, pel fet que els periodes d'inundació s'incrementen amb freqüència i durada, constatant-se que el bosc de ribera presenta elevats nivells d'afectació, via defoliació i mortalitat, cas dels oms, xops, aubers...
La paraula la té Endesa, qui té l'explotació de l'embassament com aquell que té l'explotació de les autopistes de peatge. El govern i la companyia explotadora tenen moltes possibilitats, poden fer l'anàlisis de balanços i beneficis, però en aquest cas a diferència de la gestió de les autopistes de peatge, la gestió de l'embassament té sota la seua responsabilitat un dels bens més importants que pot oferir la natura: l'ecosistema del bosc de ribera de Sebes.

11 de novembre del 2007

ES POSA EN MARXA EL PARC SOLAR DE FLIX


TV3 se'n feu ressò el passat divendres a l'informatius de comarques, avui se n'ha fet el Diariebre. Aquesta setmana el Parc Solar Ramon Escriche , el parc més gran de Catalunya ha començat a generar energia, en realitat, s'ha fet la posada en marxa professional. Han estat una mica més d'un any d'obra, amb una inversió d'un 60 milions d'euros. Un cop acabades les obres donarà feina a unes cinc persones. Els seus 880 aorogeneradors, molt d'ells es veuen a la fotografia, aportaran una potència de 8,148 MW, l'equivalent al consum anual d'uns 5.600 habitatges.

10 de novembre del 2007

UN BARBARA FORÉS: EL VI MÉS CAR DEL MÓN

Un vell conegut del poble de Flix l'amic Manolo Sanmartín, ex-secretari de l'Ajuntament, i la seua muller i enòloga Carme estan d'enhorabona, els hi ha arribat l'èxit internacional de la mà de la prestigiosa revista nordamericana The Wine Advocate amb una de les màximes puntuacions per a un dels seus vins "Barbara Forés", de moment a 6.000 euros l'ampolla. És sens dubte una de les notícies del dia (per exemple al Debat.cat) :

"El vi més car del món és català:

El vi més car del món en condicions de ser begut ja no és el mític Petrus, venut recentment en més de 2.200 euros. És català, amb denominació d'origen de Terra Alta, i és un autèntic luxe pels col·leccionistes disposats a pagar 6.000 euros per cada ampolla. El seu signe distintiu és que es va envasar en el moment en què es casaven els Prínceps d'Astúries, Felip de Borbó i Letícia Ortiz. Només dos-centes persones tindran accés a comprar aquest vi, el més car del món. De moment, ja s'ha posat a la venda de la mà de l'empresa Vijoxi. Una ampolla l'ha comprat un particular xilè, i les altres dues viatjaran cap a Califòrnia, una a Los Ángeles i l'altre a San Diego. Evidentment, el mercat objectiu és el nordamericà. Prova d'això és la gran promoció que s'ha fet als Estats Units, a publicacions com The Wine Advocate. Robert Parker ha donat 92 punts a aquest vi. Aquest vi procedeix de la bodega Bàrbara Forés. Està fet amb raïm de les varietats garnatxa, carinyena i cabernet sauvignon, desgranades a mà, i dipositades en barriques noves de roure francès i triturades manualment amb un bastó de fusta. El mercat dirà si els col·leccionistes són capaços de pagar 6.000 euros per una ampolla de vi. En anteriors ocasions, inversors privats han estat disposats a pagar més de 110.000 euros per fer-se amb una ampolla de Château Lafitte de 1787, o 100.000 euros per un Château d´Yquem".


Felicitats Manolo i Carme !

OLI VERGE EXTRA NOU PER OLI USAT

Flix canvia oli nou per oli usat

El molí artesanal Oliflix i l'Ajuntament regalen mig litre de verge extra per cada cinc litres d'oli fregit que els veïns portin a la deixalleria municipal, en una iniciativa pionera a Catalunya.

(Gustau Moreno. el PUNT i la Marfanta)

"Cada vegada que algú llança un litre d'oli de fregir per l'aigüera, està contribuint a la possible contaminació d'uns 100.000 litres d'aigua. En canvi, ara, cada vegada que un veí de Flix decideixi portar cinc litres d'oli fregit a la deixalleria municipal, rebrà un tiquet que podrà bescanviar per una ampolla de mig litre d'oli verge extra, elaborat amb criteris ecològics i seguint el sistema de premsat artesanal. Això ha estat possible perquè l'empresa Oliflix ha posat en marxa una iniciativa pionera al nostre país, anomenada Oli per oli, que pretén implicar els veïns d'aquesta població de la Ribera d'Ebre en el reciclatge dels residus i la protecció dels recursos hídrics. El gerent de l'empresa, Antoni Rey, va explicar que la idea d'Oliflix ha estat col·laborar d'una manera «decidida» en la protecció del medi ambient, amb una aposta «directa, contundent i real».
Rey va agrair la col·laboració de l'Ajuntament en aquesta iniciativa, que Oliflix ha posat en marxa aquesta setmana per una qüestió de «responsabilitat social», però també per implicar els flixencs en les polítiques de reutilització i reciclatge. Així, per cada recipient de cinc litres que els veïns porten a la deixalleria, l'empresa els dóna mig litre d'oli verge extra de la primera premsada en fred, el sistema de producció artesanal que Oliflix fa servir amb pedres de molí de l'any 1952. Amb tot, el gerent d'Oliflix va explicar que només els particulars poden beneficiar-se del pla, ja que les indústries i el sector de la restauració ja tenen les seues «obligacions mediambientals», a l'hora de fer una gestió correcta dels olis. De fet, Rey va recordar que també Oliflix té un pla de gestió mediambiental, que li serveix per donar una sortida òptima a la pinyolada, el residu resultant del premsat de les olives. Segons va dir, Oliflix produeix cada any entre 80 i 90 tones d'oli d'oliva, que distribueix sobretot al mercat nacional, tot i que també destina una part de la producció a l'exportació, amb enviaments a clients francesos, alemanys, anglesos, suïssos, nord-americans i japonesos. «Volem fer el millor oli del món, però també conservar les nostres tradicions i respectar el medi ambient», va dir Rey, que va recordar que els olis d'Oliflix han guanyat en els últims dos anys la medalla de plata i la medalla d'or dels Great Taste Awards, que són considerats els premis Oscar de la gastronomia. El programa Oli per oli no té data de caducitat i, segons com funcioni, Oliflix i l'Ajuntament faran altres projectes d'educació ambiental...."

9 de novembre del 2007

FLIX: POBLE D'ARBRES

L'any que estem recordant la Freixa de la Plaça plantada amb motiu de la riuada del 1907. L'any que reconeixem l'arbre com a símbol del poble. La regidoria d'"urbanisme, parcs i jardins" dirigida per Jaume Masip ha realitzat un inventari de tots els arbres de la trama urbana de Flix, carrer per carrer i plaça per plaça, amb el detall del tipus i tamany d'arbre. Sumant un total de 1.401 exemplars. Destacant a nivell de curiositat les 75 freixes repartides per la trama urbana. S'ha de dir que falta inventariar la zona del pavelló i la Punteta així com les zones verdes públiques del Castell Vell, dels talussos de la Circumvalació, del Carrer Escoles i de l'IES, espais ocupats per majoritàriament per pins. A tall d'exemple esmentar que el passeig de l'Ebre té 25 àlbers, 31 moreres grans i 5 de mitjanes, 5 plataners, 40 mèlies i 1 lledoner. Entre les diferents varietats hi trobem: sòfores, oms, arbres de l'amor, albízies, til.lers, xops, hibiscus, arbres del Cel, robínies, negundus i oliveres...

8 de novembre del 2007

ENCARNACIÓN HERNANDEZ FORTUNY


La meua tia Encarnación avui ha fet 96 anys. Filla d'Elvira Fortuny Cervelló i Josep Hernández Cervelló. Va nèixer al carrer de les Tendes de Flix, un 8 de novembre del 1911, filla gran de quatre germans, Sisco, Elvira (la meua mare) i Pepito. Quan tenia uns 7 anys va marxar amb la seua família a Molins de Rei. Als pocs anys tornà a Flix i diu que de ben jove va dir que es casaria amb un home jove, alt i fabricant, i així ho va fer, l'afortunat va ser un l'oncle Pere Sales Bagés, jove ben plantat nascut també a Flix el 1909, un obrer de tendències anarquistes que treballava a la Fàbrica. Es van casar pel civil l'any 1937 i acabada la guerra van tenir quatre filles, les dues primeres mortes al poc de néixer i Mercedes i Olga, les quals li han donat tres nets, Ernest, Abel i Mar, qui al seu torn li han donat tres besnets, Arnau, Mariona i Roc. Felicitats Tia!!!!
Acompanyo un petit arbre genealògic de la meua família materna que es remunta a finals del segle XVIII, amb els pares, avis, besavis i revesavis del segle XVIII i XIX. Amb un origen familiar majoritàriament flixanco, a excepció del cognom Fortuny originari de Pratdip i el d'Hernández de Zurita.

7 de novembre del 2007

IES FLIX: PROGRAMACIÓ GENERAL DE CENTRE

Avui a la sessió de claustre de professors de l'IES Flix l'equip directiu encapçalat per Mar Carranza ha repartit entre el professorat la Programació General de Centre 2007-2008. Té doa grans apartats la Organització del centre i la Concreció anual dels diversos projectes i plans de centre. Estadístiques de matriculació, calendaris de reunió, coordinacions de professorat, activitats escolars complementàries i extraescolars, objctius del centre, avaluació interna i externa..
Plas d'emergència, d'acció tutorial, aula oberta, aula d'acollida, programes PUNTEDU, d'esport a l'escola, Comenius, de Mediació.. tot un reguitzell d'apartats que mostren el bon funcionament de l'IES Flix que em porten a recordar els meus 30 anys de docència a l'ensenyament secundari, els inicis a l'antiga "Escuela de Formación Profesional", amb la impartició docent a barracons i amb classes de quaranta alumnes, on vaig ser director 3 anys, la unificació d'aquest centre amb el de BUP "Nuestra Señora del Remedio", la constitució de l'Institut d'Educació Secundària, on també vaig ser cap d'estudis, coordinador pedagògic i director, els canvis d'ensenyament, l'aplicació de la LOGSE, de la ESO, dels batxillerats i cicles formatius, les obres d'unificació i millores en tots els aspectes, interioritzades en aquests moments des de la meua mitja jornada docent amb la millora general que ha tingut l'ensenyament en tots els aspectes.

5 de novembre del 2007

25 ANIVERSARI DE LA DARRERA RIUADA

Enguany com tots els acabats en 7 es tema recurrent parlar de les crescudes del riu Ebre: 100 any de la gran riuada, 70 anys de la segona gran riuada del segle XX i amb menor importància els 25 anys de la darrera amenaça ebrenca. Concretament el proper dijous dia 8 de novembre farà 25 anys de darrera gran crescuda, amb 3570 metres cúbics per segon, tres vegades inferior a les del 1907, crescuda que afectà el riu Segre, especialment la ciutat de Lleida i aigües avall de l'embassament de Riba-roja d'Ebre, per alguns com és el cas d'Ascó suposà la pèrdua de la barca de pas, i en el cas de Flix la desentabilització de la barca en afonar-se un dels llaguts. Amb una espectacular operació de salvació de la barca amb bombers, brigades especialitzades i controls de tota mena.
Anecdòticament dir que aquest dijous coincidirà amb una crescuda controlada aigües avall de l'embassament de Flix per aturar el fort desenvolupament de la vegetació del llit fluvial, especialment macròfits, en el tram inferior de l'Ebre. Aquest desembassament tindrà un cabal màxim de 1.350 metres cúbics per segon, tot per controlar la proliferació descontrolada d'aquestes algues, que s'han convertit en l'hàbitat ideal per a la proliferació de la plaga de la mosca negra.

4 de novembre del 2007

POSTAL DES DE LONDRES

Enviada per la Júlia i més concretament des de Nothing Hill, the London Eye, la imatge més nova de Londres.

1 de novembre del 2007

TOTS SANTS: FOTOGRAFIA HISTÒRICA

Aquesta fotografia publicada per la veu de Flix n 284, datada a l'any 1906, és segurament una de les més antigues de la història de Flix, i segurament la més antiga realitzada al cementeri, per cert de recent construcció, ja que fou obert l'any 1904. Té la particularitat aquesta imatge del paisatge que l'envolta fàcilment identificable, especialment amb la visió del castell carlí al fons. L'arxiu municipal de Flix conserva l'esquela de la nena difunta: "Núria Monlleó Baiges", de 19 mesos. És interessant constatar que entre el temes preferits a l'inic del món de la fotografia tinguem el món dels difunts. A principis del s. XX era costum fotografiar la imatge d'un familiar difunt, com un darrer record d'aquella persona estimada, i a més ubicada dins el taüt. Amb un contrast fotogràfic clar entre el vestit blanc de la nena i el dol-negre rigurós de les quatre familiars que l'envolten.